Children of Men, Agustí Villaronga, Premis Gaudí, Babylon i Tár: distopia, homenatge i cursa als premis

Cinema sense condicions Here you go We share the data So that can tell you You areacc decisions It doesn't still change There yourmind room Like on the top Subtitling by salts You can't even help Like gently In case you appears I'm forgot La Ràdio d'Esvern Com és costum, hem introduït el programa amb un fragment de la banda sonora de la pel·lícula del clàssic de la setmana, que va ser escollit per l'Anastasio Rinos, que avui no ens pot acompanyar per motius de feina. La banda sonora aquesta refereix a la pel·lícula Children of Men, que aquí es va traduir com Hijos de los Hombres. És una pel·lícula de Regne Unit, signada, dirigida per Alfonso Cuarón, i que, bueno, a veure, forma part d'aquelles pel·lícules que podríem dir que parlen del futur. És una distopia discreta, en el sentit que no és una distopia que ens parli dels anys 2070 o 2100. No, aquesta parla del 2027, crec. Sí, correcte. És a dir, que ens estaria parlant de dintre de 5 anys. Us haig de dir una cosa, amb qüestions, diguéssim, d'adequació a les tècniques que han anat sorgint des del 2006, no ha resultat massa afortunada, no les ha endevinat massa. És a dir, no hi ha cotxes elèctrics, per exemple. No. Tot el que és l'avenç amb el món digital tampoc queda massa reflectit. Però, bueno, el que sí, el que sí és precursora una mica, és d'aquest desgavell que hi ha hagut planetari provocat per la sida, que aquí, d'alguna manera, es parla també... Bueno, hi ha una pandèmia. Hi ha hagut una pandèmia d'equip. Sí, sí, sí. Jo, en descàrrec del... És que el Cuaron el que, clar, fa és adaptar la novel·la de la P.D. James. Sí. I la novel·la és del 92. És clar, el 92, el tema digital estava començat, eh? Sí, clar. Com aquell que diu, eh? Vull dir que... I per això el tema... Sí, bueno, però, per exemple, en 2001, que és una pel·lícula que algo de referente, perquè és una pel·lícula de 2001 que acaba amb el nen de les estrelles i aquesta acaba amb un nen que és l'esperança de l'espècie, no? O no, perquè han realitzat... En canvi, vull dir que Kubrick, el 68 o 69, ens avança moltes coses que realment estan vigents ara. o fins i tot algunes... O sigui, que es pugui parlar des d'una plataforma i tal planetària amb la Terra, perquè és una cosa que... Clar, el que passa és que una cosa és Arthur Clarke i l'altra cosa és la P.D. James. Sí, sí, sí. La P.D. James fa novel·les negres. Clar, fa una pel·lícula que diuen de ciència-ficció, però en realitat és una història que tant com de ciència-ficció, en tot cas d'un futur molt proper, no? És apocalíptic. És un futur molt proper. Sí. De tota manera, jo, amb descàrrec d'això que dius, jo he trobat per cognició pel que fa a determinades coses, o mig per cognició. Per exemple, el transport públic. Cada vegada més sembla la jungla salvatge, anar a metro o en tren. Jo no sé si som conscients d'això i a la pel·lícula... El que passa és que allà hi ha la discriminació, que aquest sí que és un tema que s'està produint cada vegada més, que és la migració. Sí, ja el tema de la migració. Hi ha l'engaviament dels migrats i tal, que això crea una distorsió, que és el transport, no? És que representa que el món s'ha anat a campistracs, és a dir, la Gran Bretanya, que la pel·lícula passa a la Gran Bretanya... S'ha de protegir. És l'únic lloc que sembla que encara es protegeix, i aleshores genera aquestes barreres perquè els immigrats no entrin, no? I d'alguna manera... Bueno, és un conundrum, perquè en realitat, a veure, immigracions i emigracions, la humanitat ha corregut... S'ha tingut sempre. Des de l'antigó. I tant. Perquè, de fet, els doris, per exemple, que els grecs venien del nord, eren nòrdics, i van acabar petant a Grècia, no? Vull dir, i van fer fora una mica els aqueus, no? Per exemple. I el poble hebreu. I el poble hebreu. Mare de Déu. Evidentment, això ja és el paradigma del tema. però, clar, és el conundrum, no? És a dir, clar, evidentment, tothom té dret a la vida, més faltaria, però realment, el dilema està en com absorbir quan venen onades, no? Com la cara s'està produint del sud, no? Sí, sí. Cap al