Cabaret (1972) de Bob Fosse: música, política i desig a Weimar; amb recomanacions de Mass i París, Districte 13

Cinema sense condicions Come hear the music play Life is a cabaret, oh chum Come to the cabaret Put down the knitting, the book and the broom It's time for a holiday Life is a cabaret, oh chum Come to the cabaret Come taste the wine Come hear the band Come blow your horns Hola, bona tarda amigues i amics del cinema a Ràdio d'Esvern amb els compassos d'una peça del musical Cabaret de 1972 dirigit per Bob Foz comencem aquesta tarda Cinema sense condicions anem a fer les presentacions com sempre Bona tarda Lluna Bona tarda Anastasi Bona tarda Bé, treballant que és la millor manera de fer-la Ignasi, bona tarda Com estem per avui? Preparats? Com sempre Entusiasta De vegades Potser sí Molt bé, doncs i per acabar el grup el que us parli, Pepper Mengol Cabaret avui ens introduirà el que la va proposar que és el nostre company i amic o amic i company com vulguis A l'ordre no altera el producte en aquest cas D'acord, Anastasi que endavant amb la presentació d'aquesta Meravella La Meravella és la pel·lícula Començaré per algo que no agrada m'acostuma en aquest programa que és fer una mini-sinòpsi L'he fet tan mini-mini que la pel·lícula passa a Berlín en 1931 El Partit Ignasi està començant a fer-se visible en una ciutat on l'amor, el ball i la música es van barrejant de manera en aquesta animada vida nocturna que apareix en la pel·lícula que és el Cabaret que és el Kit Kat Club és un lloc on la jove Sally Bowles que és la Liza Minnelli i un divertit mestre de cerimònies fan oblidar o intenten fer oblidar les tristeses de la vida entre molts altres coses que passen a la pel·lícula aquest és un resum molt curt La presentació a mi m'ha agradat molt veure el Cabaret en aquest cas hi ha vegades que se'n pot fer més dur a vegades que se'n pot fer més complicat hi ha pel·lícules més antigues que abordes de manera diferent aquesta pel·lícula jo tenia força present i que em havia agradat molt i és a dir que m'ha agradat confirmar que tot allò que en el moment que em va semblar bo en el seu moment en el seu temps i el seu missatge el missatge que porta dintre la pel·lícula el veritable missatge de la pel·lícula quin és el missatge de la pel·lícula? Doncs aquest està més que mai vigent i el que la vegis se n'adonarà que això és així és el missatge de l'amor? No, no és el missatge de l'amor el amor sempre està vigent i l'amor hi és a la pel·lícula però és una altra cosa que està en la pel·lícula que anirem desgranant m'ha agradat perquè té una component que és aquesta de la simetria en la narració que té aquesta simetria del principi i el final de la pel·lícula acabar diguem pràcticament igual amb el mateix recurs en aquest cas de decorat perquè en el fons és un recurs de decorat que esdevé un recurs cinematogràfic que quan la veieu també ho sabreu per mi aquesta és una joia i per mi i per molta gent és una joia del llenguatge cinematogràfic aquest inici de la pel·lícula alhora que també conté un preciosisme artístic i estètic absolutament innegable és a dir, aquest vídeo de formant és absolutament per mi genial i a més entra molt en el tipus de cosa que a mi m'agrada és a dir, aquest tipus de poètica a mi m'entusiasma i fins a punt que jo he titulat el paper que estic en aquests moments tenint aquí de referència Reflexos en un mirall de formador més que dir el títol de la pel·lícula li he posat aquest títol aquest subtítol meu m'ha agradat per l'encant per l'elecció dels actors i sobretot evidentment de l'actriu principal l'Aisa Minelli un paradigma de per un cantor fragilitat força d'encant però el mateix té molta complexitat que resumeix en un llenguatge corporal absolutament fascinant i jo crec que fins i tot a vegades hipnòtic ja no com a home sinó jo penso que és una mena de de balet inclús fora de quan realment està actuant com a persona que tingués una relació amb ella possiblement és agotadora però com que tu estàs com a espectador veient el tema seria un altre tema aquest m'ha agradat veure que la pel·lícula forçava les coses en el terreny sexual però d'una manera elegant i subtil i molt molt ben ponderada és a dir el tema tant del triangle que apareix entre dos dos homes i una dona i el tema homosexualitat d'un d'ells de dos d'ells en aquest cas realment jo penso que és molt interessant com està fet d'ahir sobretot pensant en aquell moment per aquest tipus de cinema perquè en aquell moment ja es feien pel·lícules que hi havia aquest fet de fons però aquesta era una pel·lícula destinada al gran públic i per tant ja se sabia que trobaria problemes com va trobar en algun cas m'ha agradat veure com el cinema és potser un dels millors arts o el millor per aprofitar les capacitats expressives de la dansa i del cant jo penso que és una i veure que a més a més Bob Fox també era el director ideal per fer-ho perquè evidentment ell havia tocat aquests dos pals ell havia estat un gran director d'escena i de cop era un gran director de cinema amb la qual d'alguna manera jo penso que tenim un gran exemple d'una molt bona manera de tractar aquest tema cinematogràficament el tema de la dansa el cant de l'espectacle m'ha agradat que la pel·lícula trascendeixi del clàssic musical i es converteixi en una veritable obra cinematogràfica del nivell és cert que també el Bob Fox mateix en té d'altres i que en el passat en el cinema s'han fet moltes de pel·lícules que també trascendeixen la pura la pura anècdota del que sigui un musical finalment m'ha agradat l'equilibri entre les històries d'amor que hi ha en el film l'espectacle del cabaret i per altra banda el terrible fons de l'aproximació del nazisme que és aquest el tema de fons que abans deia i de l'entejudaïsme que va lligat amb el propi amb el propi nazisme que es fa matèria cinematogràfica simbòlica en l'escena de la pel·lícula de posar-te la pell de gallina que és el famós moment en què un jove aspirant a nasi adult canta el tema el futur em pertany bé tot això són