Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Buñuel i L’Àngel Exterminador; i la Nació Cri del Quebec: 30 anys de la canoa Odaiac a Barcelona, preses a la badia de James i lluita mediambiental

Introducció

  • Obertura musical amb Sílvia Tomàs interpretant "La noia del País del Nord" (popularitzada per Bob Dylan), acompanyada a la guitarra per Andreu Ubach. Serveix per enllaçar temàticament amb el "vell nord glaçat" de la segona part del programa.

Bloc 1 — Cinema: Luis Buñuel i L’Àngel Exterminador (1962)

Context i trajectòria de Buñuel

  • Figura singular del cinema espanyol: Buñuel és situat en un esglaó propi per sobre d’altres grans (Bardem, Berlanga, Erice).
  • Orígens i formació: Calanda, influència religiosa i cultural; Residencia de Estudiantes (Lorca, Dalí), integració al grup surrealista a París.
  • Exili i carreres: Episodi al MoMA frustrat per l’etiqueta de “comunista i ateu” a l’ombra del macarthisme; refugi a Mèxic (on se sent acollit i es fa mexicà), i etapa francesa posterior amb gran complicitat amb Jean‑Claude Carrière.
  • Filmografia: 32 pel·lícules (4 a Espanya, 20 a Mèxic, 8 a França). Documentals clau (Las Hurdes, 1932) i retorn al nervi surrealista al voltant de 1962.

L’Àngel Exterminador — Temes, lectures i símbols

  • Premissa: Un grup de burgesos queda “misteriosament” incapaç de sortir d’un saló. El confinament desencadena la degradació social i moral.
  • Lectura social i religiosa: Crítica a la classe burgesa (i, en algunes lectures, al franquisme), amb una presència omnipresent de la religió i la idea de càstig.
  • Els “vents” i el final a l’església: Els xais/vents que entren i alimenten els convidats, i el tancament final a l’església, permeten lectures simbòliques (fins i tot com a metàfora de la classe obrera que sosté l’elit).
  • Títol i genealogia: El títol prové d’una cessió de Bergamín; ressonàncies bíbliques (àngel exterminador de les plagues/primogènits).
  • Humor negre i literalitat: L’“os al corredor” és, per Buñuel, literalment “un os al corredor” — rebuig a les sobreinterpretacions, tot i carregar el film d’estrats simbòlics.
  • Influència moderna: Connexions amb el “terror de cambra” i pel·lícules de clausura com Cube o les Escape Room: amenaça invisible, impossibilitat de sortir, atmosfera preternatural.
  • Erotisme i desig interromput: Petons insòlits dins la filmografia de Buñuel, però fidel al seu desig insatisfet i a les accions truncades.

"El que des de nen he odiat més —la grulleria, la violència, la brutícia— són ara els nostres companys inseparables. És preferible la mort a aquest ambient de promiscuïtat."

Forma, estructura i posada en escena

  • Circularitat i repetició: Estructura cíclica i onírica; fins a 17 repeticions deliberades (entrades duplicades, brindis repetits) com a mecanisme de desassossec i sentit de bucle.
  • Muntatge i mirada surrealista: La lògica onírica desplaça la causalitat clàssica; el film “no s’ha d’entendre” amb claus convencionals, sinó experimentar-se.
  • Fotografia: Treball extraordinari de Gabriel Figueroa, que dota el saló d’una llum i volum dramàtic que potencien la sensació d’encerclament.

Catàleg de transgressions i crítica de classe

  • Degradació burgesa: Del tracte fi a l’agressió; adulteris, intents de violació, incest latent, violència, conspiració contra l’anfitrió.
  • Bruixeria i superstició: Figures de “tres bruixes”, conjurs, mà del mort — capes de terror simbòlic dins el realisme grotesc.
  • Pecats capitals: Aparició transversal dels vicis com a motor de la crítica moral buñueliana.
  • Buñuel i la fe: L’autor es defineix “ateu, gràcies a Déu” — la religió és obsessió i contradicció a la seva obra (Simón del desierto, La Vía Láctea), i també a la seva biografia (converses amb un monjo benedictí al final de la vida).