nord. Sí, sí. Evidentment, surten tots els temes humans, tots els temes de què tothom té dret, evidentment, per neixer-se, doncs, a aspirar a una vida millor. Jo, dirà una cosa. Això és claríssim. De les tres pel·lícules... Realment, els estats com solucionen aquest tema, no? O si més no, el món avançat. És un tema que, clar, és preocupant. Punyent, eh? És extremadament punyent. Sí, sí. Perquè posa al límit tota reflexió referida al gènere humà, no? I al respecte que s'ha de tenir per l'altre, no? És un tema complicat. Jo, dirà una cosa. De les tres pel·lícules últimes de Cuarón, per mi és la pel·lícula que estaria més a prop d'ell. Perquè potser és una pel·lícula que té més brillantor, Gravity, i potser és una pel·lícula que ha tingut molta més... Gravity és una bretolada divertida, i potser és una pel·lícula que ha tingut molta més acceptació que no comparteixo Roma. Ja, sí, sí. En canvi, aquesta i jo li veig molta sinceritat amb aquesta pel·lícula. Sí. Per part del director. Probablement és... En moments extraordinaris. En Roma, probablement és del més, jo crec, del més personal. D'un director que a mi, que jo hi trobo molts aspectes interessants, és curiós, perquè hi ha tres mexicans, no? Que és l'Iñarri Tu. Sí, Iñarri Tu, Guillermo del Toro. No, no, el Guillermo del Toro, home, no, aquest home ja és... Ja és a part, però no, però l'Alfonso Arús també. També, sí. Fins que tots tres, l'Arus, l'Iñarri Tu i el Cuaron, tenen una capacitat visual descomunal. Evidentment, aquí el Guillermo del Toro també el podríem afegir fàcilment. Sí, jo crec que sí. Perquè és un altre visionari, és una cosa que és indiscutible. Però jo ho dic per un cert grau de preciocisme visual i per un cert tractament de càmera que de vegades els uneix, que és aquesta càmera a l'hotel Terence Malick. De fet, el director de fotografia de Cuaron en aquesta pel·lícula i en algunes altres del Cuaron és l'Emmanuel Lubezki, que és precisament el director de fotografia, el Terence Malick. No serà casualitat. Amb una quantitat impressionant de pel·lícules, entre elles El Renacido, que ja hi ha un virtuosisme de moviment de càmera que ja està fora de tota... Jo em vaig quedar meravellat amb els plans seqüència. D'aquesta pel·lícula. Aquesta pel·lícula té uns plans seqüència que són... Bé, de canon, eh? Són falsos, per això. És curiós perquè el Lubezki, que té aquest sentit de la continuïtat visual, o sigui, del simple shot que en diuen ells, o sigui, de la seqüència, del... Clar, ell ho volia fer continuat. Tu imagina't, estava boig. Perquè, evidentment, la escena, o la seqüència del cotxe fugint, quan barren la carretera amb un cotxe i baixen tots i van a per ells, que està preparat per ells mateixos, però això ja és un dels temes... Bé, tot el pla seqüència del reculament i de... que és quan maten a la Julián Moore i tota la Pasqua... Per més d'una complexitat, aquell... No, bueno, van estar, em sembla que... Van estar una setmana rodant allò. Ja, no m'estranya. I gràcies a un sistema, que el tinc anotat per aquí, van aplicar un sistema que es diu DogiCamp System, que es veu que és un sistema... És a dir, no és un plan rodat continuat. El van rodar en diversos fragments. Em sembla recordar que en cinc. En dos localitzacions, en dos llocs diferents. I sembla que sigui el mateix lloc tota l'estona. El que passa és que el DogiCamp System aquest muta... o sigui, uneix... d'una manera... Li dóna continuïtat. Que li dóna continuïtat. I tu no veus absolutament on està el tall. No ho veus. Jo me l'he tregat com a pla seqüència. Jo mateix, també. Evidentment, tothom. Hi ha tres pla seqüències d'aquests tipus imponents. A mi m'agradaria que la setmana que ve, si tenim l'Anastasi, ens faci encara que sigui un apunt, perquè ell, com a tècnic, com a home tècnic que és, des del moment que l'ha escollit, és que també té una sèrie de coses per... que fan referència a aquests aspectes tècnics. No, no, no, efectivament. Serà interessant conèixer... Jo he parlat... Vaig parlar amb l'Anastasi Arran, que proposava... L'Anastasi ens ha fet un pec impà, eh? Però... Ja diria el que vol dir. El sap pec impà es divertia molt anant amb l'equip de rodatge a