Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 28/1/2025 — Centenari de Paul Newman, ‘Querelle’ de Fassbinder a fons, i recomanacions: The Brutalist + sèrie True Love
Cançó d’inici “Raindrops Keep Fallin’ on My Head” (vincle amb Dos homes i un destí) i entrada del programa.
Context: Newman hauria fet 100 anys; introducció al repàs de la seva trajectòria i plantejament del programa.
Llista de títols destacats (Arthur Penn, Richard Brooks, Martin Ritt, Hitchcock, Rosenberg, George Roy Hill, Huston, Lumet, Scorsese, Benton, Mendes).
Selecció breu de la seva obra com a director i col·laboracions amb la seva parella artística.
Record personal del rodatge d’un espot de Freixenet a Kansas City amb Newman.
Cortineta musical extensa per presentar la pel·lícula seleccionada.
Falca/interludi repetida amb la frase “Fins demà!”, probablement un bumper o element tècnic.
Comentari sobre la “companyia” estable, ritme de treball i estratègia per retenir col·laboradors.
Origen literari (Genet, 1945/47), ambientació a Brest i perfil d’antiheroi; plantejament de seducció i traïció.
Trajectòries, referents teatrals i cinematogràfics, i ubicació de Fassbinder en el nou cinema alemany.
43 llargmetratges en 13 anys, sèries de gran durada, anècdotes personals, i l’activitat teatral com a director.
Estil antirealista, acting amb distanciament brechtià, decorats de plató i tractament subvertit de la violència.
Paleta saturada i contrastada; ecos de Douglas Sirk i interiors irrealistes a l’estil “Johnny Guitar”.
Erotisme i mort com a eixos; poder de seducció de Querelle (homes i dones) sense caure en pornografia.
Veus en off múltiples, pantalles blanques amb cites de Genet i simbologia religiosa inserida en el relat.
Densitat textual i imatges icòniques (prostituta “com un quadre”); frases que inviten a aturar i rellegir.
Repetició i cicle; miralls com a metàfora d’identitat; lectura mítica (Orfeu/Eurídice) aplicada a l’autoreflexió.
Ambigüitat moral, desig com a motor de l’acció (crims, drogues, delació) i una visió nihilista del món.
Film complex i exigent; difícil d’aconseguir, es proposen biblioteques; recomanació de múltiples visionats.
Crítica del ritme i to de les cerimònies televisades; demanda de formats més àgils i atractius.
Epopeia d’un arquitecte a la postguerra; durada 215’ i gran format; eloqüent en música, imatge i interpretacions.
Sèrie britànica a Filmin, 6×45’; drama amb thriller sobre amistat, pactes i eutanàsia; repartiment solvent.
Anunci del menú calçotada (dates, preu i reserves) a la masia Can Ginestà de Sant Just Desvern.
Context i obertura
- Obertura musical amb “Raindrops Keep Fallin’ on My Head”, que connecta amb Dos homes i un destí (Butch Cassidy and the Sundance Kid) i el record de Paul Newman.
Centenari de Paul Newman (1915–2008) i repàs exprés de la seva carrera
Per què se’n parla avui
- Paul Newman hauria fet 100 anys el 26 de gener; els locutors celebren el centenari amb un repàs de títols clau i una anècdota personal.
Papers destacats com a actor
- El pistoler de l’esquerra (1958, Arthur Penn) — paper de Billy el Nen.
- La gata sobre la teulada de zinc (1958, Richard Brooks).
- El llarg i càlid estiu (1958, Martin Ritt) — on coneix la seva parella artística i vital.
- El buscavides (1961, Robert Rossen).
- Cortina esquinçada (1966, Alfred Hitchcock).
- La llegenda de l’indomable (1967, Stuart Rosenberg).
- Dos homes i un destí (1969, George Roy Hill) — la cançó d’obertura hi fa de pont.
- El cop (1973, George Roy Hill).
- L’infern de coure (1974, John Guillermin).
- Veredicte final (1982, Sidney Lumet).
- El color dels diners (1986, Martin Scorsese).
- Camí a la perdició (2002, Sam Mendes) — última interpretació.
Com a director
- Raquel, Raquel (1968), Casta invencible (1971), The Shadow Box (1980), Harry and Son (1984), The Glass Menagerie (1987), entre d’altres.
