Centenari de Paul Newman, ‘Querelle’ de Fassbinder a fons, i recomanacions: The Brutalist + sèrie True Love

Cinema sense condicions Raindrops are falling on my head And just like a guy's feet are too big for his bed Nothing seems to fit Those raindrops are falling on my head And they keep falling So I just did me some talking to the sun And I said I didn't like the way he got things done He's sleeping on the job Those raindrops are falling on my head And they keep falling But there's one thing I know The blues they send to greet me Won't defeat me It won't be long till happiness steps up to greet me Raindrops are falling on my head But that doesn't mean my eyes will soon be turning red Molt bé, bona nit Avui em toca a mi tenir l'honor d'inaugurar aquest micro del nostre espai Si anem sense condicions aquí tinc el Pep al costat amb ganes d'entrar Bona nit Bona nit amics i amigues I també els controls Què tal? Bona tarda Al Paul Newman li ha fet una mica una petita putadeta al principi Perquè li ha fet entrar un tema que no tocava Perquè era molt bromista el Paul Newman Llavors una de les proves ha sigut aquesta Bé, el Paul Newman que hagués fet el passat 26, diumenge 26 de gener Haurés fet 100 anys Sempre que passa això és bastant, impressiona bastant Perquè dius, no? Fem mentida, no? Que com hagués sigut aquest home als 100 anys? Sí, va morir als 83 I llavors bé, a partir d'aquí el Pep ha volgut fer una mica de recull dels tipus De les pel·lícules que ell va fer, d'algunes de les moltes pel·lícules En les que va entrar i hi va participar Tant com a director com actor Endavant Pep i després faré un petit comentari de tancament Doncs mireu, el Paul Newman que aquí ja hem parlat alguna vegada d'ell I de ben segur que amb motiu del centenari qualsevol dia farem una pel·lícula d'ell Perquè la veritat és que en té moltes que poden passar per la criba aquesta que tenim nosaltres de clàssic de la setmana Però avui s'imposa l'urgència de celebrar el seu centenari I llavors, bueno, doncs dir-vos això, el 26 de l'1 de 1925 va néixer a Shaker Heights, Ohio I el 26 del 9 del 2008 va morir als 83 anys, com hem dit també, a Connecticut Llavors, per tant, el diumenge passat ell hauria fet 100 anys I amb aquest motiu volem dir-vos una selecció que hem fet d'urgència De les pel·lícules més representatives amb les que va interpretar Perquè la seva funció més coneguda és la d'actor Tot i que va tindre una notable incursió en el camp de la direcció Amb sis pel·lícules Com a actor podem parlar de 1958 Del pistoler Esquerra, dirigida per Artur Pen Una pel·lícula en què feia el paper de Villi i el Niño El mateix any, 1958 La gata sobre la taulada de Zen De Richard Brooks El mateix també, 1958 El llarg i càlid estiu De Martin Reed Aquí va conèixer Joan Buber Es van enamorar I a partir d'aquí Ja van estar junts tot el reste de la seva vida Va ser un matrimoni artístic I a la vegada molt productil Perquè també van col·laborar com a director i actriu Amb diverses pel·lícules El 1961 va fer el Buscavides amb Robert Rosen Fixeu-vos, és important La nòmina de directors notables Si no extraordinaris Del cinema americà en els que va treballar Cortina Esquinçada Amb Alfred Hitchcock El 1966 El 1967 La llegenda de l'indomable Dirigida per Stuart Rosenberg El 1969 Dos homes i un destí De George Roy Hill Que és el que Ens ha introduït avui en el programa I Béno Té aquesta banda sonora inovitable El 1972 Va fer el jutge de la forca Amb John Huston El 1973 El cop Amb George Roy Hill El 74 El col·lors en flames Que s'ha pogut veure recentment Per la tele Amb John Guillermin Irving Allen El 1977 La castanyada De George Roy Hill El 82 Veredicta final De Sidney Lamed El 86 El color dels diners De Martin Scorsese El 98 En caure el sol De Robert Benton Que també Es coneix Aquí es va atreduir Per el caer la noche I Va acabar la seva carrera El 2002 La seva última pel·lícula És Camí a la perdició Dirigit per Sam Mendes Aquesta va ser la seva última interpretació Com a director Va fer Raquel Raquel 1968 Amb la Joan Búber Casta Invencible De 1971 L'Efecte Del raig Gama Sobre les papallones Sobre les margarides Sobre les margarides De la que es va parlar Aquí Sí, vam fer-lo Sí, sí De Shadow Box De 1980 Harry i Fill De 1984 I de Gas Menagerie De 1987 Que també es coneix Com el zoo de vidre Exacte Amb la que Va tindre com a actor A John Malkovich De Tennessee Williams Aquesta última Sí Hi ha un apunt Interessant I és que El nostre company Anastasi Rinus Estàs oblidant Una cosa El va dirigir Bàsica El va dirigir Amb Bueno, explica'ns-ho Sí, no, no S'està saltant S'està saltant El 89 El 89 El 1989 El 1989 Quan jo feia la meva carrera Diguem, la petita carrera Dintre de la carrera de cinema De publicitat Ja ho he explicat alguna vegada Anirem ràpids Vaig ser un espot D'aquelles campanyes Que es feien abans De Freixenet Que ara no tenen res a veure Les campanyes de Freixenet Amb el que es feien aleshores I vaig ser dos espots seguits De Freixenet Un el 88 Amb el Carreres Amb el Josep Carreres I el 89 Ni més ni menys Que amb el Paul Newman Que la vam fer precisament Amb una localització A Kansas City Que és on ell havia rodat Mister o Mrs. Bridge Que és una de les pel·lícules intermitges Que hi ha entre el 89 I el 2011 Clar, jo el vaig conèixer 13 anys abans de morir El vaig conèixer amb 64 anys I a mi em semblava Un senyor molt gran Per altra banda Tot i la seva prestància I bellesa Ai, però 64 anys Clar, aquest home està molt gran I ara penso Jo ja l'he superat Del llarg I ara ell hauria tingut Com hauria sigut D'en 100 anys Res, l'anècdota Ja està explicada Molt bé Doncs ara Tornem amb música Per introduir-nos La pel·lícula Que tenim Seleccionada Com a clàssic D'aquesta setmana Endavant, Jan La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula La pel·lícula Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! If demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! del que va fer també sempre Bergman, anava tenint baixes incorporacions, però hi havia com una columna vertebral que perdurava. Llavors, això era un dels elements que, per mantindre'l fins i tot, el que va fer Fassbinder va ser treballar molt i molt contínuament, i d'aquesta forma el seu equip no es podia dispersar fent altres pel·lícules i el podia mantenir amb ell. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de 1945 de Jean Gené titulada Carell de Brés. És una novel·la que es va publicar per primera vegada en 1947 amb una edició limitada de 460 exemplars, com podeu comprovar es va publicar dos anys després d'haver ser escrita. I és que jo crec que no hi havia ningú que s'atrevís a fer-ho. Bé, es va publicar amb una sèrie curta de 460 exemplars que ho destaco perquè, si hi ha algú que sigui aficionat de la... el que és el... els llibres aquests de... de bibliòfil, doncs era una edició il·lustrada per Jean Cocteau. Molt bé, l'acció està situada al vell mig de la ciutat portuària de Brest, a la Bretanya, quan els marines i el mar estan associats amb l'assassinat. Carell, el protagonista, antiheroi, és un lladre bisexual, prostitut i assassí en sèrie que manipula i mata els seus amants per benefici material o per emocions sense fre, a la búsqueda de la seva personalitat. Podríem dir que seria una mena de narcís que va a la recerca de la seva identitat. Fassbinder sap portar un relat amb una força i una violència notable al terreny que li és més proper a ell, terreny de l'emoció, de la manipulació, de la recerca de la identitat sexual i les relacions íntimes, a partir d'un home que, mentre extorsiona, estima, roba i mata, se sent alliberat i se sent viu. La seducció i la traïció faran surar el mariner que finalment podrà embancar-se de nou al venger, és el vaixell que al començament de la pel·lícula atraca el port de Brest i el que, passats aquesta setmana aproximadament, que dura l'acció, ell tornarà a pujar i tornarà a partir després de tota una sèrie de fets que ens explicarà la pel·lícula. Bé, dir-vos que Jan Genet va néixer en 1910 i va morir en 1986, és el novel·lista, un novel·lista també per menjar a part, era dramaturg, poeta, expresidiari, home d'acció i realment un ésser que va viure tota la vida al fil. Nom de Bades és seu un llibret extraordinari que es diu El fonambulista. A part d'això, té més de deu novel·les publicades, algunes d'elles molt bones, com aquesta mateixa, que era el de Brest, que és difícil de trobar com no aneu amb una biblioteca pública, perquè està exaurida. Rainer Wender Fassbinder va néixer en 1945, és a dir, acabada la Segona Guerra Mundial, i va morir el 1982. Va ser actor, guionista, director de teatre i director de cinema. Va néixer el 31 de maig de 1945 abat Boris Hoffen a la Baviera i va morir el 10 de juny de 1982 de durada cardiorrespiratòria, com hem comentat abans, fruit d'una sobredosi de barbitúrics, amb un itx. Que no hauríem d'entendre com a suïcidi, de parlar abans. No, o sigui, a veure, això podria ser perquè en tres el Carles porta a analitzar-ho, però nosaltres estem convençuts que ell estimava la vida, el que passa és que la vivia al límit i era molt conscient també que qualsevol dia la mort el sorprendria. En fi, aquest és una mica els inicis del que va ser Fassbinder. La continuació seria que va formar part de l'anomenat nou cinema alemany, tot, que es va sorgir a partir de la postguerra, els anys 50-60, tot, i que sempre es va mantindre com un vers lliure. és a dir, no estava pròpiament afincat dintre d'una corrent, com podríem dir els de la Nouvelle Vague, els italians del neorealisme que tenien un corpus intel·lectual, un corpus que els distingia com a autors. Aquí no, ell té una trajectòria molt personal. Una trajectòria que va començar amb uns referents teatrals que es basaven, sobretot, en dos noms, Antonín Artó i Bertolt Breck. I els seus referents cinematogràfics estarien, sobretot, entre aquests noms que us diré ara, Jean-Louis Godard, Jean-Marie Estrop, Pierre-Paulo Pasolini, i Mark Bergman i, sobretot, Douglas Sirk. Sí. Ja, entrant en el que és la pel·lícula, m'agradaria que ens comentessis tu, Anastasi, perquè és una pel·lícula que dona molt de joc, sobretot perquè és una obra, és l'última d'ell, heu de pensar que en 13 anys Fassbinder va fer 43 pel·lícules, això vol dir que va fer 3 pel·lícules i mitja de promig cada any. És una barbaritat. Parleu, si coneixeu directors de cine us diran que això és impossible que es repeteixi. Totalment no. 13 anys, 44 pel·lícules. Sí, sí, sí. A més a més, hem de dir que d'aquestes 40 pel·lícules n'hi ha dos que són dos sèries per la tele que una és de 470 minuts i una altra és de 933 minuts, equivalent a 18 hores. I obres bàsiques, a més a més. I a més a més són obres bàsiques dintre de la seva obra. Aquesta que té 933 minuts no és altra cosa que l'adaptació de la novel·la d'Albert Doblin Berlín Alexander Platz. Un fresc històric que ningú s'hauria de perdre. Però clar, són set DVDs. Set DVDs, sí, és una bestia. Quasi res. Hi ha una curiositat