Censura i cinema: “Jo sóc allò prohibit” d’Isaki Lacuesta, crítiques de Madre i Liberté, i focus en el cinema kurd (MCKB, Casim Öz, Rojava)

Cinema sense condicions Bona nit, com tots els dimarts, Cinema sense condicions amb vosaltres, per parlar de cinema, del que ens ha agradat, del que hem vist, de coses lligades amb el cinema que també ens han interessat, un munt de coses com sempre. Estem aquí, primer citem l'Andrea. Hola, Andrea, bona nit, darrere el control de sons i música i tenint controlada la transmissió en directe. El Pep Armangol, Hola, bona nit. Bona nit, Pep, que avui ens parlarà sobre l'Issac i la Cuesta i l'exposició que hi ha al Centre Cultural L'Art Santa Mònica, que de les imatges... Jo soc allò prohibit, em sembla que... Bueno, ell ens ho explicarà, però és tot un treball que ha fet... Sí, és un recorregut d'aquests darrers 40 anys, des del 77 fins ara. els diferents passos de les prohibicions i la censura amb democràcia. Tot el que no podem fer. I per això, perquè som el que delimiten les nostres prohibicions, bé dins. De fet, estem plens de prohibicions i això ens conforma. No? Això és el que ell ens vol explicar. L'exposició és curiós, em sembla, ens l'explicaràs. Sí, us l'explicaré, sí. Molt bé. Hola, Àngela. Hola, bona nit. Avui tenim la sort de tenir l'Àngela aquí, la recordeu? L'any passat va venir nosaltres. Sempre la recordem. I això ho repeteixo sempre, que a banda de la seva professió, ella és una soprano encantadora i ens va cantar a capella el Reinaldo del Hèndel. Va ser un programa encantador. Sí. Molt bé. Doncs ella ens ve a parlar de cine, del que ella ha vist, del que ella li ha agradat. I el convidat d'aquesta vespre és l'Adrià Olivares, que és... Ell ens parlarà sobre el cinema curt, sobre la mostra del cinema curt i per què s'ha interessat i el seu grup de treball, per què de l'interès del cinema curt, que és un cinema que es fa a Turquia. De fet, el Kurdistan és un territori que està implicat en quatre estats, per tant, té unes dificultats explícites de sobreviure. I, de fet, com sempre amb la història, la història, tot el que passa i queda ressenyat d'alguna manera persistent, existeix. Tot allò que passa i no queda una ressenya que travessi el temps, ni tan sols podem dir que hagi existit. És per això que la història està conformada del que queda, mai del que no es ressenya. Per tant, el cinema curt té el mèrit especial treballar sobre el cinema curt perquè és una entitat d'un poble que està en un perill explícit, en una zona de guerra, en una zona de conflicte i té aquest perill de la no existència o d'acabar-se. i quan una cultura, un poble o un territori es transforma fins a aquest punt, deixa de tenir per la història cap cap cap cap cap forma de ser referit. Per això... Home, és un genocidi cultural que val la pena explicitar-lo perquè tothom tingui una consciència que realment en tots els llocs hi ha problemes, però aquest sí que és veritat. Jo crec que és un tema... Quatre fronteres... Són moltes. Són moltes. Una i és molt. I aquelles fronteres en particular. Aquelles fronteres i en aquest moment en particular. Bé, doncs ell ens explicarà per què s'hi va ficar amb aquest món. Ell ha estat al curt instant, el coneix i ens explicarà el que vulguin explicar-nos per suposat. Bona nit, Andrià. Bona nit. Molt bé. A part d'això, si has vist algunes de les pel·lícules que comencin... Algunes que... Tu... I pots intervindre... Tranquil·lament. Molt bé, Pep, explica'ns què t'ha explicat l'Isaqui. Doncs sí, aquesta exposició... Bueno, diguem qui és l'Isaqui la Cuesta, si et sembla. Sí, demà, l'Isaqui la Cuesta, hem parlat d'aquí diverses vegades. Fareu una acotació personal. tinc el plaer i l'honor de haver fet amb ell un documental. Bé, un curtmetratge, perdó, La matança del porc, en la que utilitze unes pel·lícules meves dels anys 77, precisament, i d'una mica abans, 74-75, en la que vaig filmar la darrera matança del porc del meu poble, perquè a partir de llavors ja es va tindre que portar per qüestions sanitàries, a fer la matança de l'escurs de Tàrrega. com ha passat de tot. Va aprofitar aquelles imatges, va aprofitar unes altres imatges que vaig filmar el 77 de la campanya electoral de la primera vegada la democràcia, i llavors va coincidir tot això en què jo participava amb el Joan Cerdà també, participava en unes jornades que va fer precisament a Santa Mòrica sobre cartografia del cinema mutant. Aquest era el títol. Té gràcia amb els títols, tot s'ha de dir. Té molta gràcia, sí. Perquè aquest d'avui que jo sóc allò prohibit m'ha semblat encantador, bueno, encantador no, però vaja, sorprenent. Mentre fèiem allò es va produir el 15M. Llavors l'Isaqui va filmar unes imatges del 15M i ja ho tenim. Les imatges del 15M, la matança del porc i les primeres eleccions democràtiques, més una conversa gravada per telèfon amb mi i això són 10 minuts i 18 segons del curtmetratge. Del curtmetratge. Bé, a part d'això, molt bé. Isaac Iacuesta té una carrera important que ja ha sigut reconeguda pel centre de Pompidou que li ha fet una retrospectiva per la... L'any passat, no? Sí, l'any passat. La Filmoteca de Catalunya també li va fer una retrospectiva. En fi, ja és un valor també a Nova York també han fet una retrospectiva d'ell. És una persona però, a més a més, l'Isaqui és inquiet. Busca altres motivacions i altres línies. fa un tàntem amb l'Isa Campo que són parella i treballen conjuntament. Sobretot molt, l'Isa col·labora molt amb els guions, amb els muntatges, etcètera. i llavors fan també una sèrie d'exploració amb el camp de l'audiovisual perquè està absolutament convençut que el cinema ha de trencar portes i obrir-se cap altres disciplines perquè, bé, tenim els mòbils, tenim també la música, l'audiovisual, etcètera. Llavors, ell cada vegada fa més intervencions en aquest camp. I dintre d'aquestes intervencions ha agafat i ha dit, bé, doncs jo ara monto el Jo Soc Allò Prohibit. Jo Soc