Camarón, Petitet i "Como Nossos Pais"; i el neofeixisme vist pel cinema: Bergman, American History X i La Ola

Cinema sense condicions Y sorprende mi día En un bonito rato En un bonito rato En un bonito rato Bona nit Un dimarts més som aquí a Cinema sense condicions i sobre el fons, diríem, de Camerón comença el programa d'avui A més a més avui tenim dos convidats, podríem dir tenim dues persones que coneixem molt que ens estimem molt i que feia molt de temps que no vèiem Un és un clàssic del programa perquè seria un dels que està sentint la música Sí, sí, se sent Llavors un és el Francesc Aguilar que el tenim darrere als vidres en lloc del Paul Diggler que avui no podia venir i l'altre és un senyor, un doctor que fa molts anys o molt de temps que ens ve que ens ve periòdicament i que ens ha fet ja moltíssimes coses interessants i avui a més a més ve amb un tema que jo trobo que és dels més actuals i més interessants que potser hem tingut darrerament Com sabeu, ell tenia ganes de parlar del neofeixisme de l'aparició de la dreta i de l'extrema dreta en el món podríem dir, sobretot a Europa però en general és un fenomen que s'expandeix per tot arreu i estem molt contents de tenir tant el Luis Bessiana com el Francesc Aguilar avui aquí al programa Benvinguts Moltes gràcies Jo no et sento No sé si et sentiu vosaltres Jo et sento molt malament A mi em sembla que no em sentiu Sí, sí, et sentim Jo no sé, hi ha un desfassament aquí raro quan parlo no ho sento vosaltres però bueno, ja anirem fent És la falta de costum Doncs bé, com sempre ja sabeu tenim dues parts del programa A mi també em ressona una mica raro No sé per què Tenim dues parts del programa La primera part que parlem de les coses que hem vist de les coses que recomanem Avui tenim dues o tres coses que val la pena que en parlem Una és el Camerón que està sonant de fons I l'altra és una pel·lícula que es diu Com Nostres Pades Una pel·lícula brasilera Que també recomanarem I després ja, el que vagi sortint I la segona part del programa Com fem sempre Tenim aquí doncs el Luis Bessiana Que ens parlarà d'aquest tema Tan actual i tan, jo diria, atractiu Perquè es planteja una sèrie de problemes I d'incògnites Que no té resolt en aquest moment ningú Per tant, si voleu comencem per Camerón Pep, comença tu si vols Perquè tenies ganes de parlar-ne Molt bé, bona tarda Bona tarda Bona tarda Escolta, em sents a mi? Jo et sento malament, eh? Jo no em sento, també No m'ha sabut, eh? No sé què passa Bé, amb el de Camerón No és normal que hi hagi un duende En fi Seguim, no? Seguim, seguim Bé, bé, us va presentar l'altre dia Una pel·lícula que es titula Camerón, flamenco i revolució Que està dirigida per Alexis Morante Que és una pel·lícula documental Que recull tot de material d'arxiu Després dels primers anys De quan era un nen de Camerón Fins que va morir La pel·lícula és molt interessant I molt recomanable No solament pels aficionats Que són molts A l'obra de Camerón Sinó també pels que el desconeixen Perquè a través d'aquesta pel·lícula Tenen una oportunitat Vital de veure un tema Com més complex Perquè la figura de Camerón Després el Joan en parlarà Més perquè també la coneix molt És una figura poliètrica És una figura que va tindre Mots problemes I va ser molt incomprès Però que per sobre de tot El que tenia és Alguns principis bàsics Que no va defallir mai En portar-los Fins al final I va comprometre La seva vida i la seva pell Pel flamenco I això li va costar Moltes enemistats Moltes enveges Algunes crítiques Però també va tindre El reconeixement De les figures cimeres mundials Del rock Que van reconèixer amb ell Una figura Amb la que tots Volien acabar Col·laborant I participant La pel·lícula A mi no em va semblar Rodona del tot Perquè és una producció Andalusa I vosaltres sabeu Que Camerón Va viure I va tindre una part Sobretot l'última De la seva vida A Badalona I llavors Perquè tingueu una idea De fins a quin punt És increïble L'oblit Que hi ha Sobre la seva Ara sí Sobre la seva Estada Aquí Penseu que En tota la pel·lícula No surt la paraula Badalona En tota la pel·lícula Em sembla Un oblit Flagrant Després Tampoc hi ha Cap Intervenció D'ell En festivals O En recitals Com per exemple Un que hi va haver Molt cèlebre A Palau de la Música No res ni una imatge I segur Que Hi ha imatges Que han anat a rebuscar I els hi ha costat Molt més de trobar Que aquesta Que segurament La tenien molt més franca I en canvi Dins de la selecció S'ha obviat una mica La part catalana De Camerón I de la seva Estada Aquí Sí Endavant Joan Bé El problema És que La pel·lícula Està Produïda Per Canal Sur La televisió Oficial De la Junta D'Andalusia I també Per la Per la Pròpia Junta D'Andalusia I aleshores Doncs Per molt Que Que diguin Doncs Existeix Un nacionalisme Andalús Que fa Que No és només Que s'hagin Oblidat De dir A quina ciutat Va morir El personatge De la pel·lícula Que això És una cosa Que en un documental Biogràfic Tu veus Les imatges De l'hospital On va morir Que si no recordo malament Era Can Ruti I que Que no diguin A quina ciutat Va ser Vull dir Per un problema Simplement De nacionalisme És a dir Per ells Camarón Era un personatge Andalús Que Va haver d'anar a Madrid Per Guanyar-se la vida I ja està I aquest personatge Va cantar a Londres Va cantar A Nova York Va cantar A París Però Barcelona no va cantar Però Barcelona no Jo el vaig veure en directe Dues vegades En el Palau de la Música Jo el vaig veure en directe A la Monumental En un concert En el qual hi havia Weather Report Hi havia El grup de Jeff Beck I Stanley Clerk Una nit increïble Que era Una nit de