Anècdota
- Participació en un anunci de Freixenet (1989) rodat a Kansas City; record personal d’haver-hi coincidit amb Newman.
El clàssic de la setmana: Querelle (1982), de R. W. Fassbinder
Adaptació i sinopsi
- Adaptació de la novel·la de 1945 de Jean Genet (publicada el 1947 amb 460 exemplars il·lustrats per Jean Cocteau).
- Context a la ciutat portuària de Brest (Bretanya).
- Querelle (Brad Davis): lladre, bisexual, prostitut i assassí, manipula i mata buscant identitat i poder; seducció, traïció i retorn al vaixell que l’ha dut a Brest.
“Tots els homes tendeixen a matar allò que més estimen.” — cançó dins del film que connecta amb la visió fatalista de Fassbinder
Biografies i influències
- Genet: novel·lista, dramaturg i poeta, vida al límit (El funàmbul citat com a lectura clau).
- Fassbinder (1945–1982): actor, dramaturg i director prolífic — en 13 anys va signar 43 pel·lícules, incloses sèries monumentals com Berlin Alexanderplatz.
- Influències: teatre d’Artaud i Brecht; cinema de Douglas Sirk i autors europeus.
- Equip estable de col·laboradors, ritme de treball que evitava la dispersió del seu “repertori”.
Estètica, to i posada en escena
- Estil deliberadament antirealista i teatral: decorats de plató, acting amb distanciament brechtià, llum i color com a expressió (paletes saturades, contrastos, verds/blau/vermel) — ecos de Sirk i de certs interiors “irreals” a l’estil “Johnny Guitar”.
- Ús constant de miralls i composicions oníriques: identitat reflectida i fracturada.
- Violència mostrada amb subversió del realisme (gestos i conseqüències més que l’impacte explícit).
Estructura i recursos narratius
- Muntatge fragmentari i cíclic, repeticions com a motiu formal i de sentit.
- Veus en off múltiples (cites de Genet) i pantalles blanques tipus intertítol que aturen el flux per textualitzar el desig i la idea.
- Capa simbòlica religiosa (crucifixos, processons) i mitemes (Orfeu/Eurídice) aplicats a la autoreflexió del protagonista.
Temes centrals
- Eros i Tànatos: erotisme i mort marquen el ritme intern.
- Desig, poder, culpa i nihilisme: espai moral ambigu on res no és del tot cert ni del tot fals; l’ambigüitat és el motor ètic i formal.
Recepció, accés i valoració
- Pel·lícula exigent i de gran densitat literària; recomanable veure-la més d’una vegada.
- Dificultat per trobar-ne còpia; es recomanen biblioteques.
- Valorada pels locutors com a obra coherent i impecable en realització, fotografia, so i muntatge.
Premis i cerimònies (Feroz, Gaudí, Goya)
- Valoració crítica de les gales televisades (ritme, to, realització).
- S’apunta la necessitat de cerimònies més agiles i atractives per al públic general.
Recomanacions
Cinema: The Brutalist (Brady Corbet)
- Protagonitzada per Adrien Brody; fresc de 30 anys sobre un arquitecte arribat als EUA a la postguerra.
- Durada: 215 minuts (amb intermedi); projectada en gran format.
- Elogi global: música, imatge, muntatge i interpretacions; es presenta com una de les pel·lícules a seguir del 2025.
Sèrie: True Love (Truelove)
- Producció britànica (Filmin).
- 6 episodis de ~45’; drama amb pols de thriller.
- Temes: amistat, compromís i eutanàsia; girs narratius sense trampes.
- Repartiment destacat: Lindsay Duncan i Clarke Peters.
- Recomanada com una de les millors sèries recents.
Falca local
- Menú calçotada a Can Ginestà (Sant Just Desvern): dates 2 i 16 febrer; 2, 16 i 30 març.
- Reserves: 652 527 378.
- Menú complet per 39€ (calçots, graellada, acompanyaments, postres i begudes).
Interludis i transicions
- Bloc musical de transició cap al “clàssic de la setmana”.
- Interludi repetit amb “Fins demà!”, a tall de falca o element tècnic.
El més important:
- Un homenatge a Paul Newman i el seu llegat.
- Una lectura rica i polièdrica de Querelle (Fassbinder/Genet) sobre identitat, desig i ambigüitat.
- Dues recomanacions potents per l’agenda: The Brutalist i True Love.
- Tancament amb agenda local gastronòmica.