o alguna curiositat que abans que l'Anastasi ens entri a analitzar la pel·lícula us volia comentar. Mireu, el Fast Winter com tot bon creador era dispers. Això també passava amb Pasolini. Els agradava, per exemple, compartir una cosa, els agradava el futbol. Bé, el Fast Winter ell era de Múnich i per tant el seu equip era el Bayern Múnich. El Bayern. Molt bé. Ell, entre altres vicis, tenia com a bici menor, però no menor en quantitat, el tabac. Sempre fumava camel. Els seus pares no van ser precisament una gent... Ell era metge perquè tingueu una idea de com era Fast Winter i va haver un moment en què en una pel·lícula va col·locar en un personatge una frase que anava dedicada entre cometes al seu pare que és els metges en aquesta vida són els culpables de moltíssimes morts. El seu pare era metge. La seva mare amb la que ell va tindre més afinitat a partir quan es van separar el matrimoni i el Fast Winter ell li va donar papers en dos o tres pel·lícules. Té un paper per mi molt important el millor dels que surt ella que és amb una pel·lícula que es diu Alemanya no toño que és una pel·lícula feta per diversos autors que analitza el fet alemany i aquí ella té un paper extraordinari aquesta dona val la pena retindre ella es deia Lislot i ella es deia Helmut en quant a la sexualitat en una entrevista ell va dir que va tindre la seva primera experiència que recorda que recordava homosexual els dos anys deixem uns suspensius amb drogues podríem dir que no fallava cap pal des dels estimulants per mantenir-se despert i per dormir com hem dit abans fins les drogues més fortes que es coneixien va tindre com a creador l'estigma del nazisme que això ha afectat l'altre dia estàvem parlant d'Ansel que li va passar el mateix va néixer també el 45 tenien el mateix problema llavors ells tenien que conviure sempre demostrant que no tenien res a veure amb el nazisme amb el feixisme que ha viscut al seu país etc aquestes coses de lo políticament correcte li van donar molt pel sac sempre a Fasvinder que es rebregava i revelava contra elles per mort de fer sempre una obra personal i radical però a partir dels seus conceptes que miraven cap al futur no cap al passat mai i només destacar una vegada més la seva capacitat de treball que ha quedat editada aquí amb aquestes pel·lícules i aquests documentals 44 amb 30 anys el que tenim que afegir que ell va estar 9 anys dels 67 als 76 fent també teatre que el compaginava amb el cine en teatre ell va escriure 4 obres i en total va dirigir aquestes 4 obres i en total 27 més fins a 31 posant en solfa obres d'Henri Ibsen dues d'August Strindberg una la senyorita Julia Carlo Goldoni el cafè una i Anton Shekhov una el tio Banya i amb això ja endavant amb Querel ara jo diré sí ara diré sí no home Querel és una obra que dóna per parlar situant molt el personatge situant molt l'època situant molt el tipus de persona efectivament el personatge i situant molt també la pel·lícula has explicat molt de la pel·lícula la pel·lícula i potser una mica et toca explicar una mica el to de la pel·lícula aquest to que és el que marca aquest to que en el fons tot i que no és aquesta pel·lícula no és igual a les altres pel·lícules de Fashbinder cada pel·lícula de Fashbinder aquí davant tinc el retaule del filming de les pel·lícules que filming té que per cert les té no totes perquè és impossible però en té moltes en té 12 14 i Querel no hi és l'última precisament no hi és però sí que en té moltes i cadascuna és cert que té un to diferent dramàtic dramatúrgic de color d'intenció inicial d'explicar la història des d'una perspectiva més realista menys realista però sempre hi ha una cosa que és comú jo me'n recordo que en l'època quan veiem pel·lícules de Fashbinder sobretot de Fashbinder dèiem estan rodades amb Agfe Gevaert que era la marca la marca de la pel·lícula que tenia un color xungo que tenia un color xungo tenia un color que donava verdós un color que no agrada gens al cinema és veritat i Fashbinder jugava amb això també perquè és cert hi ha alguns d'altres directors alemanys també era una pel·lícula que tenien relativa més barata que la Kodak i els hi sortia una mica més a compte i aleshores sí que marcava un estil però el que passa en aquesta pel·lícula que parlem avui no està en un tema del tipus de pel·lícula que crec que també és Agfe Gevaert sinó que ell munta allò que a mi jo aquí parlo de mi probablement a llarga distància no sóc d'una altra divisió sóc de la quarta diguem regional però a mi el tipus de cinema que hi ha contingut aquest cinema que no vol ser realista sinó que vol dir estem com en un teatre estem com en un teatre estem veient un decorat òbviament que no amaga en cap moment que és teatral no veiem els focus no veiem els tècnics de damunt i avall però sí que ens en donem compte que allò és un espai diria quasi veu parístic és a dir alguna manera quasi més que teatral i això és des del primer fotograma des del primer fotograma i quan comences dius ah és això molt bé sí però llavors el primer fotograma i dius hòstia mira Maricel Maricel un barco allí enorme i tal i uns menés bellugant-se per la coberta que després el repeteix al final molt més interessant el del final que el del principi dinàmicament per moviment de càmera bé què vol dir que ens està situant d'entrada en què en quin entorn ens trobarem en tota la pel·lícula això per un cantó la part visual però és que la part visual marca tot l'altre marca les interpretacions dels actors perquè aquests actors parlen