coses que m'han agradat i d'alguna manera a partir d'aquí ja quedaria una mica tot obert perquè puguem anar parlant durant d'allò aquestes són una mica les coses que jo volia dir de la pel·lícula sense explicar massa intentar no explicar massa l'argument el que intentem sempre molt bé sempre d'alguna manera em sembla una introducció a la pel·lícula i una primera interpretació molt acurada Ignasi el seu torn a mi m'ha agradat molt quan t'has referit de què va la pel·lícula perquè evidentment està parlant de la pujança del nazisme comença que un noi nazi és expulsat a punta de peu del local i acaben els nazis ocupant la sala vol dir que durant aquest 1931 han passat coses i que d'alguna manera això es reflecteix a mi al final sempre a través de com tu dius d'aquest mirall deformant m'ha recordat és una impressió personal eh m'ha recordat determinats quadres expressionistes dels anys 10 o sigui del 14 13-14 on precisament n'hi ha hauria d'estar pensant en algun autor en concret però n'hi ha més d'un eh quadres que estan justament que són de gent asseguda al cabaret al cabaret sí i tots evidentment com que el quadre és expressionista de maco no té res no són rostres tots demacrats tots una mica enfonsats no que en definitiva és la ironia del del d'un personatge molt inquietant que és el mestre de cerimònies no que el joel grey no em sembla joel grey joel grey és dels pocs encara s'hagués viu eh que es veu que el van obligar els productors perquè ja havia estat fent aquest personatge del musical de Broadway i el van els productors el volien fent el mateix paper no i es veu que es veu que el com fos doncs això no ho acabava de tenir clar no però bueno va haver de passar pel tot i quedava sense la feina de fer la pel·lícula no i bueno més que res és que sembla un personatge és un demiurc no és com la consciència d'Alemanya a més és cínic no perquè té una frase a l'inici deixeu els vostres problemes fora aquí veniu a passar-vos-ho bé no quan evidentment el que està passat a fora no és precisament poc no és com el és com un dimoni eh és el dimoni té té i a més a mesura que avança la pel·lícula és un personatge cada cop més críptic que mira d'una manera com si fos la consciència no del del temps no és un personatge que m'inquieta molt i que seria interessant que en parléssim d'ell i tot tot això per desembocar el que és el tema el tema és que el feixisme el nazisme es va ficant i la gent és que ni s'adona la gent tots els personatges de la pel·lícula també van fent la seva vida tenen els seus problemes les seves relacions homosexuals bisexuals l'Aisa Minelli és una màquina de fer la mort d'altra banda però en tot cas compta perquè jo crec que suposo que et referies a això quan parlaves que és un tema que és un tema actual sí sí totalment totalment totalment el feixisme fa temps que està traient el cap el cap a ro i aquí se l'accepta se l'legalitza pràcticament va fent va fent va fent copte perquè ens trobarem amb un problema aquí i allí i més enllà a molts llocs del món està passant això en simultàni sí sí però aquí també al nostre estat també i aquí també i és molt perillós perquè t'he enganyat amb un grapat de gent vull dir que copte copte perquè van amb un populisme fals i perillós i perillós amb la qual cosa bé és el que la pel·lícula passa no? és el que va passar a Alemanya no? aquesta cançó que tu l'has dit el demà és meu sí com a Robby Longstomé és el és i que tu veus com la gent s'aixeca en ardida no? vull dir amb una passió sí és una mica allò de volveran banderes victorioses exacte que genera el feixisme té una èpica no cal negar que realment tu t'aixecaries també en aquell moment si no em pots fer sí però tot és parafernàlia sí absolutament tot s'engany tot s'engany tot sabem la història ho ha demostrat però és que sembla que la gent s'ha no oblidat d'això i es pensa que serà gent que miraculosament solucionarà els problemes no és més no estan pels problemes en el fons no en fi aquest és un primer apunt molt bé mira jo volia comentar que Bob Foz pel que he llegit perquè he estat repassant una biografia que va fer Martin Goldfrid Editorial Alba el 2006 que en realitat ell la va publicar als Estats Units el 1990 amb el títol de The Life and Death of Bob Foz la biografia aquesta és esplèndida molt ben escrita i a més a més documentadíssima amb més de 200 persones parlant de Bob Foz gent que el havia conegut de primera mà és dir que ens trasladen comentaris reals no que no estan alterats perquè Bob Foz els va comprovar llavors el primer que em porta això és saber una mica els inicis d'ell ell és un home que surt de fill de família de classe treballadora dels barris populars de Chicago el 23 de juny de 1927 i morir i va morir al cap de 60 anys d'una parada cardíaca al carrer anant a fer precisament assajos el seu pare venia assegurances i van tindre cinc fills bé la vida va ser molt complicada ell va tindre perquè ens fem una mica una idea de com anava la cosa va tindre dues pneumonies de jove i bé entrevista i tot això als 8 anys ja va començar a assajar els seus primers passos de dansa amb la professora Marguerite Comerford i als 11 anys ja dominava un pas de claquer segons diu el biògraf a la perfecció que sonava com una metralleta és a dir el Bofos era una persona predestinada però curiosament predestinada pel que és el tractament de tot el que era la coreografia sobretot el musical en general de fet ell va fer teatre va fer musicals però la seva gran passió i amb el que ell se sentia més interessat i per el que volia destacar era el cinema i amb el cinema va tindre molts problemes molts problemes d'acceptació ell va estar fent ell va estar fent una obra que va tindre una una certa pronunciament sweet charity en teatre que funcionava bé i tal la va fer en cinema li va sortir un producte de dues hores i vint minuts i resulta que noia els dos va punxar els dos més importants time i new york new york no sé què new yorker potser sí li van fer un escrit terribles que la van enfonsar ràpidament la productora