jazz I que A més a més Hi havia el Camarón Amb el grup Dolores Allò no Sembla que no hagi existit Ja Era Justament N'estava parlant jo Amb uns músics andalusos No fa gaire Uns músics joves Ara n'hi ha molts músics De jazz andalusos Que són aquí Estudiant a les MOOC I altres llocs I em parlaven De que L'única actuació Que havia fet Camarón Cantant en directe Els temes De La Leyenda del Tiempo Que és el seu disc Més conegut Ho havia fet a Barcelona I aquesta actuació No surt És que sí Ni tan sols Se'n parla És una vergonya És una vergonya És el mateix Que va passar Amb la Una infausta pel·lícula Que va produir La Generalitat Valenciana Que millor Que pensés en altres coses Però que En fi Tots cauen En el mateix error Una infausta pel·lícula Que es diu Paella Today Infausta pel·lícula Amb un títol No menys infaust I que Doncs procurava Que hi hagués més turisme A la comunitat valenciana O una empresa Absolutament lluable No? Però ho feia A través D'una pel·lícula Landista Vull dir Com les de l'Alfred Holanda No? Vull dir Aleshores En fi Tota la càrrega Cultural Que hi ha a València I tot això Quedava Re Desconeguda De la mateixa manera Que aquí És la Junta d'Andalusia La que també vol Fer Un documental Autoritzat Per la família Del Camarón Pels seus hereus I Pels polítics Que ara Tenen el poder Andalusia També per aprofitar Que Que la gent Vagi a San Fernando No? Que és D'on era El Camarón I puguin fer Una reta turística Que ja està Establerta Vull dir Fins i tot Hi ha una absència A la pel·lícula Que és La tomba Del Camarón Que mai es veu Perquè Suposo Que deuen dir Bueno Si veniu aquí De turisme La veureu Perquè hi ha Una Estàtua D'ell I És un És un Un Mausoleu Un monument Funerari Molt Molt important Tal com Ell es mereix Perquè Ell És la personalitat Més gran Que ha sortit mai De la isla De Sant Fernando Bueno I com a etnia gitana També cuidaven molt El tema aquest De la mort I el tribut Sí A la eternitat Etc És que Justament Justament Aquest andalusisme Del Camarón És una cosa Absolutament inventada Perquè ell Evidentment Era nascut A la isla De Sant Fernando L'any 50 I Quan va ser L'hora de morir I ell sabia Que anava a morir Perquè El seu càncer De pulmó Era una cosa Que ja li havien Dagnosticat Des de feia molt temps Ell va dir En el meu fèretre Només hi haurà La bandera Del poble gitano I així es veu A les imatges I així va ser És a dir No hi ha la bandera D'Andalusia No hi ha la bandera D'Espanya Hi ha la bandera Del poble gitano Perquè ell era gitano Per sobre de tot Jo veig Ara Amb la pel·lícula Volen Convertir un Camarón Andalucista Ja Jo vaig Vaig conèixer Una amiga andalusa I Ho vull dir Perquè ve a compte D'això que dius tu Que parlant del Camarón Dien A mi me gusta mucho Camarón Dic Porque realmente Lo que tenéis con él Es extraordinario Llavors encara vivía I em va dir No lo que tenemos Es que Camarón no es andaluz Camarón es de todos Y es realmente así Es realmente así como es Bueno Jo Jo ja us he dit Que el vaig veure en directe Amb un grandíssim plaer Moltes vegades I per mi És un dels artistes Del món Que més m'ha impressionat Però vull dir A l'alçada De Rabbi Shankar Per posar Una altra música Que veu Bueno En aquest cas No són Les arrels populars Perquè és la música Clàssica índia Però Vull dir Gent d'aquesta Que anava A aquest circuit Això que al final Se'n va dir Músiques del món No? Perquè Bueno Jo el podria comparar A altres intèrprets Que he vist També en directe Vull dir Com Pot ser Frank Sinatra O Com pot ser Pete Seeger No ho sé Per mi Camarón Era un Un artista Pels que no Coneixem el flamenc I no hi tenim Tendència Nosaltres El vam descobrir A través d'ell El gènere I a més a més Ens ha tocat l'ànima Sí, sí No, no És que Això té un poder Immens Mira A la pel·lícula Hi ha una frase Que ho defineix Absolutament tot I és una frase Del Paco de Lucía Que Que bueno És un És un cop de colze A la boca De l'Enrique Morente Però bueno Això ho deixarem estar No? Perquè deia Diu Ara diu Hi ha cantants Que canten poemes socials No? Per imbricar-se En la lluita social Diu Però al Camerón No li fa falta això Diu Perquè només amb la veu Hi ha Hi ha El component social I és veritat Perquè si tu mires Les lletres del Camerón No hi ha mai La qüestió social Són lletres antigues De les que cantava El Manolo Caracol I coses d'aquestes Però Només La cosa Aquell Aquell Quejio Que tenia Ja T'està parlant De tots els segles De persecució Del poble gitano Està parlant De les fatiguites Que deia ell Dels treballadors Etc És que és un art Tan gran El que tenia Camerón Que bueno No cap Ni en una pel·lícula Ni en una sèrie de pel·lícules Ni molt menys en aquesta El Pep El Pep Es va emprenyar Per totes aquestes mancances Que hi són I són evidentíssim I són evidentíssimes A la pel·lícula Vull dir El nom de Barcelona Només surt una vegada En tota la pel·lícula I és a compte Dels jocs del 92 Que ell estava contractat Per Per actuar En la En la Cerimònia d'inauguració I no va poder Perquè va morir El febrer del 92 I I la cerimònia d'inauguració Era el juliol Sí I No sé Va actuar La Cristina Ollos Perfectament Vull dir La cerimònia Va ser una espanyolada De Tomo y Lomo Tot i que La ciutat Que havia guanyat Els Jocs Olímpics Era Barcelona Però allò va ser Una espanyolada Increïble Perquè havia de ser així Perquè bueno Hi havia els brugons Hi havia tota una sèrie De gent allà I I la Cristina Ollos Va que va fer una pel·lícula Sobre Sobre el joc Saura Que no s'ha vist mai Sí Ah sí Maratón I I bueno Però vull dir Cristina Ollos Va estar espectacular Genial Com sempre Però vull dir No sé Si va ser la substituta