les nits després dels rodatges a fer una cervesa i tal, i li encantava muntar baralles. Aleshores, ell provocava la baralla, amb el barman i la gent del local, i ell s'esmunyia. Ell fotia el camp. Ens ha fet un pec impà, o sigui, ha proposat la pel·lícula, i al final estem parlant nosaltres. No, a veure, pels que ens escolteu, sapigueu que el pobre està en un excés de feina i en una limitació de temps per fer-la, per tant està justificadíssim que no estigui avui aquí. L'Anastasi, per això, si l'ha escollit, és justament per aquest tema... I serà interessant conèixer la seva opinió. ... dels single shots aquests, que són el dels pla seqüències, que és de les coses que li... Jo... Cinematogràficament, evidentment. N'hi ha tres, eh? Hi ha una al principi, la del... Quan comença la pel·lícula, el bar, que és per esclata la primera bomba, a Netflix. És molt bo, també, eh? la que hem dit de la fugida cap enrere del cotxe, que van haver de condicionar el cotxe, a més, especialment, per ensorrar el conductor i els passatgers per poder passar la càmera per sobre, i després l'última, que ja és el reblament de tota... El que és la càmera... La càmera, allò, mentre estan lluitant els rebels, amb els policies, ells de per mig, la gent va morint, per totes bandes, sembla gairebé Sarajevo, no? Vull dir, allò... Com si fos una... Sí, sí, sí. Em consta que Cuarón volia aquest efecte. Probablement. L'efecte de... Com si fos, en fi, un reporter de guerra que està allà captant l'evolució dels trets, no? Dels combats. Per mi, està fet d'una forma que transmet tan realisme que fins i tot, per moments, sembla un documental. O sigui, et poses allà, però amb la inquietud aquella de què passarà. Qualsevol pot morir. La Julianne Moore, per exemple, desapareix de la pel·lícula a la mitja hora. Sí, 10 minuts de pantalla, et sembla que té. Sí, sí, és una cosa que no és corrent, no? A mi m'agrada molt... No, no, no. El personatge del Michael Caine m'agrada molt i concretament us recomano un moment de la pel·lícula que ens sembla una seqüència extraordinària que és en la que el Cliff Owen està sentint de primer de manera fortuita i després es queda com el Michael Caine explica a les dues dones, la que està embrassada i la que els ajuda, la història del Cliff Owen i la Julianne Moore com van perdre el fill aquella escena és extraordinària perquè en un sol pla una mica a les freses salvajes d'Immard Berman hi ha l'explicació pel públic per una banda de com va anar aquella història sense que s'expliqui d'una manera diguem explícita sinó que té un contingut dramàtic i per una altra banda tenim el protagonista que sent una mica com el seu amic està relatant el que ha sigut una part crucial de la seva vida i tràgica aquesta escena per mi té una altura moral extraordinària és quan fa la reflexió aquella sobre la fe i l'atzar la fe va portar per separat l'Owen i la Julianne Moore a una manifestació a favor dels immigrats per intentar convèncer el govern de la Gran Bretanya que deixi entrar els immigrants i l'atzar fa que es trobin però l'atzar ell diu Michael Caine l'atzar també és el que al venir la pandèmia de grip acaba amb la vida del Dailan que és el nen petit de tots dos està passant alguna cosa amb la llum vosaltres que ens escolteu no ho veieu no ho veieu exacte però la llum pampellugeja a ràdio d'esvern si passa alguna cosa i ens quedem sense transmissió és que hi ha quelcom que no carburegui exacte molt bé molt bé volíeu-vos afegir alguna o sigui jo defensant una mica el el el sense evidentment contradir ni molt menys el que has dit pel que fa al fet que el 2027 potser hi hauria d'haver una presència de la tecnologia molt més elevada això és indiscutible home ja ara ja ara l'altre dia vaia estar en una reunió i es va parlar que en aquests llocs on s'està pensant què implementar per tots nosaltres en el futur s'està pensant ja en la incorporació d'uns microxips al cervell que ens posaran en contacte directe amb l'ordinador i l'ordinador que estigui preparat juntament amb el cervell tindran la capacitat de fer interrelacions que ens portaran o sigui el que es deia el treball o el que es diu ara el treball des de cada això és que