Cinema sense condicions del 20/5/2025 — Centaures de la nit: crítica a peu de carrer (Poblet, B/N, música i referents) + Especial DOCS Barcelona (memòria, denúncia i premis)
Capçalera: “Cinema sense condicions”.
Presentació (Pep, Jan, Anastasi) i explicació de l’experiment: crítica enregistrada al bar La Virreina just sortir del cinema; avís de so ambiental i limitacions tècniques.
Reacció en calent a Centaures de la nit: interès, sorpresa, i advertiment que és una pel·lícula per “veure” i rellegir; possible recorregut comercial difícil per la seva aposta d’autor.
B/N, procés llarg (projecte iniciat circa 2020), desconnexió de lògiques industrials; trajectòria de Reixa i coherència amb un cinema molt personal.
Anys 60: excursió a Poblet liderada per Àlex; aparició de monjos eslovens i un fotògraf; memòria del monestir saquejat; possible relíquia; tres eixos dramàtics (pare abat, Joana, Àlex).
Lluís Soler, contundent; Montse Germán, treballada amb gran complicitat del director; presència d’intèrprets amateurs (els cecs) integrada amb sentit; comentari sobre diferència de registres TV vs cinema.
Debat sobre ‘surrealisme’ i ressonàncies brossianes; referents visuals: Welles (contrapicats), Pasolini (fossa), Buñuel (Viridiana/Los olvidados), Cuerda (to lúdic en comparació); homenatges orgànics dins el relat.
“Llum sobre llum” (pantalles reflectores, textures dures) i elevació del registre visual; so atmosfèric excel·lent però amb observacions sobre la mescla i dicció de diàlegs en alguns passatges.
Partitura diversa de Marc Parrot, capes emotives; aparició de l’acordeonista entre vinyes; seqüència del ball dins l’església com a cim poètic.
Inquietud deliberada i final obert (lectura d’imaginació/records); lament per la probable exhibició limitada i crida a descobrir-la en sales.
El film creix en revisions: cada personatge —fins i tot els cecs— té inici/desenvolupament/tancament; es revaloren microgestos i motius.
Lectura detall d’un gest tàctil (mans que es troben) com a espurna que anticipa l’escena del confessionari; exemple de subtext sensual integrat.
Força del títol (“cavalcar en les ombres”) i connexions amb el western clàssic; síntesi valorativa: gran pel·lícula d’autor, recomanació ferma d’anar-hi.
Fragment de 3’ sobre la concepció musical: recerca de timbre mínim i textural, modulacions emocionals, aposta per emoció accessible —amb una picada d’ull ‘hitchcockiana’.
Panoràmica del festival (testimonis de tragèdies i injustícies); premi per “La memòria de les mariposes”; destacats: “Riefenstahl”, “Un Animal”, “Trains” i “Free Leonard Peltier” (commutació de pena per Biden). Comiat del programa.
Tema central: Centaures de la nit (Marc Reixa, 2024)
Per què cal veure-la
- Cinema d’autor en blanc i negre amb una posada en escena rigorosa i contemplativa, rodada durant diversos anys i al marge dels circuits comercials.
- Retrat espiritual i íntim: una exploració de l’ànima humana a través d’un viatge a Poblet, amb capes simbòliques i lectures obertes.
- Tres focus dramàtics: el pare abat de Poblet, la Joana (Montse Germán) i l’Àlex (Lluís Soler), que articulen el relat en tres blocs d’intensitat i profunditat.
- Interpretacions destacades: Lluís Soler, imponent; Montse Germán, treballada amb gran complicitat de direcció; càsting dels cecs molt potent visualment.
- Fotografia i enquadres: ús de contrapicats i petits moviments que evoquen un alè wells-ia; enquadraments d’una gran uniformitat i autoritat visual.
- Referents sense pastitx: ecos de Pasolini, Buñuel i Cuerda en escenes corals i imatges icòniques; no obstant, el film manté una veu pròpia.
- Disseny sonor i música: so atmosfèric exquisit (aigua, pedra, animals), amb el però d’alguna mescla de diàleg poc clara; partitura de Marc Parrot, diversa i emotiva.
- Escenes memorables: el ball dins l’església; aparició inesperada de l’acordeonista entre vinyes; el ritual tàctil amb escultures.
- Final i interpretació: deixa inquietud i ambigüitat (lectura possible de records/visions), incentivant múltiples visionats.
"No deixeu d’anar a veure Centaures de la nit i després en parlem."
Sinopsi (sense espòilers)
- Als anys 60, l’Àlex impulsa una excursió a Poblet amb un minibús i una institutriu; hi irromp la història d’uns monjos eslovens (i un fotògraf) que reactiven el monestir després de la Guerra Civil, creuant memòria, relíquia i desig.
Claus estètiques i temàtiques
- B/N que afegeix densitat i textura espiritual al paisatge arquitectònic i natural.
- Llum sobre llum: pantalles reflectores i llum impossible que eleven el registre visual.
- Diàlegs amb ressonància brossiana: moments d’absurd significatiu que obren capes de sentit.
- Respecte pels secundaris: els cecs tenen identitat pròpia, primers plans d’obertura i tancament —no són figurants.
- Títol potent i polisèmic: Centaures de la nit com a éssers que cavalquen en les ombres; guiño inevitable a "Centauros del desierto" de John Ford.
Making-of de la banda sonora (tall de 3’)
Idees força del fragment
- Cerca d’una sonoritat amb ànima, mínima i textural, que modula entre nostàlgia i tragèdia.
- Voluntat d’accessibilitat sonora:
"És una pel·lícula que volem que fins i tot els cecs puguin estar motivats amb la sonoritat."
- Direcció musical cap a més expressivitat romàntica:
"Més romàntic en aquest sentit."
- Apunt cinèfil intern:
"Això era molt Hitchcock, aquest final."
Especial DOCS Barcelona (8–18 maig)
Línia editorial del festival
- Testimonis de tragèdies humanes i injustícies polítiques (Palestina, Sudan, Ucraïna, Geòrgia, Iran, pobles indígenes d’Amèrica, Amazònia).
- Innovació de llenguatge i transversalitat de mirades en més de 40 pel·lícules.
Guardó principal
- Premi a "La memòria de les mariposes" (Tatiana Fuentes Sadowski, Perú):
- B/N, imatges trobades (1911) d’una tribu massacrada pel cautxú; poesia visual i duresa formal. Idiomes: quechua i parles locals d’Iquitos.
Documentals destacats
- "Riefenstahl" (Andrés Bail, Alemanya): revisita la directora d’El triomf de la voluntat i la maquinària de propaganda.
- "Un Animal" (Sally Jacobson, Tuva Bjorn): narració d’Isabella Rossellini; desigual però amb moments afortunats sobre la relació humans-animals.
- "Trains" (Masi J. Drigas, Polònia): de les primeres locomotores a la crònica del segle XX (anys 20, Gran Depressió, feixisme i camps d’extermini) a través del tren.
- "Free Leonard Peltier" (David France, Jesse Short Bull, EUA, 2025):
- El cas Peltier (Lakota, AIM) elevat a símbol universal d’injustícia judicial. - Joe Biden commuta la pena a arrest domiciliari als 82 anys, tancant 50 anys de tortura institucional.
Valoració i recomanacions
- "Centaures de la nit": recomanadíssima per espectadors oberts al cinema d’autor, a la litúrgia visual i a les lectures obertes. Guanya en segons i tercers visionats.
- DOCS Barcelona: programació imprescindible per entendre el món contemporani des del documental de denúncia i la memòria col·lectiva.