De Camarón O si Bueno Bueno Era el toc Era el toc Sí Segurament Haurien actuat els dos Sí Malgrat tot Això I el meu emprenyament Pel que apuntava el Joan És una pel·lícula Que recomanem Eh Joan Sí Però A tothom S'ha de veure Sí Perquè A veure Aquí a Catalunya Hi ha una qüestió De presudici Amb el flamenco I això És així mateix O amb el flamenc Com vulgueu Que hi ha gent Que diu Ah no Jo És que Com que no hi entenc I no hi vull entrar I no sé què Vull dir És un error És un error Perquè és És una música Com qualsevol altra D'arreu del món I el fet Que es pugui Vincular És que A veure El flamenco Que nosaltres Vam viure Durant la dictadura Bueno No ho sé Vull dir No És que Durant la dictadura Hi van haver Moltes Era més que res La cobla No I el flamenc Es passava per flamenca I després resulta Que I la Lola Flores I tot això Tot això es rebaixava Ens hem adonat Que la Lola Flores Era com era Però tenia el seu art Sí La seva família Ha superat això Ha sabut superar això Però s'ho han hagut D'ensenyar a ells Sí Perquè L'esquema bàsic Era aquest Ara També és veritat Que el flamenco Aquí a Catalunya S'ha desenvolupat molt És a dir Hi ha hagut És lògic A més a més Perquè Hi ha molts andalusos Que viuen aquí O fills d'andalusos I llavors Pues esclar Hi ha El El Poveda El Duquende El Miquel Poveda La Maite Martín Tot això Que aquests Estan mal vistos A Catalunya Perquè canten flamenc I estan mal vistos A Espanya Perquè són catalans Bueno No sé El Miquel Poveda Al final S'han hagut d'anar A viure a Sevilla Perquè No li toquin els ous I ja És que és així mateix I vull dir Llavors Jo voldria Que la gent Hi anés Sense prejudicis Perquè veiés Aquest Enorme artista Que era el Camarón I que Que llavors Tinguin una opinió Formada Sobre la qüestió Molt bé Molt bé Ho farem El que m'havia demanat El Joan Sardà Que era Bueno Diferents temes Palo i Cuchillo Soy gitano Quan parles Precisament D'aquesta identificació Seva Pistola i cuchillo Pistola i cuchillo He canviat l'arma És que pistola Per mi És una cosa massa forta Un palo Un gitano També pot fer Moltes coses Amb un palo Escolta Pots posar Com a tancament Del comentari Jo soy gitano Sí A la posada No pero Porque Porque se senti De manera Bueno Jo tinc Un altre Un altre Haig de parlar D'una altra pel·lícula Que també El protagonista És un gitano Vull dir Ara m'ho faig venir bé Ah Va de conya Si sentim a un camarón A ver Que canta Que toma No puedo aguantarme Ni mi vida Sober Porque yo no puedo Porque yo no quiero Ni aunque Dios quiera Porque ya no puedo Ay Porque ya no puedo Ay Porque yo no puedo Si Si Si Si Soy gitano Directo a tu casamiento A partir de la camisa Quina meravella Quina meravella Aquí tots ballant Aquí cantant Aquí amb l'orquestra sinfònica de Londres Som addictes I Bueno S'ha de dir que En la pel·lícula s'explica que Quan l'expo del 92 A Sevilla A principis d'any Van Fer que el camarón i el tomatito Fessin un vídeo de promoció De l'expo 92 I aleshores I aleshores els de l'expo Li van dir Bueno Cantaràs Soy gitano I el tio va dir Sí Vale I llavors En el rodatge Resulta que el tio Com que era així Va cantar una altra cançó I ningú Ningú Li va dir No Que havíem quedat Que cantaria Soy gitano Perquè Un respecte Per l'artista Que bueno El tio estava molt malalt Estava a punt de morir-se I el tio cantava El que li donava la gana Vull dir Si ell havia contractat Soy gitano I li donava Per cantar una altra cosa Doncs cantava una altra cosa Vull dir És que no es tallava per res I bueno I podríem estar hores Parlant del camarón Passem un artista total Jo deia que el Pep es havia emprenyat Jo no em vaig emprenyar gens Vull dir A mi em va agradar molt la pel·lícula Tot i trobar I estar absolutament d'acord amb ell Amb aquestes mancances Absolutament increïbles Deia que Hi ha un altre documental Sobre un artista gitano En aquest cas Un artista de català El Petitet Que és un intèrpret de rumba També hi ha un documental Que es va veure En el Festival Docs Barcelona És del Carles Bosch El Carles Bosch Que és un documentalista Molt conegut per Balseros I per Bicicleta Cullera Poma Que va ser el documental Sobre Pasqual Managall Que va fer la pinta Que ho produït O que ho dirigit Sí, sí, sí I llavors Doncs També ha fet Setiembres Que és una pel·lícula que no conec I aquesta és la quarta pel·lícula Aleshores A la preestrena Va venir el Carles Bosch Va estar molt amable I Va dir que coneixia el Petitet De fa molt temps De quan tocava El Petitet és un percussionista Tocava les pailes Amb el Gato Pérez I aleshores Doncs aquest home Viu al carrer de la Cera Com vivia el Paret I el tio Toni I el tio Paló I tota aquella gent Que eren el clan del Paret Justament el pare del Petitet Via sigut un dels palmeros Del Paret I surt a la pel·lícula I l'home diu Aquest era el meu pare I el paret surt al mig Llavors el tio Toni Que és el palmero de les ulleres El que tothom reconeix Etcècere Aleshores aquest home Bueno El Gitanos El primer és la família I això és una cosa Que és un axioma Aquest home El Petitet Li va prometre A la seva mare En el llit de mort Que ell portaria La rumba catalana En un escenari De prestigi És a dir Que ell faria La rumba sinfònica Aleshores Aquí comença El documental A partir Que ell Agafa aquesta idea D'agafar la rumba catalana Posar-li Un orquestre sinfònic Al darrere I portar-lo Si pot ser Al liceu Doncs És on És on comença La pel·lícula Llavors Seguim Tot la Tot el trajecte Que des del carrer de la Cera Fins al liceu Amb aquest projecte Aleshores Hi ha la qüestió Que acaba de rodonir La cosa Que el Petitet Està molt malalt Té una Una Malaltia Que en