Cinema sense condicions del 30/5/2017 — Cannes i poesia: Tangente, La Chambre i Clash; Tavernier vs. Godard; Dallas en català; debat sobre Paterson; Frantz, El Padrí i Macbeth

Panorama general

• Episodi centrat en cinema recent vist pels col·laboradors, una crònica “de camp” a Cannes i una conversa a fons amb el poeta i traductor Josep Maria Folquet sobre doblatge, llengua i poesia.

• Moments clau: crònica de Cannes (Tangente, La Chambre), crítiques a Tavernier i el seu documental, recomanació de Clash, el mite de Dallas en català i la frase icònica, lectura poètica del llibre de Folquet, debat crític sobre Paterson i un tram final de recomanacions (Frantz, El Padrí, Macbeth) i reflexions sobre la poesia catalana.

Temes principals destacats

• Cannes, 70è aniversari (quinzena de realitzadors)
• -
• Curt francès “Tangente”: retrat poètic d’una marató personal
• -
• Llarg italià “La Chambre”: naturalisme amb actors no professionals i ecos universals; crèdits amb Martin Scorsese com a productor executiu

• Crítiques i recomanacions
• -
• Bertrand Tavernier, Voyage à travers le cinéma français: percebut com a egòlatra i selectiu; debat intens vs. la Nouvelle Vague
• -
• Pàtria, la llegenda d’Otger Cataló...: projecte voluntarista però fallit (guió, interpretacions, pressupost)
• -
• Marie Curie (Marie Noëlle): biopic melodramàtic i poc rigorós
• -
• Clash (Mohamed Diab): molt recomanable, tensa i immersiva dins d’una furgoneta antiavalots (Egipte 2013)

• Dobl-ATGE en català, censura i normalització
• -
• TV3 1983: primer Dallas en català; naixement d’un imaginari sonor propi i debat sobre registre
• -
• Frase icònica: > "Suelen, ets un pendó" (adaptació de “You are a bitch” per censura moral de l’època)
• -
• Evolució: del català massa acadèmic a parla viva; exemples de traducció i doblatge (Lubitsch, “La cua de palla”, Kerouac)

• Poesia i cinema
• -
• Lectura del Poema 13 de Morir com un riu (Folquet) amb música de Requiem for a Dream
• -
• Debat sobre Paterson (Jim Jarmusch): crítica a una visió “frívola” del fer poètic i dels epígons de William Carlos Williams

• Recomanacions finals
• -
• Frantz (François Ozon): delicada i precisa
• -
• El Padrí I-III (Coppola): Shakespeare filmat, coda operística a la III
• -
• Macbeth (2015, Kurzel): fidel a Shakespeare; Marion Cotillard i Michael Fassbender en estat de gràcia

• Reflexions sobre poesia catalana
• -
• Crítica a l’endogàmia de premis i baix nivell en certs circuits
• -
• Referents: Foix, Carles Riba (poesia com a objecte de coneixement), Ausiàs March; distància amb el noucentisme i amb algunes traduccions clàssiques

Resum detallat per blocs

Crònica de Cannes i cinema amb alè poètic

• Francesc Aguilar narra una visita exprés a Cannes (quinzena de realitzadors), amb dues peces que comparteixen alè poètic i proximitat a peu de carrer:
• -
• “Tangente” (curt francès): una corredora persisteix malgrat el dolor; veu en off que revela el “perquè” final amb emoció continguda.
• -
• “La Chambre” (llarg italià): família d’actors no professionals, vida en brut (infants que es guanyen la vida fumant, robant coure). Final colpidor sobre el pas a l’edat adulta i les traïcions que exigeix.

Quatre pel·lícules, una imprescindible

• Tavernier (documental): recorregut idiosincràtic pel cinema francès; se li retreu pretensió i selecció esbiaixada amb oblits significatius.

• Pàtria... d’Otger Cataló: voluntat de gènere èpic sense mitjans, guió feble i casting irregular; oportunisme temàtic i resultat decebedor.

• Marie Curie (2016): personatge fascinant reduït a melodrama; preferibles biòpics clàssics anteriors.

• Clash (2016): proposta immersiva i política dins d’una furgoneta antiavalots (Caire, 2013). Tensions ideològiques entre detinguts, seqüències de gran potència (mànegues d’aigua, pedrades, trets). Recomanació clara.

Tavernier vs. la Nouvelle Vague

• Joan Sardà amplia la crítica a Voyage à travers le cinéma français: acusa Tavernier d’ego i de menystenir col·legues; lectura pobra de Godard (reduït a belles imatges) enfront de l’ambició d’Histoire(s) du cinéma.

• Recomana Goodbye Berlin (Fatih Akin): road movie adolescent, lleugera i divertida, tipus Tom Sawyer/Huckleberry Finn contemporani.

TV3, Dallas i la frase que va normalitzar un to

• Inici de TV3 (1983) amb Dallas doblada al català. Folquet revela censura institucional i autocensura dels traductors.

"Suelen, ets un pendó"

• Adaptació necessària pel context moral i polític (mossèn Fanosa, fiscalització de continguts). Malgrat l’estranyesa inicial, el doblatge fou una eina clau de normalització lingüística.

• Exemples de qualitat: To Be or Not To Be (Lubitsch) en català, al nivell de l’original. Crítica a traduccions massa acadèmiques (gàngsters tractant-se de “vostè”, títols com Els pòtols místics per The Dharma Bums).

Lectura poètica i debat sobre Paterson

• Folquet recita el Poema 13 de Morir com un riu amb música de Requiem for a Dream. Imaginari de pèrdua, consciència i obstinació, amb flama en combustió i riu que flueix com a imatges centrals.

• Sobre Paterson (Jarmusch): Folquet hi veu una visió frívola del fer poètic (poemes “de circumstància”) i ironitza amb el caire d’epigonisme de William Carlos Williams. El “gos” esdevé el personatge “més intel·ligent” en destruir els poemes.

Recomanacions i clàssics

• Frantz (François Ozon): delicada, aborda dols i culpes amb traça.

• El Padrí I-III (Coppola): Shakespeare amb imatges; coda operística a la III amb Cavalleria rusticana.

• Macbeth (2015, Kurzel): fidel a Shakespeare; Marion Cotillard i Michael Fassbender brillen; violència suggerida amb bon gust.

Sobre la poesia catalana avui

• Crítica a l’endogàmia i a un nivell discret en alguns premis i circuits; “cadena de favors” vs. qualitat.

• Referents de Folquet: J.V. Foix, Carles Riba (poesia com a objecte de coneixement), Ausiàs March. Distància amb el noucentisme i amb certes traduccions canòniques.

• Tesi: si Riba hagués nascut en un gran centre europeu, seria un far continental al costat de Mallarmé, Rilke o Eliot.

Frases i moments per recordar

"Suelen, ets un pendó" — la primera sacsejada del doblatge de ficció en català a TV3 (1983)

"La poesia és un objecte de coneixement" — idea-clau de Carles Riba reivindicada per Folquet

Proper episodi

• Avanç: documental “Oferiu flors als rebels” — Què en queda de la utopia hippie?