es comporten gesticulen es mouen com si d'alguna manera estiguessin faré una paraula una cosa ara està entrecomillat això com si fessin teatre és a dir amb un distanciament que es diu si es vol dir una mica més culturalment més correcte amb un distanciament no volen ser versemblants volen dir el personatge el diuen el fan l'executen però tu notes que hi ha una ejecució voluntària de fer-ho d'aquella manera i no d'una altra que era la normal per què no parlen normal doncs perquè no perquè res és normal a la pel·lícula bueno és que hi ha una cosa que el Fassbinder subverteix la forma de fer i de mostrar és a dir per exemple aquí es mostra un assassinat i quan bueno hi ha diversos assassinats però quan es mostra el que hi ha és una intenció clara de fer-ho d'una forma no matosera però almenys real possible és a dir una cosa que així com tant en teatre i ja no diguem en cinema però fins i tot en teatre es busca buscar es busca trobar una mica el realisme més pur aquí no aquí ell en fuig perquè no li interessa el realisme en ell és el contrari fixem-nos que no veiem com clava el punyal ell en aquest cas el Querell clava el punyal sobre l'altra companya en el que mata però en canvi no veiem tan clara l'acció del clavada del punyal de fet no es veu el primer pla del punyal però en canvi si després veiem com marca amb el mateix punyal li marquen el braç tota una línia vermella de la sang és a dir ell té una manera de fer que en aquest cas l'aplica jo penso que a fons jo penso que a les pel·lícules que té més aquest estil voluntàriament que ell li anava tant o sigui que vés a saber el que hagués fet si hagués seguit fent cinema això és una cosa que m'he preguntat jo estudiant aquests dies una mica repassant els llibres que tinc sobre Fast Winter perquè em confesso un perdut admirador i fascinat pel cinema i la manera de fer de Fast Winter i jo pensava amb aquests 40 anys que fa que no el tenim què hagués fet amb la seva capacitat d'inventar que tenia totalment clar utilitza mecanismes molt clàssics ja hem dit l'òpera el teatre la il·luminació que ens sembla tan especial perquè diem saturada no més que saturada són colors molt diferents que estan un al costat de l'altre és a dir i això que ho permet la llum teatral la llum teatral permet i ens ha acostumat a cada cop castanya de color vermell en aquesta zona de l'espectacle del teatre per marcar una escena determinada i a l'altre cantó s'obre una llum blava que no sé què això és molt teatral això el cinema no utilitza aquest tipus de recursos jo crec que aquí també es veu els mestres americans que hi ha al darrere perquè tu mires els colors irreals d'aquesta pel·lícula i per exemple igual et pot portar a la circ ah quan a cinema sí que et pot portar a a John I.Guitar també eh que són uns colors que tu dius per pel·lícula de l'oeste a l'interior aquell del casino és hòstia és irreal allò no és normal el vestit d'ella blanc rabiós al piano aquí hi ha un tema també amb una cosa cutre al mig del desert no? aquí hi ha la cosa de disseny de vestuari és a dir disseny de producció és a dir com no solament la llum sinó que els elements que juguen en quadre vestuari mobiliari espai teatral tot això esclar t'està donant uns contrastos interns i efectivament les dues pel·lícules que cites tenen a veure també amb això per altra banda hem de parlar que la pel·lícula veu i això m'agrada dir-ho perquè penso que avui en dia aquest Eros y Sanatos que nosaltres teníem tan clar de joves perquè hi havia escritures novel·les que portaven sota el braç que ens parlàvem permanentment d'aquest doble concepte i el que ha llegit una mica doncs en aquest sentit coses també i segurament s'haurà aproximat aquesta dualitat estan present tota l'estona a la pel·lícula és a dir la mort i l'erotisme l'amor i l'amor que tant se sembra en el nostre idioma aquí estan tot el rato caminant en parella l'erotisme va una mica de la mà que el personatge de Brad Davis que és crell que és crell extraordinari com a actor Brad Davis sí i mirablement molt comú actua tot el rato amb el seu poder grandiós de seducció tant dels homes com de les dones sí sí però després hi ha un altre element que s'ha de dir és capdalt en aquesta pel·lícula i és la pulsió sexual o sigui no solament amb imatges sinó que també és molt rellevant l'explicació per no fer imatges que entrarien dintre del terreny absolutament de lo pornogràfic hi ha una explicació bastant elevada no no no no sinó tot lo contrari del que és el contacte sexual i els resultats a partir d'estímuls etc sí la pel·lícula és d'alt voltatge i en canvi per dir per exemple hi ha moltes pel·lícules de Fassbinder en què hi ha membres masculins sense cap problema aquí no no hi és molta cosa de tot però no hi ha un membre aquí també aquí també el citat aquest tema que es parla i es diu i tal cal parlar del tema també de la veu en off aquesta veu en off que no és solament única no és una sola i ho juga com si fos una sola en realitat són diverses perquè és la veu del propi gener que al final de la pel·lícula es fa una explicació que al propi gener hi ha un text que explica qui era i tal se'l referencia hi ha text que són directament al mig de la història pam entre un text cites de gener directes que són de ser capes que per a mi van sumant elements d'interès perquè hi ha gent que es pot despistar davant d'això ho parlàvem quan veníem cap aquí la lectura habitual que tenim ara en sèries i en el cinema també en general en general és la típica estructura