Allò Prohibit és una instal·lació que tenim al primer pis d'Art Santa Mònica. Es va inaugurar el dia 13 de novembre i estarà fins al gener, no? Sí, fins al 12 de gener. Sí, el 12 de gener. Llavors, a partir d'aquí farà un recorregut itinerant per tot Catalunya. és a dir, estarà en Posta, Tarragona, Lleida, Hospitalet, Vic, tornarà a Barcelona també, Girona i acabarà a Mataró. Tot això serà entre el 2020 i el 2021. És a dir, que es podrà veure pràcticament totes les proviscies. I tu la vas veure, això que entres tu sol amb una... Sí, l'exposició es composa de tres partats bàsics. un, és una caixa que és com una capsa de mistos gran, tancada per dalt, per baix, pels costats, però els laterals, les quatre parets, són quatre pantalles. Llavors, hi ha un dispositiu que ells l'han programat entre una persona. Una sola part. jo he vist que hi havia un tiquet com si estàs al mercat. Una paixateria. Sí, igual. Llavors, tu entres i comences a sentir i veure algunes imatges que es tallen a vegades. És una mica una forma d'explicitar l'emprenyament que t'acaba produint les prohibicions. Però està connectat en què detecta la teva mirada, no? Sí. Quan tu estàs mirant una pantalla, hi ha un detector que ho veu i llavors t'agafa, t'apaga aquella pantalla i te n'obre una altra. I llavors el que estàs veient allí ja no ho pots veure, tens d'anar cap a l'altre i així va fent un recorregut circular que... I no és molt inquietant, això? Sí, bueno, jo diria que més que inquietant arriba un moment que t'arriba a emprenyar. Però bueno, tot això és una cosa volguda per l'autor, no? Perquè, clar, a veure, a vegades les prohibicions... Perquè el que surt a la pantalla és una prohibició... A vegades les prohibicions molesten sobretot el que prohibeixen. Però l'espectador si ja no veu el que ha prohibit, bueno, doncs es conforma amb el que li donen i tot... No, aquí tu veus l'efecte de la prohibició i per tant t'emprenyes, no? I t'acabes dient me cago en la puta... Ai, disculpeu. No cal. No calia. Bueno, el cas és que aquesta és una, un aspecte i aquí tenim trossos de prohibicions que van des del 77 fins ara. És a dir, que tant hi ha pel·lícules com hi ha cançons, com hi ha protestes públiques, bueno, diferents tipus de censura. I et suggereix ja... Hi ha una pregunta, hi ha una... hi ha una exposició tant amb textos com amb imatges que et van situant. Ja, però no està... Contextualitzant el que són les prohibicions amb el temps. Després tenim un... Sortint ja d'aquí, tenim un àmbit en el que ell ha convidat a una sèrie de cantants i... Prohibits. I rapsodes, sí, que han estat prohibits i llavors mireu, us en diré, per exemple, hi ha l'Albert Pla, Alicia Ramos, Pau Riba, Refri, Mafalda, Rocío Márquez, Grand Wyoming, Kiko Veneno, en fi, una cosa que em sembla que són fins a 22 i ells van cantant trossos de cançons que han estat prohibides. Això és una mica una música de fons que es va muntant fins i tot a dintre de la caixa de la capsa tancada. I després tenim un tercer àmbit que és uns cascos en els que tenim l'opció, hi ha un menú, i tenim l'opció de sentir uns textos de quatre convidats per l'Isaqui que aproximadament aquests textos duren... Hi ha un menú de 8 o 10 punts que són de dos o tres minuts, en total és una mitja hora a cada un, són l'Albert Pla que parla de cançons, parla de coses curioses, per exemple, hi ha un moment en què diu em van fer baixar des de Girona que ja m'emprenya amb mi molt viatjar fins a València per un judici i després resulta que al final no em condemnen i em va acabar emprenyant perquè si m'haguessin condemnat segurament em haguera facilitat 40 actuacions més. Bueno, aquestes contradiccions... Ja fa el pla de fer. Aquestes contradiccions que a vegades té la censura, no? Ja. Després hi ha l'avvocat Benet Salellas que ens dona, ens situa una mica i contextualitza el que és la censura i les prohibicions dins de l'àmbit jurídic. Però, d'altra banda, tenim a David Jiménez que és l'exdirector del Mundo que jo ja l'havia sentit alguna vegada, és un personatge molt interessant perquè... Ah, és el que se'n va anar. Bueno, el van fotre fora. Bueno, sí, se'n va anar... I bueno, ell explica una mica com funciona... Sí, sí, ha fet un llibre a ell, no? Sí, molt interessant, eh? Sí, sí. Ell explica, per exemple, el poder de persones com el president del Madrid, de polítics, gent que, en realitat, del palco, mou les tecles per fer arribar a despedir persones, etcètera, sense que sigui directament ells, no? Però en realitat és així, no? Clar, el món dels mitjans de comunicació, tant les teles com... Estan molt supeditats als que manen, no? Llavors tenim... Perquè estan supeditats a les subvencions. El Santander també utilitza canals de pressió, no? I, per últim, està Pedro G. Romero, que és un artista i comissari d'exposicions, que explica també l'àmbit de censura en aquest aspecte, no? En el que són la programació. Perquè, clar, com a programadors, aquí és que rep tothom, no? Jo diria una cosa que a mi em va semblar... Jo tinc algun... llibre sobre la prohibició de les pel·lícules en el franquisme. Tinc també algun llibre que es va publicar sobre la prohibició. Per exemple, és un cas sabut i notori de tots els de la nova cançó, el Raimundo en el davant, l'Ovidi, la Maria del Marbonet, el Llac, el Pi de la Serra, tots aquests, bueno, tenien que presentar les lletres i llavors els hi tachaven això no, això no, aquesta tota sencera i tal, depèn a vegades de la complexitat de la cançó perquè si eren textos una mica poetis i una mica enrebessats, el censor no ho pillava, ho deixava passar i a mi, ho deixava passar coses que eren més terribles que el que censurava, no? Es donaven també... és que és molt contradictori, però, més que ara, m'interessa ressaltar que en època franquista o del primer franquisme perquè sembla que estem en un segon, doncs amb el primer franquisme la censura, diguem, era aplicada pel govern a través, no hi havia cap