diuen Miastènia Gravis Que el deixa Sense poder respirar I De tant en tant Ha d'estar ingressat A Sant Pau I llavors També surt la metgesa Que se'n cuida d'ell I tal Aleshores Ens expliquen Que és la família Del Petitet Com treballen Ell treballa Amb la Amb la Amb la Ferraria I llavors Quan pot Fa La música Aleshores Veiem que En els assajos En comptes d'orquestra sinfònica Que seria molt car Hi ha un quartet De corda Que fa Els arranjaments Que s'han fet Sobre rumbes molt conegudes Vull dir Una làgrima Caio en l'arena I coses d'aquestes Vull dir Les rumbes Que tothom coneix més I aleshores Com al final Això S'hi afegeix A l'orquestra Del Liceu I Doncs Es fa Un concert En el Liceu És curiós Que el Carles Bosch Ens digués Ens demanés Que no diguéssim Quin era el final Però jo li vaig dir Que escolta La gent de Barcelona Ja sabem Que el Petitet Es va sortir Amb la seva I va tocant En el Liceu Que bueno És que hi ha coses Molt curioses Perquè per exemple El que havia de ser El cantant solista Resulta que La nit abans De cantant al Liceu Va agafar una borratxera De tal magnitud Que no va poder Pujar a l'escenari O sigui Es van quedar Sense cantant solista Unes hores abans Això no és tot Perquè el Petitet Encara estava En l'hospital Dos dies abans Del concert És a dir Que és una pel·lícula D'una banda musical D'una altra banda De superació És una pel·lícula Que es vendrà Molt bé Arreu del món I que El que li vaig dir Jo al Carles Bosch És que Aquesta seria La bona notícia Que la pel·lícula Agradaria molt A tothom Per aquesta Qüestió personal Del Petitet I perquè ell Se surt amb la seva Però que La qüestió Que la rumba catalana Sigui un èxit internacional Com ho va ser La bossa nova Brasilera O com ho va ser El regui jamaicà Que és el que Sempre s'està buscant A partir de Barcelona Amb la rumba catalana Que això no s'aconseguirà mai I la prova És que una de les noies Del quartet de corda Surte en una escena Del documental I diu Mira És que havíem quedat A l'assaig A les 12 I ja són un quart de dues I encara han de venir I els gitanos Vull dir És que És clar Ells es prenen la vida així Però és que Clar Com que continuaran Prenent-se'l així Mai arribaran a res Bé És una pel·lícula Molt agradable Vull dir Molt recomanable Que té Les seves flaqueses En fi Vull dir La de Camerón Es pot Comparar Amb aquella cosa extraordinària Que és Maria Baicales Que encara Estan fent ara Que és el Cartellera I que durarà molt temps Perquè allò És una meravella De documental Feta només Amb material d'arxiu Igual que la del Camerón El petitet És una altra història Perquè agafa un personatge I Com si fos una pel·lícula de ficció Aquest personatge Té un objectiu I llavors té tota una sèrie D'entrebancs Però finalment Arriba a l'objectiu Abans de passar Amb el Jordi Lluís Bacian Ens parli de tot això Que ha vingut avui I que ens estem menjant el temps Sense donar-nos en compte Jo voldria Molt breument avui Parlar d'una pel·lícula Que ens vam passar A preestrenes ahir I la vam veure Uns quants Que és una pel·lícula Brasilera De Lais Bodanski Que és una directora Brasilera Que jo no coneixia I no sé si hi ha arribat Alguna pel·lícula aquí Però que és una senyora És una senyora En aquest moment És la pel·lícula Més premiada Al Brasil Aquest any Però això no vol dir res Perquè ens parlen moltes vegades De pel·lícules molt premiades I resulta que Després Quan les veus No tenen cap significació Aquesta és una pel·lícula Recomanable És una pel·lícula feminista Però no militant del feminisme Sinó que Molt realista Juga amb la realitat Segurament Perquè el guió Ha estat escrit Simultàniament Per ella I el seu marit El seu marit És guionista I havien fet el 2010 Una pel·lícula conjuntament Amb el guió d'ell I ella havia estat la direcció I aquesta es nota Que l'han escrit L'han escrit junts I que Hi ha un respecte Tant de l'home Com de la dona Com de la situació Que es troba Un i l'altre Realment extraordinari És una pel·lícula realment aconsellable Jo havia aquesta tarda I descobert Coses d'aquesta gent Que no els coneixia I és que Van muntar En el 2005 Una cosa que es diu Cinetela Brasil Que era una projecció itinerant De pel·lícules Que feien per Brasil Concretament Un camió Un camió que era seu Muntaven una tenda Dintre del camió Amb 225 cadires Un equip de producció professional De 35 mil·límetres I van fer Mil Cent Perdó Cent Setze mil Setze mil kilòmetres Viatjant per tot Brasil Van portar El cinema Brasiler A 759 Distictes Suburbans Van celebrar 7 mil 439 sessions de cinema Per un millor 350 mil Brasilers Que van anar a veure la pel·lícula Tot això era gratis I el projecte Es va poder mantenir En certa mesura Perquè la concessió D'esquena De les autopistes Del Brasil Van col·laborar En la finançació D'aquest projecte Era una projecció gratuïta I Bé La cosa va funcionar Meravellament bé En aquest moment Acaben de fer una pel·lícula Jo quasi preferiria Més que parlar de la pel·lícula Llegir-vos una cosa Que he llegit aquesta tarda Perquè no hi ha massa Crítica No hi ha massa informació Sobre ni aquesta dona Ni aquesta pel·lícula Ni que han fet aquesta gent Però que em sembla Que la crítica que fa De la pel·lícula Que us recomano Val la pena Perquè és molt objectiva Diu És evident que la pel·lícula Planteja un escenari Per fer reflexionar Sobre l'evident necessitat De realitzar Una reavaluació I replantejament Del context de la dona En el segle XXI Es qüestiona l'amor Perquè Perquè Es torna No com un sentiment Sinó com un concepte Imposat per la societat I la fidelitat Com una repressió Que atrava Els nostres Nostres Desveneos Com a