serà quelcom de el més de cada dia una cosa a l'abast de tot i quant el que passa és que fa por ara sí sincerament a veure això és com les les smart tvs no? sí no són gens innocents no compte hi ha un control evidentment tot el que està connectat a internet és susceptible de perillós és un parell per la llibertat de l'individu no no és que és 1984 d'Orwell sí i tant el gran hermano ja està l'smart tv és el gran hermano res ens espien estem d'acord tot el que veiem tot el que estem d'acord i esperem que no hi hagi càmeres ocultes que més a saber si l'smart tv no té una càmera oculta ho vull dir compte perquè han descobert amb una saps aquestes maquinetes que han de teixer del terra no sé quina marca era Rodex em sembla han descobert que tenia una camareta i anava fent instantànies mentre va netejant va fent instantànies de tot el que neteixia en contrapicat les ciutats compta perquè no és problema les ciutats els transports públics etc hi ha el dubte que hi hagi també una mena d'assaig de control que no que no el desconeixem etc i després no diguem ja el mòbil i l'ordenador de casa ah no això està aquí estem controladíssims vull dir això ja ja és no ho dubtem això ja és actualitat actualitat és el gran hermano el gran hermano està enrere a saber qui el Pegasus tot això és evidentment perquè no som importants però fas reflexionar perquè si hi ha programes que ni t'enteres que estan examinant absolutament tot el que fas és amb això que la pel·lícula potser sí que tens raó tu en part perquè dius bueno clar ella refereix a una novel·la que és del 92 clar si segueix molt al peu de la lletra però bueno sent una adaptació ell podia agafar i introduir elements que penses que podien fer referència al 27 però per exemple jo crec que la P.D. James tenia més interès i Cuarón també pels aspectes socials i filosòfics sí de fet el propi Cuarón va tu imagina't es va inspirar per determinats aspectes visuals amb la batalla del G del Ponte Corvo no una pel·lícula dels anys 60 no la batalla del G una pel·lícula importantíssima no no impressionant perquè també té aquest tractament impressionant de càmera com si estigués fent un reportatge i tant no no és una pel·lícula d'una dimensió extraordinària a més està parlant d'una cosa real com és evidentment els intents d'Algèria per treure's del demònt França sí amb la qual cosa té aquest interès però per exemple veig dins de tots aquests elements per exemple tota la comunitat musulmana que està fent una manifestació perquè el govern ha decidit ocupar les mesquites o sigui els musulmans s'han quedat sense sense mesquites cop de el comentari del Michael hi ha un comentari entre l'Owen i el Michael Caine quan esclata la bomba el Michael Caine fuig bueno fuig se'n va a veure el seu amic el Michael Caine no i diu diu qui ha estat li pregunta el Michael Caine no i l'Owen diu i jo què sé els musulmans o potser els peixos no que són aquests rebels que estan lluitant perquè els immigrants els deixin entrar i aleshores el el Michael Caine és quan fa la frase important que diu vés a saber si no ha estat el propi govern cada vegada que un polític té un problema esclata una bomba sí és molt bo és un comentari és una frase molt bona molt potent molt bona perquè a veure aquí cada vegada que el govern de torn té un problema es fa una cosa que distorsiona l'atenció això ho veiem cada dia en tot cas el que és modern és l'ambigüitat no? hi ha hagut els GAL i tots aquests aquestes és a dir l'ambigüitat l'ambigüitat de l'autoria de determinades de determinats atemptats i tu no t'has fixat que per moments la pel·lícula té també un to d'humor com trencant perquè hi ha un moment en què es fa una clara referència de fet Sant Josep la verge i el nen hi ha un moment en què són ells tres la noia de color el nen i el Cliff Bowen i fins i tot hi ha un moment en què la noia de color diu sí, jo diu i tu com va anar això de qui és fill diu és que jo soc verge i es fot a riure és curiós també hi ha un moment per destensionar una mica és un element d'aquests d'ironia fina el Cuarón no volia es veu que la P.D. James la novel·la té un enfocament més cristià amb elements més cristians de fet el títol Hijos