bàsica aristotèlica de la nostra història plantejament nus i resultat final i això en aquesta pel·lícula aparentment no es dona quan en realitat si te la mires bé i aquest últim visió que he fet avui realment doncs sí que hi és o sigui realment sí que hi ha una estructura el que passa és que en aquesta estructura hi ha una sèrie de capes que ell va sumant en forma de veu en off en forma de cites visuals de coses que aparentment no venen a compte però que sí que hi venen com les imatges religioses profundament religioses de crucifixos una processó amb una mena de cris estrany que camina pels carrers d'allí de Brest és a dir que ell va posant capes un vestuari hi ha una puta perquè aquí hi ha un prostíbul o sigui aquí ell està treballant amb tres escenaris és una pel·lícula que està feta tota amb amb decorat amb decorat i amb plató o sigui estem parlant bueno doncs hi ha una prostitutu que és és que és un quadre de cocotxca sí sí sí sí te recordes totalment totalment totalment totalment el tipus de vestuari és el vestuari que marquen després hi ha una sèrie o sigui el guió el guió és que és interessantíssim és culte i és d'una gran densitat com ho és el llibre de Jan Genet sí es diuen frases que dius esperes esperes vaig aturar hauries d'aturar la pel·lícula per llegir-la bé i dir ostres hi ha aquella frase en què ell fa referència a la primera vegada que va donar un vest a un home que diu la meva llengua va penetrar dintre la seva boca com si entrés en una gruta de granit de granit o de mar o de pedra sí sí sí és que a veure és un llenguatge una imatge esgarrifosa no? no i que els arguments diguem interns mentals que desenvolupen els personatges que Herèl en desenvolupa algun que li sentim la veu en off i altres que ell mateix verbalitzant el que sent ho explica també no és directe és una complexitat molt gran perquè s'està introspeccionant fa una introspecció per a funda el personatge i al mateix temps el propi el propi autor t'ha situat abans en el territori de aviam que és que Herèl no sigui precisament el mateix que el seu germà o el seu germà el mateix que ell és a dir t'està entrant en una dualitat tot el rato que és reinterpretable evidentment molt obertament però que crea una gran complexitat de la història però que al tanto no ens enganyem a mi la pel·lícula avui m'ha distret profundament quan dic la paraula distret també entre comillades bueno perquè t'ha interessat perquè ha interessat molt ara clar també entenc que és una pel·lícula que té tants filtres per posar-ho difícil que d'alguna manera s'ha de fer un esforç jo us diria jo us diria una cosa és una pel·lícula que és per veure-la diverses vegades sí absolutament i a cada visionat sí hi ha coses que descobreixes fas descobertes hi ha per exemple amb la música que hem posat sí que és una mica una música que si s'hi heu fixat hi havia moments en què podíeu sentir sorolls i és que forma part una mica d'un resum com si fos un teaser de la pel·lícula de la pel·lícula sí però hi ha un moment en què es posa a cantar la cançó curta aquella la Jean Morgue la Jean Morgue sí i diu canta allò que diu tots els homes tendeixen a matar allò que més estimen és que això la frase aquesta lliga tant amb la forma de pensar i d'actuar de Fassbinder Fassbinder va tindre molts amants més de masculins que de feminis però en va tindre dels dos gèneres i heu de pensar que com a mínim hi ha dos amants que directament està documentat que es van suïcidar a partir d'un desengany amorós amb ell és a dir que això que l'home té tendència a matar tot el que estima sí sí és clar aquesta aquesta és una és rigorosament biogràfic en ell es compleix això també tot això i el muntatge i el muntatge tot això què fa aquesta pel·lícula el que li dona també entitat davant de quantes pel·lícules que són fallides aquesta pel·lícula hi ha gent que la va valorar també com una pel·lícula que no era el tot perquè no la van arribar a entendre perquè els va molestar molt el tema sexual tan marcat pel que sigui la pel·lícula per mi és una pel·lícula que és impecable de tot de realització de muntatge de fotografia de so de tot és totalment coherent és una pel·lícula supercoherent i en el seu muntatge també és a dir no hi ha cap moment potser n'hi ha un que després parlarem que dius hòstia ara per què fa això però en realitat tota la pel·lícula té una una manera de ser muntada que respon al que ell pot aconseguir és a dir ell munta amb una tipus narrativa fragmentada i fragmentària és a dir t'ensenyen moments de les accions no hi ha un home que passa una porta i llavors veus el que passa a l'altre no no rara vegada es produeix aquesta mena de connexió sinó que et va connectar amb coses diverses que totes tenen un denominador comú que és el vaixell o el port o tal efectivament ens movem a l'entorn aquest però efectivament són entorns quasi onírics perquè de cop aquestes hi ha aquells vidres en aquells miralls que utilitzen contínuament el mirall i surt del mirall per tornar a la realitat a la realitat que això és molt maco i això ho fa diverses vegades però aquí ens està demostrant una mica que és és el erositànatos que dius tu que podria ser el com es diu el mite de Eurídice el mite d'Eurídice sí, sí que seria també Orfeo entrant a l'Inframont i sortint una altra vegada perquè en realitat aquí podria ser aquest mite però en una condició en què no seria Orfeo Eurídice sinó que seria Orfeo Sol és a dir el que s'està admirant i recercant amb ell mateix és el que dèiem abans és el