Cinema sense condicions del 17/3/2015 — Camí de l’Escola, Puro Vicio i debat clàssic/modern

Introducció i canvi de plans

• Imprevist d’última hora: l’Andreu Ferran està malalt i no pot presentar el tema del dia (“La importància dels perdedors”). L’equip improvisa continguts i reestructura el programa.
• Música inicial i referència a Paul Thomas Anderson i la banda sonora d’Inherent Vice (Johnny Greenwood).

Estrenes i agenda

• - Capa caída: superheroi “km 0”, molt lligat a la realitat social. Estrena als Cinemes Girona (divendres, 22:00) amb equip present.
• To proper i d’esdeveniment de proximitat.

Documental destacat: Camí de l’Escola

• Premi César al millor documental. Direcció de Pascal Plisson. Quatre històries reals d’infants (6-12 anys) que recorren llargs trajectes diaris per anar-hi.
• Eix temàtic: l’educació com a única via d’ascens en contextos adversos.

Les 4 rutes que emocionen

• - Jackson (10, Kènia):
• 15 km per la sabana amb la germana, esquivant elefants. Ritme “de marató”.
• - Samuel (11, Índia):
• 4 km en 1h15 amb cadira de rodes, per camins de fang i pedres. Discapacitat i resiliència familiar.
• - Zahira (12, Marroc, Atles):
• 22 km (4 h) dilluns matí fins a l’internat; torna divendres.
• Somni: ser metgessa, malgrat el context tradicional que desincentiva l’estudi de les noies.
• - Carlos (11, Argentina, Pampa):
• 15 km a cavall portant la germana.
• Aprenentatge i autonomia com a fita.

Per què impacta

• Imatges de gran bellesa que contrasten amb la duresa del trajecte.
• Sense narrador: només diàlegs reals; autenticitat i intimitat.
• Missatge potent per a infants del primer món: > "l’escola per ells és un honor, no un càstig".

Curtmetratges socials

Amunt (Berta Oliveras Page)

• - Documental sobre eufòria bipolar i salut mental.
• Testimoni vital de la directora i 9 veus més.
• Publicat a Vimeo amb bona factura tècnica.

10-3.000 entrepans (Jordi Oriola, Transforma Films)

• - Curt de 10’ sobre bullying; to desacomplexat i crític.
• Metàfora del deute sobirà (arrenca amb notícies econòmiques).
• Distribuït via Observatori del Deute en la Globalització.

Revisió d’un clàssic: El Dorado (Howard Hawks)

• - Western amb John Wayne i Robert Mitchum.
• Construcció d’espais humans i ritmes (nit, ronda, xèrifs) com a motor narratiu.
• Música i crèdits que ja defineixen el to.
• Valoració: el clàssic sedueix pel domini dels elements cinematogràfics i l’equilibri entre ambientació i personatges.

Clàssic vs modern: tendències i autors

• Crítica negativa de Focus (estrena imminent): bona foto i actors, però guió feble.
• Elogi del cinema negre clàssic 40s per coherència i solidesa.
• Autors contemporanis que imposen una altra volada artística:
• - Steve McQueen: Hunger, Shame, 12 anys d’esclavitud.
• Pausa, profunditat psicològica i magnetisme.
• - Nicolas Winding Refn: Bleeder, Bronson, Drive.
• Estètica potent, personatges ambigua moral i thriller minimalista.
• Discussió d’encaix: films contemporanis no busquen l’enlluernament clàssic, sinó l’estranyament i la lectura social/filosòfica; requereixen esforç de l’espectador.

Inherent Vice (Puro Vicio): opinions enfrontades

• Paul Thomas Anderson adapta Thomas Pynchon. Recepció polaritzada: de l’obra mestra a l’avorriment.
• - A favor: síntesi de l’excés pynchonià; melancolia i romanticisme; retrat del final d’una època (contracultura, por i paranoia).
• Valor d’“escenes aïllades”: química Phoenix–Owen Wilson, atmosfera i fotografia al·lucinada.
• En contra: trama enrevessada i difusa que indueix a la desconnexió; diàlegs que es perden en subtrames; contradiccions narratives.
• Cita crítica contundent (Carlos Boyero): > "El tormento dura dos horas y media y crees que no se acabará nunca".

Meta: crítica, gustos i política

• Debat sobre la subjectivitat i els “absoluts” (ni tot Godard és meravella, ni tot PTA és buit).
• El pes del temps com a jutge de l’“obra mestra”. Referències creuades: Nightcrawler (guió sòlid), Birdman, The Artist, Blancanieves i Angelopoulos.
• Conclusió: més anàlisi i menys dogma; distingir obertura/experimentació vs tancament/clàssic; reconèixer biaixos ideològics i d’expectativa.

Tancament i proper programa

• Tema ajornat: La importància dels perdedors amb “The Misfits (Vides rebels)” de John Huston, per a quan torni l’Andreu.
• - Avanç: Astrofísica, astronomia i cinema amb convidat (economista i aficionat estudiós). Pel·lícules: Ultimàtum a la Terra (1951 i remake), Planeta Roig, etc.
• Tema: La Terra, planeta privilegiat dins l’univers.