de los hombres està tret d'un salm el salm 90 molt bé molt bé per tant ben trobat a veure hi ha molts elements però Cuarón s'ho agafa des del punt de vista una mica ateu en el sentit per això fa fa aquesta conya fa aquestes conyetes com ara la casa esmentada i posa altres paraules hindús el Michael Kenyo en un moment que també diu una paraula hindú ara no recordo que la repeteix que vol dir pau hi ha com referències religioses diverses al llarg de la pel·lícula i després hi ha alguna coseta que resulta una mica allò pueril per no sé com qualificar-ho que és l'amagatall per entrar allà on està protegint-se el Michael Keny allò allò és de joguina és a dir els branques treure les branques és una mica però bueno els mototaxis que és com les bicicletes taxis aquestes jo les he vist a París alguna que corre per Barcelona no gaire però a París són una invasió i això és el sistema de taxi que hi ha a Calcuta o a o a les ciutats doncs surten mototaxis vull dir una mica el el el el el viat apunta que Barcelona s'entren està ple ah sí també n'hi ha per turisme per turisme bé doncs això la pel·lícula està feta el 2006 sí sí tot això ha aparegut fa pocs anys cap aquí per tant és interessant no veure és a dir el 2006 ni a París estaven aquestes bicicletes taxi ni a París i l'anunci de la pandèmia també té clar l'anunci de la pandèmia és potent és ja com una temensa no que està en l'ambient ja estava no la pel·lícula del Sodenberg no aquella contagi de fet està visant i Soy Len Green Soy Len Green és una pel·lícula que també ens posa sobrevist que som molts i no hi ha menjar per tots sí certament aneu pensant en alguna cosa humans i té un cantó negre perquè les pastilles verdes estan fetes de carn de cadàver és tremendo aquella pel·lícula anys 60 molt interessant amb el Chalton Heston i l'Edward G. Robinson hi ha un cartell que es veu els cinc primers minuts de la pel·lícula són gairebé un com una mena de paquet de missatges per contextualitzar-nos a tot drap per exemple hi ha un cartell que diu Jobs for the Brits és a dir treball pels britànics com vulguem dir tots els de fora que es quedin que es quedin ben fora que aquí els treballs és a dir hem de defensar els nostres els genuïns els que són del país a veure tu això com ho agafes perquè clar avui en Dilla això seria un missatge de Vox clarament clarament no clar però és que el que és evident és que la pel·lícula és un estat autoritari sí el Regne Unit ha deixat de ser una democràcia per protegir-se és un es pot dir que és un estat policial irànic el comportament dels porgies i de l'exèrcit sí però a més és ultraviolent absolutament bueno hi ha uns immigrants que en la seqüència aquesta final que estem parlant que s'estan disparant els rebels i els soldats hi ha un moment terrorífic els soldats no tenen clar enmig hi ha gent immigrada que està en aquests blocs i que el foc creuat els ha enxampat al mig surten amb les mans en l'aire i els soldats els hi disparen a quemarropa a cap però sense cap punyeta sense preguntar és un moment veritablement dur però dur quan el ser humà ja perd tot el que té d'humà i és un ser perquè es belluga però no per identitat els immigrants estan tractats com animals com animals però és una cosa absolutament esgarrifosa després el protagonista hi ha una insinuació ara que parlem de la qüestió que no hi ha gaire tecnologia però al principi de la pel·lícula recorda-te'n que després que esclata la bomba al bar on ella acaba de comprar el seu cafè amb llet se'n va a la feina ell treballa en un ministeri se'n va a la feina i tots els treballadors en comptes de treballar estan mirant la notícia que acaben de matar l'últim jove de 18 anys és a dir fa 18 anys que la humanitat no està procreant d'aquí correcte que el malcú de qui parteix tot aleshores ningú treballa els funcionaris estan tots mirant la notícia a mi Anxes Castilla sí, sí, sí bueno funcionaria i ho estan mirant per monitors per monitors i tal però aleshores ell se'n va a parlar amb el seu cap l'Owen el Clive Owen se'n va a parlar amb el seu cap i li diu és que m'ha deprimit la mort de l'assassinat del jove de 18 anys i faré si li sembla bé acabaré la jornada des de casa