problema per part d'ells, amb tindre el censor de torn, no? Ah, sí, clar. Quan arribem a la democràcia, no, esclar, o amb el segon franquisme, allò com el padrino, un, dos, que és allà on estem ara, llavors el paradigma canvia i ara la censura l'aplica el Codi Penal a través dels jutges, el Codi Penal el fan els polítics que el consensuen, fan les lleis i els jutges amb el seu criteri sempre curiós, ja veiem les sentències, sobretot en l'àmbit per exemple de la manada i això ha sigut últimament molt preocupant que hi hagi algú que tingui la indecència de sortir dient que som una democràcia de les més avançades d'Europa quan es donen aquestes sentències a casa nostra i que per la tele vagin dient que Francia no s'està copiant en el tema del càstig els abusadors llavors aquí Isaac diguem que es dedica a la segona vessant llavors posa d'evidència i allà tenim un document de dues pàgines en què s'esmenten els articles del codi penal en el que és més fàcil incorre perquè una de les coses que també li interessa molt Isaac és que avui en dia el creador o el creatiu es troba que ostres o té un assessorament fiscal allà al costat o si no no sap quin és el seu límit clar llavors això segurament és buscat perquè el que entra en funcionament és el més terrible que pot haver que és la censura prèvia l'autocensura prèvia que segurament és un fet que s'està donant molt avui per tant per tot això i més us recomano que feu visita a Art Santa Mònica perquè val molt la pena val molt la pena més que res és que l'Isaqui no et dóna res fet el que et dóna és uns motius per activar la ment i reflexionar sobre aquests temes que tracta en aquest cas seria el tema de la censura ho deixem-ho Marc i ho recomanem ho recomanem molt que ens hi passem algun moment sí home molt bé Àngela tu què ens expliques del que has vist que t'ha interessat i que pot interessar els que ens escolten doncs bé jo de les estrenes d'aquesta setmana havia vist abans a Venècia Madre del Sorogoyen amb el super mega premiat curt que va tenir que estar clar que bueno jo des del punt de la producció a mi em va agradar molt pot agradar o no perquè era un curt que durava que amb molt poc temps amb molt poc 18 o 20 minuts i aconseguia crear unes tensions que a nivell també jo crec tècnics perquè bàsicament el pla és un pla seqüència dintre d'una casa o sigui aquesta part em sembla excel·lent i també jugar amb bueno una platja buida o sigui després no tens res més o sigui si tens aquesta imatge d'arxiu i saps tècnicament fer aquest pla dintre d'una casa tens aquest curt molt ben pensat i molt ben molt ben produït en aquest punt llavors tenia ganes de veure perquè jo crec que tothom pensava la pel·lícula anirà de què ha passat amb el nen i bé sí que és una miqueta perquè diguem-ho la història és la història és que no vull fer espoilers no només com comença com comença doncs és una mare que rep una trucada del seu fill petit que està a una platja que s'havia anat amb el seu pare a la costa francesa i no diu que el papa no està que no el troba i llavors no veu res més a la platja diu que no hi ha roques que no hi ha res i que apareix un home i ve un home i que no és el seu pare què passa que s'acaba la bateria del mòbil i aquí la mare doncs surt desesperada trucant a la policia sí fins aquí arribava el cul aquí el cul t'acaba aquí i jo no tinc cap inconvenient em dic em sembla genial no el vaig veure fins aquí em va semblar molt després la pel·lícula que també l'he vist no sé si estaràs d'acord amb mi però jo penso que sobretot la salva la gran interpretació de la Marta de la Marta de la Marta ni a tot sí 100% jo em sembla que seria injust que la Marta no tingués aquest any el seu Goya o el seu Gaudí o el que sigui exacte jo a mi em va agradar molt en el curt i vaig pensar si ho fa igual de bé al llarg és molt bona actuació de l'any sí sí 100% després jo crec que vol ser molt creatiu té una part ingeniosa crec que no cau en cap moment pot cansar o no cansar l'espectador però sempre el situa en un punt de vista molt real que és el de la Marta i com bé hi ha dit algunes coses és un guion que va al bord del precipicio sin caer-se és veritat tu vas tota l'estona volent saber què passa perquè com a espectador tot i que ens agradi un tipus de cinema o un altre sempre acabem volent solucionar els problemes perquè el vius exacte llavors ho fa molt bé perquè no et dona mai aquest carmel i de fet et fa sentir tota l'estona aquest neguit de no et duiré cap a estar amb el nen no sabrà si aquest nen és el seu fill no és el seu fill no sabrà res de tot això això pot incòmodar molt i fer que hi hagi molta gent en contra de la pel·lícula i jo crec que el punt original és solucionar la pel·lícula des d'un punt de aquesta mare mai sabrà què ha passat amb aquest fill perquè és un adolescent el que troba 6 anys sí, exacte té 6 anys després troba una adolescència no diem més però si no ja estem diem molt però en cap i el Sorogoyen que la pel·lícula és d'acció que ell fa no deu tenir res a veure amb això no, no, no més aquesta és una pel·lícula intimista absolutament el que passa el que passa tu ho has dit molt bé ell està jo crec que com a creatiu ell i com a director diu ostres el curt que és molt bo tindrà el recorregut que tenen els curs i llavors per mi que va tindre la temptació de dir bueno aquí tinc una història bona molt potent la desenvolupo i faig un llarg un llarg però clar mantindre el nivell això ja és una altra història i mantindre aquesta tensió tot així és de guió tot ha semblat bé m'ha semblat ben solucionat no m'ha semblat la farofelitxe per exemple el curt sí que em semblava una brutalitat en guió perquè l'obra el tanca i el fa molt net i molt bé és el que diem fer aguantar aquestes tensions en un llarg sense tenir una pel·li d'acció és molt complicat perquè tothom sap que aguantar les tensions a vegades amb una superproducció pots aconseguir-ho però en un projecte així portant-ho en aquesta