va agafar i va suprimir 15 minuts ell diu no m'estranya que ho hagin fet perquè ells estan amb aquest món per guanyar diners diu a mi el que em va saber greu és que no em consultessin a mi abans diu perquè probablement jo no n'hi hagués de trec 15 n'hi hagués de trec 20 o 25 però bueno diu se'ls ha de perdonar perquè ells estan en aquest món per això per guanyar diners ell va entrar llavors en una depressió fins al punt que va arribar a confessar als seus amics que no tornaria mai més a fer res o sigui va acabar amb mans de psiquiatre però sí que va fer i tant va tornar i va fer amb Sweet Charity el 69 4 pel·lícules més que només amb el títol ja n'hi ha prou 1972 Cabaret 1974 Lenny 1979 All the Jazz i 1980 Star 80 hem de dir una cosa de Cabaret la que estem comentant avui Bob Foch Oscar va rebre 8 Oscars el Bob Foch l'any del Padrino amb Coppola va rebre l'Òscar a la millor direcció Cabaret Cabaret va la Issa Minelli va rebre l'Òscar a la millor interpretació femenina femenina i el fabulós Joel Gray el mestre de cerimònies va rebre l'Òscar al millor actor secundari o secundari és a dir que aquí jo diria que es va produir l'any 72 un repartiment entre Padrino i Cabaret bastant correcte bastant acceptable des del punt de vista d'avui fins i tot només amb aquesta primera intervenció fa així dos coses ell va estudiar amb Jack Cole el pas de la dansa jazz teatral i en Sandor Meissner la tècnica d'actuació i d'aquí de la seva formació van sortir un parell de frases que m'agrada posar-les en context i és el moment de cantar és quan el teu nivell emocional és massa alt per parlar i el moment de ballar és quan les teves emocions són massa fortes per cantar només maco és extraordinari i real segurament sí, sí hi ha una frase que he dit abans exactament el que diu el Joel Gray en el moment que està referint-se al que passa fora i al que passa dintre ell ho diu d'una frase ara ho digui en català a fora fa vent però aquí dins fa calor exacte, sí és exactament el mateix però és un personatge inquietant efectivament sí, sí a mi sí que m'agradaria en tot cas per establir origen que la pel·lícula de Cabaret està basada és material autobiogràfic de Christopher Isherwood que és un escriptor angloamericà que el va publicar el 1951 va publicar el que es va dir de Berlín Stories les històries de Berlín que de fet eren dues novel·les que es deien Mister Norris es canvia de tren i adeu a Berlín on això ho dic perquè veient ara de nou la pel·lícula feia molts anys que no la veia veient ara de nou la pel·lícula que es deien república de Weimar una Alemanya absolutament deprimida amb un malestar social impressionant raó per la qual s'aprofiten els feixistes i van pujant tot el món sota el pes del crac del 29 sí, sí, sí i tant aleshores jo dic què fan uns americans gent que venen d'un país ric per dir-ho d'alguna manera què fan aquí? doncs resulta que és cert resulta que Berlín tot i amb la república de Weimar i amb el caos que hi havia era com un cau de llibertat o des de fora des de fora es percebia com un cau de llibertat i bueno la pròpia Laissa Minelli per indicació del seu pare el Vincent Minelli li va dir la Laissa esclar era molt important perquè era la primera vegada que cantava en una pel·lícula de fet en aquell moment estava començant es veu molt joveneta sí, té 26 per això sembla més joveneta la pel·lícula sí, perquè de fet s'està inspirant en un personatge real que tenia 19 una tal Ros sí, sí bé aleshores el seu pare li diu fixa't per agafar la imatge del seu paper no? li diu fixa't en Luis Brooks que era una actriu americana del cinema que curiosament parava per el Berlín de la República de Maymer en aquell moment i que intentava obrir-se pas allà perquè, bueno pel que sigui Amèrica no estava fent sort aleshores tenim la imatge d'aquesta actriu hi ha un cau d'americans i de britànics que tenen una actitud llibertina això és l'única cosa que que la que la l'autèntica Ros que va veure la pel·lícula doncs admet perquè la Ros diu que la pel·lícula sí la pel·lícula tindrà molt de glamour però el Berlín d'aquell moment de glamour és a dir és una cosa que a mi m'impacta perquè el Berlín del moment era un diu era un Berlín de fam i el Leisure Wood bueno no la Ros també ho diu diu Berlín no s'assembla a com està reflectit en la pel·lícula la pel·lícula encara es veu massa polit massa net massa glamourós diu els àpats això ho diu Leisure Wood no ho diu un amic de Leisure Wood un altre escriptor que es diu Spencer es deia Spencer diu els àpats que es veu que menjàvem al Berlín això és fals no ens podien permetre el luxe era hi havia una pobresa extrema i aquests àpats no es veien no estaven això que es veu a la pel·lícula si no existeix que va ser va ser el caldo de cultiu creixent del neixisme no clar quan hi ha pobresa el més fàcil és fer-te soldats era bancarrota total com ara estem l'estat espanyol està en una situació sí senyor el món està en una situació sí però l'estat espanyol està que s'aguanta amb dos pals i clar davant d'això anar veient com pugen segons quin partit no? compte perquè la llum vermella ja no ni fa pampellugues està ja en cessa vull dir és curiós perquè aquesta pel·lícula que de fet no és una pel·lícula és el background del neixisme però la pel·lícula tracta d'altres temes no ha anat a tema teòricament sí sí però compte perquè de cop i volta veure cabaret avui dia com ha dit abans l'estaci és una recuperació molt recomanable té una vigència que jo m'he quedat aclaparà efectivament absoluta jo també t'haig de dir que jo la vaig proposar no pensava per aquest tema pensava com a pel·lícula en general que em veia interessant com a pel·lícula musical si tu vols no sé si us va passar que jo a l'acabar sí una pel·lícula que se'm va vindre al cap immediatament va ser el huevo de la serpiente de vermes bueno déu-n'hi-do i te'n diré una altra que a més es produeix un any abans em sembla que és Clockwork Orange de Kubrick sí o és el mateix però és que no concretitza en un neixisme concret però parla del