teletreball sí teletreball surt el teletreball claríssim teletreball sí aquí evidentment hi ha un factor de després ja ho he esmentat el fet que pinten el transport públic aquí potser l'Apid i James ja juga amb un avantatge perquè es veu que el metro de Nova York per exemple ja des dels anys 80 que és una zona perillosa vull dir segons com no és gaire recomanable agafar el metro a Nova York ja en els anys 80 però bé a mi m'agradaria fer un esment salvant evidentment totes les diferències perquè no estem ni molt menys igual però el fet que els comportaments de molts viatgers dins del tren o del metro estan deixant molt que desitjar i no hi ha vigilància i jo he vist episodis realment preocupants en fi aviso para navegantes però aquesta pel·lícula del 2006 ja està anunciant que segons com utilitzar el transport públic d'aquí a un temps no serà exactament del tot recomanable com no? perquè bé la reflexió sobre l'art que té el coixí que està allà a la com li diuen allò per cremar carbó que tenen a Londres amb la portada de Pink Floyd del famós disc de Pink Floyd allà allò està convertit en ministeri quan és una central d'elèctrica de carbó a base de carbó que encara existeix però em sembla que ara també l'han readaptat i es dedica a a captar obres d'art de tot el món diu he pogut salvar gran part del David de Miquel Àngel que li falta una gama i no sé què i no he pogut salvar la pietat no? del també del Miquel Àngel no? això no ho he pogut salvar però he pogut agafar uns quants Velázquez i dos golles perquè el de Madrid va ser un desastre o sigui com si a Madrid ja el que deu estar passant a Madrid ja és que ja no deu tenir no? es dona irrecuperable han destruït el Prado no sé són coses aquestes reflexions sobre el no sé ja dic en tot cas podríem deixar un un pèl de de comentari pel proper dia que que l'Anastàcia ens faci també la seva visió i i la rematem en tot cas per si la voleu veure repeteixo el títol Children of Men Hijos de los Hombres Regne Unit 2006 d'Alfonso Cuarón la podeu trobar en plataformes es troba sí sí fàcilment fàcilment a més és una pel·lícula a veure tant tu com jo perquè això ho he comentat abans d'entrar aquí davant el micròfon no som uns apassionats de les pel·lícules apocalíptiques no vull dir no són precisament el tipus de material que ens agradi més sincerament ara a mi un cop refrescada la visió d'aquesta pel·lícula jo veig la pel·lícula l'entenc i la trobo interessant i sóc capaç de recomanar-la ara bé per mi és una pel·lícula dura de veure no no és molt dura incòmoda és molt incòmoda però a la vegada és bona i curiosament el Cuarón que treballa com els altres dos que he dit l'Inyard o particularment l'Arús que treballa en tant la imatge que treballa els tons càlids i tal o sigui és curiós com el Lovetsky en aquest cas ha aplicat una fotografia totalment freda en aquest sentit gèlida tota la pel·lícula no hi ha ni un moment que canviï el to tot és brut d'afanc sembla que estigui a punt de ploure constantment apocalíptica apocalíptica en aquest sentit és apocalíptica absolutament però el que sí és veritat que per mi la pel·lícula tècnicament és una filigrana no no sí sí impecable evidentment el muntatge que és del propi el Cuarón fa multiesmers que es diu perquè en el muntatge està el Cuarón també hi ha Àlex Rodríguez i el propi Cuarón tots dos al muntatge el guió està en 5 el guió és multismerc el Cuarón també el Cuarón també el Cuarón està a tot arreu molt bé amics canviant de terció que dirien per Castella avui tenim que parlar d'una notícia trista que tots ja dèieu conèixer aquest migdia s'ha celebrat el funeral d'una persona extraordinària i un i un cineasta no menys extraordinari com és Agustí Villaronga nosaltres hem parlat d'ell de diverses pel·lícules tenim estem preparant un un parell de de de setmanes seguides en què hi haurà unes converses amb Tomàs Pladevall i per exemple l'Agustí Villaronga va estrenar-se com a actor perquè ell és actor guionista i director va estrenar-se com a actor amb una pel·lícula que va fer la fotografia del Tomàs Pladevall que és Robin Hood Nunca Muere que el dia que passem la conversa amb Tomàs sortirà aquesta pel·lícula em fa gràcia