intimitat i en aquest problema tan matern tan específic i tan delicat era difícil i de sentiments i de sense caure i també suposo la pel·lícula és recomanable sí és molt recomanable i entenc molt que hi hagi molta gent que surti que no li ha agradat perquè no és el final ni el feliç ni el final que tu t'esperes quan vas al cine ah vale doncs he vist el cur ah guai trobarà el fill o ah vale s'enterarà d'on està o mira ha mort però almenys sap que ha mort és que no sabem res llavors també com a espectador també et dóna molt a pensar tan basc com realment la Marta Nieto fa molt bé i és una mare perduda hi ha un punt no sé si tu t'ho vas recordar que ja que abans parlàvem d'Isaac i la Cuesta en què la pel·lícula recorda la propera pell sí ah clar és que la propera pell va no no dic el per què perquè ja seria desvetllar l'intrícula però sí sí sí és veritat jo bueno no sé clar em semblava que la propera pell en aquest aspecte és més dura i aquesta potser és més tendra sí sí jo diria que que la caire que té no és ben bé el mateix però bueno són dues històries diferents però no et pensis eh la pel·lícula és arriscada perquè hi ha un moment en què fregue no sé ara ja me'n vaig més lluny no sé si tu estàs parlant de l'Isaac no estic parlant de la madre estic parlant de madre de Soro Goyen si vosaltres heu vist la luna de Bertolucci ai fa molts anys ui sí sí que l'he vist vale doncs hi ha hi ha moments que està fregant una mica la relació edípica ah val val amb aquest aspecte sí és bastant pirotècnica jo la de seria així perquè té aquests punts sí aquests punts fa molts anys que ho vaig veure home clar no però hi ha pel·lícules que a vegades que les tens a casa i te les tornes a posar i aquesta no l'he tornat a posar eh d'Alberto Luch i ja també així també he vist bueno l'hiberté de l'Albert Serra jo el segueixo i bé tinc moltes notes sí doncs desenvolupa t'escoltem t'escoltem d'escoltar el convidat clar és un director que un ha de fer puny a part per parlar d'ell no pots parlar com parlem ara hem pogut comparar aquests dos directors està sortit el Bertolucci imagina't tens una franja però aquest director és un solitari Albert Serra és una illa és un solitari aquesta última pel·lícula no sé si és per la temàtica a ell si escena que algun dia no li agrada de gens però va recordat a Gaspar Noé a la manera que té de transparir Gaspar Noé òbviament no és aquest mateix punt però jo crec que és un és un bueno té com tres tres fases no? aquesta pel·lícula he llegit que primer va fer quant dura aquesta pel·lícula perquè ell és que clar has d'anar allí a punt de sortir també hem portat un dia d'aquests que vaig pensar per què has vingut ara Albert Serra avui no era el dia però ara bé ara bé he llegit que havia fet abans una exposició el reina Sofia que veia Person Alien que aquí el que veia eren dues pantalles on sortien exactament moltes de les imatges de la pel·lícula l'únic que l'espectador com si fos aquell vidre es veia reflexat això et donava un punt d'interacció jo crec amb l'exposició i tenies un punt d'estatua allà enmig et veies enmig també del bosc i d'aquests libertadors que anaven apareixent i fent les seves coses llavors sí que era incòmode però hi havia una relació tu podies fugir d'allà o podies sortir i trobar el cap allunyar-te i amb la foscor de la mateixa pantalla no et veies llavors jo crec que aquí sí que hi havia un joc que estava ben trobat un joc que jugava amb tu exacte aquí en canvi l'espectador només té una opció quedar-se al cine o marxar no pots interactuar perquè tu som pla general el cine és això sí, no sí, sí, sí clar però és difícil entrar perquè aquí era un pla general on tu tota l'estona veus i sents bueno aquestes imatges i el que fan aquesta gent sense poder formar-hi a més a més els textos no et donen massa pistes tu l'has vist? sí, sí, sí la vam veure de passe de premsa i li comentava abans fora de micro amb ella que potser va ser molt molt interessant la introducció prèvia que va fer l'Albert perquè clar ell té les idees molt clares però després en aquest cas sobretot la seva obra es converteix en uns traços una mica l'opòlog sí, sí et fa et consideres un boayer a mi em va recordar una mica jo crec que ell vol ser un boayer i t'ho contagia o t'ho vol contagiar ell sempre vol ser una mica sí, no, no i aquí ho ets 100% únicament que també tens aquest punt de dir ho puc ser dues hores i mitja clar que ho puc ser com no participes perquè no hi ha realment no hi ha un relat hi ha una tècnica poètica ben elaborada el guió què me'n dius? és que el guió mira sinopsi curta jo no vaig llegir res abans d'anar perquè no volia llegir normalment no ho faig però aquest cas 100% és una nit eterna jo crec que se't fa on uns libertés del marquès de Sades de Sades en un viatge cap a Alemanya es queden passant la nit al bosc i llavors diguéssim que allà s'alliberen i poden tenir les seves fantasies oscures bueno en principi diuen els papers que estan en relació amb un grup de religioses d'un cofre d'un convent que hi ha sí, hi ha un convent allà a prop de Camí tot i que l'acció és bosc sí, tot és bosc sí, jo les imatges que he vist és un bosc sí, sí no, no i bé i això i també a Berlín va fer després havia fet abans una obra de teatre intentant-ho intentant fer el mateix el que havia fet el Reina Sofía entre la Reina Sofía i la pel·lícula va fer l'obra de teatre i es bloqueven a haver-hi comentaris que li deien que això eren que aquests actors no estaven dirigits aquesta gent no feia res o sigui, no havia dirigit a ningú i ell va dir perfecte això és el que més vull escoltar així que és el que deixaré que facin i per tant tu tens gent en un bosc fent una mica el que volen o que hi ha hagut una direcció però com no hi ha un guió molt més llarg jo crec que d'una pàgina i mitja i no hi ha una direcció de direcció doncs és bueno és com un clímax de Gaspar Noé una fiesta on de tots quan fem pàgines de guió fem el que vulguem a