feixisme en general i de la violència infligida és a dir tenen a veure les pel·lícules però són contemporanis són contemporanis i el huevo de la serpiente també tens tota la raó perquè la serpiente és això el que està dintre de l'ou és això naturalment és el feixisme efectivament però estem a inicis del 70 on efectivament a Espanya encara teníem en Franco però evidentment sí això ho teníem cobert això ho teníem cobert però diguem-ne que el món occidental gaudia ja d'unes democràcies plenes i més a l'americana no? més consolidada sí que vulguem imaginar no? perquè evidentment no hi ha res perfecte però és curiós que en un moment en què no hi ha l'amenaça feixista que hi ha ara anem a dir-ho a l'estat espanyol i a altres parts evidentment no només aquí és curiós que es tractessin aquests temes no? com diu l'Anastasi tu mateix Anastasi has participat en pel·lícules fetes aquí sí als anys 80 i 70 que hi havia molta més llibertat d'expressió de la que hi ha ara perquè a la millor ara hi ha la mateixa llibertat però en tot cas hi ha autocensura no s'utilitza de la mateixa manera utilitzàvem la llibertat que teníem que havia sigut tan poc si jo penso que el tema és que havíem vingut de tan poc que clar si no utilitzàvem és que érem tontos havíem d'utilitzar i hi havia ganes d'explotar d'explotar és això és això ja que m'has citat sí home prendre un moment la paraula us ho dic perquè ho sapigueu després ja em direu vosaltres quan els deixo anar sí tinc quatre temes tècnics a marcar allò que us agrada tant faci petites lecciones de tècnica cinematográfica i tant i tant jo de fet sí que volia fer els menys tècnics però en fi però no seguim seguim m'ho dic perquè et tinc aquí puntat i dic mire que no passi això encara ja jo tinc una cosa de llenguatge uns apunts només una pregunta no us heu preguntat veritablement el pare de la Lais Aminelli del personatge de la pel·lícula no de la Ros que la Ros era l'autèntica noia amb la qual he servut s'inspira sí realment té molt de la Lais Aminelli de la Lais Aminelli del personatge de la Lais Aminelli en el sentit que és de cascos lleugers queda embarassada el propi Isserwood que és el paper que fa el Michael York clarament li paga l'avortament que a sobre és un desastre no? però la pregunta clau tenint en compte que l'origen de la Ros que era britànica eh no americana no americana britànica era britànica Ros era... a la pel·lícula també eh no no a la pel·lícula Lais Aminelli és americana no no no sí sí sí és britànica que no que no sentiria haver de desempatar perquè no puc desempatar però és americana jo crec que és americana sincerament segur eh per què? primer pel seu accent no té res a veure l'accent d'ell no no no a l'accent a veure que la Lais Aminelli és americana però per què ho dius? no no perquè ho he llegit ah el tu serà un error perquè no no pot ser un error perquè el seu pare és ambaixador americà a la pel·lícula ella ella aquí està la meva pregunta si és cert que es diu això ella diu que el seu pare és ambaixador la pregunta és no us heu fet la pregunta si realment és cert que té un pare ambaixador més d'una noia perduda et dic la veritat em va passar para'l aquest tema per això ara no l'he pogut discutir amb ella això no em va passar para'l aquest tema que digués això em va passar para'l jo et dic la veritat el proper programa hi haurà fer de rates de rates o de rates de rates però home de veritat creu-me l'accent és absolutament americà això sí que t'ho puc dir si jo no ho hagués llegit creus que ho diria? no, no clar que no però mira't la pel·lícula que ho diu no, no, però pot ser no, no la pel·lícula no tinc cap inconvenient en tornar-la a mirar això em va passar para'l doncs a mi la frase aquesta en concret a mi em va passar para'l no, de fet bueno, de fet la novel·la evidentment és britànica la noia i la Bowles que es diu i de fet bueno és un personatge igualment a veure la novel·la inspira el musical que és el que té fama de l'any 66 i després és curiós perquè inspira un altre musical que és Ayama Càmera és curiós de John van Druten la novel·la inspira Ayama Càmera però resulta que el musical s'inspira no, la pel·lícula perdó s'inspira tant en el musical com en Ayama Càmera perquè la història aquesta del jueu que es fa passar perquè no és jueu no? que és a la vora de la Marisa Berenson que és d'una família jueva de molts calés no? això és de Ayama Càmera no està ni a la novel·la ni a la novel·la ni al musical sí i el Bob Fox ho va agafar i ho va incorporar que aquí va haver una picaparalla perquè es veu que el guió original se centrava molt en el personatge de l'Alai Saminelli i aleshores el Bob Fox va dir no, no això no pot ser aleshores va canviar el guionista i va cridar un altre que li va treballar va recuperar molts dels temes de la novel·la perquè la novel·la el parell de novel·les o el parell de novel·les hem de dir-ho són dos són les experiències del Leisurewood al Berlín del Berlín de la República de l'Alai ni més ni menys són un parell de novel·les absolutament autobiogràfiques el que passa és que ell és el que hem comentat abans fora d'antena el Leisurewood plantejava un personatge etero i mentre que després van agafar i van posar un bisexual cosa que en aquell moment no, no, perdona era un un avenç important sí, sí però una pel·lícula d'aquest tipus segur no, no, perdona era el musical que és hetero ah perquè el Leisurewood és homosexual aleshores ell parla en les seves dos novel·les parla dels ambients homosexuals de Berlín dels divertint aquests anglosaxons sí aleshores és curiós però amb la versió en la novel·la el personatge del Michael York és homosexual sí sí el musical en el musical és hetero és heterosexual sí i a la pel·lícula saps què passa? que probablement en teatre o en musical era més compromès és possible fer una versió del personatge en aquell moment és puritana diguem que no pas en el cinema pot ser una cosa que volia aportar són algunes aportacions particulars valgui la redundància de Bob Foz al musical és a dir a Bob Foz