reflex aquest els miralls marquen això recordo amb l'Oce i en el cas del Sirviente que ell jugava molt amb això per altres raons segurament aquesta narrativa fragmentària el muntatge no és agressiu és un muntatge que conserva una certa tranquil·litat no és un muntatge que ens sorprengui però és va seguint la història amb el mateix estil que la història i això és molt important la repetició la història és repetitiva llavors hi ha una certa cosa cíclica en l'estructura del muntatge molt ben vist això repetint això s'assembla molt allò que hem vist abans de dos personatges diferents però s'assembla molt és el mateix torna a repetir venint cap aquí et comentava que amb un segon visionat he caigut allò com Sant Pau que va acabar el cavall hòstia però si fa quatre dies estàvem parlant aquí com com clàssic de la setmana de In the Mood for Love de Seando a Mar de John Carguay i aquesta repetició que dius tu d'imatges es dona igual John Carguay estic segur que es va fixar és molt possible i tant amb Querel segur segurament perquè a més a més va agafar les textures que també és una pel·lícula molt pujada de verds i de torrats i vermells i alguna cosa torrada en general colors calents quan estem interiors més càlids sí també és clar els referents hi són i cadascú s'agafa els que vol l'ús de la veu on off que dèiem l'ús de la veu on off que també és muntatge perquè el muntatge de la veu on off si hi ha alguna cosa que la gent s'imagina que allò ja neix així no és una decisió del director a més és en pantalla blanca sí en pantalla blanca cuidar que això no se sol donar no se sol donar no t'atura que és quasi com un intertítol d'aquests de cinema munt sí veus la frase escrita i ara si la veiem amb subtítols a sota el subtítol i efectivament és en pantalla blanca també aprofita i et dic per col·locar coses del gener dic-les en boca d'altres i aquí ja no et diu ni que és Joan Gené és simplement frases d'ell i fixa't que també hi ha una cosa que a mi em xoca per la seva modernitat perquè en aquest entorn que no saps quin any estàs perquè no saps els 40 és intemporal és intemporal de cop et xoca que el capità el lloc tinent el franconero que es diu el tinent Deblon Tinent Deblon exacte o Sablon o Sablon Sablon perdó el tinent Sablon va gravant el seu pensament d'entorn grava coses amb una gravadora d'aquesta relativament moderna evidentment pels anys 80 però bueno que era una gravadora que et xoca de cop en aquí veure una imatge que per mi l'associava molt al Bilbao de Vigas l'una que dius que d'allici que hi ha aquest element de la gravadora però en canvi aquí em xocava però esclar què fa que novament està sentint tant quan ho grava com quan després ho reprodueix en un moment accidental el propi Querer el propi Querer reprodueix aquella cinta que ha gravat aquell home està sentint també les seves reflexions internes és a dir que la pel·lícula està carregada de tot un subtext de text verbalitzat que també va donar l'estructura a la pel·lícula l'ambigüetat esclar el muntatge no és ni ambigüe deixa de ser-ho el muntatge el que fa és potenciar l'ambigüetat dels personatges l'ambigüetat de les situacions l'ambigüetat és un dels elements buscat i trobat amb èxit per part de Fassbinder jo crec que sí per a més és que està amb tot no saps si una acció és declaradament la pel·lícula també et diré una cosa filosòficament jo crec que s'inscriuria en el terreny de la visió de Nietzsche la trobo molt molt enquadrada amb aquest univers bé o sigui té aquest punt de nihilisme de no hi ha res que sigui del tot cert ni res que sigui del tot fals efectivament i per tant això ens porta una visió nihilista de la vida la relació d'espai i narrativa l'estructura basada en el desig és clar tot el que gira al voltant de l'element desig sexe pulsió primària matitzada solament perquè són homes diferents i cadascú la viu a la seva manera i condició però en el fons tots es mouen per aquest fet i totes i a partir d'aquest fet hi ha assassinats hi ha tràfic de drogues en aquest cas d'opi hi ha engany hi ha delació és increïble i és tot és una pel·lícula fàcil no perquè ara us podem donar una imatge perquè el Pep i jo estem entusiasmats amb el tema i per sort la dificultat o sigui per sort o per desgràcia vostra la pel·lícula és de gran dificultat de trobar-la és a dir nosaltres el Pep tenia una còpia amb DVD i hem begut d'això el millor que podeu fer és anar que segur que la trobareu als als videoclubs ai perdó biblioteques biblioteques biblioteques municipals són els altres videoclubs sí sí és una altra fórmula nova existeix encara algun videoclub però vaja tan precari creus que en queda algun realment a Barcelona sí almenys n'hi ha uns i a la part em sembla que és no sé si al carrer Urgell o Casanoves Casanoves potser és una pel·lícula que realment si teniu això la paciència de poder acceptar que així com ho acceptem de la pintura ho acceptem de la música per suposat ho acceptem de totes altres arts el grau d'originalitat amb totes les altres arts o el grau de trencament acceptem un Picasso avui en dia ja ningú posa en discussió i encara hi ha alguns que diuen no això ho fa el meu nen sempre hi ho deixo la comparació és molt bona perquè és una mica situar-te davant d'un quadre que dius bueno i això què vol dir i per això no ho ha dibuixat bé mira-t'ho a poc a poc exacte agafa mira-t'ho per parts i vés-te fent una idea que al final pots trobar el desllorigador efectivament tot és art tot és cine i tot és música i tot és teatre bueno