més a més no hi ha música fins al final l'últim quart d'hora sí però fins al final no sí, és molt és contemplatiu 100% i en comparació amb tot l'altre que ha fet ell què dieu vosaltres? home, jo diria que no té res a veure amb tot l'altre l'única cosa que es pot comparar és el moment històric amb la mort de Lluís XIV que jo crec que una mica la reacció d'ell amb agafar l'hiberté és perquè per mi que li van començar a arribar notícies de hòstia estàs fotent un cinema ja més normal i això no li devia agradar gens no, sí, sí i de fet no us vaig a enterar el títol diu que l'única provocació segons el director és que és el títol perquè et diu que si no fas això no tens llibertat o sigui no ets lliure llavors també jo crec que jugar molt perquè jo tota la pel·lícula és el que més m'estava pensant tota l'estona pensava vale lliberté per això no m'anava pensava vale lliberté per què saps? és a dir que ara hi haurà un gir d'aquí justificarà sí no, no i pensàvem potser la llibertat de poder fer el que volés al bosc bueno la llibertat que potser no tenia aquesta gent en aquell moment històric també però no, no realment és bueno és una burla cap a l'espectador una cosa que segurament ell arrossega de Sade és que jo he llegit Sade i no o sigui tu no t'ho passes bé llegint Sade o sigui Sade et dona unes situacions però ni et dona plaer ni sí hi ha una certa provocació però estàs incòmoda sí una situació d'incomoditat i ell tradueix tradueix aquesta sensació llavors si el que va a veure la pel·lícula i va en plan Miron no d'allò de dir de Boyer sí doncs a la millor resultarà castigat ja és a dir aquí ell per mi és una persona molt intel·ligent i segurament ha treballat més del que sembla el guió sí segurament ha arribat a fer una depuració que bueno segurament coincideix amb el que exactament ell volia dir i llavors a partir d'aquí hi ha tota una eternitat pel davant per jutjar-lo per jutjar-lo exacte bé doncs ja sí sí sí 100% bé doncs passem la segona part de la de la sessió i us us explico com ha anat això a veure jo vaig anar al cinema baix que feien una pel·lícula de de Casim Oz que és un director que és un director curt que viu a Turquia i que pretén fer cinema curt té molts problemes ell va venir a la presentació va fer va fer la presentació de la pel·lícula i després hi va haver un col·loqui que era un col·loqui va ser un col·loqui interessant que a més estava amb traducció que no sé com us ho vau fer això perquè això era complicat una traducció del turc al castellà del castellà del turc però tot i ser d'una certa dificultat perquè no era àgil va ser molt interessant ell va explicar la dificultat de fer un cinema amb pretensió de parlar dels curs amb una Turquia que pretén eliminar-los per tant és un cinema difícil la pel·lícula en si Zer que es diu no? és una pel·lícula no sé tu mateix també la pots descriure és una història de fet Zer és una noia que és una cançó d'una noia la pel·lícula comença a Nova York que és una família que prové del Kurdistan i que porten una àvia perquè està malalta per intentar salvar-la l'àvia mor allà i té una relació amb el net que és i ell i li canta aquesta cançó és una cançó que la canta en curt i ni ella ni el net entenen el curt perquè ell ella sí que l'entenia jo vaig interpretar que ella tampoc sí que l'enten però sí que és veritat que diu en algun moment que el té com oblidat potser és això i ella li canta i ell que es dedica a la música li sembla una peça molt molt bonica llavors l'àvia mor i ell deixa tot la vida de Nova York i torna al Kurdistan i vol trobar aquesta música perquè l'àvia no li torna a cantar i ell no reté la música per tant és un conte és un conte el guió jo li comentava amb ell no és un guió excessivament consistent però en canvi el moviment de càmera com tracta els personatges com se'n va pels poblets del Kurdistan i com els descriu i com ens explica com viuen i com és el tracte entre ells allò està molt i molt aconseguit la pel·lícula comença que ell està a l'aigua a Nova York i la pel·lícula acaba que troba el poble on prové aquesta cançó és un conte és un conte poètic ell entremig ha volgut posar algunes imatges del conflicte que curiosament li han tallat totes perquè ell la passa a Turquia però aquestes estan tallades és a dir són absolutament rigorosos en aquest tema per altra banda ell ens va explicar que s'ha de presentar cada setmana a la policia i que inclús per agafar l'avió en cas hi perd l'avió perquè ell s'ha de presentar cada setmana per el fet de ser de tenir ell és un ciutadà turc en llibertat i sense cap problema però la pressió que rep en aquest moment tota la població que es declara kurda és una dificultat molt específica ell és un home que ha fet moltes pel·lícules d'allà i ben rebudes crec i en canvi pel fet de la situació actual recordem això que el Kurdistan és una és una regió que té pertany a quatre estats quatre estats en conflicte tots ells tant la part de Síria com la part de Turquia és una situació molt greu no i llavors això em va fer trobar-me amb l'Adrià que s'havia promogut aquesta portar aquesta pel·lícula perquè explica'ns una mica la teva feina què fas i per què vau portar aquesta pel·lícula en particular i per què us ha semblat interessant promoure el cinema curt en aquest moment que com tots sabem no solament el cinema curt sinó qualsevol cinema d'aquesta zona és molt difícil de de les distribuïdores manegar-lo perquè les distribuïdes si no però bé la pel·lícula de festivals rarament arriba aquí a més que el cinema curt és un cinema que ja n'és sota repressió allà per això aleshores ja imagina't transcendir les seves pròpies fronteres i venir aquí una mica amb l'expectativa ja no d'agradar sinó de moure diners que al final les productores o distribuïdores és una miqueta el que busquen doncs és pràcticament impossible sí jo vinc d'Ibarrdia Produccions que Ibarrdia Produccions és un col·lectiu audiovisual molt molt petitet són cinc persones