segons he llegit li agradava fer els musicals en llocs adequats per cantar i ballar no li agradava que la gent cantés seguint una conversa enmig d'una conversa trencar i posar-se a cantar no li agradava fer cançons amb exteriors en ple carrer o amb interiors que ell considerava inadequats sí sí sí sí i llavors hi ha algunes coses concretes de dansa que ell va introduir l'ús de genolls girats remenament lateral espatlles enrotllades mans de jazz l'ús de barrets bastons i cadires i guants espera espera que ja arribarem a això l'ús de barrets com explica Martin Goffitt en la seva biografia exhaustiva de Foz venia de la seva calvícia i usava guants en les seves actuacions perquè no li agradaven les mans no li agradaven que es mostressin les mans és curiós eh perquè és tot un catàleg de coses que estan molt en contra o són una diversitat respecte als altres musicals que coneixem es veu que no li agradaven les seves mans sí sí ell portava molt guants per això correcte correcte sí sí sí i llavors és molt curiós també que jo crec que el fet de no fer ballar en públic és perquè feia poc i ha vingut el gran èxit de West Side Story i llavors ell els volia desmarcar i volia fer el seu musical i realment aconsegueix una cosa que en cap moment recordes tu de West Side Story aquesta és una pel·lícula que hi ha música no és un musical clar clar clar és que no és un musical a l'ús en el sentit de gent que canta parlant o que parla cantant té números té números i ja està és cert us heu fixat en una cosa per cert no és tècnic aquesta no és que aprofiti ara per entrar al meu tema d'abans us heu fixat que sí que és tècnic però no és tècnic que quan estem en un ambient que no és el propi cabaret normalment és l'habitació d'ella l'habitació d'ell o algun entorn similar sona sempre de fons el tema amb qualitat ja de reproducció de tocadiscos per entendre's com dèiem abans tocadiscos sona sempre el tema que ja seria llavors seria diegètic en el sentit de que realment està sonant allà i que recorda el tema i que té a veure amb els temes que han sonat abans en l'espectàcle només la cançó del noi nazi no que està absolutament fora del demà és l'única que no és diegètica tota la resta passa al escenari al cabaret és molt curiós perquè perdona que més puntua temes de la pel·lícula o sigui els números de les cançons van en consonància amb els temes quan es devenen tensos pom número musical que està fent relació que sí que sí absoluta lligam un lligam total per aixecar una mica l'ànim el que deia que per cert és curiós que passats els anys i després de tindre l'èxit que va tindre perquè va ser un succès cabaret li van preguntar a Fos sobre escolti vostè que no li agrada fer exteriors amb cançons i tal com és que aquí va posar l'àntic aquest noi no m'ho toqui això que si ara fos a fer la treuria no li agradava i en canvi com tu has dit molt bé i jo estic d'acord a mi em sembla que punteix molt bé i és un avís per caminants perquè és una cançó que si es fixeu té un creixendo i necessita un espai o sigui la gent estan en un parc estan en un parc i la gent s'hi va afegint afegint que és una mica com la gent es va afegint quasi sense sense interpel·lar-se a la cosa aquella de venga venga tots anem-hi tots i les cares d'oli dels que van cantant se'ls hi nota al mateix temps només hi ha un home vell que fa una cara tristíssima té una por perquè sap el que pot vindre sap el que vindrà segur ell ja ho sap aquell home ja ho sap i després hi ha una altra escena hi ha una altra escena que ens sembla meravellosa i aquesta escena diguéssim que no està dintre de de la dinàmica aquesta d'advertència del fascisme i és l'escena que tenen la Marisa Berenson per cert curta però extraordinària interpretació i l'Elisa Minelli quan la Marisa Berenson li diu perdoni però vostè com a dona que ha conegut i el xoc el xoc d'ulls de mirades de primer pla de l'Elisa Minelli és que no té preu no té preu si veieu la pel·lícula repareu en aquesta escena l'Elisa Minelli està encantadora o sigui té unes expressions facials suporten els primers plans i ho suporta tot és extraordinària es veig a la càmera i una naturalitat però una cosa tremenda molt moderna a més a més sempre que surt una dona d'aquest tipus jo sempre dic el mateix però és que és molt modern perquè en aquell moment no s'actuava així no era l'habitual aquí hi ha un aspecte tècnic que sí que m'agradaria comentar-te que és a mi m'ha semblat que és una pel·lícula és un musical però curiosament la planificació visualment és molt tancada hi ha molt primer pla i tot és molt constret que evidentment contribueix al missatge que vol donar la pel·lícula però a mi em sembla una pel·lícula molt tancada en dius en els moments de número musical o en general en tota la pel·lícula parles en general sí la sensació global és d'una pel·lícula constreta molt poc molt poc molt poc suposo per donar aquesta sensació precisament de gobiar de gobiar de gobiar el personal hi ha una cosa molt divertida que és entre dintre de la forma de ser de Bob Foz i és que va dir no no jo l'orquestra vull que siguin tot dones gordes i no haver experimentades amb música i és que realment és així exactament tenen pocs moments però quan surten són més una visió estètica sí i paradògica que no realment una cosa de valor musical no no escolta els apunts aquells tècnics que no es quedin fora de la jugada o després tu m'ho dius diguis diguis serà ràpid jo simplement volia esmentar això aquest aspecte de la planificació molt tancada i i després a veure també tenia un altre tema que és ah sí el muntatge una de les coses que m'ha sorprès més és que quan menys t'ho esperes et fa un tall brutal i d'una seqüent d'una escena en què han estat rient o millor fent l'amor de cop i volta bum un cotxe anant-se o sigui hi ha moments un cop de falsa absolutament o uns oficials amb l'esvàstic al braç et diré sí però hi ha tres o quatre clatellades d'aquelles com a espectador n'hi ha alguna fins i tot que penso que està fora de temps de lectura és a dir n'hi ha alguna