comentar-ho bé a partir d'aquí ell ha fet diverses pel·lícules ha fet tele ha fet teatre però per parlar només de les més importants diríem que és seva Tras el Cristal El Niño de la Luna que són una del 87 i l'altra del 89 el 1999 va fer El Mar que ja és una pel·lícula que té la seva importància després el 2010 en producció d'Isona Passola va fer Pa Negre que és el seu cim comercial i també de qualitat El rei de l'Habana Incerta glòria que va repetir amb el tema de la guerra civil i a Misona Passola de productora una pel·lícula molt interessant potser no al nivell de Pa Negre però jo diria que són les seves dues pel·lícules més potentes sí són d'un dramatisme Pa Negre evidentment és la seva obra mestra és la seva obra mestra és discutible llavors hi ha Nacido Rey que és una pel·lícula que bueno s'aparte bastant això va ser un error diguem-ne s'aparte bastant de lo que és normal amb ell llavors tècnicament està molt bé plàsticament també la fotografia excel·lent però la fotografia de Joan Maria Civit és extraordinària tot el servei de qui paga bàsicament el Villadonga va treballar amb dos directors de fotografia quasi tot primer la primera jaume per a Caula i la segona Joan Maria Civit llavors hi ha una pel·lícula que per mi és molt bona probablement és la més personal d'ell perquè és molt poètica en blanc i negre que és El ventre del mar ah sí El ventre del mar precisament vam tindre aquí el Marcús J.G.R que ha sigut també el el que ha fet la música el compositor de les 5 últimes pel·lícules d'ell una de la tele i 4 i 4 de cine bé queda aquí el nostre homenatge home és una gran pel·lícula és una gran pel·lícula el que passa és que és una pel·lícula també que no és no és no és menys estricta no és comercial exacte és una pel·lícula que t'hi has de posar la veritat és que se'n va una mica potser d'hora en el sentit que algunes altres pel·lícules hagués pogut donar-nos i la veritat la veritat és que el 2023 aquest any i a títol pòstum tindrem l'oli tormenta que és una tragicomèdia patronitzada per Susi Sánchez i que bueno s'estrenarà ell l'ha pogut acabar Susi Sánchez he estat avui al funeral i he parlat amb el compositor amb el Marcús i em va dir que sí que va arribar fins al final de lo que és el muntatge i tal i la pel·lícula queda tal com ell la vol o la volia fins i tot va passar una mica de lo que era el tractament del càncer per donar preferència a culminar la pel·lícula amb tot i això ell tenia un comportament vital important i sempre creia en aixecar-se l'endemà i posar-se a treballar i tal i de fet així ho va fer fins a l'última setmana molt bé queda aquí el nostre record i homenatge per l'Agostí i de la llonga senat un dels grans és un dels grans efectivament llavors farem un breu comentari perquè després tenim dues pel·lícules molt interessants que ens comentarà a l'Ignasi i aquest comentari és per dir-vos que hi va haver la inefable des de fa 15 anys gala del cinema català Premis Gaudí i anem a dir que un any o una notte d'Isaac i la Cuesta s'han portat 5 premis al Carràs s'han portat 4 premis més el premi del públic que segons van dir en la mateixa gala l'ha votat 6.000 espectadors s'han portat val a dir aquests 4 premis que s'han dut a part dels espectadors són els premis importants millor pel·lícula millor direcció i millor guió original són 3 premis importants després hi ha hagut 3 premis per Suro direcció novella i el premi interpretació Vicky Luengo femenina i premi interpretació principal protagonista Pol López i llavors hi ha una altra pel·lícula que és Pacifixion d'Albert Serra que també s'han portat 3 pel·lícules millor pel·lícula no catalana a la fotografia i a la direcció artística potser aquí són premis relativament encertats perquè la factura de Pacifixion és boníssima és molt acceptable és boníssima a mi és una pel·lícula jo soc bastant de Serra a mi és una pel·lícula sí oh sí sé que no compartim aquest gust però a veure no tot de Serra no tot Serra és de la meva corda no el Pacifixion és del més digerible però dura massa jo crec que dues horetes ja hauria hagut a mi em sembla de les millors sí probablement estaria d'acord perquè per exemple la penúltima Liberty em va