que el que fem una mica és producció de vídeos ja siguin espots videoclips jo què sé qualsevol vídeo que nosaltres trobem interessant a l'hora que tingui algun tipus de repercussió de transformació social és així una miqueta com no dir res però una miqueta la nostra intenció és aquesta aleshores el tema quant anys fa que funcioneu doncs ara farà 4 anys 4 o 5 anys més o menys i el tema del Kurdistan és una mica perquè jo i una i la meva companya estàvem estàvem ficats en grups de solidaritat amb el Kurdistan amb el poble curt és a dir plataforma no sé si coneixeu però és la plataforma així a nivell de Catalunya que coordina tot el tema de la solidaritat amb el poble curt fent xerrades traduint llibres textos articles generant tot tipus de material que d'alguna manera trenca una miqueta el silenci mediàtic que hi ha al voltant del Kurdistan i com trobeu persones que us fan perquè no és un idioma fàcil traduïu coses del Kurd o com clar jo has de dir ara mateix fa ja dos anys que no hi soc però sí que és veritat que a Espanya i a Catalunya en concret la diàspora kurda és molt és molt petita hi ha molt poca gent provinen del Kurdistan i la majoria de gent són migrants econòmics és a dir gent que no doncs que no no troba la manera de guanyar-se les castanyes exacte i hi ha poca migració política no? que no vull fer com la diferenciació però una mica la migració política i la diàspora política doncs sí que ve amb la intenció una miqueta de generar una microsocietat kurda i una miqueta doncs d'estar implicada en el moviment difondre una mica el problema exacte i i aquí a Catalunya és molt poqueta però sí que n'hi ha i ara que parlaves de la traducció que es va fer amb el Casima la projecció de Zera a la mostra de Cinebaix la traducció era del curt no era del turc era de curt de kurmanji no s'havia de distingir com pots imaginar era del curt que és un dels quatre dialectes majoritaris del curt i surt hi ha possibilitats de poder-la veure sí tant i tant només s'ha de és que de fet o sigui el que és difícil és moure-ho en àmbits de cinema convencional exacte convencional o sigui tu si trobes mira que he contactat amb un centre cívic i puc fer una projecció doncs només has de parlar amb la productora i perquè la majoria de produccions de cinema curt la majoria no totes són agermanaments amb altres productores sobretot del nord d'Europa que és on és on hi ha més si ha arribat el cas ens podríem posar en contacte amb tu i aconseguir-ho clar nosaltres a nivell de mostra de cinema curt també estem fent una miqueta aquesta feina una mostra pensava que ens ho comentaries també doncs us explico la mostra de cinema curt neix ara fa quatre anys aquesta que ve ara al desembre serà la quarta edició i neix una mica sota el Paraigües d'Ibarria Produccions que és aquesta productora de la que formo part i és a dir plataforma i neix una mica amb la intenció de fer servir el cinema com una arma més a l'hora d'això de trencar el silenci mediàtic que hi ha al voltant del Kurdistan i del conflicte curt i una mica això generar contingut i de la mateixa manera que has de dir tradueix textos fa xerrades doncs nosaltres vam dir ostres emportem el nostre granet de sorra ja que estem intentant engegar aquesta productora relacionada amb el cinema doncs intentar d'alguna manera que el cinema sigui un ariet més contra el silenci aquesta és una mica la intenció de la mostra aleshores el cinema en si com a cinema és una mica està supeditat totalment a la voluntat que tenim que la gent conegui el Kurdistan conegui què està passant al Kurdistan perquè quins altres directors heu heu promogut o heu a banda d'aquest que està doncs ara noms concrets que em preguntes ja et dic que el cinema està totalment supeditat a la voluntat jo més aviat gairebé d'activisme que tenim a l'hora de voler moure això de voler que la gent ja no li soni al Kurdistan si no sàpiga què està passant no sàpiga el genocidi que està enfrontant la població ja no només els kurds i les kurdes sinó tots els pobles lliures que viuen al nord de Síria per exemple jo tinc contacte avui li comentava amb l'Alba Sotorra que ella va fer comandant i a partir d'aquí ens vam veure i precisament la setmana passada la trucava per quedar pel dia 10 aquí al programa i em va contestar bueno la trucava per whatsapp i em va contestar que està a Rojava precisament ara i vindrà als voltants de Nadal per passar el Nadal aquí amb la família i em sembla que des de fa ben bé 8 mesos o 9 està treballant amb una altra producció i és un documental el que està fent sí sí molt interessant clar jo no sé el que es pot explicar jo no explicaré res l'Alba està treballant ara mateix allà en un documental i de fet és graciós perquè l'Alba va treure comandantarian pocs mesos després de nosaltres des d'Ibarri des de la productora vam treure un documental que es diu El Sol del Nord que relata una mica està a la seva web que relata una mica el projecte polític i social que tenen els curts dintre de l'estat turc perquè si ve cert que potser el tema de Rojava ens sona una mica al nord de Síria doncs que hi ha aquest buit de poder i la revolució de les dones exacte hi ha aquest buit de poder durant la primavera ara Assad de Síria fa baixar totes les tropes militars del nord de Síria que les té allà justament perquè hi ha una concentració alta de curs però ara amb el replegament dels americans jo no sé si no hauran quedat una mica desprotegits Sí, sí, totalment Sí, perquè de fet ell de fet l'Erdogan pretén portar m'imagino població en aquesta zona De fet el que està fent Erdogan des de des del 9 de novembre crec que va no, 9 de novembre 9 d'octubre crec que va començar l'operació d'invair al nord de Síria i de crear el que hi diu un corredor de pau Sí és doncs perpetrar un genocidi més ja l'estava perpetrant des de fa més de 50 anys dins de les fronteres turques doncs portar-lo cap a fora i fer fora tots els curts i les curdes i la gent d'altres