que apareix i no l'has vista o sigui creus haver vist alguna cosa subliminal és quasi ben subliminal aquestes coses que tenia notada però no era aquesta el tema tècnic sí efectivament hi ha algun moment hi ha coses molt rares a la pel·lícula hi ha dos coses molt rares hi ha un moment que estan fent aquell sopar tan formal en què la Liza Minelli és l'única que no està formal és a dir el sopar quan tenen el sopar a casa dels pares de la família de Marisa de Berenson en allà hi ha un moment que entra un plano que estan servint una safata no sé què i aquest plano està absolutament mogut de fet tots els planos que estan rodats en pla més obert estan estables però que en van a plano curt dels personatges que estan a la taula els planos estan lleugerament inestables però és que aquest que hi ha la safata pel mig el plano està a punt de caure a la cama de terra m'agradaria que les tornés a veure perquè pot passar desapercebut a la millor va ser un accident real que ell va aprofitar que està passant aquí i després hi ha algun plano que està justet de temps de lectura i després hi ha un plànting començo d'aquí pel tema el plànting el plànting és hi ha un moment en un moment que no esperem ni molt menys això és just acabat un número musical no ho he situat que veiem un cap ensengonat a terra veiem el cap d'una persona morta potser veiem una ejecutada perquè malauradament és una imatge que estem és l'escena dels comunistes el comunista no, no, no molt abans trenta minuts abans d'això hem vist un flash d'un cap a terra d'algú mort a terra sí molt abans i això és el que es diu en plànting vaig pensar mira m'està plantejant que això d'aquí un rata m'explicarà el cap van passar trenta minuts fins que no ho vas explicar jo crec que és el comunista no, no, ho és segur per això és un plànting un plànting és allò que es diu quan tu ensenyes un element que després tornarà exacte, això és el plànting molt bé doncs en aquest cas és un plànting però fixa que està lluny però lluny de nassos i vaig pensar per què està tan lluny perquè la cadència d'aparició que té el tema nassi dintre de la trama general de la pel·lícula és més o menys sempre la mateixa cada x minuts va apareixer en una referència el background el background de fondo que es velluga d'aquest mar de fondo però en aquest cas portava molta estona que no hi havia res si hagués esperat el comunista mort a terra si hagués esperat a veure físicament aquella escena que era esperant massa fa el flash aquell perquè tu tinguis la presència que alguna cosa tramabunda passarà però no sàpigues exactament què penso que aquest va ser el tema està molt ben tractat al puntejar l'acció sempre amb detalls que ens avisin del que vindrà del parell del parell del parell aquí sí que m'agradaria fer l'esment que és curiós perquè hi ha una cosa de Dreyer a Vampir que me l'ha recordat aquí el que se'n diuen en els retards és a dir de tant en tant en la narrativa hi ha situacions que de fet no tindran res a veure pràcticament de vegades una mica però normalment és com fer perdre una mica el temps i de fet tota la història de la Marisa Benenson amb el jueu que vol fer-se passar per el jueu és un retard per l'evolució de la història perquè la història ben vist la història és una altra totalment d'acord l'únic que passa és que és un retard que fixarà i explica i citarà millor el tema del judaïsme i el tema de l'antijudaïsme però és clar és cert que en el fons és un retard fins que no justifica que és cap al final de la història aquesta d'amor d'ells dos no entens per què està això en allà és la història d'amor que està molt ben posada o sigui hi ha vegades hi ha històries d'amor que tu veus que són una mica de l'argument base aquí no aquí no aquí està perfectament introduïda hi ha una evolució de la mort de parella és una pel·lícula que us recomanem va moltíssim absolutament és extraordinària ja per anar resumint és que de fet a l'estil a l'estil de Bob Force els seus musicals sempre s'han dit que són clàssics i moderns moderns és a dir clàssics en tant que és una història coherent que té doncs un plantejament un russi un dessetllàs no? però modern en tant que acaben malament no? que no s'espera això d'un musical clàssic sí és és i a més bueno dintre dels musicals hi ha el musical que es passen tota l'estona cantant no? i després el que se'n diu el musical de bambolines i per aquí podríem considerar que és un musical de bambolines és un musical de bambolines per acabar malament sweet charity dins i fora de l'escenari no? per acabar malament sweet charity sí sí sí no no clar clar per d'escoltar no? vull dir que les seves pel·lícules no acaben bé no? elements moderns no? de llenguatge modern com ell ha esmentat d'aquesta mena de plans que semblen designats i que després sí sí connecten sí sí però ja clar és modernò cinematogràfic hi ha una cosa jo anava a explicar aquí estava mirant quines notes podia recuperar però no estem molt justos hi ha una cosa des de fora sí que he reflexionat i pensant en les pel·lícules d'ell que les he vist totes naturalment jo també en aquest cas gosso dir una cosa que el situé pel meu gust com un gran director d'actors i és que jo penso que el millor paper de la seva vida de l'Aisa Minelli és amb Bob Foz amb el que estem comentant cabaret el millor de Dustin Hoffman és amb Lenny de Bob Foz Òscar compartit amb algun altre però bueno sí un dels millors de C.L.I. MacLenn Sweet Charity sí i el de Jazz és el millor de Roger Scherder amb Bob Foz sí ara he donat un cop a la taula és el primer eh que també m'hi he fixat és una broma interna és una broma interna és una broma interna absolut sí molt bé no no insisteixo en els temes sí un sol per agafar-ne un un tema per no recuperar-ho és el term que ja el vam tractar l'altre dia no un tema de l'ipsi temporal però que al mateix temps és temporal i causa-efecte l'ipsi temporal és allò que hi ha una part del temps que no veiem que passes i expliquem una cosa n'expliquem una altra i entre l'una i l'altra hi ha un pas de temps