Bloc 2 — Comunitat Cri (Quebec): Barcelona 1992, medi ambient i cultura

Qui són i per què arriben

  • Nació Cri: Al nord-oest del Quebec, entorn de la badia de James; territori d’uns 600.000 km² (França + Bèlgica), nou comunitats. Població: de <10.000 (1992) a prop de 23.000 actualment.
  • Contacte local: Grup de suport a Barcelona (Pep Armengol, Eduard Amuru, vinculacions amb Clara i la família Valverde) per organitzar jornades en plena efervescència olímpica (1992).

La canoa Odaiac a Barcelona (juny de 1992)

  • Acció simbòlica: Un grup Cri desfila per les Rambles amb la canoa Odaiac i és rebut a la plaça Sant Jaume per l’alcalde Pasqual Maragall. Intercanvi d’obsequis (tambor Cri i emblema dels Jocs).
  • Missatge: Crida mediambiental i retorn del mirall històric 500 anys després de Colom.

"El futur de la terra és el nostre futur"

  • Canoa i cultura: Odaiac, a mig camí entre canoa i caiac, simbolitza la proximitat amb els inuit i la unió per defensar el medi ambient.

El conflicte de la badia de James

  • Projecte hidroelèctric: Més de 60 preses d’Hidro-Quebec; embassaments que inunden terres i generen mercuri (per descomposició d’arbres), entrant a la cadena alimentària a través dels peixos.
  • Vector econòmic: Expectatives d’hidrogen per a la indústria automobilística alemanya; beneficis versus supervivència cultural.

Difusió, aliances i jornades

  • Impacte mediàtic: Cobertura de La Vanguardia (amb cartell de Joan Pere Vilacans) i TV3; roda de premsa al Col·legi de Periodistes amb Ramon Folch; visita a l’exposició “Estimada Terra” al Dipòsit d’Aigües.
  • Trobada popular: Cercle comunitari a l’antiga Espanya Industrial (traducció simultània), contes i ensenyances sobre natura i convivència en igualtat (el cercle com a governança horitzontal).

Cosmovisió i vida Cri

  • Relació amb l’aigua i els rius: Incomprensió de “pagar per l’aigua”; rius immensos que no es veuen d’una riba a l’altra.
  • Caça sostenible i espiritualitat: Només es caça el que cal; agraïment a la Terra; guia dels somnis per planificar la caça.
  • Coneixement del bosc: Identificació dels arbres i del territori; cultura ancestral de transmissió oral fins a la creació de l’escriptura (1948).

Modernització i xocs culturals

  • Salut: Aparició de diabetis associada a dietes “occidentals” (sucre, refrescos) i advertiments sanitaris en llengua Cri.
  • Dispersió i mobilitat: Distàncies vastes; comunicació aèria pròpia (AirCri). Convivència de tipis i cases de fusta amb tecnologia contemporània.
  • Cerimònies: Ritus de pas dels infants, aurores i caminades — perviu una essència cultural malgrat la pressió d’homogeneïtzació.

Reflexió final

  • Dilema capital-drets culturals: La modernització sovint comporta pèrdua de territori i cultura (paral·lel amb l’Amazònia).
  • Pont simbòlic amb Buñuel: El capitalisme que es menja el món és l’“àngel exterminador” contemporani que confina i degrada col·lectivitats senceres.

Seccions de l'episodi

Introducció musical: «Cinema sense condicions» obre amb Sílvia Tomàs

Introducció musical: «Cinema sense condicions» obre amb Sílvia Tomàs

0:00

Tema de Bob Dylan en català per Sílvia Tomàs, amb Andreu Ubach a la guitarra. Evoca el “vell nord glaçat” que connecta amb la temàtica de la segona part.