d'altres minories ètniques perquè allà no només hi viuen curts i curdes fer-los fora d'allà perquè el projecte social i polític que presenten que es diu confederalisme democràtic basat en l'ecologia social l'aiberon de la dona la democràcia directa doncs representa òbviament un gran perill cap a l'estatus quo dels estats moderns els vol fer fora d'allà i el que ja està passant és que aquestes zones d'on fa fora els curts i les curdes i altres minories ètniques doncs les omplem amb militants de licis per exemple sí, sí, clar no poden tornar a casa i ell sempre té a la mà l'emenaça a Europa d'enviar 3 milions i mig d'emigrants a la més mínima que li comencin a posar problemes clar jo crec que és molt important remarcar la complicitat dels estats europeus amb el que està passant al Kurdistan a Síria a Turquia totalment nosaltres hem pagat bueno, nosaltres hem pagat el silenci d'alguna manera sobre el que està passant al Kurdistan perquè ja ens va bé que es quedi amb els refugiats i les refugiades perquè llavors ella està fent aquest documental i qui ho promoveu vosaltres o qui lo de l'alba sí com està no, no, això és ella sola bé, ella té el seu equip té un equip i té contactes allà sí, sí ella va estar allà no sé si abans o després de nosaltres però va estar allà i va estar rodant ella va estar rodant a Síria per sol no de Síria a Roja Valls el comandantarian i després d'això ara està distribuint una pel·lícula que ve d'allà que començarà a distribuir-la d'aquí un temps la volíem passar en aquesta mostra de cine curt però no ha sigut possible doncs pels temps però és pel·lícula o és documental això que diu és pel·lícula és una ficció que relata la resistència que es va donar per part dels curs quan l'exèrcit d'Erdogan de l'exèrcit turc va venir fer-los fora del barri més antic de Diyarbakir que és com la capital no oficial del Kurdistan que es diu Ahmed en curt i els van anar a fer fora i van estar resistint doncs uns dies no me'n recordo ara si va arribar el mes o així i llavors que ho va guionitzar i va fer una ficció exacte i és una pel·lícula doncs això dels dies de resistència basada en la realitat però ficcionada de fet a la mostra passem un documental que es diu Sur la Terra i el Poble i que relata justament això però en documental no és una ficció i això i la mostra quins les dates i com ho fem la mostra tindrà lloc el 13 el 14 i el 15 de desembre és divendres dissabte i diumenge i tindrà lloc el divendres el Pati Llimona que es farà la presentació es farà xerrades i dissabte al matí es farà un taller de genealogí que és la la genealogí és un projecte promogut pel moviment de dones del Kurdistan que d'alguna manera el que pretén és reinterpretar la ciència totes les ciències des de una mirada des de la mirada de la dona no vull dir feminista perquè les kurdes tampoc parlen de feminisme però sí des de la mirada de la dona tota la ciència la història les matemàtiques el que sigui després fem projeccions el dissabte a la tarda i diumenge a la tarda vespre al cinema Junzeig allà a Sants ah sí clar al cinema Junzeig ens interessa una mica de germanar-nos a més perquè és un projecte que ens agrada és una cooperativa és una cooperativa jo hi he estat aquesta setmana passada de jurat de l'alternativa i algunes pel·lícules les teníem les anàvem a veure els Junzeig perquè estava en connexió amb el CSSB clar l'únic problema dels Junzeig és que és molt petit una cosa d'això que ens has comentat ara ens enviaràs al programa o si hi ha el tens si tant el que vulgueu el que em demaneu de fet si la gent entra a mckb que és mostra de cinema curt de Barcelona mckb puntcat allà està tot molt bé està tot molt ben explicat que més que prenguin nota els nostres oïllets torna-ho a dir en teu cas 13, 14 i 15 de desembre al Pati Llimona i al Cinema Somseig Cinema i la referència perquè ho busquin mckb.cat molt bé important i això 4 anys fa que feu la mostra aquesta i les altres què heu anat ampliant o què heu anat fent o quin tipus de pel·lícula o documental què és la variació que heu anat aportant d'acord doncs mira el primer any el vam fer al Centre Cívic Pou de la Figera i el que el que volíem en principi era passar només documentals i era totalment amb perspectiva activista o sigui no hi havia cap tipus de de filtre més aviat artístic cinemàtic o sigui zero era si ens interessava del que parlava el documental el passàvem a la mostra de cinema curt i una mica amb els anys el que hem anat fent també no sé si per què però sí que ara hi ha més produccions curdes o potser s'encenten més però el que hem anat fent una mica és poc a poc inclinar-nos també a donar-li una vessant més artística a la mostra no tant de política perquè la pugueu promoure la qualitat és exacte és important sobre quan parlem del poble curt la població de quan estem parlant doncs és molt difícil perquè els censos o sigui penseu que el Kurdistan està dividit en Síria Irak Iran i Turquia i els censos són molt difícils perquè la majoria o sigui hi ha moltíssima gent que no està ni censada que viu a pobles que entenc aquesta pel·lícula que és molt molt bonica la veritat és que el tipus de població és un m'ho crec això que dius perquè primer que és és muntanyós ondulat sense tenir unes grandíssimes alçades però és ondulat i per tant no ben comunicat i per tant sí que em crec l'estructura territorial ha de ser complicada i per tant sí que em crec que no hi hagi allà la financiació de projectes així en una situació tan difícil del país es fonamenta en una determinada quantitat de població o com sorgeix això clar jo amb el tema financiació el que et diria és que com t'he dit abans moltes de les produccions són agermanaments amb altres productores europees però des de fa ara ara m'equivocaré però des de fa dos anys o tres anys s'ha creat la comuna de cinema de Rojabà i la comuna de cinema de Rojabà és totalment independent de qualsevol tipus de subvenció estatal òbviament i el