nostres padres Que és el títol De la pel·lícula Reflexionem Fins a quin punt L'emancipació I l'empoderament femení S'ha convertit En una realitat concreta En el dia a dia De la majoria De les dones Rosa és filla Esposa Mare Mare i professional Té Té masses Té masses tasques Que realitzar Al mateix temps I se sent massa agobiada Per les múltiples obligacions Que són imposades A la dona independent Del segle XXI La pel·lícula Té el mèrit De no convertir-se En un merd Panflet feminista Reivindicatiu Gràcies a un equilibrat guió Escrit per la pròpia directora L'Ais Botanski I el seu marit Los Bodensi Viscateran dos fills I curiosament A la pel·lícula També surten els dos fills S'adentren En la profunditat Del tema D'una manera agradable I tranquil·la No tracten D'explicar Una història Que sigui la dona Contra l'home Sinó La dona Amb l'home En la que Els dos Transformen junts Certs aspectes De les idees Preconcebudes De la ciutat actual Jo Feia temps Que no veia Una pel·lícula Que toqués El tema De la parella Amb tanta Objectivitat Amb tanta Naturalitat Amb tanta Realitat Perquè Tens la sensació Que estàs fent una cosa Que és la pura realitat Que els passa Segurament La majoria De les parelles Del teu entorn I penso Que és una pel·lícula A tenir en compte Una pel·lícula Fins i tot diria Que dona pistes Per reflexionar Sobre allò Que ens proposa Per tant Com que avui Ens estem menjant El temps Del Lluís Per completar La traducció Que has fet De vaneo En català Es pot dir Desvari Sí O deliri O deliri Simplement perquè no quedés allò No se m'ha acorregut Mentre l'altre dia El català No se m'ha acorregut La paraula Ràpidament Diccionari.cat A internet I ja està Doncs bé Estem aquí Doncs no sé si voleu parlar Alguna Ens queda Un minut o altre Pensem Jo preferiria que el Lluís Comencés amb el seu tema Que fixeu-vos que el tema És superatractiu Perquè el tema és Parlem del neonacisme I de les raons Del Perdó Del ressurgiment De la dreta I de l'ultradreta En aquests moments Ah però hi ha un ressurgiment De la dreta Jo diria que sí Gràcies Joan I gràcies a la ràdio Desverg Per convidar-me Una vegada més Aquí Bé Jo no vull Parlar així De seguit Sinó Vull que sigui Una mica Una mica Tartúlia Perquè és un tema Que bueno Si estem mínimament Interessats en política Doncs ens agrada Dona pel Dona pel A veure Clar És un tema polític I sempre hi ha Bé Hi ha molta polèmica Tothom Pensa Té ideas Sobre això No Però clar Sempre m'he preguntat Per què Alemanya va A arribar A A Tenir el nazisme I A que es desenvolupés En tanta Ferocitat No I I a més a més Per altra banda Naturalment Com és Molt bé Dit Estem Ja A Europa Un ressurgiment De De l'extrema dreta No només Un ressurgiment Testimonial O decoratiu No És un ressurgiment La dret L'ultradreta Ha aconseguit Crear uns partits Que han tingut Molts vots I En molts països Han esdevingut Doncs Han arribat al poder Al poder Amb coalició Amb el que sigui Però I I I no hi ha No hi ha No hi ha No s'il·lumina Una Una Un final D'aquesta fase Sinó Que crec Que és al revés Que S'està potenciant En el temps I per tant Ens obliga A reflexionar Sobre Per què Hem arribat Fins aquí Doncs mira Posem-se A mirar Pel·lícules No? I I diem Doncs el primer Que De pel·lícules No sobre el nazisme Des del punt de vista Historicista Sinó Sobre Les raons Per les quals Un poble Es converteix En això Doncs N'hi ha També moltes Perquè Sobretot Alemanya Ha reflexionat Molt Sobre això Però M'agradaria Començar Simplement Per una pel·lícula Que és El huevo de la serpiente És un film D'Imar Berman D'Imar Berman El cineasta Conegut cineasta Suèc Bé Els que tenim una edat Doncs Que vam quasi Començar el cinema Veient els perigües de Berman Ens ha marcat Que a més Que bé Es compleix el centenari Del seu naixement És veritat Sí Va néixer Bé I Bé I En aquesta pel·lícula Està protagonitzada Pel David Carradine I la seva dona Llavors Que era l'Elie Fultman Es va estrenar El 1977 Però parla Del Berlín Del 1923 L'Alemanya Es troba En plena depressió Per comprar Un paquet De cigarrets Es necessiten 4.000 milions De marcs La gent La gent Està sense feina Morta de gana Cadascú Es busca la vida Com pot Les imatges D'aquesta pel·lícula Mostren Una atmosfera decadent I lúgubre On El director Mostra un món Una mica Sense sortida Sempre m'ha semblat De mi Una de les pel·lícules Més compromeses De Berlín Sí Que no Sí No era especialment Era un home Que s'apartava Una mica Del que és El combat directe Sí Era més existencialista I en canvi aquí Aquí va fer una pel·lícula Extraordinària I a més a més Des del títol Fins a l'última imatge És reveladora De com neix Aquest monstre A dintre de la gent Ah exacte El títol ha fet fortuna Perquè tothom Parla de la qüestió Surt De l'o de l'acer Sí És veritat Bé A veure La pel·lícula Mostra Diguéssim Hi ha Vèries capes No I hi ha un thriller Hi ha una trama policial Hi ha la relació Del germà Amb la dona Del germà Que s'ha suicidat I la dona Que és cabretera I que Bé Al final Diguéssim Es relaciona Amb un Metge Diguéssim Que fa Experiments raros En el seu En el seu hospital Bé Ja són Una mica Avisos De La genètica La genètica Exacte I A més a més I a més a més Bé Bé Hi ha una situació També Especial Que és Que apareix un capellà No? I que El capellà Bé Ja en parlarem després Però La religió La religió Que és un tema central Que és un tema central L'enverme I aquí també L'esmenta És curiós perquè veient la pel·lícula Que jo No l'havia vist Bé Bé Bé Em va recordar Una altra pel·lícula Una mica Anterior Anterior a aquesta Que era Cabaret Que Que Bueno Que del Bob Fox Que Diguéssim És una recreació