Cinema sense condicions del 22/11/2022 — Cendres i Diamants de Wajda: context històric, simbologia i posada en escena + recomanacions (El Atracador Perfecto, Pequeña Flor, Abraza-me fuerte, The Night Of)

Clàssic de la setmana: Cendres i Diamants (Andrzej Wajda, 1958)

Pel·lícula clau del cinema polonès i tercera peça de la trilogia de la guerra de Wajda (amb Generació i Canal). Situada el 8 de maig de 1945, retrata l’endemà de la victòria sobre el nazisme i la convulsa transició cap al poder comunista a Polònia. El protagonista, un jove partisà, rep l’encàrrec d’assassinar un secretari local comunista; la seva missió s’entrellaça amb una història d’amor tan bella com tràgica. Basada en la novel·la d’Andrzejewski, l’adaptació pren partit en fer del partisà l’heroi i va topar amb la censura; Wajda en va negociar l’estrena amb un final ambivalent.

"El bon Déu va donar dos ulls al director: un per mirar per la càmera i l’altre per estar alerta a tot el que passa al seu voltant."

Context històric i trilogia

• -
• Wajda s’inscriu en la “segona generació” del cinema polonès de postguerra i s’alimenta del degel del 1956-63: més aire creatiu però amb censura.
• -
• La pel·lícula mostra el dia de l’alliberament i l’entrada de les estructures comunistes: resistència dels partisans (Armia Krajowa), aristocràcia en retirada i ambivalència social.
• -
• Novel·la d’Andrzejewski (pro-comunista) vs. film: Wajda centra l’heroïsm en el partisà; els censors dubten, l’estrena s’aconsegueix gràcies al prestige internacional i als equilibris del final.

Sinopsi i temes clau

• -
• Missió: assassinar un secretari comunista que arriba per celebrar la pau i reorganitzar el poder local.
• -
• Error inicial: creen matar la víctima i eliminen dos innocents, iniciant una cadena tràgica.
• -
• Subtrames socials: aristòcrates que fugen; pare comunista que torna de l’URSS i vol recuperar el fill, ara partisà; contradiccions de classe i d’ideals.
• -
• Història d’amor entre el partisà i una cambrera orfe de guerra: instants de feliç treva enmig de la violència, però el deure polític ho avorta tot.
• -
• Tò general: tragèdia que sobrevola des del primer error fins al desenllaç.

Simbolisme i imatges potents

• -
• Cavall blanc: aparicions fugaçes com a signe d’esperança fràgil que es dilueix.
• -
• Gots d’alcohol encesos: ritual pels caiguts; metàfora de cendres i diamants (de la destrucció, potser en sorgirà alguna cosa valuosa).
• -
• Crist invertit entre runes: icona colpidora no present a la novel·la, signe de món trastocat i de memòria ferida.
• -
• Focs artificials vs. mort: alegria pública que contrasta amb la mort fora de camp (gran potencia visual i irònica).
• -
• Taula de festa desballestada; ball final amb Polonesa de Chopin: decadent i expressionista, a la manera d’un Fellini ombrívol.

Posada en escena i llenguatge cinematogràfic

• -
• Base de neorealisme amb accents expressionistes: clars-obscurs, contrallums, composicions d’alt contrast.
• -
• Recursos: travelings, plans seqüència, ús intens de la profunditat de camp (deute Orson Welles), contrapicats constants i quadres atapeïts que generen angoixa i tensió.
• -
• Música estrident i disseny sonor per sostenir una inquietud constant.

Recepció, ritme i interpretacions

• -
• Ritme: temps mort deliberat entre la missió i l’acció per fer sentir el pes de l’espera i la tragèdia en gestació.
• -
• Personatge del partisà: aura de joventut icònica (entre James Dean i Belmondo), nervi i magnetisme.
• -
• Final a l’abocador: percebut per alguns com a concessió calculada per aplacar la censura, tot i la seva coherència simbòlica (cicle cendres–residu).
• -
• Humor negre i ironia fina apareixen com a descàrrega en un univers opressiu.

Recomanacions d’actualitat

El Atracador Perfecto (Canadà)

• -
• Thriller lleuger basat en el cas real del “Flying Bandit” (Josh Duhamel; cameo de Mel Gibson).
• -
• To de TV movie: entretinguda, de gat i ratolí, amb tots els tòpics efectius del gènere.

Pequeña Flor (Santiago Mitre, Argentina)

• -
• Comèdia àcida i intel·ligent, centrada en la rutina i el jazz (la cançó “Pequeña Flor” és clau).
• -
• 90 minuts deliciosos, amb crescendo de guió ben calibrat.

Abraza-me fuerte (Mathieu Amalric, 2021)

• -
• Drama familiar de construcció en puzzle: tot el que veiem són projeccions/pensaments de la protagonista (Vicky Krieps).
• -
• Estructura formal audaciosa i emotiva; rodat en tres estacions, amb una seqüència a la costa catalana.

The Night Of (HBO)

• -
• Miniserie policial hiperrealista sobre culpa, sistema penal i veritat (Riz Ahmed; John Turturro excels).
• -
• Capítols de durada flexible al servei de la història; to dens i verosímil.

Paraules clau

• -
• Neorealisme, expressionisme, profunditat de camp, contrapicat, traveling, posada en escena, censura, postguerra, simbolisme.