molt bé jo renuncio a comentar-vos les tinc aquí perfectament relacionades les 44 pel·lícules que va fer però penso que es tractava de parlar de Carell de parlar del personatge de Farsapinder i les dues coses les hem fet una mica i ara volia comentar una pel·lícula d'actualitat bueno a veure de passada diré que l'altre dia vaig aguantar dues hores i mitja per la tele per la 2 de Televisió Espanyola la la sessió nocturna aquella de lliurament dels Premis Feroz dels Feroz sí bueno ja vaig comentar la setmana anterior el malament que ho vaig passar i la vergonya aliena que vaig tindre amb els Premis Gaudí aquesta he de confessar que em va semblar que començaven millors que em semblava que anaven més per feina que el relat era més hàbil i tal la cosa a partir d'un terç va continuar igual amb la tradició que suposo que la setmana que ve el dia 8 dissabte per la nit faran els Goya i serà també una altra volta de tuerca que diuen semblava que havíem és a dir amb els Gaudí va semblar que al principi era horrorós una cosa molt casolana molt pobreta i hi havia un moment que va semblar que es remuntava i com a mínim el nivell de producció pujava va ser l'època aquella de pa negre exacte però de cop ara que tenim un moment cinematogràficament interessant perquè realment es fa molta producció pot ser discutible algunes més que d'altres però hi ha molta producció i hi ha coses que estan bé realment doncs per què no sabem fer una cerimònia tenint els elements que quedi mitjanament normaleta que no sigui un disbarat que sigui atractiva perquè la fan pel públic en general aquesta cerimònia clar és com ara no la fan per productors ni per actors és una cosa que sigui una mica discursiva que hi hagi una mica de conya una mica de bona música i tal no hi ha ni bueno llevat de la Judit la Judit de la de la ràdio de racó la Judit sí bueno i que també també surt a Polònia sí aquesta actriu Martí la Judit Martí sí la Judit Martí bueno Martí va estar bé perquè va fer una imitació de l'actriu del Modóvar l'actriu de Swinton que fins i tot per l'obís va frapar per l'obís o per lo que es diu va frapar el propi al Modóvar al Modóvar li van donar el Premi a la millor direcció bé es veu que aquí es tracta de repartir no? haureu llegit que el cinema català va va ser el més premiat a Pontevedra també sí senyor Casa en Flames el 47 la aquella la de la Angela Molina la de la la del també el test tema l'eutanàsia l'eutanàsia o polvoserant polvoserant en fi però escolteu res ho deixem aquí perquè no és precisament des del meu punt de vista una cerimònia per recordar i molt menys per reivindicar no el que sí que és una cosa per recomanar des del meu punt d'una manera intensa perquè hem començat l'any amb ella i ens sembla que serà difícil i estem a primers d'any i soc conscient que això és molt fàcil de dir però després vas trobant pel·lícules que et fan oblidar altres perquè són molt bones ja el veurem però estic parlant de Brutalist de Brutalist és una pel·lícula d'Adrien Brody com a director o sigui de Brady Corbett com a director i Adrian Brody com a principal actor ens parla d'un arquitecte que va néixer durant la postguerra potser ell li donen el nom de l'aslo tot arriba embarcat a Estats Units la seva dona Elizabeth s'ha de quedar aquí de la Generalitat Jueva va poder ser lliberat d'un camp d'extermini perquè va tindre sort la pel·lícula dura més de 3 hores exactament 215 minuts ja fan un intermig i tot per cert amb la de Fast Winter no ho hem dit i ens sembla molt interessant és una pel·lícula feta amb Cinemascope i és d'aquelles vegades que el Cinemascope no és un luxe està molt justificat i aquesta és una pel·lícula feta amb 70 mil·límetres vista-visió i la vista-visió és molt important si la podeu anar a veure el fenòmen no ens agrada aquí fer publicitats encara que avui ja us aviso us aviso ara farem un tall de publicitat abans d'acabar el relat i serà purament publicitat però això sí publicitat de proximitat i amica tornem a The Brutalist és una pel·lícula en la que es cobreixen 30 anys de la vida d'aquest personatge és una pel·lícula com entrar a veure una pel·lícula d'aquelles que sortíem abans del cine i ostres una pel·lícula de Hitchcock una pel·lícula d'Arthur Penn una pel·lícula de Richard Brooks és una pel·lícula a l'estil clàssic però amb un contingut extraordinari jo com deia abans penso que serà una de les pel·lícules que marcarà el 2025 perquè jo crec que serà difícil d'arribar al nivell d'elements de qualitat música imatge montatge interpretacions i la història la història és extraordinària no la desvetllarem però quedeu-se amb la idea que s'ha d'anar a veure de Brutalist ho veurem molt bé llavors no sé tenim aquí cinc minuts que ballen perquè dos els necessitem per publicitat jo crec que acabaria potser això que tinc aquí davant molt bé endavant això que tinc aquí davant és allò que fa temps ara que no fem amb el fet de fer aquesta petita classe de cinema que fem quasi cada setmana ens hem anat menjant una mica aquest espai que també està bé anar canviant que era el de parlar de sèries de televisió una que quasi bé totes les converses que he tingut últimament amb amics i coneguts quan anem a dinar o a sopar o no sé què sempre heu de veure una sèrie a la que estàs a punt de dir-la abans que la diguin perquè quasi sempre és aquesta que us diré per tant és possible que ja us hagi passat que a part d'allò us ho hagin dit abans que és True Love True Love sèrie britànica d'on les haia una sèrie això el que