que fan és subvenció estatal de quin estat? per exemple podria ser el turc si és una producció turca perquè són els que tenen més diners de altres bandes sí la majoria de cinema curt perquè dins de tot el cinema turc és prou potent de fet el director d'aquesta pel·lícula ell va dir que ara perquè hi ha aquesta situació de conflicte una mica més enredit però ell tenia subvencions de l'estat i havia treballat és ara que se li està complicant la feina i les seves possibilitats però Turquia jo diria que en aquest aspecte promou el cine de qualitat que ell fa un cine almenys del que vam veure bonic i acurat treballar i per contestar-te el que em preguntaves abans a Turquia es calcula que viuen prop d'uns 20 milions de curts i curdes i a la resta de llocs no se sap gairebé a Irak, Iran, comènia és important i en totals es calcula que hi ha uns 40 milions de curts entre diàspora i territori curt però per exemple Armènia que també va desaparèixer ja no me'n recordo quin any devia ser però a principis del segle del segle passat i no se'n sap res d'aquesta gent va ser una massacre molt generalitzada la gent va fugir cap a totes les bandes i Estats Units està ple d'Armenis de tota mena el Kurdistan també n'hi ha moltíssims d'Armenis ja pot ser són països amb diàspora constant i si no aconsegueixen tenir un estat que no ho aconsegueixen llavors els estats potents és que clar Turquia és un estat molt potent jo crec que és interessant per això esmentar que el tema de la creació d'un estat curt si partim de la idea que hem de partir de la idea que una mica tot el tema més revolucionari curt ve del moviment d'alliberament curt i per tant del PQQ que és el partit dels treballadors del Kurdistan si partim d'aquí i aleshores intentem parlar del que està fent el poble curt com si això fos l'únic que no és veritat però és una manera de resumir-ho i que la gent ho entengui el projecte d'alliberament del poble curt neix amb el PQQ neix l'any 78 i una mica la idea és aquesta crear un estat curt no obstant això després de molts anys de lluita el que veuen és que un estat o sigui crear un nou estat no serà la solució o sigui ells porten des dels temps de de l'imperi persa doncs enfrontar-se a diferents formes d'estat perquè l'imperi persa l'imperi persa inicial sí, sí, sí l'imperi persa ja era un protostat com era l'imperi romà l'imperi otomà que segurament també els va tindre subjugats o sigui quan l'imperi otomà i ja quan la creació de la república de Turquia a partir de l'any 23 a partir d'allà la violència contra el poble curt és sistemàtica o sigui a partir de l'any 23 i la llengua està molt perseguida a Turquia o què? moltíssim o sigui és interessant el que deies abans de la censura que havia hagut d'afrontar en Casim amb la seva pel·lícula perquè o sigui qualsevol expressió de del que vol dir ser curt està censurada està censurada la llengua la música les històries els contes de fet ell tria les censures s'assemblen a tot arreu a tot arreu perquè sempre són eficaçs sempre és eficaç el mateix és bonic perquè la cançó és bonica i la cançó que crec que és inventada ell va dir la cançó aquesta la sonoritat i tot el que té és bonic fixa't que tria això una cançó una cançó que com a una cosa que ha aguantat i ha resistit a ser ressenyat que és el que fa que existeixi m'agradaria un moment perquè és important que entenguem que tot el tema de la creació d'un estat a finals dels anys 90 canvia totalment i el projecte del moviment d'alliberament curt canvia de paradigma i el que proposen és el confederalisme democràtic que d'alguna manera ja no demanen un estat ells demanen autonomia i demanen vosaltres turcs siris iraquís i iranians si voleu viure en un estat em sembla perfecte però doneu-nos l'autonomia per decidir sobre les nostres vides clar això és molt interessant a l'hora de fer un paral·lelisme amb el poble català el tema d'això de proposar o no la creació d'un estat més enllà de la independència i per mi era important això que deia la creació d'un estat curt doncs ara majoritàriament no es demana tot i que sí que hi ha sectors que s'han quedat és una mica el seu projecte de mínims exacte i de sobrevivència clar bé ho hem d'anar acabant moltes gràcies per haver vingut ha sigut interessant tot el que hem parlat tot plegat per la setmana vinent tenim previst que vingui el Xavier canviem de canviem de registre el Xavier Solà que ell ens vol parlar sobre sobre sobre meditació a prop i ha triat algunes pel·lícules que jo havíem parlat sobre primavera veran o toño invierno no sé si la recordeu de la Quim Quiduc que és una pel·lícula preciosíssima molt bonica després m'ha suggerit unes quantes però naturalisme a tope i llavors això és un registre completament diferent però aquí canviem registres sí perquè el cine toca molts espèl·les perquè és cinema sense condicions és per això que ens creiem que podem parlar de coses diverses i diferents espero que el desembre ens vegem per poder continuar i tant esteu convidadíssims i convidadíssimes molt bé molt bé serà un plaer esperem comptar també amb l'Àngela i les seves col·laboracions que sempre seran interessants jo vindré sempre aquí a la que pugui molt bé el cap de mes el dimarts de cap de mes com a mínim com a mínim exacte que si tens suggerència per un altre dia estàs ben rebuy desembre i si anem a veure jo volia parlar avui també de l'irlandès perquè és una pel·lícula que també cal tenir una estona per parlar-ne d'ella si la vas a veure me la guardo i la comentem Adrià si et vols afegir tu saps ja veus el dia el dia de l'irlandès no jo anava a sortir perquè abans m'ha semblat sentir que potser esmentava alguna cosa i anava a sortir de l'estudi una estona no però no ho faríem espòiars no ho faríem espòiars tenint en compte que encara no l'has vist no hem dit res més molt bé molt bé doncs fins la setmana vinent molt bé amics fins la setmana que veig Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit