Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 20/5/2014 — Cannes al dia, Cronenberg i Imamura: Narayama
Presentació del programa, dels convidats i de l’estructura en tres parts: cartellera i preestrenes, connexió amb Cannes, i focus final en Shohei Imamura i La balada de Narayama.
Jaume Vidal destaca preestrenes i posa el focus en Hermosa juventud (Un Certain Regard) de Jaime Rosales. Debat sobre el tractament del tema d’ETA comparant Un tiro en la cabeza amb Ocho apellidos vascos.
Entrada de Tiziana des de Cannes: percepció general de l’edició i bons comentaris per a Hermosa juventud com a retrat de crisi i joventut a Espanya.
Valoració molt positiva: sàtira de Hollywood amb repartiment potent (Julianne Moore, John Cusack, Mia Wasikowska). Temes de fama, buit existencial i dependències; eco d’Eva al desnudo en la dinàmica mare-filla.
Biopic pictòric sobre J. M. W. Turner. Paisatges entre pintura i realitat, direcció exquisida i gran interpretació de Timothy Spall.
Thriller de segrest amb recepció crítica dividida; alguns la veuen massa construïda, en la línia habitual d’Egoyan.
Comèdia negra molt divertida que exagera situacions quotidianes frustrants; recomanada encara que no sigui favorita a la Palma.
Turist: una avalanxa desferma crisi conjugal i qüestiona rols masculins. Still the Water: peça delicada amb força femenina i sensibilitat no comercial.
Recordatori que Imamura és l’únic japonès amb dues Palmes d’Or; reflexió sobre poca presència asiàtica al palmarès i tancament de la connexió.
Es menciona el blog de Tiziana (Schermi Mutanti). Apunt sobre Snowpiercer (Bong Joon‑ho). Debat sobre l’acollida de Cronenberg a Cannes vs. hipotètica recepció als Oscars.
Jaume recomana Dues mares perfectes (Anne Fontaine): melodrama moral amb Watts i Wright; i Viva la libertà (Roberto Andò): crítica a la política contemporània italiana.
Biografia d’Imamura: joventut, postguerra i etapa d’ajudant d’Ozu. Divergència temàtica amb Ozu i aposta per retratar classes baixes, instint i crítica al consumisme.
Repàs de títols: Pigs and Battleships, The Insect Woman, The Pornographers, Vengeance Is Mine, Eijanaika. Constants: sexualitat, supervivència, famílies disfuncionals i estructura social.
Introducció, obertura nevada i sinopsi. Comunitat regida per tradició (abandonament dels ancians) i escassetat; natura com a testimoni. Lectures sobre crisi i estat del benestar.
Escenes durs: infanticidi, repartiment de patates i càstig col·lectiu (pou). Parentescos amb Dogville i reflexió sobre moral comunitària vs. llei formal.
Black Rain (Hiroshima i trauma), L’anguila (Palma d’Or), Dr. Akagi i Agua tibia bajo un puente rojo. Recomanacions finals per aprofundir en l’autor.
Avanç: programa sobre cinema i alcohol amb Lluís Beciana i estrena de Les tres vides de Pedro Burruezo amb Josep López Pérez. Comiat i referència al blog del programa.
Visió general
Podcast de "Cinema sense condicions" amb tres blocs: actualitat i cartellera, crònica directa de Cannes i focus en Shohei Imamura. Episodi marcat per la Palma d’Or com a idea-far i per una lectura molt crítica i humanista del cinema.
Punts clau
- Cannes — panorama i tendències: recepció desigual però amb títols forts (Cronenberg, Leigh, Szifron, Östlund, Kawase).
- Anàlisi d’autor: Shohei Imamura i la seva mirada sobre les classes baixes, l’instint de supervivència i la crítica al consumisme.
- Pel·lícula destacada: La balada de Narayama (1983), retrat duríssim i líric d’un poble regit per tradició i escassetat.
- Cartellera: recomanacions amb debat moral i polític (Anne Fontaine, Roberto Andò) i apunt sobre "Snowpiercer".
"Todos entre ellos van buscando una libertad que nunca realmente podrán obtener." (sobre Maps to the Stars)
Cartellera i connexions amb festivals
Jaume Rosales a Un Certain Regard
- Hermosa juventud: retrat actual de crisi i precarietat amb gran treball d’actors (Ingrid García-Jonsson).