seria amor veritable amor de veritat amor de veritat sí sí True Love True és veritat i Love és amor aquesta és una sèrie creada per dos personatges que són el Charlie Covell i l'Ian Weatherby i aquí posa drama thriller és tal com l'event Filmin que és on es passa Filmin és el canal de la plataforma està tremolant en aquests moments com sabeu la seva propietat és a dir que és possible que s'estigui a punt de vendre i és una sèrie del 24 és una sèrie molt nova té una temporada i a més no serà una altra perquè jo crec que es tanca totalment amb si mateixa i amb sis episodis de 45 minuts a procs cadascun nivellars de tot nivell d'història història que tracta de temes molt propers d'aquestes pel·lícules que parlàvem de l'almodó d'aquest últim o de l'altre que tracta del tema de l'eutanàsia en el fons està parlant del tema de l'eutanàsia i en la forma també però d'una manera molt original és a dir crea una estructura una escena inicial que dispara tota la pel·lícula que és l'escena clau que és la que és amor veritable entre nosaltres entre un grup d'amics on també es potencia per tant el concepte d'amistat i de compromís davant d'ells que si passa aquella cosa tu hauràs de fer una altra cosa jo crec que amb això i amb el tema d'eutanàsia ja està una mica apuntat però en pot anar per no fer espòilers molt interessant els actors impressionants l'Inseid Duncan que havia apareixut ja a Sherlock o Claire Peters que havia estat a The Wire un personatge negre els dos són immensos tenen una qualitat de pell és a dir que vas veient les arrugues et parlen en una sèrie perquè ja no estem en una pel·lícula i això és així i llavors és clar és una pel·lícula és una sèrie se m'escapa el de la pel·lícula amb un interès majúscul és a dir jo proposo aquesta pel·lícula aquesta sèrie es pot veure a film a film i quants episodis té sí 6 de 45 minuts està bé sí sí 6 de aproximadament 45 minuts interessantíssima jo us proposaria que la veiéssiu ho té tot interessant fins i tot temàticament com diuen ells drama i thriller està molt ben vist perquè en aquest cas és drama que en paral·lel porta un thriller però que finalment fa un gir de guió que encara el fa més thriller amb la qual i més a més inesperat però sense fer trampes sinó d'una manera molt natural realment és per mi és del milloret amb sèries que he vist en els últims temps el milloret segur m'agrada molt que ens comentis alguna cosa de sèries perquè sí que és veritat que actualment amb el públic en general i nosaltres precisament tenim voluntat ja sabeu que som una miqueta rarets en quant amb els gustos però la nostra vocació seria de tindre un públic eclèctic és a dir que no fos un informat allò només per rates de filmoteca i tal no un públic que li agradés tastar-lo tot i si pot ser tastar menús interessants us llegiré també estic veient aquí tinc la sinopsi de de de film perquè jo ja us ho he apuntat però aquí no arriba més lluny del que jo he dit pot ser precisa una mica més per saber per on va quan aneu a filar ah mira és aquella que parla d'això Phil una ex jefa de policia que disfruta una jubilació còmoda encara que avorrida i Ken divorciat i ex veterà de les forces especials es reuneixen amb una pandilla de vells amics en un funeral d'un d'ells en el velatori com la nostàlcia de la beguda que ara va per tot arreu la beguda que corre amunt i avall en un pub d'aquests típics anglesos la conversa agafa de cop un gir introspectiu i meditatiu de tot el grup i agafa fins a que estableixin un pacte acaba amb un pacte que és el que podrà tenir conseqüències a les vides de tots ells acabant la línia us dic si juntem això a la paraula eutanàsia entendrem una mica per on pot anar el tema interessantíssima sincerament la sinopsis captiva sí molt bé bueno escolteu us hem promès que faríem un tall una falca publicitària doncs aquí està la falca escolteu estem al mes de gener acabant-lo estem a punt de començar el febrer i a veure Jan una pregunta sorpresa perquè això no està bé preparat el febrer a Catalunya a l'hora de menjar els restaurants quin és el plat rei els calçots sí senyor digu-ho més fort els calçots els calçots sí senyor bé doncs aquí Can Ginestà perquè nosaltres som ràdio d'esvern si anem a sense condicions però tenim l'estudi a sota del gran restaurant de la gran casa que es diu Can Ginestà a Sant Just d'esvern la gran masia catalana bé doncs amb aquesta masia el menú calçotada del 2025 comença el dia 2 de febrer i es farà amb sessions que es tenen que reservar el 2 de febrer el 16 de febrer correcte el 2 de març el 16 de març i el 30 de març i només aquests dies i serà un menú especial que tindrà calçots a la brasa de carbó torrades de pa de pagès amb tomàquet amb allioli i oliva verge graellada de carn a la brasa xurrasco pallastre xistor ratxai a la brasa botifar a la garriga safata de mongetes i patata alcaliu amb allioli crema catalana cafès descafeïnats i infusions vi negre de la casa tot això per 39 euros tot inclòs tot hasta l'IVA tot aquí s'ha de trucar i s'ha de fer reserva per taules s'ha de trucar ara apunteu agafeu llapis jo m'espero uns segons tu el dius una vegada i després el diré un altre molt bé el telèfon és 652 527 378 per si no ho he entès seria que sí que ho he entès segur 652 527 378 nou genestar menú calçotada del 225 ai del 2025 el 225 ens anem al segle 225 calçots segle 3 exacte per taula rècord mundial molt bé amics i amigues amb aquesta broma acabem avui el programa desejant que passeu una bona setmana adeu-siau bona nit