Cinema sense condicions del 6/6/2023 — Chaplin i "El gran dictador", recomanació de "James Ivory: El llarg viatge" i conversa amb Albert Rossic sobre el Rector de Vallfogona i la poesia barroca catalana

Resum general

Un programa "especial i diferent" amb tres blocs principals:

• Escolta del discurs final d'El gran dictador (1940) i anàlisi de la seva vigència ètica i política avui.
• Debat cinematogràfic sobre Chaplin: la seva primera pel·lícula sonora, gags mítics, influències i llegat; recepció històrica i on veure-la.
• Segona part: recomanació del documental "James Ivory: El largo viaje" i entrevista amb el catedràtic Albert Rossic sobre el Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia), la recerca filològica i la continuïtat de la tradició poètica catalana.

Temes principals

1) El gran dictador, de Charles Chaplin

• Escolta del discurs final (1940): arenga humanista contra el feixisme i les dictadures, escrita per Chaplin a darrera hora veient l'ascens del nazisme.

- > "Más que máquinas, necesitamos humanidad"; > "Vosotros el pueblo tenéis el poder... de hacer esta vida libre y hermosa".

• Vigència: el contingut és d'una actualitat esfereïdora davant guerres, autoritarismes i l'ús deshumanitzador de la tecnologia.

- > "La desdicha que padecemos no es más que la pasajera codicia... caerán los dictadores".

• Recepció i memòria: impacte emocional de veure-la en temps de dictadura; la paraula "hope" com a punt d'inflexió abans del discurs.
• Aspectes formals:

- Primera pel·lícula sonora de Chaplin; manté gags de cinema mut i l’essència del slapstick. - Distinció entre el barber jueu i el dictador Hinkel (Hitler satiritzat); el Mussolini parodiat com Napoloni.

• Escenes mítiques:

- El joc amb la bola del món, el bebè que s’embruta als braços del dictador, el buffet i el tractat amb Napoloni, les cadires telescòpiques de barberia (jerarquia de poder), i la pluja de medalles al Ministre de la Guerra.

• Influències i ecos: Leni Riefenstahl (forma i contra-discurs), Lubitsch ("To Be or Not to Be"), Kubrick ("Dr. Strangelove", "Paths of Glory"), Benigni ("La vita è bella").
• Recepció històrica: 5 nominacions als Oscars sense premi; avui altíssima valoració popular (p. ex. Filmin).
• On veure-la: Filmin (restaurada), YouTube, possibles catàlegs de Movistar+, TV i Amazon (disponibilitat variable).

2) Recomanació: "James Ivory: El largo viaje"

• Documental breu (72’) a Filmin, dirigit pel mateix James Ivory (amb Gils Garner).
• Material d’arxiu rodat per Ivory a l’Afganistan (anys 40-50), muntat dècades després amb música d’Alexandre Desplat.
• Tessitura poètica i elegant: memòria personal, identitat (homosexualitat), gènesi de Merchant Ivory i amistat amb Ismail Merchant.
• -
• Resultat: peça delicada, visualment exquisida i emotiva.

3) Entrevista amb Albert Rossic: el Rector de Vallfogona

• Qui és: Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona—poeta barroc clau i figura popularitzada amb anècdotes i folklore.
• Novetat editorial: publicació del primer volum de l’obra completa (Editorial Barcino) dins l’Any del Rector (400 anys de la mort). Presentació: dia 29, Llibreria Laia (Mallorca).
• Aportacions de la recerca (40+ anys):

- Corpus multiplicat: de pocs manuscrits a una centena; atribucions i desatribucions; edició crítica. - Metodologia: filologia com a "arqueologia"; Google com a eina per rastrejar fonts oblidades. - Exemple: el "peix sombrero" —testimonis del s. XVI al Riu de la Plata— relectura com a orca que envestia vaixells.

• Context històric i lingüístic:

- El català funcionà, fins mitjan s. XVIII, com a llengua d’estat (administració, ensenyament, notariat...). La idea de declivi des dels Reis Catòlics és errònia. - El Rector s’insereix en una continuïtat literària que ve dels trobadors i segueix fins al s. XIX.

• Estètica i recepció:

- Poesia variada: solemne, humorística, eròtica, d’ocasió; mètrica equiparable a Quevedo i al primer Góngora. - Poema destacat: "Desengany del món" —retrata estaments socials amb vicis i virtuts. - Censura: estrofa que denuncia la "sol·licitació" al confessionari fou suprimida; - > "L’escandalós és la conducta, no pas la denúncia". - La Renaixença menystingué la sàtira burlesca per criteris romàntics; avui és revalorada.

Cites destacades

"Más que máquinas, necesitamos humanidad" (Chaplin, discurs final)

"Vosotros el pueblo tenéis el poder" (Chaplin)

"L’escandalós és la conducta, no pas la denúncia" (Albert Rossic, sobre la censura al Rector)

Idees clau

• Chaplin transforma la sàtira en una crida universal a la llibertat; el seu discurs continua interpel·lant l’era de les xarxes socials.
• El gran dictador és una lliçó de ritme, posada en escena i gag visual que reivindica l’empatia i la democràcia.
• James Ivory ofereix una peça íntima i elegant sobre memòria, viatge i creació.
• El Rector de Vallfogona trenca el mite del "guadiana" literari: confirma la continuïtat i la riquesa de la poesia catalana moderna.