- Comparativa amb cinema sobre ETA: el rigor d’"Un tiro en la cabeza" vs. el to popular de "Ocho apellidos vascos".
Recomanacions en sala
- Dues mares perfectes (Anne Fontaine): melodrama moral amb Naomi Watts i Robin Wright; qüestiona normes socials i desitjos.
- Viva la libertà (Roberto Andò): sàtira política sobre lideratges buits i representació.
- Apunt: Snowpiercer (Bong Joon‑ho). Produït per Park Chan‑wook; ciència-ficció distòpica amb sàtira social.
Cannes amb Tiziana Polello
Estat del concurs
- Any menys "espectacular" que l’anterior, però amb títols sòlids.
Títols destacats
- David Cronenberg — Maps to the Stars: comèdia sàtira sobre Hollywood, amb repartiment coral (Julianne Moore, John Cusack, Mia Wasikowska).
- Temes: narcisisme, dependències, famílies disfuncionals. - Referents: ecos d’Eva al desnudo (amb mare-filla i llegat).
- Mike Leigh — Mr. Turner: biopic pictòric sobre J. M. W. Turner; imatge entre pintura i realitat; Timothy Spall imponent.
- Atom Egoyan — The Captive: thriller de segrest; recepció controvertida per la seva construcció formal.
- Damián Szifron — Relatos salvajes: comèdia negra que exagera els agravis quotidians; gran ritme i humor corrosiu.
- Ruben Östlund — Turist (Force Majeure): crisi matrimonial arran d’una avalanxa; masculinitat en qüestió i telèfons com a nou tòtem.
- Naomi Kawase — Still the Water: peça delicada i de força femenina; sensibilitat contemplativa.
Shohei Imamura: mirada i filmografia
Perfil i estil
- Figura clau de la Nouvelle Vague japonesa; col·laborador primerenc d’Ozu (com a ajudant) però oposat als seus temes:
- Ozu: família tradicional, submissió, ordre. - Imamura: classes baixes, sexualitat, instint, prostitució, violència simbòlica i natural.
- Crítica doble: a la tradició rígida i al consumisme modern nipó.
Títols remarcables (mostreig)
- Primerenca: Pigs and Battleships (1961) — sàtira de la postguerra i presència americana.
- The Insect Woman (1963) — trajecte d’ascens/caiguda d’una dona; premi d’interpretació a Berlín.
- The Pornographers (1966) — família, desig i hipocresia; submón sexual com a mirall social.
- Vengeance Is Mine (1979) — assassí nòmada; retrat amoral i familiar tèrbol.
- Palma d’Or: La balada de Narayama (1983) i, més tard, L’anguila (1997). Altres: Black Rain (1989), Dr. Akagi (1998), Agua tibia bajo un puente rojo (2001).
La balada de Narayama (1983): una peça única
Context i to
- Llegendes rurals en temps d’escassetat. A 70 anys, la tradició mana pujar l’ancià a la muntanya sagrada per morir.
- Posada en escena amb paisatge i fauna com a testimonis — natura que observa i comenta.
Temes principals
- Supervivència col·lectiva vs. afectes individuals.
- Moralitat de la necessitat: normes extremes per evitar la fam.
- Càstig comunitari: justícia sumària per robatori (escena del pou, esfereïdora).
- Infanticidi i gènere: preferències i vendes per subsistència.
Escenes i recursos
- Obertura aèria sobre la neu: preludi del destí dur.
- Repartiment de patates — microeconomia de la misèria.
- Animals (serps, aus, rosegadors) com a metàfora de la cadena vital.
Lectures i diàlegs amb altres obres
- Parentescos amb Dogville (comunitat tancada, autojustícia) però amb arrel antropològica i naturalista.
- Ressona en directors moderns (possible eco en Von Trier en la crueltat ritualitzada).
- Mirada que interpel·la el present:
- Crisi contemporània, fragilitat de l’estat del benestar i límits ètics en situacions límit.
Interpretacions
- La mare: figura de cura i transmissió de coneixement per assegurar la nissaga.
- El fill: tensió entre tradició i responsabilitat afectiva.
Conclusió
- Episodi que enllaça l’actualitat de Cannes amb la permanència d’un cinema que pregunta per la condició humana.
- Imamura emergeix com a veu imprescindible per entendre la dureza i la dignitat en contextos d’escassetat.
"No és tot or allò que llueix": sota la tradició i el progrés, Imamura hi descobreix vida, instint i contradicció.