Totalment diferent Però Amb un tema central Amb el Berlín Posterior Però Abans de la Segona Guerra Mundial Aleshores Bé Bàsicament Hi ha Un trasfons De crisi econòmica Però Al llarg de la pel·lícula Van apareixent escenes Molt concretes De violència Especialment Contra els jueus No I es veuen Primer Humiliacions De les jueus Després Pallisses Fins que Al final Bé Hi ha Una escena On Terrible On El director Del teatre On El Cabaret I tots els protagonistes Es reuneixen allí Per fugir D'aquella Ciutat Fosca I Amb els problemes Dramàtics Per fugir una mica A evadir-se De la realitat Doncs Hi ha un moment Que Els camises Brunes Els pardes Agafen El director Del teatre I El violenten D'una manera Terrible Aleshores Bé I Bé No ho sé En aquest cas Volia esmentar Ell toca Varios temes Sobre El nazisme Sobre El supremacisme I El tractament Que té Contra Els jueus I contra Aquells Que no són Blancs Aris Però també Parla De la situació Econòmica Podem Podem Podem Fert Moltes Interpretacions Però Però Bé Voldria Concretar-me Una mica En que Una de les raons Per les quals El nazisme Va El nazisme Va Va Reaixir Va ser Sobretot Per Sobretot No Una de les raons Va ser Per la crisi Econòmica I per la inflació Que hi va haver En aquella època No hi ha dubte Això és una Una raó bàsica És una raó bàsica Bé I Llavors Extrapolar això Amb el temps actual Aquest ressorgiment Que sembla que hi ha Sobretot A tota Europa Probablement També Hi és A la resta D'Occident Quin Quin seria El punt d'inflexió Que ha posat en marxa Una altra vegada La crisi econòmica La crisi econòmica És una Tres del 2008 Es nota Ja venia d'abans Però el 2008 Es nota Que clar Com que resulta Que la gent pateix La gent S'ho passa malament La gent No té No té Bé Tinguis en compte Que també hi ha Un flagel Important Que és Tota la quantitat De refugiats Que estan trucant A la porta Arribant a Itàlia Arribant a Espanya I l'Islam Arribant a Grècia Arribant a Turquia Llavors En una situació de crisi Hi ha una cosa Que us volia comentar Respecte a la situació Econòmica Que apunta A alguna cosa Deixa'm perquè O sigui Els anys 20 Com a conseqüència Tothom Ja ho sabeu Però ho explico una mica Com a conseqüència De la derrota De la primera guerra mundial França i Gran Bretanya Van exigir a Alemanya Una indemnització En concepte De reparacions de guerra Que pujava 2.000 milions De marcs I que no van poder pagar A Alemanya Per poder pagar Va començar A emetre A moneda Sense el Recolzament Del patro de or I això Entre altres causes Va produir Una hiperinflació De forma que La moneda Ja no valia Cada vegada Valia menys I això Va produir Una altra cosa Que és No només Els pobres Es morien de gana Sinó Tota La classe La gran classe Mitja Alemanya Va passar A ser Pobre De solomanitat Però En qüestió De pocs anys Això Va provocar Un ressentiment Contra els banquers I contra els Prestamistes Molts dels quals Eren jueus I Aquesta Va ser una de les raons Que el nazisme Va utilitzar Com a víctimes Expiatories Els jueus I la seva persecució Fins a l'Holocaust Què passa ara? Ara hi ha una crisis Econòmica I també La classe mitja Ha perdut Gran poder A què si diu Evidentment No estem En la situació Econòmica De llavors És a dir El país Diguéssim Els païs Europa És rica Però Amb diferències Hi ha una cosa Que sí que voldria Remarcar És que La percepció De pobresa És Diferent O sigui La percepció De pobresa Pot ser Molt subjectiva En el sentit Que El que hi ha És una percepció De desigualtat Es pot Es pot menjar Però ser pobre Exacte I aquesta situació És la que està vivint La classe mitja Però Naturalment Hi ha un 25% O més De població Que és pobre I té problemes Per alimentar Els seus fills Tu parlejaves Molt bé El tema De la immigració Estic molt d'acord La situació De crisi econòmica Ha generat Inseguretat Insatisfacció Crispació I malestar Si a sobre T'arriben una sèrie D'immigrants És el que A l'extrema dreta El que ha fet Ha sigut dir Aquesta gent Ens està robant La feina Aquesta gent Llavors està Això està utilitzat Com una excusa Evidentment Utilitzar la nostra sanitat Nosaltres que hem estat Pagant tots els rangs És una de les raons Perquè en aquest moment Aviam En el cas de Per això dic Que això s'afegeix A la crisi econòmica Evidentment El problema És que Amb l'última crisi econòmica S'ha anat A liquidar Les classes mitges I la classe d'estat De benestar I l'estat de benestar Efectivament Avui dia O ets molt ric O ets pobret Perquè hem arribat A una situació Que fins i tot Treballant No arribes a final de mes Que és una cosa Que no havíem conegut Mai Mai Perquè a la crisi Dels anys 70 Aquí a Espanya Hi havia molt atur Però la persona Que treballava Podia pagar-se un pis Petit Gran mitjà I podia viure Sí Ara no És veritat I es podia comprar un cotxet Sí Hi ha un altre tema Que és per mi Que és curiós Que sobre les runes Diríem Del vell partit comunista francès Que va arribar a tenir Una participació important De vots Molta d'aquesta gent pobra Que és aquesta gent Que estem parlant S'ha convertit En el partit de l'EPEN Si s'ha passat En el partit de l'EPEN I resulta que En certa mesura També Mentre Entre guerres Després de la Primera Guerra Mundial Fins i tot Arriba la segona En aquesta època Està descrivint ell D'Alemanya I d'Itàlia Etc Etc El tema Diríem Que és que El feixisme Va creixent No solament Hitler va utilitzar Molt bé dos coses Una La crisi econòmica I l'altra El Trat de Versalles Suposo que sabeu Com ha explicat ell Que el Trat de Versalles El que feia era culpabilitzar De la derrota O de la culpa de la guerra En Alemanya Sí Una certa humiliació I fer-li pagar No, no I fer-li pagar uns diners I quedar-se amb territoris seus D'Alsàcia, de Lorena Etc Llavors què passa? Doncs que Hi havia una Això no s'ha repetit A la segona guerra mundial És a dir Els americans No tenen compte Que no poden castigar Els vençuts Cosa que van fer En la primera guerra mundial Hi havia ressentiment Hi havia un ressentiment molt fort I Hitler el s'ha aprofitat Molt bé En aquest moment Aquest ressentiment no el tenim Però sí que tenim El dels immigrants Per tant s'ha substituït Hi ha una crisi econòmica Hi ha una situació Però també hi ha una altra qüestió Jo abans deia que Ara s'ha anat a liquidar Les classes mitges Però és que abans ja s'havia liquidat La classe treballadora Avui dia ningú parla d'obrers No És que no existeix No existeix És a dir El moviment obrer El que tu deies Del partit comunista I per extensió Efectivament Els partits d'Esquerra Han quedat A la franja Bueno Pràcticament El mateix que Els Estats Units diríem Els demòcrates No passa d'aquí la cosa Els anys 70 Bueno Sí Encara es podia Parlar de treballadors I d'obrers I tot això Hi havia fàbriques Ara tot s'ha deslocalitzat S'ha intentat Esborrar La memòria De la lluita treballadora I En fi Amb la crisi del 73 La crisi del petrolí Allà El sistema Va anar A esborrar Tot el que Ara que estem En el cinquantenari Del maig del 68 En els anys 60 Tant els rics Com els pobres Pensaven Que anirien al cel Perquè era Era una situació D'abonança Després de la segona guerra mundial Que tothom Més o menys Podia viure bé Ara tot això S'ha estroncat Però s'ha estroncat Gràcies a les successives Crisis Que ha generat El sistema capitalista I la del 73 Era la primera Diguéssim Sí Sí A veure El que ha passat Després del 73 La primera Dels últims temps Perquè la del 29 No deixa de ser El mateix I entre mig Hi ha hagut una cosa Que també té el seu pes Que és una revolució Tecnològica Aquesta també és important Amb una supressió I eliminació A la robòtica Etc Han eliminat Quantitat de postos de treball I per tant Han eliminat Classe obrera Que anirà més això Anirà molt més Sí I el que ha fet el capitalisme És convertir Els obrers dels anys 70 En classe mitjana I tothom té una hipoteca Aleshores Quan un té una hipoteca Al banc Deixa de Reivindicar coses Perquè vols Estar a segura Del lloc de treball I quan veu Que els llocs de treball Es van perdent Es van deslocalitzant Dius Ostres Jo si tinc això Per tant El treballador S'ha convertit En una classe mitja Però pobra No accepta riscos I no busca l'aventura Exacte I després El treballador Diguéssim Qualificat De serveis És Diguéssim L'obrer De fa 25 anys Això es veu molt Quan a Japó Que hi ha uns exèrcits D'homes Amb pantalons negres I camisa blanca Que van a la feina Com d'això I bueno Són Diguéssim Aquests A Tòquio Amb uns edificis enormes Centenars de milers I Són gent Que Que cobra molt poc I amb prou feines Acabava Fins Final de mes Un país ric Com a Japó I bueno Aquesta és la gràcia obrera D'ara Bé No ens vull No vull entretenir més Ens quedem Amb aquesta Aquí podíem parlar D'aquesta pel·lícula Molt Però ens quedem Amb el tema Econòmic I la pèrdua De poder exhibir De la classe mitjana Vull anar Amb una altra pel·lícula Ja completament moderna Que és American History X És una pel·lícula americana Dirigida per Tony Kay Estanada l'any 1998 I protagonitzada per Edward Norton Que es va fer famós Amb aquesta pel·lícula Que encarna un jove skinhead A Los Angeles Dels anys 80 Un líder del seu barri Fill d'una família convencional americana Amb el pare que és bomber Mort En un En un incident Entre negres I la mare alcohòlica En fi Un panorama Gens positiu Que fa Que el protagonista Abraci la ideologia neonasi Que li proporcionarà Una raó per viure I per superar Les seves frustracions Ell s'involucra És llest S'involucra Prenentament Aquesta ideologia violenta Fins que Assassina A dos negres En un incident Prop de casa seva I Bueno El condemnen Ni va a la presó Aleshores a la presó Diguéssim Una mica Es reconverteix Reflexiona una mica Veu l'altra part del món I Torna una mica Rehabilitat Però Diguéssim És massa tard Aquest és una mica El conte Argumental De la pel·lícula Però bueno Edward Norton Fa un paper extraordinari O sigui Passa De Bueno Superdotat Perquè Diferents rols Entre La transformació Que mostra un adolescent Enfadat Indignat Amb un líder neonaci És un actor És un actor camaleònic Norton La posada en escena També està molt bé Blanca i negra Recordant Les escenes Més històricas Més antigues I El guió És de David McKinnon Que posa Tots els ingredients Necessaris Per la pel·lícula Se l'ha criticat molt Perquè És molt Hollywoodiense Molt Escamàtica Però jo crec Que és molt Efectiv Va arribar amb el públic Sí Va arribar Però bueno Esmenten coses Per exemple La necessitat De l'existència D'un líder Neonaci A l'ombra Que Indiqui Què s'ha de fer Amb Amb la gent Amb els soldats Neonacis Amb els skinheads I com orientar-los Etc Després un sistema educatiu I un sistema policial Completament desbordats Perquè No saben evolucionar No saben enfrontar-se A aquests reptes Diguéssim Que La societat S'està transformant I després Això Provoca Que Es provoqui La delinqüència Que hi hagi més delinqüència I que Es polaritzi la societat Que hi hagi més racisme Etc En el fons En el fons Aquí Ve a dir Per què Part de la societat Busca En l'extrema dreta Una solució Una solució Als seus problemes Perquè Vol solucions fàcils Fàcils I no sap Que són problemes difícils I que Un I que Un Conviure En la complexitat I No No hi ha manera De solucionar Aquestes coses Per tant Aquí sí que Estem Bueno