Cinema sense condicions del 26/11/2019 — Censura i cinema: “Jo sóc allò prohibit” d’Isaki Lacuesta, crítiques de Madre i Liberté, i focus en el cinema kurd (MCKB, Casim Öz, Rojava)

Resum general

Programa polifònic i sense concessions al voltant de la relació entre cinema i llibertat d’expressió. Es tracten quatre blocs principals:

• Exposició “Jo sóc allò prohibit” d’Isaki Lacuesta a l’Art Santa Mònica: un recorregut per les prohibicions i la censura en democràcia, amb una instal·lació interactiva que “apaga” allò que mires i et força a sentir l’efecte de la restricció. Inclou cançons censurades i reflexions jurídiques i periodístiques sobre el poder i la autocensura.
• Crítica de Madre (Rodrigo Sorogoyen): el programa destaca la potent interpretació de Marta Nieto i el risc d’un relat íntim que manté la tensió sense resoldre-la, fugint del final complacent. Es parla de pla seqüència, de l’eco amb “La propera pell” i d’una possible fricció edípica (record a “La luna”).
• Debat sobre Liberté (Albert Serra): cinema radical, voyeurista i contemplatiu, que porta l’espectador a la incomoditat i el converteix en boayer. Referències a Sade i a Gaspar Noé; absència de relat convencional i guió depurat fins al límit.
• Focus en el cinema kurd: projecció de “Zer” (Casim Öz), censura a Turquia i dificultats de la diàspora; presentació de la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona (MCKB), objectius, dates i seu; context polític de Rojava, l’ofensiva d’Erdogan, la complicitat europea i el projecte de confederalisme democràtic.

“La censura prèvia més terrible és l’autocensura” — eix central de la instal·lació i del debat.

Isaki Lacuesta: “Jo sóc allò prohibit” (Art Santa Mònica)

Idees clau

• Instal·lació interactiva: una “capsa” amb quatre pantalles i detector de mirada que apaga allò que mires i encén una altra pantalla, fent-te viure l’efecte de la prohibició.
• Abast temporal: del 1977 fins avui; fragmenta i contextualitza prohibicions en cinema, cançó i protesta pública.
• Tres àmbits:
• -
• La capsa interactiva (imatges, talls i interrupcions com a metàfora de la censura).
• -
• Veus d’artistes censurats (Albert Pla, Alicia Ramos, Pau Riba, Kiko Veneno, Rocío Márquez, Grand Wyoming… fins a 22) re-interpretant cançons prohibides.
• -
• Àudio-menú amb textos d’Albert Pla (paradoxes de la censura), Benet Salellas (marc jurídic), David Jiménez (pressió de poders fàctics i mitjans) i Pedro G. Romero (programació i límits).
• Tesi: del franquisme a la democràcia, la censura muta; avui opera via Codi Penal, jutges i—sobretot—via autocensura.

Crítica: Madre (Rodrigo Sorogoyen)

Punts forts i riscos

• Marta Nieto sosté la pel·lícula amb una interpretació excepcional; candidatura natural a premis (Goya/Gaudí).
• El curt original (18–20 min, pla seqüència) era una peça tancada i demolidora; el llarg es mou en un fil de tensió continu sense caure, però aposta per un final obert que pot incomodar.
• Tècnica i posada en escena: ús de pla seqüència i espais (casa/platja) per crear angoixa amb pocs elements.
• Dialògic amb altres obres: ecos de “La propera pell” (Isaki Lacuesta & Isa Campo) i ressonàncies edípiques a l’estil “La luna” (Bertolucci).

Debat: Liberté (Albert Serra)

Lectura estètica i d’espectador

• Cinema de la incomoditat: boayerisme explícit, nit eterna al bosc amb “libertins” sadiaques; absència de relat clàssic i música fins al tram final.
• Guió depurat fins a l’os (impro i direcció mínima buscada); comparacions amb Gaspar Noé pel clímax sensorial prolongat.
• Recepció: peça que “castiga” la mirada si s’hi entra com a mirón; intel·ligent en el seu propòsit de posar a prova el pacte amb l’espectador.

Focus: Cinema kurd, “Zer” i MCKB

“Zer” (Casim Öz)

• Viatge d’un nét que busca una cançó kurda (en kurmanji) cantada per l’àvia a Nova York; conte poètic que topa amb talls de censura a Turquia quan mostra el conflicte.
• Valor cinematogràfic en la proximitat als pobles i el tracte als personatges més que no pas en la consistència del guió.
• El director relata controls policials setmanals i retallades a les projeccions internes.

Mostra de Cinema Kurd de Barcelona (MCKB)

• Impulsada per Ibarria Produccions (col·lectiu audiovisual de 5 persones) amb voluntat de trencar el silenci mediàtic a través del cinema.
• 4a edició: 13–15 de desembre, presentació al Pati Llimona; projeccions al Cinema Zumzeig (Sants); programa i info a mckb.cat.
• Evolució: de curació 100% activista a equilibri entre qualitat artística i contingut polític.

Context polític i mediàtic

• Rojava (nord de Síria): retirada dels EUA i ofensiva d’Erdogan (des del 9 d’octubre) per crear un suposat “corredor de pau” que desplaça població kurda i reconfigura el territori; denúncia de complicitat europea.
• Projecte polític: confederalisme democràtic (ecologia social, alliberament de la dona, democràcia directa) com a alternativa a l’estat-nació; avui es prioritza l’autonomia davant la creació d’un estat.
• Cultura i llengua: la llengua kurda, la música i els contes han estat històricament perseguits; la Comuna de Cinema de Rojava neix per autoorganitzar produccions al marge de subvencions estatals.

Proper programa

“Meditació al cinema” — selecció de films de to contemplatiu i naturalista (incloent-hi la joia de Kim Ki-duk “Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera”).

Noms i referències

• Isaki Lacuesta, Isa Campo, Albert Pla, Benet Salellas, David Jiménez, Pedro G. Romero
• Rodrigo Sorogoyen, Marta Nieto, Bertolucci, Gaspar Noé, Albert Serra
• Casim Öz, Alba Sotorra, Erdogan; Pati Llimona, Cinema Zumzeig; MCKB; Rojava, kurmanji