Buñuel i L’Àngel Exterminador; i la Nació Cri del Quebec: 30 anys de la canoa Odaiac a Barcelona, preses a la badia de James i lluita mediambiental

Cinema sense condicions Si viatges pel vell nord-glaçat On el vent bat al cel fronteret Dóna'm records a una noia d'allà Que fa temps jo l'havia estimat Si és quan hi ha tempestes de neu Quan el riu gela i l'estiu se'n va Digue'm si porta un jersei prou calent A l'abric dels crits que fa el vell Digue'm si els seus cabells Són tan llar Si fan rius juganers sobre els pis Digue'm si els seus cabells Són tan llar Com jo sempre els he recordat Hola, bona tarda a tots Estem a Ràdio Desbens, Cinema sense condicions I hem obert avui el programa Escoltant a Sílvia Tomàs Cantant la noia del País del Nord D'una cançó que la va donar a conèixer Bob Dylan I que aquí la interpreta Acompanyada de la guitarra per l'Andreu Ubach Això ens permet introduir El que serà la segona part del programa En el que parlarem D'una comunitat Poc coneguda aquí Que són els indies cri De la regió de Quebec al Canadà Per parlar d'això Tenim aquí amb nosaltres L'Eduard Amauru Bona tarda Eduard, benvingut Bona tarda i benvinguts Tots els oients també Moltes gràcies, estem contents de tindre't aquí Bona tarda, Carles Bona tarda Bona tarda Bona tarda, Ignasi Què tal? Benvingut I el que us parla, Pep Armengol Bé, això, com he dit Ens introdueix en la temàtica De la segona part del programa La del Cinti Escri De la regió de Quebec I d'una acció de suport a ells Que es va fer just avui Just avui Fa 30 anys A Barcelona En la que van estar involucrats El meu bon amic Eduard Amauru Aquí present I el que us acompanya aquí El Pep Armengol I bé, després us explicarem una mica Com va anar Tota aquesta acció Que es va fer De suport A una problemàtica Que tenien ells De tipus ecològic Per altra banda La pel·lícula d'avui Que la vaig escollir Em tocava per torn Com a clàssic De la setmana És l'Àngel O l'Àngel exterminador De Luis Buñuel Una pel·lícula Rodada En 1962 A Mèxic Que Amb l'Ignasi Intentarem analitzar I també l'Eduard Eduard Que és convidat A dir la teva També Si te l'has preparat Etc Bé Com a introducció A la pel·lícula En aquest cas Jo crec que Tenint en compte Que estem parlant De Luis Buñuel Que per molta gent Entre els que Em conto Per mi És un Té un lloc a part Dintre dels directors espanyols És a dir Hi ha Lluís Buñuel Lluís Buñuel I després Hi ha els altres Però Em sembla que Per més bons que siguin Bardem Berlanga Erice Bé Tots els que Vullem posar Estan en un esglaó Inferior Per tant Estem parlant D'una personalitat Que va cobrir Tres parts Del segle passat Amb Una categoria Impressionant Com a intel·lectual I com a cineasta Els orígens de Buñuel Es retrotrauen Amb una família acomodada El seu pare Va fer diners a Cuba I al tornar A Espanya Es va instal·lar A Calanda Allà va comprar Amb 43 anys I es va casar Amb una noia jove De 18 anys Van tenir set fills El primer gent Va ser Lluís Que va néixer El 22 de gener De 1900 És a dir Va néixer Amb el segle Va néixer a Calanda Va estar estudiant A Saragossa Durant els primers 14 anys I Anava puntualment Alguns caps de setmana I per vacances A Calanda La qual cosa Va fer que tingués Una influència Algunes coses Particulars D'aquest poble Gairebé Mitjaval Del Baix Aragó Els religiosos També Van deixar La seva pitjada La seva pitjada Amb el comportament I El que seria Després La La definició D'algunes Alguns tics Alguns Elements Importants Dintre el que és El corpus Del cinema Que desenvoluparia Lluís Buñuel Després Es va anar A continuació Fer estudis superiors A la residència D'estudiantes On va conèixer A Madrid On va conèixer A Lorca Dalí Pepín Vello I tota una sèrie De figures Que serien cimeres De la generació Del 27 De 1925 A 1928 Bé El 1924 Es va morir El seu pare Del 25 Al 28 Va viure A París Allà Va fer amistat I Es va integrar Va ser ben rebut Pel grup De surrealistes També va conèixer L'any 1925 Es va casar Amb ella A Jean Rucard Que seria La seva dona La seva companya Tot el reste De la vida Fins a 1983 Quan als 83 anys Va morir A Mèxic Buñuel Va fer 32 pel·lícules Al llarg de la seva vida De les 32 Hi ha una cosa Que és Una dada bastant curiosa Que algú A la millor Li estranyarà Sempre ha sigut Un director Que podríem considerar Que és un director 100% Director espanyol De cultura espanyola Però Buñuel Per diferents Avatars de la vida Va fer a Espanya Només 4 pel·lícules En va fer 20 a Mèxic I en va fer 8 a França D'aquestes èpoques Podem dir que Va començar a Espanya Fent un documental Que El guió El va fer Amb Dalí Ai Amb Lorca Que és Un perro andaluz Un perro andaluz L'any 1929 Després El 1932 Va tornar A Espanya Perquè Un amic d'ell Ramon Acín Li va prometre Que si li tocava La loteria Li financeria Un documental Que tenia anys Que el volia fer Que era Sobre les urdes I efectivament Li va tocar la loteria I es va poder fer La urdes Terra Tierra cimpant El 1932 Després Va tornar a Espanya A veure Aquí hi ha La fragmentació De la guerra En aquell Va estar 4 o 5 anys Estats Units D'Estats Units Se'n va tindre Que en tornar Allà va fer Diferentes feines I moltes relacionades Amb el cinema Com doblatges Etc Fins que al final Va aconseguir Un càrrec De director Del MoMA Però llavors Va aparèixer La figura de Dalí Sempre incordiant Per ell I Resulta Que Amb un llibre Que va fer Autobiogràfic Dalí Doncs Quan parla De Bunyol El cita Com un comunista I com un ateo I això Quan estem Als prolegòmens Del macarticisme Ja era massa Pels Estats Units Va tindre que Deixar El seu càrrec Al MoMA Li van aconsellar Que el deixés O el van fotre fora No sé exactament I llavors Va ser quan va anar Cap a Mèxic Ell es va instal·lar a Mèxic Es va sentir bé Es va trobar acollit Es va trobar També Amb molts republicans Que havien Anat a Mèxic Això Plugar-se Fora del franquisme Fent activitats Etc I Allà Va agafar Va demanar La nacionalitat mexicana Que se li va concedir Per tant Va estar 14 anys En el que Des del 1932 Al 1946 No va produir Ni va fer cap pel·lícula A partir d'aquí Va començar A Mèxic I A Mèxic Entre altres Va treballar Sobretot Amb La triste I el coriza Un com Productor I l'altre Com a guionista Després Vindria L'àpoca Darrera A França A França En què va També fer Pinya Amb un productor Sergi Sibyl Bergman I amb un guionista Que va ser importantíssim També Perquè Van ser Van arribar a ser Molt amics I van tindre Molta complicitat Jean-Claude Carreguer Que moltes vegades Ha sortit Perquè És un personatge Importantíssim Del cinema Bé Arribat A aquest punt Ja Ens podrem Crec jo Que tenim Una base D'introductoria I ens podem centrar En el que és La pel·lícula L'Àngel Exterminador L'Àngel Exterminador Per a introduir És Per a mi El retorn Més pausat I elaborat Del Buñuel Que va iniciar-se Amb l'Aix d'Or O sigui 30 anys després Ell agafa i fa L'Àngel Exterminador Que és una manera Una mica menys violenta Amb les maneres Però Tan contundent Com l'Aix d'Or Que va Ser En el seu moment Va provocar indignació I Bueno Revoltes Fins i tot A França Va ser censurada Va ser prohibida Etc Arribat A aquest punt Ignasi Què opines O què podem dir D'una pel·lícula Tan Tan especial En molts aspectes Com és L'Àngel Exterminador Que moltes vegades Jo crec Que ha sigut Incompresa I fins i tot Això se li ha dit Moltes vegades Sabú Nuel Que Finalment Va dir Bueno És que A la millor No s'hi troba explicació Perquè no és una pel·lícula Que es pugui explicar Home Jo crec que sí Es pot explicar El que passa És que No des de La lectura habitual Que podem fer D'una pel·lícula O dins de l'ordre Lògic Fins i tot A la versió americana Es veu que consta A la versió Que corre Pel nostre país I suposo que Per Europa Tampoc No hi ha cap tipus De cartellet Però es veu que A la versió americana Hi ha un cartellet Que diu No es trenqui Vé a resumir Vé a dir No es trenqui vostè La closc Entenent aquesta pel·lícula Perquè no hi ha res a entendre O sigui Això Els americans Es veu que els tranquil·litzava A veure Una pel·lícula Que es diu L'Àngeles Terminador D'entrada Bueno Ell mateix Li va posar L'Àngeles Terminador Per un amic Que es veu que Sí El Bergamín El Bergamín Tenia un peu Com tu has explicat Tenia un peu A Espanya I un peu a Mèxic I aleshores Es veu que en una de les estades A Madrid El Bergamín li diu Escolta Faré una obra de teatre Que es dirà L'Àngeles Terminador I ell Li respon Així ràpidament Home Doncs Una obra que es diu L'Àngeles Terminador Jo aniria a veure-la Ipso facto Vull dir Aquest títol No m'ho plantejava Bueno Es va anar interessant Per com anava l'obra I al final El Bergamín Li diu Que no Que no ha fet res I li diu Home Doncs em prestes el títol Perquè es veu que inicialment La pel·lícula aquesta L'Àngeles Terminador Sabia de dir Los Náufragos de la Calle de Providencia Que a més es veu Al principi de la pel·lícula Es veu que res diu així Sí Calle Providencia I aleshores Li diu Home I tant Que el pots titular L'Àngeles Terminador Total És de l'Apocalipsis Ni tan sols es veu A la Biblia De fet L'Àngeles Terminador A l'Apocalipsis A les cròniques Quan la qüestió d'Egipte No? Dels primogènits I tot això L'Àngeles Terminador No? El Déu Que se li embalava Fa molta gràcia Perquè a les cròniques Hi ha un moment Que el propi Déu Diu Ostres Que ve a dir Per això Llegit A la Biblia Avui Llegit Diu Ostres Que potser M'estic passant molt I li va dir A l'Àngeles Terminador Deixa-ho estar Bé La qüestió és Que té una aplicació Aquest títol Perquè evidentment Una de les lectures A veure És una pel·lícula Molt oberta Podem entendre moltes coses Hi ha qui Fins i tot Qui ha vist Que els que es queden tancats Dins del saló Aquell Venen a ser Les classes Que manen A Espanya Els franquistes De pro I que Es mereixen El que els passa És a dir Déu De fet És una manera divertida D'entendre la pel·lícula Ell que és Un Bé De fet Dir-li ateu Bunyuel No és ben bé ateu Bé Ell sempre diu Ateu Gràcies a Dios Gràcies a Dios Però en realitat La religió Està permanentment Omni present amb ell Segurament Perquè és de les coses Que li toca als nassos Com li tocava Als nassos L'Espanya de Franco I totes les dictadures Era un àcrata Evidentment era un àcrata I per això es va apuntar al surrealisme Perquè va deixar anar la ment Clar El surrealisme Tira No te fronteres Tira de l'inconscient Del subconscient I del que em passa pels nassos I ara no sé ni per què penso en això No? Vull dir Perquè Ells ho passava a pipa D'aquesta manera Aleshores Bé Hi ha qui veu Els franquistes Però en realitat També pots veure Simplement Els als burgesos De tot arreu del món Que viu en el seu univers A costa dels treballadors Evidentment A costa dels treballadors I per tant Doncs D'alguna manera És un càstig És un càstig diví No? També la pots veure Com una pel·lícula de terror Però amb això Hi entraré més endavant Perquè Hi ha alguns elements Que m'han semblat Molt interessants Pel·lícules modernes Es deriven de situacions Que podríem veure-les d'origen En l'Àngeles Terminador Però Fixem-nos Que un cop Ells s'alliberen D'estar al saló Aquell Que no se sap ben bé Per què No poden sortir del saló Quan el saló Té un marc impressionant Per entrar a sortir I ballar I fer de tot Però no poden sortir Ni poden entrar Però quan finalment Acaben sortint Se'n van a l'església I aleshores Es queden tancats a l'església Això és el final Exacte I fixa't que hi ha El detall dels vents Els vents És una broma Que la senyora Té pensada fer Junts amb l'os Vol sorprendre Un os Que està ensinistrat Amb els vents Però Se'n va corrents Quan veu Que allò de la safata Perquè allò de la safata Que cau També estava programat Compte Perquè hi ha moltes coses Misterioses En aquesta pel·lícula Perquè tampoc són clares Ho has de veure al bol Perquè tu veus Una cara De la senyora Que està fotuda Davant dels seus convidats Resulta que ara Va al cambrer I interpretes Ara resulta que El cambrer S'ha caigut I m'ha enviat El primer plat A pastar fang Doncs bé El propi Buñuel Diu en les seves memòries Que no, no Això era una broma Però com que veu Que no fa gràcia Que a alguns No els hi ha fet gràcia I tal Se'n va corrent cap a la cuina I diu L'udalós i els vents Tregui'ls d'aquí I que deixi-ho córrer Però en realitat Volia Doncs aquests vents Al final acaben entrant Perquè els vents Sí que poden entrar I gràcies a això Després d'estar com Setmanes Que s'estan menjant I bevent S'estan bevent els pixups Podríem dir gairebé Perquè La degradació D'estar allà Tots junts És potser Un dels temes centrals De la pel·lícula Sí Però bé Els vents entren Sembla com si Déu els envies Els vents Finalment Per alimentar-se I després La pel·lícula tanca Amb uns vents Quan no poden sortir Ningú pot sortir De l'església Tot i que les portes Estan perfectament obertes Perquè aleshores Déu envia uns vents De nou Aquests vents També es poden interpretar Com la classe obrera Que són els que Estan per alimentar Els Els Els que abusen En definitiva Els que abusen Del poder I els que estan A dalt de tot Aquesta és una De les primeres lectures És curiós Perquè Clar L'univers De L'imaginari De Bunyuel És tan extens Sí, sí I després Ell era una persona A veure Una de les coses Que té Que s'entengui bé O sigui No és que fos un tio Cudre Però sí que tenia Algo del cazurrismo Manyo I llavors A ell li agradava Fer A la residència D'estudiant Sobretot Bromes Molt pesades Però Bromes D'estudiant Alguna Va acabar Va acabar Si no Amb la mort Amb algú Greument Danyat I tal Era un tio Una mica Perillós Fins i tot Va arribar Va arribar Va arribar a fer Boxe Era un home Diguéssim D'acció I la seva dona La francesa La Jan Roca A les seves memòries El posa verd És a dir Com un masclista Que Bueno Igual L'apagava Una vegada Diu que la va empentar Escales avall Vull dir Poca broma Vull dir Tenia coses Estranyes Aquest home Com interpreteu L'ultimíssima imatge Que és aquell La policia Carregant Sobre uns manifestants Que estan Allò per mi És una revolta Una revolta Popular Sí Però que no té Una explicació En el transcurs De la pel·lícula Diguem No Però La interpretació De l'Ignasi Que està molt bé Dels vents Representant Deu Deu canviar uns vents L'Àngel exterminador Per mi L'extermini Real Que va fent A través de la pel·lícula És De la mateixa classe Burgessa Com Una vegada Closa I tancada És incapaç De sobreviure Només De sobreviure El que diem sempre Matant-se entre ells Sí I s'arriba A aquest punt Aquesta és la segona part De l'anàlisi interessant Que és el fet De com Gent Que primer Els veiem Molt educats Sí Amb un castellà Correctíssim Un nivell Impressionant I tot Són galanteries I finura I tal I La pel·lícula El que fa El que analitza És com Aquests models Aquesta educació Aquest bon tracte Es va degradant Es va degradant A límits Impressionants Acaben Barallant-se Acaben Bueno Es produeix de tot Es produeixen adulteris Es produeixen Intents de violació De per mig Es mora Un home Gran Es mora I el tanquen Perquè Clar El tanquen En un armari Aquella mà Aquella mà Que va Això ja forma part Més del surrealisme De la part De la part De terror Que té la part Sí senyor A vosaltres No se us ha acudit A mi m'agradaria Parlar d'un altre tema Interessant Però bueno Ja que ho has encetat A tu no et sona Que pel·lícules com Cube Fins a que estic saltant Moltíssim I a més Amb una cinematografia Canadaca O les pel·lícules D'Escape Room Sí És a dir Són situacions De persones tancades Que no poden sortir Dels llocs I que Hi ha una amenaça Hominosa Una cosa que està Però que no es veu O sigui En realitat És com Déu Déu i el seu àngel Exterminador No els veiem No podem sortir De l'habitació Què passa aquí És càstig diví Aquesta cosa Una mica Preternatural Aleshores Dins d'aquesta atmosfera Evidentment Ja hi ha un moment previ Quan L'home aquest Que s'ha mort Per un infart O Em sembla El tanca Però hi ha un metge Que és un dels Que manté L'equilibri Bastant estona El tanca Dins d'un armari I la mà Del mort Obre de nau L'armari I es veu Com cau a terra Aleshores Una de les dones Que per cert Està terroritzada I es desmaia Sí Que et sembla que és la que té Les potes De gallina Té dues potes de gallina Dius Una dona D'alta classe social I I És una bruixa Perquè I de fet Fa un conjur Després És que de fet De fet Buñuel És la pera Perquè ens posa Les tres bruixes De mag I tant I tant I tant I tant Tres Tres de les dones Cada una Amb una pota Confabulen I l'altre Amb una espelma Exacte I confabulen I al final Diu Mateu-lo A l'anfitrió Perquè resulta Que ha d'haver un culpable I aquest confable Finalment És l'anfitrió Que és qui Ens ha convidat Al seu palau I per tant L'hem de matar L'anfitrió Que per cert Ja s'està enrotllant Amb la Sílvia Pinal Sí Darrere Sí Perquè els adulteris Van A mi Hi ha una Vull dir Hi ha una cosa Que em fa molta gràcia Que és Que hi ha un moment Específic Que l'Edmund Que és el senyor De la casa Diu El que des de nen He odiat més Això quan la cosa Ja està molt degradada La gent ja està fent un tuf Que no s'aguanta Perquè diuen Que hi ha tuf Que arriba al carrer i tot Diu El que des de nen He odiat més La grulleria La violència La brutícia Són ara Els nostres companys Inseparables És preferible La mort Aquest ambient De promiscuïtat I mentre Diu això Davant seu Té la seva dona Amb l'Àlvaro Aquell noi una mica més jove Que és l'amant És l'amant Fins aquell moment Secret De la dona I l'Àlvaro Li està fent manetes Davant d'ell És a dir El grau De cinisme Sutil De Bunyuel És que És impressionant I precisament En aquest moment Hi ha un altre Detall També molt bo Que el noi jove aquest Es dirigeix A una de les dones I li diu U-L-A-I-N-A U-L-A-I-N-A-U-S-T-E Exacte Ja diu Però com li posi això Però què m'hi ha fet Diu usted D'esta manera No És molt divertida La pel·lícula Després també hi ha Un erotisme Perquè Jo us diré una cosa Ats La temps Dieu-me Una pel·lícula De Bunyuel Que hi hagi Sis petons a la boca Sostinguts Com aquesta Bunyuel No era Dels directors De fer aquest tipus De demostracions Generalment Amb ell El que passava sempre Amb el tema amorós Igual que amb altres temes O sigui Aquí La gent No arriba a sortir El discreto En canto de la burguesia No arriba a sopar Amb Es escuro objeto La gent No arriba A fer l'amor O sigui Precisament És sempre Coses Que s'interrompeixen El desig Insatispet Efectivament Això connecta Amb una altra Dels característiques Molt potents D'aquesta pel·lícula Que és el sentit Circular El sentit Cíclic I Què és un somni Si no Una qüestió Cíclica On moltes vegades Els desitjos No se satisfan És un intent Permanent D'anar donant voltes Per intentar Satisfer Una cosa I el durment No acaba De comploure El factor Oníric És present El sentit cíclic El sentit cíclic Arquitectòricament La pel·lícula És complicadíssima En el sentit Que El sentit cíclic Està En el principi Que ja des d'entrada I sense saber Per què Tots els servents De la casa Volen fugir Se'n volen anar Només queda el majordom Aguantant el tipus Però tots els altres Volen anar-se'n De la casa Això al principi De la pel·lícula I se'n van Se'n van Queden els mínims I al final Els servents Tornen a aparèixer Intentant saber A veure Què els ha passat A veure què ha passat I si podem tornar a entrar Però després Que molta gent El Figaro Que per cert No ho hem dit Però el director De fotografia És La fotografia És extraordinària És un dels directors Bueno Medjugà Però el Gabriel Figueroa Només t'haig de dir Que és el fotògraf De pel·lícules Com Bajo el volcán De John Huston Dos mules i una mujer De Don Sigil Que és un western Que a mi m'encanta Sencer Millor És un western Que m'encanta Los violentos De Kelly Però també Del fugitivo De John Ford Bueno Això per citar unes quantes D'en Buñuel En va fer La tira En va fer varios Però jo crec que Aquí La fotografia És extraordinària Molt bona Molt bona Molt bona Doncs el Figueroa Li diu A en Buñuel Li diu Però Don Luis Que hay dos Ha repetido La entrada De los invitados En el palacio Dos veces I el Buñuel I el Buñuel Li diu No Diu Ha puesto Las dos tomas No Perquè es veu Que van fer Dos preses I diu No, no El Buñuel Diu No, no Jo les he puesto Porque quiero Que estén No I com després El senyor De l'anfitrió Hi ha un moment Que fa una lluança Quan estan allà sopant Fa una lluança A una Ells venen de veure Una obra de teatre I fa una lluança A l'actriu I a la primera vegada Que ho diu Tothom aplaudeix I tothom I de cop i volta Torna a aparèixer La lluança Torna a fer la lluança I dius Bueno, i ara Per què repeteix el mateix No I en aquell moment No li fot cas ningú No És a dir A la petita A la pel·lícula N'hi ha altres de petites Però hi ha fins a 17 repeticions I ell Li va dir Al Juan Luis Perquè ell No solia donar entrevistes I li va dir Al Juan Luis No Quan te pregunten Lo de las repeticions Diu Molt senzill Tu els dius Que la pel·lícula Se me estaba quedando corta I entonces Hemos repetido Algunes escenas Això Aquestes botades No Típic D'ell Al Buñuel Li encantava Hi ha una anècdota Que recordo Que un crític francès Agafa Buñuel Li diu Perquè escolti Vostè Aquest os L'os Que vol fer la broma Amb els vents Aquest os Que es va passejant Pels corredors I ell mateix A mi últim ho sospiro Em fa una referència Generalitzada Però el crític El més divertit És com li contesta Buñuel Perquè el crític francès Li diu Aquest os Que va pels corredors Evidentment És l'amenaça bolchevic No Són els bolchevics Que amenacen El 1962 Són els bolchevics Al capitalisme Que amenacen Els burgesos Li fot El crític Li fot Una parrafada Impressionant I Buñuel Se'l queda mirant I li diu Escolti jove Un os En un corredor És un os En un corredor Aquest tipus de votades En un corredor Jo l'hi he cantat Les divertia moltíssim Però ell ja sap Que està posant Moltes coses carregades De 24 sentits Però odiava Odiava explicar-les De fet És una cosa que no Si no Si no hagués sigut Per l'amistat En un corredor No hagués sigut Moltes coses És el seu pensament Estic convençut Però afortunadament Aquí van arribar Amb un intent Dels dos I Sí Tu Eduard L'has mirat Bueno L'he vista I Em sembla una pel·lícula Interessant Però ara La reflexió Que em passava pel cap És que A l'última etapa De la seva vida El Buñuel Va tenir Unes llargues converses Amb un monjo Benedictí Que és curiós Vull dir Era el prototipo De la teu Per això dic Per això dic Que no tinc clar Que fos exactament La teu Està en línia Amb el que deia L'Ignasi No De que Cuidado Li va deixar petjada Segur I a més a més Sempre que parla De la Bíblia O passatges Que introdueix En algunes pericules Bueno Per exemple Simón del Desierto Els Estelit Sap molt bé De què parla Amb la Via Lactea Igual El Simón del Desierto L'hem vist Junts La vam veure L'any 71 A Cedet A Cedet Amb aquelles jornades Jo hi vaig anar-hi també I vaig arribar a anar I vaig enxampar Em sembla que el penúltim O l'últim O el penúltim Està bé És curiós que aquesta El Simón del Desierto Dintre d'explicar El que eren els estilites I el que representava El sacrifici cap a Déu Etcè El rest de la pel·lícula Està plena de situacions Absolutament contràries Em sembla que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal Que era la Sílvia Pinal El tenta i tal Però vull dir que aquesta part La fa molt estripada Molt contradictòria Mentre que en canvi Està explicant la història D'un senyor Que s'ha enfilat A dalt de la columna Per fer-se un sacrifici Dedicat a Déu Etcè Vull dir que Amb aquest aspecte Sobretot Jo crec que el Bunyol La seva relació Amb la idea de Déu Segurament Com per molts Espanyols de l'època Jo crec que el va Portar Molt Pel camí de la producció Digue'n Ell anava fent pel·lícules I es anava Autopreguntant coses Respecte a Déu Perquè aquesta pel·lícula Sensolta En tot cas No era un tema Que el negués Està massa present En tota la seva firmografia No que sigui Jo crec que més aviat El que tenia El que estava en contra És dels poders I per tant Segurament estava en contra Absolutament de tot Del poder de l'Església I segurament en contra Del dogma imposat Per l'Església Però això no vol dir Que no hi hagués Alguna base Cristiana La inquietud pel problema Alguna base cristiana Que li feia És molt espanyol Això És molt espanyol I ell Era molt espanyol Com abans Ha assenyalat el Pep També A veure A Calanda Jo vaig tindre La sort A principis del 70 D'anar-hi un any Per Per la Setmana Santa Sí I vaig estar filmant Amb Super 8 I vaig tindre la sort De filmar-lo amb ell Al davant de casa seva El tinc filmat I a més a més Vaig gosar Demanar A veure si podia filmar La tamborrada Perquè ell té la casa La casa important A la plaça Al davant de l'Església Sí, és una plaça que fa triangles Fa triangles Correcte Llavors Em van deixar pujar És curiós Perquè estaven Els fills i els nets Hi havia també El Saura Bueno La Jacqueline En fi I vaig filmar Des del balcó De casa del Buñuel La tamborrada Al davant de l'Església Va deixar Sí, sí, sí Impressionant Va ser Una pel·lícula Una experiència No, però vull dir Que el fet Fins a quin punt Tindre l'Església Al davant Sí, sí Vol dir Les campanes És que l'Església Està davant de casa seva Allà mateix Fent triangle Tancat Fent el triangle Li hagués tingut tanta mania Jo suposo que s'ha de fer D'una casa a les afores Cert, cert Sí, sí No hi ha dubtar A més Vé de bona família Sí Un cert sentit Del deure El tenia I dels principis El que passa és que Bueno Tenia una ànima Àcrata Que jo crec que era Una contradicció Per d'acord Amb la seva formació A la residència d'estudiants Exacte I després a França Amb els surrealistes Tot això es va alimentar I li va fer un cos En contra Digues-se De l'altre Sí, sí, sí Sens dubte Sens dubte Bueno Buñuel Sens dubte És un director Per tornar-hi Perquè Té obres Molt importants I que valdrà la pena Parlar Sí L'únic Si vols Conclar Només una pinça Sí, i tant I tant Dir que En el grau de degradació Que es va produint Dins del saló Apareixen coses Com l'incest Perquè la relació De la germana gran Amb el noi aquell Que és un tiquis-miquis Que li posa nerviós Que una dona Es pentini Només per davant I deixi-la per darrere Sense passar la pinta És a dir Aquestes coses De persona malcriada No? I La seva germana gran Exerceix Una funció Com de protecció Que es pot entendre clarament Que allò És un incès Latent Com a mínim Bastant evident Jo crec que en aquesta pel·lícula Buñuel Amb sotilesa I fa sortir tot el catàleg I fa Exacte Ara ho has dit Sí, sí Sense dubte Surt de tot L'intent d'assassinat En massa més No? Vull dir I sobretot la reflexió profunda Que per molt alt De molt alta casta social que siguis Un cop et veus amenaçat Pers totes les formes I et tornes Un troglodita Efectivament Sense diferència De com reaccionaria Una persona De classe obrera Sí, sí Igual Aquesta és una de les reflexions Importants de la pel·lícula Hi ha un atac Contra tots els pecats capitals Tots Saps bé És una altra obsessió També de Buñuel Sí, sí Molt bé Bueno Estem a la segona part I I El programa Tal com han començat Vol parlar del vell nord classat I per tant És un programa dedicat Aquesta segona part Al record de l'arribada De els Indies Cri a Barcelona Es va produir el 1992 Tot just Avui Fa 30 anys Com hem dit abans Els Indies Cri són una comunitat Establerta Al noroest De la regió de Quebec Tocant de l'abadia de James La nació Cri Ocupa més de 600.000 quilòmetres quadrats Una extensió Com la de França i Bèlgica Juntes L'any 1992 Entre les nou poblacions Que formen El conjunt del seu territori No arribaven A 10.000 habitants Actualment La xifra S'acosta A 23.000 Nosaltres vàrem entrar en contacte L'Eduard Amuru i jo Amb ells L'any 1990 A través de la Clara Valverde I gràcies A l'amistat Que teníem Amb els seus pares Pilar i José María Valverde El poeta traductor I catedràtic d'ètica De la universitat Així Es va constituir Amb l'Eduard Amuru i jo El grup de suport Als Indies Cri De Quebec I a partir d'aquí Es va anar treballant Per fer unes jornades El mes de juny De 1992 En plena efervescència A Barcelona A nivell mundial En plena efervescència De la ciutat de Barcelona A nivell mundial En motiu De les Olimpiades Bé Eduard Sí Podem Explica'ns una mica Com explicaves molt bé Com va anar Aquesta setmana Fa just 30 anys Que Barcelona Avançava sense aturador Cap a les 25 anys Olimpiades De l'era moderna Faltava un mes Per la seva inauguració I la maquinària Estava en plena tensió Les autoritats municipals Pitxaven l'accelerador De l'organització Per tal Que tot estigués a punt Malgrat això Un grup d'indis De la tribu dels Cri De Quebec Pujaven Per la Rambla De les Flors Portant a Colli B Una canoa Anomenada Odaiac Amb la que Havien desembarcat Feia uns minuts El moll de Colón 500 anys després De l'arribada Dels europeus A les terres americanes I venien A recordar-nos Ho portàvem Amb una pancarta Que els acompanyava El futur de la terra És el nostre futur Penseu que Davant de l'actual Inquietud Sobre les qüestions Mediambientals Estem parlant De fa 30 anys I aquests personatges Venien a donar-nos Un toc d'alerta Va haver-hi Fins i tot Un diari de Montreal Que titulava El tant tant ressona Per les Rambles De Barcelona I aquest grup D'indis Cri Van arribar A la plaça Sant Jaume Amb la seva canoa I van ser rebuts Per l'alcalde De Barcelona I li van explicar Quines conseqüències Tindria Per ells Com a comunitat Indígena Però pel món La construcció De les Més de 60 preses Que volia construir Hidroquebec En la bahia En els entorns De la bahia de James Aquestes Pentants Estaven destinats A generar hidrogen Que en aquell moment La indústria De l'automòbil Alemana Pensava Tenia el projecte D'incorporar Com a element D'automoció Dels automòbils I per tant Això obria Un mercat Molt platòric De diners Què passava En aquests estibus Més enllà D'aquest Resum Que us deia Doncs que Aquests Embassaments Que es anaven A construir Al seu voltant Anaven A cobrir D'aigua Les seves terres I Es anava A produir Un fenomen Ja detectat En una etapa anterior Perquè això S'estava parlant Del projecte De jenys vells Dos A la qual Vull dir Que hi havia Un jenys vell Sí Jenys vell Va ser El 1975 I Aquest Com a conseqüència D'això La descomposició De molta Dels arbres Que havien quedat Colgats Per l'aigua Havia generat Una Una part De mercuri Que s'havia Després I això S'havia incorporat A través dels peixos A la cadena alimentària I això A ells Els preocupava Perquè pensaven En aquell moment I la xifra Que donava abans Molt bé El Pep Sobre la desaparició De la seva comunitat Veien Que estaven Abocats Més enllà D'altres dificultats Que hi havia Per la zona Que es tracta Que és una zona Extremadament Freda Moltes dificultats Per el cultiu Etc Anaven a desaparèixer Pensem que estem parlant D'un espai Que era més gran És més gran Que França Per tant Estem parlant D'un espai Molt important I per què Venen a Barcelona? Venen a Barcelona Perquè Barcelona Són indis Són indígenes Però Són molt llestos I saben Que Barcelona En aquell moment És un bon aparador Estarà a punt De començar Les Olimpiades I a més Té la coincidència Que fa 500 anys Que Colom Va descobrir Amèrica Dintre dels actes Que es van fer En el moment De l'arribada El vicegran Jefe Que venia En la canoa Aquesta Que es deia Romeo Saganash Va agafar La seva bandera Va posar el genoll I va reproduir Aquella imatge Que tots havíem estudiat En els llibres Escolars De Colom Desembarcant I dient Que havia arribat A la nova terra Ell Va fer un discurs Va fer una ironia Per això Exacte Va fer un discurs Intel·ligent Sí perquè va dir Colom va arribar allà I no sabia on havia arribat Es pensava que havia arribat A l'Índia No, no, no Diu Nosaltres estem aquí Sabem molt bé on som Va ser l'Américo Vespucio Que va dir que Això és Américo Américo L'Odallac A més tenia un significat cultural Era una embarcació Que era mig canoa I mig caiac Això és perquè Aquesta Comunitat indígena Està molt a prop Dels inuits Que són Els mal anomenats Esquimals Els esquimals No es volen Autodir esquimals Ells mateixos S'anomenen Inuits I Aquesta canoa Volia Reflectir Culturalment Aquesta Unió De les dues cultures Per combatre L'atac Al medi ambient Com ha dit Va dir Que la canoa Aquesta Per què Ens esteu escoltant És de nou places O sigui Un que va marcant El ritme I Quatre a cada banda Remant És a dir Tenia una allarcada La vam posar A la plaça Sant Jaume I feia la seva La seva patxoca Impressionava Ens va rebre També Ho vam organitzar I Va estar Molt Carinyós I molt atent Pasqual Maragall Se li va fer un lliurement Per part del vicegranjefe D'un tambor Que és emblemàtic Dintre de la cultura Cri I el Pasqual Maragall Li va donar També Un Un Covid Un Covid Que era L'emblema De los Jocs De los Jocs Olímpics És cert Que a més Aquesta canoa Que va estar unes hores Plantada davant De l'Ajuntament A la plaça Sant Jaume Va crear Una certa curiositat Per el públic Que estava passant Més enllà de la gent Que s'havia incorporat En aquesta mini manifestació Per la Rambla La gent que passava per allà Es preguntava Què era allò Una cosa que cal destacar Que jo crec que és important És que En aquest grup De suport En els Indis del Quebec Una persona important En què hi va participar Va ser el Joan Pere Vilaracans El pintor Ell ens va dissenyar Un cartell Que ens va regalar Perquè ens poguéssim Fer difusió De les jornades Bé Jo crec que Tota la nostra família I amics Van estar Penjant cartells Per Barcelona Sí Perquè En vam arribar A col·locar Moltíssims I una cosa important És que va aparèixer En aquells moments La Vanguardia Un dels diaris La més tirada I el va reproduir En color En color A la portada D'un suplement Fa 30 anys De ciència Que és un número Que guardo Amb molt de cuidado A casa Perquè és curiós Que la Vanguardia El va reproduir Exactament En aquest suplement També va cobrir Els actes De l'Ajuntament Els va cobrir TV3 també Sí Tenim una petita filmació En el Telenotícies Diguem Per no allargar-nos A molt molt Vam fer Algunes coses Puntualment Importants Diguem Ens van rebre En el Col·legi De Periodistes Allà a la Rambla Catalunya On vam fer Una roda de premsa Acompanyats Del Ramon Folch Un ecologista Reputat Molt reconegut En aquells moments I a més Estava En vena I escrivia Molts llibres En aquells moments Parlant De la problemàtica Mediambiental I després Ens vam dedicar A altres activitats Els vam portar A veure Una exposició Que hi havia En el Dipòsit d'aigües Que hi ha A la ciutadella Estimada Estimada Terra Que es deia Estimada Terra I aquí Ells Els mateixos indis Van disfrutar Moltíssim Perquè Bueno Nosaltres Pensàvem Innocentment Portar-los a veure El Llobregat O el Besòs Que són rius I ells sempre parlen Dels seus rius Però Quan els vam ensenyar Alguna fotografia Una mica Reien Això és un riu Els seus rius Fan que des d'una costa A l'altre costat No es regin Semblen marx Exacte Hi ha una altra cosa Que era molt curiosa Parlant amb ells És que ens deien Hi ha una cosa Que no entenem De la vostra cultura I és que Tingueu que pagar Per l'aigua Sí Diu Nosaltres allà Només hem d'agafar un got I agafar aigua del riu És que no És incomprensible Per un cri Tindre que pagar Per beure aigua Tenien Tenien unes Va Estem parlant Unes explicacions De la seva relació Amb la Terra Interessantíssimes Per exemple Ells Un dels seus Modus vivendi Era la caça Però no caçaven mai Més Del que necessitaven I A més Un cop caçaven S'ajonollaven I Donaven les gràcies A la Terra Que era la mare Que ells consideren Que els hi dona suport Per Haber-los concedit La possibilitat D'aquella caçeria Que a més També una cosa curiosa Que ens explicaven Era que Moltes vegades El que dirigia La partida de caça Ho havia somiat És a dir Ells confiaven molt En els somnis I molts d'ells Deien que Aquell dia Sortirien I caçerien I caçerien Unes Patos Que serien Unes animals En el bosc I sabien Prèviament Deien ells Quants en caçerien I quants en necessitaven I no I no es passarien D'aquí Hi ha una altra cosa Que jo recordo També Que ens va explicar Un d'ells Que Ells Anaven a caçar Bé A veure El primer que s'ha de dir És que a l'hivern Allà Ho tanca tot Ho cobreix tot de neu I a l'hivern dura Des de mitjans d'octubre Fins a l'abril És a dir Que estem parlant De quatre mesos Que I activitat I activitat Llavors Una de les coses Que també Ens xocava Pel contrast De cultures És que ell deia Vosaltres aquí No coneixeu Els arbres Home Si hi ha un arbre Molt singular Al pit de les tres branques Una cosa així I ell diu No Nosaltres allà Coneixem tots els arbres Anem Anem Anem a caçar I sabem Mira Aquest és aquell Aquest És algo És molt curiós Una cultura Ancestral De sis mil anys Vols dir Individualment Individualment Cada arbre El tenen identificat Té un nom Sí Sí Clar Nosaltres Hòstia Al·lucines Quan sents això Això mostra La seva relació Amb la natura I és Absolutament Diferent Estem parlant D'un poble Que Recorda'm La data Del Monjo Que va inventar La seva llengua 1948 Fins llavors No van tenir No havien tingut Escritura Era Transmissió oral Sempre Tot I després Clar El típic No L'avi Li ensenyava El fill I el fill El net I llavors Això Anava circulant Les tres generacions Es anaven reproduint Ells tenien un principi Que Tot era Transformable O sigui No deixen Coses de pedra Fetes O almenys Fins a llavors No deixaven Ells Havien de tornar Als seus fills La terra Com els havien deixat Els seus pares Llavors No hi havia alteracions I clar També hi ha el problema Que tampoc Els hi podem seguir el rastre Perquè no havien deixat Pejada A diferència Per exemple D'altres tribus Que també s'anomenen Cri Que són de la zona D'Alberta Més cap a l'occident De Canadà Cap a Ontario I cap a Ontario Que aquests Sí que ja tenen Uns altres principis I unes altres creences Ells donaven poca feina Als arqueòlegs No calies cavar res Perquè no trobarien Gaires vestes És veritat Que això va tenir Un acte Que vam fer El diumenge Dia 21 Al matí Que vam anar En unes jornades Que havia organitzat Un grup Que es deia Acció Ecologista I ells van anar allà I havien participat En la cimera de Río Que va ser una cimera Molt important En el tema Del medi ambient I ells van presentar En aquell grup El seu informe Però d'afós d'això Havien volgut I els vam organitzar Una trobada popular En el pati De l'antiga Espanya Industrial Allà al costat Allà al costat De l'estació de Sants I allà Ens vam Introduir molt En la seva cultura Ens vam fer Fer un gran cercle La gent Ens donés les mans Perquè ells consideraven Que el cercle Era la millor manera Que les relacions Entre les persones No tinguessin prevalència Diguem No hi havia algú Que manava Sinó que tots Erem iguals I ens donàvem la mà I tal I Amb l'ajuda De la traducció Simultània D'un fill Del Josep Maria Valverde El Willy Van Explicar-nos Contes O sigui Algunes d'aquestes coses Que estem explicant De la seva cultura Ens les van explicar En format Conte Breus No ser No seren Mitenàriament Molt densos Si no Els cindis Hi ha una cosa Que és molt curiosa Són Així com els inuit Són uns indis De metro cinquanta Aquests no Aquests són uns indis De metro vuitanta Tranquilament I corpulents I tal Però Amb el tracte Amb el tracte a prop Són molt divertits Sempre estan rient Té una aparència Molt feliça I hi ha En canvi Hi ha una cosa Que a mi em va xocar molt I és que Ens deien Un indi cri Pot anar amb un altre I poden estar caminant I poden estar a migdia I no parlar Més que quatre paraules Perquè un cri Només parla Quan té realment Algo que dir Parlar per parlar No Amb la nostra cultura No És que no existeix O sigui Saps aquelles coses Que Et xoquen No? Perquè Estan plenes de sabidoria En realitat No? Bé Sí T'han anat Completament diferent Efectivament Com ens hem anat fent Nosaltres A l'Occident Quan van arribar El primer dia Van arribar a l'hotel El Pep els va anar A esperar a l'aeroport Jo els vaig esperar a l'hotel I ens vam ajuntar tots I quan Ja s'havien instal·lat En les seves habitacions Van dir I ara hem de fer una reunió De coordinació Van sortir tots A les habitacions I en el passadís mateix Ens vam seure tots a terra I vam començar a comentar Les coses que faríem El dia següent I jo recordo perfectament Que en aquell moment Vaig expressar La meva preocupació Perquè en un dels dies Havia de De parlar I dirigir-me Al públic Explicant alguna cosa I Amb això que deia El Pep ara mateix Em van dir No, no