que no queda explicat no hi ha el trajecte per entendre's no i en aquest cas és brutal perquè a més té aquest cop de fals que li fot a les coses que té aquesta energia no en el pla no el Michael Lewis passeja pel carrer i en un moment determinat ja cap al final de la pel·lícula hi ha la presència dels nàcies a la vorera i tot plegat i ells comença a cabrejar comença a insultar-los diu que bueno és un estranger no li fan cas perquè és un estranger i tal i llavors al final veu una bandera nàcia i li fot una patada plano immediatament darrere ell amb l'ull morat i mitja cara destrossada en estupat del llit elipsi temporal i causa-efecte perfecte perfecte cert cert cert cert i també és molt interessant un plano que hi ha primer pla per ser primer pla un plano que hi ha del nazi que se'l mira amb una cara com dient ja ja t'he pres la matrícula tu se'n recordeu? sí sí és una mica amb aquesta dinàmica de plans que t'adverteixen del que vindrà sí molt bé a tres quarts i podríem parlar d'alguna pel·lícula de les que estan en cartellera sí jo en tinc alguna jo també una vinga doncs dispara en tindrem igual coincidim mas una pel·lícula molt petitona mas de la qual està parlant tothom es va presentar com? mas m-a-s-s ah no l'he vist de massa de grup no? sí de la massa el títol l'estic donant perquè no acabo de lligar-ho amb el que és la pel·lícula no? però a veure és una pel·lícula que a mi m'ha deixat una mica destronutat perquè primer per la simpleça de l'argument que s'amaga són d'aquelles pel·lícules perquè bé abans que se m'oblidi tothom parla perquè es veu que va generar molta expectació a Sundance el de però no de no d'ara del gener del 2022 no del 2021 del 2021 fins ara no no s'ha arribat no? i el director és un newcomer no què se'n diu? vull dir un debutant i quan et digui les pel·lícules que surten el tal Frank Kranz tothom té una vida interior perquè clar és actor de la torre oscura el bosque no? aquest nom mai el digui Xamalan Xamalan bé en definitiva un tipus de cinema mainstream i de terror i coses fantàstiques paral·leles però bé el mas és bé dos matrimonis un de mitja edat un altre ja una mica més entrat en anys ja cap als 60 que es troben en una església en les dependències d'una església en una mitjancera que es veu que ha organitzat aquesta trobada de seguida intuïm que el que hi ha és algun tema punyent per tots dos matrimonis no? i ens costarà com ben entrada m'atrevaria a dir que 40 minuts descobrir el motiu pel qual es reuneixen no? que no és un altre que tots dos matrimonis han perdut un fill un dels fills però el fill d'un és el típic nano tipus com Elephant la pel·lícula d'Elephant és el típic nano que entra a un col·legi i comença bueno primer tira una bomba i després va rematant va rematant a la gent i després se suïcida esclar és una pel·lícula que direm el tema és punyent sobretot als Estats Units no hi ha cap tipus però és una pel·lícula que et va agafant et va agafant per al treball dels quatre actors un d'ells insospitat que es dediqui a pel·lícules de cap tipus perquè és el Jason Isaacs que és més aviat un actor que fa sempre de dolent i amb pel·lícules amb thrillers i amb pel·lícules d'acció que tinc la cara el patriota per exemple del Mel Gibson tots en tenim present sí sí sí la cara està claríssim sempre fa de dolent bueno doncs aquí és el fill és el pare del fill innocent i aleshores bueno representa que ja hi ha hagut advocats i ja hi ha hagut investigacions de com ha anat la cosa i tal aleshores és el retrat del greuixa del paper dels pares del fill causant de la mas deu ser d'assassinat en massa perquè realment maten que és amb dos esses sí sí amb dos esses pot ser es deu referir a l'assassinat amb massa amb massa o 11 els que moren contant col·loquialment igual es diu així massa total evidentment anem aprenent anem aprenent que és un fill conflictiu i clar el greuixa dels pares del fill bo per dir-ho així del fill innocent el greuixa és heu estat mals pares no hauríeu d'haver advertit que el vostre fill ja apuntava és un nano conflictiu ja des de petit no? que el greuixa no hauríeu d'haver un fill i és un sociòpata de fet es tanca a partir dels 13 anys es tanca gairebé amb l'ordinador i té poca vida social no? bé dos apunts més simplement quatre actors fent el que se'n diu una pel·lícula de cambra no? perquè tot passa dins de de l'habitació aquesta bueno típic del cinema independent sí i curiós i curiós n'ha percebent que malgrat que tot està dit i fet no? com es diu en anglès no? quan all is set and don però és curiós que clar representa que tot ja s'ha ja ha passat per tribunals però és la necessitat del matrimoni del fill innocent que els pares del fill causant de la desgràcia se sentin culpables hem vingut aquí a que patiu a que us sentiu a l'hora que saber saber les intríngulis de com de mal pares heu estat no? i com en definitiva vull dir el que és és el desenvolupament d'un tros d'humanitat vull dir de de sentiments esqueixats profuns intensos però a uns nivells que et quedes de de pasta demoniato de com una pel·lícula que dura una hora i cinquanta minuts amb aquest plantejament dius una hora i cinquanta minuts i la pel·lícula aguanta és que una ara acabo de picar la taula sense no sé de què no sé de què parleu no sé quin temps no sé què voleu dir això de picar la taula doncs en definitiva bé una pel·lícula que t'agafa és una típica és una pel·lícula de cambra amb quatre actors el més conegut és el Jason Isaacs la Martha Plimpton també d'un i do i després l'Undone i el i el i el secundari normalment en fi ja està el curiós que utilitzin l'Església com a espai d'aquesta discussió tan absolutament terrible una no és una església catòlica no ni protestant és protestant sí epicos com és els episcoparians em sembla episcopalians episcopalians una cosa jo volia parlar d'una pel·lícula però abans de parlar de la pel·lícula perquè no quedi tallat pel final del programa vull dir-vos que la setmana que ve és Setmana Santa i nosaltres ens dedicarem a les nostres activitats