Diguem La societat Una societat Madura És una societat Imperfecta I hem de De lluitar Per Per Per Perfeccionar-ho Amb Amb Intel·ligència Però no Amb Amb Mesures O Amb Normatives Simplistes Simplistes Aquesta seria L'american Després Una altra pel·lícula Que A mi m'agrada molt Quan la vaig a veure al cine Bé Interessant Aquests temes Psicològics I així Que Són Són Interessants Que és La Ola La Ola És una pel·lícula alemana Dirigida Va ser dirigida El 2008 Per Dennis Gansel Amb un guió Basat En un experiment Anomenat La tercera onada La pel·lícula Explica Com un professor Amb l'objectiu D'effectuar El que aquí Podríem anomenar El treball de recerca Proposa Als seus alumnes Durant una setmana Un exercici Pràctic Per tal D'estudiar El tema D'aquella setmana Que és L'autocràcia El professor Demana als seus alumnes Que facin una mica de ritual Comença el dilluns El primer dia Vaja Us heu d'aixecar De la cadira Per parlar-me M'heu de tractar De senyor professor I bueno Hi ha una litúrgia Diuen tot això Que els alumnes Els primer Es queden una mica parats Però segueixen el joc S'apunten Aleshores L'experiment Continua creixent El segon dia Els hi diu Que S'inventen un saludo Del grup Una salutació Entre ells Uns comenten Que podrien Portar Alguna uniforme Alguna camisa blanca Bueno Etc I això Fa dos coses Que el grup es cohesioni Et creixi poder I els alumnes S'entusiasmen Inclús Bueno Escolten Aumenten el rendiment Escolar Fan que més joves S'apuntin a la classe Etc L'experiment De la pel·lícula Va Increixent Puga la càrrega dramàtica I Aumenta Fins que el professor El professor Perd el control I Es materialitza De la tragèdia Clar En realitat Què va ser Això Està basat En un experiment Que va fer Un professor De secundària D'història A Palo Alto Que va fer Exactament això És a dir És molt fidel La pel·lícula Amb algunes trets Del propi experiment Ell va dir Bueno Hem de fer això La salutació Etc Tot això Que surt a la pel·lícula També ho va fer El professor I el lema Va crear un lema Que es deia Que la força Mitjançant La disciplina La comunitat I l'acció Això És una frase Que la podeu Imaginar Que podria ser De Hitler Tranquilament O de qualsevol El comportament Un sectari Sí, perquè en aquest cas Era neonazi Era neonazi Però vull dir Les sectes També segueixen Aquests mètodes Per Correcte Per introduir Els adeptes En aquest comportament Vaja Sí, sí, sí Bé, fins que al final Bé, o sigui Fins i al final El professor Diguéssim En un moment donat Decideix Frenar A l'experiment També perquè Se li desmadra Es veu que En l'Institut de Palo Alto En aquest grup Es van apuntar 200 estudiants Molt més Que la seva classe Increïble I aleshores El professor Diu El quart dia Anuncia Diu Que El moviment Serà de bas nacional I demà Vindrà El candidat A president De la tercera onada A anunciar Que es fa públic Això I l'endemà Posa Un televisor En blanc Amb ratlles I diu Heu estat Bordament manipulats Per mi I això és l'anunci Una televisió Sense res I acte seguit Van passar Un documental Sobre el nazisme És curiós Perquè el professor En aquest experiment Diu Escolta'm No només Els alumnes Es van entusiasmar Per això Sinó que jo mateix Vaig Diguéssim Pujar-me A la parra O sigui El poder És cega Cega Al final Clar Clar Clar Per què va tenir tant èxit? Home Va tenir èxit Perquè Tothom sabia Que era un experiment Al principi Tothom S'hi va apuntar Ara fem teatre Però Al final La gent Al final Hi van haver Alguns que s'ho van creure O sigui Pertany a un grup Identitari Com dius tu De les sectes Exacte Experimentes poder Et dona seguretat Et sents més fort Vull dir Cadascú pot trobar El seu La seu racó En aquestes Clar Però A contrari O senso Ens explica Que l'educació És una cosa Absolutament Que hem de cuidar Moltíssim I afegiria Que la cultura I que aleshores Doncs Aquesta Desprotecció En què es troba L'educació D'una manera oficial Això s'ha d'acabar I que les famílies I l'escola Han de ser molt importants Perquè aquests nois joves Que avui dia Ho tenen tot Resulta que no Ho acaben tenint tot I ho han de buscar En llocs Obscurs Aquesta cosa Que els hi falta Sí Sí Sí Sí Sí I a més a més Que efectivament Una societat així Hi ha un aïllament Actualment De l'individu Cada vegada Més clar Sí Sobretot L'individu Quan és més feble Que és La canalla No? El jovent 10-12 anys Ja comencen A formar-se Sí I es van aïllant Tenim un problema de temps Que sempre ens passa Que ens allarguem massa Sí I avui em sembla que no hem deixat parlar en el Lluís No, no passa res Tenia una altra Una altra De pel·lícula del Heneke Per parlar La Cinta Blanca Que era la Cinta Blanca Perquè explica Una altra cosa Que has explicat tu Sobre l'educació I que, bueno Aquí tenim molt a parlar Però de totes maneres La cultura Per un altre dia ja té Mai Pot tindre un segon La cultura està molt bé Però el poble alemany Era un poble molt culte I en canvi Tenia un esquema de valors Que potser no era El que tocava Doncs amb tot això M'ha arribat a l'hora Jo ho sento Perquè havíem d'haver Fet més curt La primera part Demano disculpes Lluís No, hem parlat del Camerón Que és molt interessant I que La setmana que ve La setmana que ve Vindrà la Laia Colet Per tant Us emplacem Que ens escolteu La setmana que ve I que aneu al cine És a dir Ja heu vist Que tenim pel·lícula com Camerón Tenim com aquesta pel·lícula Que us hem parlat De placerera I moltes altres que no han tingut temps de parlar Gràcies Lluís Per venir novament al programa I que escolta Si vols que continuem un altre dia Continuem un altre dia Perquè em sap greu No passa res Demanem una segona part al programa