Preocupis tu Parla com et surti del cor I ja et sortirà bé No No cal que t'ho preparis Perquè jo Tinc la tendència A escriure prèviament Com fem molt La gent que Intentem no dir totteries I volem Explicar-nos Amb una certa Coherència I estava preocupat Perquè no acabava de trobar El que diria I ell Això com deia perfectament El Pep No et preocupis Tu Parla com et surti del cor I ja està Ja ho diràs Són coses que Com també assenyalaves tu Ens demostren Que hi ha una Estem convivint En un món En el que Malgrat els ordinadors Els viatges a la lluna Etc Hi ha Unes comunitats Que Sense Allunyar-se d'això Perquè ells també fan servir L'ordinador I aquestes coses Però tenen Una manera Culturalment De relacionar-se Amb la terra I relacionar-se entre ells Completament diferent Però això ho mantenen Diguem-ne Ho mantenen De l'any 92 Ara ha plogut molt I és evident Que el món Occidental avançat S'ho està menjant tot Ho mantenen bastant Tot i que Curiosament Per exemple Tenen molta prevalença Malalties Que són Ells consideren Molt occidentals Per exemple La diabetis Ells no menjaven Coses dolces En la seva cultura Normal En canvi Arriba Aquesta transformació De la societat Apareixen els supermercats Beuen coca-cola I tot això Els hi té un efecte Traurell Jo guardo a casa Fulletes escrits En llengua acrí Que sóc incapaç De llegir Evidentment Perquè té Aquests caràcters estranys Però que em van explicar I m'ho van escriure A sota Dedicats Precisament A la precaució Que s'ha de tenir Pel tema de la diabetis Una cosa Que és molt coneguda Diguem-ne La possibilitat De tenir ferides Als peus I ells van descalços Moltes vegades I l'importància Que tenien per ells Aquestes precaucions Perquè no tenien Enfermedades D'aquest tipus I ara les tenen Vull dir També Contestant la pregunta Que feies tu Ignasi S'ha de tindre en compte Que hem parlat De més de 600.000 Kilòmetres quadrats I 9 comunitats I aquestes comunitats Entre elles Només tenen Un sistema De comunicació AirCri Una companyia aèrea D'ells Perquè les distàncies Són tan grans Home I a més a més Durant molta part De l'any Franci Bèlgica Junts Sí, sí Efectivament Bé Llavors el que vull dir És que Per més Que hi pugui haver Gent Jove Que ja viatgin I vagin Coneixent Una mica On Com que Com que Com es diu La ciutat O sigui Quebec I l'altra Montreal Montreal Montreal Sobretot Que hi tenen Molta tendència A anar-hi Clar Montreal És molt cosmopolita I alguns Ja estudien Ja dic Que els seus coneixements Els tenen En anglès I tal Llavors Alguns Pot ser Que es quedin A la zona Diguéssim Ja Més Occidentalitzada No Però Els que segueixen La tradició Aquestes distàncies I això I a més a més El fet Que tenen Recursos Sobretot Econòmics Jo crec Que fa que El que vulgui Vagi continuant Una mica La tradició No I és una mica El punt En què Està la cosa Ara A mi De tot el que Plantegeu El que em preocupa És Bé El tema De les presses No En el sentit Que Bé 20 anys Després Deuen haver perdut Territori Sí Han perdut Territori A canvi De diners I això Ens porta al dilema No De sempre De De De De l'evolució De vegades El preu Que implica No Que és Entre cometes Però la destrucció En aquest cas Podem pensar En la Massònia Per exemple Exactament A més I es tenen molts contactes Amb la gent de la Massònia Sí, sí Però a més a més La destrucció D'una cultura Sí, sí Totalment Totalment Que és el que està passant En moltes cultures Estretes Que són molt concretes De la Massònia Que desapareixen Senzillament Sí, sí Són aniquilades És a dir O la voluntat D'eliminar-les En aquest cas Jo crec que Aquí Em dóna la impressió Que el que imparaves Més aviat L'interès Econòmic Sí I mira I si hi ha Un dany col·lateral Que és la pèrdua D'una cultura Doncs mira Però El que sempre m'ha sorprès És aquesta voluntat Direct o indirectament D'acabar amb altres cultures No? Vull dir Bueno, això és Anem a exemples ben a prop El monstre econòmic El monstre econòmic I tant Diguem-ne Ells El seu enemic principal No deixa de ser el capitalisme Com a forma de producció Diguem-ne Vull dir Bueno Són uns clients Tenen supers En canvi Hi ha una certa resistència Continuen intentant viure en cases de fusta Per el que hi visen a la seva web I tipis I tipis Sí, sí I fan Continuen fent cerimònies Molt tradicionals Per exemple Amb les aurores I amb el caminar fora Per exemple Els nanos petits Quan arriben a una certa edat Que ells consideren Que ja poden començar A fer la seva vida Pel seu costat Fan una cerimònia En la qual El nano el vesteixen O la nena D'una determinada manera I aquell dia Amb una certa solemnitat Dóna un pas a fora De la tipi I és acollit Pels restos De la tribu Que una certa essència provisional Per dir-ho així La continuen tenint La mantenen D'allò de Sí De totes maneres A nosaltres Particularment Ens preocupa L'evolució aquesta Perquè Creiem que estan molt amenaçades I l'exemple De l'Amaçònia És claríssim I després Tu has dit molt bé El tema dels diners És llaminet I compra voluntats A vegades És el que destrueix tot Efectivament És el que destrueix tot Bonyuel És Bonyuel I el capitalisme Els capitalistes aquests Amics Ens queden Ells sí que són L'Àngel Exterminador Exacte Exacte És un bon exemple L'Àngel Exterminador És una conclusió Una conclusió No és deu Sinó que són ells Que s'han conversat Una conclusió Que suma Els dos conceptes d'avui Sí, sí Molt bé Ens hem d'acomiadar Fins la setmana que ve Ens queden moltes coses Perquè Podríem haver parlat Tenim uns amics canadencs Que van estar A casa d'ells Ens van rebre molt bé I vam passar Una vetllada preciosa El David Fulton I la Rosa I la Glòria Montero Bé, el Joan Pere Vilacans Ja n'han parlat En fi Hi ha una sèrie de gent Que es va involucrar I que també Van treballar molt amb això Va ser