familiars per tant no hi haurà programa tornarem el dia 19 és possible estem fent negociacions per vindre amb un convidat o convidada que serà segurament molt interessant per l'audiència i després també volem comentar que per aquest dia el dia 19 tindrem per si la voleu mirar i així ens podreu seguir millor tindrem com a pel·lícula de clàssic de la setmana una comparativa entre dues versions del somni etern la de Hawks i la de Michael Wiener una en blanc i negre i l'altra en color és a dir que aquestes són les previsions us desitgem una bona setmana santa i llavors per per concloure us volia parlar d'una pel·lícula que la trobo molt interessant i recomanable que és Les Olimpiades París Districte 13 aquesta pel·lícula va entrar a competició a Cannes el 2021 com representant la França i va tindre un interès de crítica i públic notori està dirigida per Jacques Odiar Jacques Odiar és un director d'aquells que em podríem dir eclèctics que ha fet 7 o 8 pel·lícules però ha tocat temes tan diversos com fins i tot jo per exemple una que tinc molt present és un western que em va agradar molt que es titulava The Sister Brothers el 2018 que va ser presentat al BCN Film Fest molt interessant amb aquesta pel·lícula ell fa de productor de director i de coguionista les altres dos guionistes són dones Lea Missius i Celina Estiama Celina Estiama és també una directora que té ja un recorregut important és una dona feminista de fet nosaltres l'hem vist fa poc amb una pel·lícula molt interessant que és Retrato d'una mujer en llames ah sí una pel·lícula que a més té una estètica preciosa un to maquíssim molt interessant i aquí són tres personatges tots són joves tres noies i un noi la pel·lícula està decantada cap al costat femení perquè realment és femenina i feminista en bona part sense que això vulgui dir que sigui un lliurement a la causa desenfadat o desenfrenat o desenfrenat no sí aquí hi ha reflexió hi ha seriositat i sobretot vull destacar que hi ha el paper de Noemi Merlant que per mi és extraordinària aquesta actriu ja va actuar en Retrato d'una mujer en llames de l'Estiama i la veurem a l'octubre quan s'estreni un any una nit aquesta perquè és la protagonista femenina de la pel·lícula jo vaig tindre l'oportunitat de parlar la setmana passada amb ell després de veure la pel·lícula i vaig dir escolta però quin tros d'actriu diu escolta espera veure la pel·lícula perquè per mi em sembla que és el millor de la pel·lícula sensacional aquest és un punt més la pel·lícula té una altra cosa curiosa 99% és en blanc i negre i un 1% és en color és una cosa curiosa les olimpiades ens presenta un drama en un context d'absoluta actualitat tres dones i un home estudiants millenials ofegats per una oferta de treball precari sense continuïtat i amb baixa retribució en una societat que respon a la denominació de postmodernitat on el sexe és tan discontinu com el lloguer o la feina les relacions amb els aves i els pares i són amb un tractament fred però realista que vol fugir de tòpics la pel·lícula compta amb unes interpretacions dels quatre protagonistes excel·lents ja hem destacat abans merlant tècnicament impecable tant la direcció com el guió que compta amb la col·laboració de la guionista i directora de pel·lícules tan importants com hem dit abans de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura de la retratura però poètica extraordinària recomano la visió tal com hem dit abans de París Districte 13 a tothom i en especial als joves perquè els intèrprets de forma de forma total són persones que estan entre els 20 i els 25 anys també pel públic femení perquè considero tal com hem dit abans que és una pel·lícula que té a la dona com a centre d'interès i perquè d'ell se'n desprèn una mirada sense falses complicitats seriosa i rigorosa o sigui jo crec que és una pel·lícula que ella és per veure-la i després comentar-la a la sortida entre la gent perquè et posa qüestions que estan avui al carrer una mica el que hem parlat abans quan hem dit que la pel·lícula que parlàvem avui Cabaret ens interpel·lava respecte a l'entrada amb força del neixisme aquesta el que fa és interpel·lar-nos i dir cap on va la nostra societat perquè estem veient que és una societat on hi ha en la pel·lícula ho reflecteix molt bé un tant samenfotisme que arriba una mica a viure no hi ha el dia a dia sinó el minut a minut sí bueno això queda obert d'aquí ve el que em sembla que és interessant el visionat perquè provoca l'interès per reflexionar és una altra cara del mateix però jo em vaig a recordar molt del que comentes tu moltes vegades que estem en una postmodernitat que no sabem on ens porta la perda de valors el nihilisme aquí està sí que fa por la veritat és que fa por sí sí sí però por teniu raó i bueno totes coses interessants el que heu dit de pel·lícules a veure que bueno que alguna vegada hem de solucionar això ah bueno us dic una cosa aquesta s'estrena el divendres eh ah no està estrenada el dia 8 no és a dir que hi ha un marge espero de temps jo encara tinc drive my car que me la vas aconsellar tu encara tinc drive my car per veure imagina't tu que porta ja ja és antiga ja aquesta és maca és maca abans era més fàcil la tasca de critic no hi havia tantes pel·lícules sí sí sí sí bueno perquè ara hi ha molt microfilm és a dir molta pel·lícula molta pel·lícula feta amb dos durets i obviable eh i moltes d'elles obviables aleshores esclar s'ha de hem de triar i de vegades això és difícil perquè de vegades com mas no que podríem dir ostres veia roi era prescindible doncs no resulta que no sí sí sí sí el treball dels actors no sempre hi ha sempre no però hi ha valors a vegades en llocs que no però costa costa no sé s'està multiplicant com a bolets les pel·lícules és una cosa tremenda ja no diguem les sèries bueno amics que passeu una bona setmana santa bona nit a tots no crec i ens trobem el dia 19 molt bé bona nit Ignasi bona nit Anastasi bona nit bona nit Lluna bona nit i desitjar a l'audiència que tinguin bones vacances per descomptat i tant