Presentació del programa i dels temes del dia

Presentació del programa i dels temes del dia

1:49

Ràdio Desbens. Pep Armengol condueix amb Ignasi i Carles; convidat: Eduard Amuru. Avança els dos blocs: (1) clàssic de la setmana, L’Àngel Exterminador; (2) Nació Cri del Quebec i acció de suport a Barcelona fa 30 anys.

Luis Buñuel: context i trajectòria abans de L’Àngel Exterminador

Luis Buñuel: context i trajectòria abans de L’Àngel Exterminador

4:02

Orígens a Calanda, educació i empremta religiosa; Residencia de Estudiantes (Lorca, Dalí); París i el grup surrealista; peripècia al MoMA i sortida cap a Mèxic; nacionalitat mexicana i etapa francesa amb Carrière. 32 films (4 ES, 20 MX, 8 FR).

L’Àngel Exterminador: premissa, símbols, estructura i posada en escena

L’Àngel Exterminador: premissa, símbols, estructura i posada en escena

10:54

Convidats burgesos incapaços de sortir del saló; lectures social-religioses (càstig, final a l’església), símbol dels “vents”, humor literal (os al corredor), erotisme i desig interromput. Estructura cíclica i repeticions (fins a 17), atmosfera onírica. Influència en el “terror de cambra” modern. Fotografia excelsa de Gabriel Figueroa.

Buñuel i la religió; degradació i tabús al saló

Buñuel i la religió; degradació i tabús al saló

29:40

Ateu “gràcies a Déu”: tensió constant amb el fet religiós (Simón del desierto, La Vía Láctea). Enclaustrament que exposa adulteris, incest latent, violència i pecats capitals; conspiració contra l’anfitrió i bruixeria. Cita-clau sobre la brutícia i la promiscuïtat.

Presentació de la segona part: Nació Cri — territori i població

Presentació de la segona part: Nació Cri — territori i població

35:49

Localització al nord-oest del Quebec (badia de James), 600.000 km² i nou comunitats. Població (1992) <10.000; avui s’acosta a 23.000. Contacte del grup local amb la comunitat Cri.

La canoa Odaiac arriba a Barcelona (1992): Rambles i recepció a Sant Jaume

La canoa Odaiac arriba a Barcelona (1992): Rambles i recepció a Sant Jaume

37:13

Desembarcatge i desfilada per les Rambles amb la canoa Odaiac; recepció per Pasqual Maragall i intercanvi d’obsequis. Missatge ambiental i relectura irònica de Colom 500 anys després. Curiositat ciutadana i presència mediàtica.

Jornades, mitjans i cosmovisió Cri

Jornades, mitjans i cosmovisió Cri

43:20

Roda de premsa al Col·legi de Periodistes (amb Ramon Folch), cobertura a La Vanguardia i TV3, visita a “Estimada Terra”. Trobada popular en cercle i contes. Cosmovisió: aigua com a bé comú, rius immensos, caça justa i agraïda a la Terra, somnis com a guia; transmissió oral fins 1948.

Modernització, salut i vida quotidiana: diabetis, distàncies i cerimònies

Modernització, salut i vida quotidiana: diabetis, distàncies i cerimònies

53:28

Impacte de la dieta occidental (diabetis) i fullets preventius en llengua Cri. Distàncies enormes i aviació pròpia (AirCri). Convivència de tipis/cases de fusta amb tecnologia; cerimònies d’entrada a la vida comunitària dels infants.

Reflexió final: capitalisme com a «àngel exterminador» i risc cultural

Reflexió final: capitalisme com a «àngel exterminador» i risc cultural

58:12

Dilema entre interessos econòmics (macro-preses) i pervivència cultural. Paral·lel amb l’Amazònia. El capitalisme contemporani com a força que confina i degrada: l’“àngel exterminador” d’avui.

Comiat i agraïments

Comiat i agraïments

58:56

Tancament del programa, esment d’amics i col·laboradors (contactes canadencs, Joan Pere Vilacans) i record de temes pendents per a futures emissions.