Cinema sense condicions del 21/2/2023 — Casablanca, censura i mites; i Sant Just: habitatge, urbanisme i cinefília amb l’alcalde Joan Bassaganyes

Panorama de l’episodi

• Episodi dividit en dos blocs: anàlisi aprofundida de “Casablanca” (1942) i conversa amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Bassaganyes, sobre ciutat, habitatge i cinefília.

• Moments destacats: el mite de la frase mal atribuïda (“Toca-la, Sam”), el caos creatiu del rodatge i guió, subtext polític i final de sacrifici, i, al tram local, polítiques d’habitatge (Promunsa), seguretat i urbanisme.

"Allò era un caos" — record sobre el rodatge atribuït a Ingrid Bergman.

Bloc 1 — Casablanca (1942)

Mites i context

• La famosa frase “Toca-la un altre cop, Sam” és falsa: a la pel·lícula només se sent “Toca-la, Sam”. El malentès es popularitza amb “Play It Again, Sam” de Woody Allen.
• Context d’estrena (1942) amb Casablanca als titulars per la conferència Churchill–Roosevelt i l’impuls aliat. La Warner i Michael Curtiz no anticipaven el mite que esdevindria.

Forma i posada en escena

• Curtiz treu suc visual a l’estudi: enquadraments, travelings, plans de seqüència i una fotografia/il·luminació impecables al set del Rick’s.
• Ritme i cadència que no decauen en 100 minuts: trames entrellaçades (espionatge, refugiats, triangle amorós) amb diàlegs punyents.

Guió, rodatge i muntatge

• Guió en construcció contínua (Epstein, Howard Cook, Casey Robinson), amb l’escena final escrita a última hora (“l’inici d’una gran amistat”).
• Caos de rodatge i muntatge delegat; malgrat això, un resultat rodó i vibrants diàlegs cínics.

Personatges i microhistòries

• La parella búlgara il·lustra el codi ètic de Rick: ajuda discretament perquè puguin marxar sense “contrapartides”, reflectint el seu fons moral.
• El triangle Rick–Ilsa–Laszlo es desplega en flashbacks i revelacions, equilibrant passió privada i deure públic.

Censura i doblatges

• A Espanya (estrena 1946) es retallen referències al passat antifeixista de Rick (Guerra Civil espanyola) i a Etiòpia contra Mussolini (censura italiana).
• Diversos doblatges en castellà al llarg de dècades; el primer, amb talls, no es conserva.

Curtiz i el sistema d’estudis

• Curtiz, artesà prolífic i exigent al set, s’adapta als canvis de repartiment/guió i roda múltiples títols per any dins la maquinària Warner.
• Relació professional intensa amb Errol Flynn i tàndems amb Olivia de Havilland; direcció ferma malgrat friccions.

Context històric i subtext polític

• Ambient temporal (1941) versemblant; lectura americana pro-democràcia abans i durant la guerra.
• Cínics que no ho són tant: Renault i Rick evolucionen; el clímax consagra el sacrifici personal de Rick pel bé comú (la resistència).

Repartiment i estil

• Cast internacional amb molts refugiats europeus, aportant autenticitat a l’atmosfera d’exili.
• Empremtes d’expressionisme en altres obres de Curtiz; a “Casablanca” predomina claredat clàssica amb llum elegant.

Bloc 2 — Sant Just Desvern: ciutat, reptes i solucions (amb l’alcalde Joan Bassaganyes)

Diagnosi general

• Problemes abordables des del món local; satisfacció per la capacitat municipal d’actuar i veure resultats tangibles.

Teixit associatiu

• Entre 30–35% de la població participa activament en entitats; 25% coneix poc la realitat local. Les entitats són clau per a cohesió i programació cultural.

Treball i atur

• Atur 5% (estructural/tècnic), un dels més baixos del Baix Llobregat; plans d’ocupació enfocats a col·lectius amb dificultats.

Seguretat ciutadana

• Risc principal: robatoris en domicilis (no violents). Resposta amb càmeres, tecnologia i més efectius. Fenomen cíclic per bandes itinerants.

Urbanisme i creixement

• La històrica cimentera Samson va frenar expansions accelerades dels 60, permetent un creixement més planificat en democràcia: zones verdes, equipaments, HPO.

Habitatge i polítiques públiques

• Principat repte: habitatge. Des dels 90, l’empresa municipal Promunsa impulsa HPO: 1.200 de 7.800 habitatges (percentatge alt) que preserven diversitat social.

Diversitat i identitat urbana

• Imatge externa de residencial de nivell matisada per la heterogeneïtat: Walden, barris nord/sud dels 60–70 i molts HPO dels 90.
• Walden: crisi de seguretat als 80/90; decisió de preservar-lo (no enderrocar), avui icona de l’skyline local.

Equipaments i memòria

• Can Ginestà com a pol d’equipaments (inclosa la Biblioteca Joan Margarit). Record emotiu del poeta, molt present a la vida quotidiana del poble.

Bloc 3 — Cinefília local i preferències personals

Cine a Sant Just

• Cineclub actiu (cicles, documentals, cicle Gaudí). Ja no hi ha sala estable; memòria del Cinema Texas (tancat a finals dels 80).

Records i influències

• Infància cinèfila amb Cinema Paradiso i llibres dels Òscars. Vocació primerenca de director.
• Fascinació per produccions exigents: “Apocalypse Now” (complexitat de rodatge), “El Padrí” com a bíblia del cinema.

Pel·lícules i política

• Preferències: “El secreto de sus ojos” (romanç i fons polític) i “Argentina, 1985” (judicis a les Juntes). Comparativa: a Espanya manca de frontalitat política al cinema comercial.

Hàbits de consum

• Amb fills petits, més plataformes i menys sala; objectiu d’una sortida al mes al cinema per estar al dia.