deixar una mica fred jo és que literalment no l'aguanyo normalment no l'aguanyo la mort de Luis XIV em va semblar molt interessant i molt pel·lícula també bueno potser sí també d'acord en fi escolteu això és el que he donat de si no però és que és una pel·lícula que fins i tot té factors de gènere no perquè hi ha com una tensió evidentment hi ha com tot un complot en contra del representant francès a les illes no i també hi ha algunes referències velades o que els hi pots trobar a l'actualitat perquè hi ha uns complots internacionals unes proves atòmiques una mica així d'amagatot i la hipocresia i la hipocresia de l'estat del govern totalment francès no? que diu no, no nosaltres no farem res i evidentment el plaer final està més cagat faran la prova atòmica passant damunt de la voluntat dels que hi viuen dels nadius d'aquestes illes vull dir hi ha una cosa també del pacífic un premi d'aquesta gala que m'agrada molt i ens agrada que em consta és el premi d'honor Miquel Portemoy i aquesta vegada està per un col·lega un il·lustre col·lega el Jaume Figueres Mister Belvedere de Fotogrames i que és precisament també successor en el premi del nostre estimat amic Tomàs Pladevall que el va guanyar l'any passat amb això jo deixaria aquí el que és sens dubte és un premi ben guanyat el que passa és que el Carràs estava com donat estava venut que havia de ser el Carràs sí a veure no sé és com una religió has devingut una religió hi ha una cosa que em reconforta i és que almenys no s'han posat com l'any anterior a distribuir premis amb els actors aquests que no són professionals perquè a mi l'any passat va ser una mica de jutjat de guàrdia és un atemptat a la gent que està vivint d'això i que a més a més es deixa la vida moltes vegades per treballar en teatre moltes hores estudiant papers etc. clarament menys mal en aquest sentit hi ha hagut correcció diguéssim però és que el Carràs està ja tan premiada i reconeguda per tot arreu que escolta per exemple la Maria Ripoll que nosaltres la vam veure al Barcelona al final festival aquesta de nosaltres no ens matarem amb pistoles a mi em va semblar un exercici a veure no era una pel·lícula perfecta però el que és la relació entre amics que fa temps que no es veuen i com van sortint les coses els diàlegs com es va generant l'atenció a mi em va semblar una pel·lícula que crec que hauria merescut alguna cosa mira hi ha una altra pel·lícula que no sé si l'has vist tu que és Mantícora Mantícora de Carles Vermut sí en Vermut és un realitzador interessant aquesta pel·lícula és una pel·lícula també una mica difícil però escolta hi ha un treball d'una noia que és Chloe Valdés em sembla no voldria ara equivocar-me que per mi allò era el premi d'interpretació femenina d'aquest any Zoe Zoe Valdés crec extraordinari l'has vist tu? no no no tinc Mantícora escolta és interessant de repescar-la és interessant no no me l'apunto molt bé bueno tenim dues pel·lícules que apunten a Oscars i i el company Ignasi les ha vist i ens sap parlar d'elles però una és estrena Babylon Babylon evidentment del del Damien Chacel no sí el director de l'Alhan jo he de dir que sí exacte jo he de dir que en Chacel és un home que m'estava interessant molt però que estic perdent una mica la fe amb ell no és a dir Whiplash em va semblar sobre el món del jazz una pel·lícula absolutament impressionant i era pràcticament amb la que s'inicia no com a realitzador pràcticament evidentment que té una trajectòria prèvia però però com amb curs i tal però i Chacel el tàndem Chacel Justin Harwitz que és qui li fa la música la música de les pel·lícules és Justin Harwitz era un company seu de facultat es van conèixer allà i tots dos van allò com carn i ungla cada vegada que hi ha una pel·lícula el que passa és que en aquesta ocasió no sé si això ha sortit prou bé perquè la banda sonora de de Babilon és que és calcadeta calcadeta la la lan vull dir vols que posi un fragment de què? de Babilon no aquest fragment no que és el de l'orgia aquest aquest és el fragment bo has posat el fragment bo Bé precisament aquesta peça és bona és amb la que arrenca pràcticament la pel·lícula que hi ha una orgia un ritme intens una orgia d'aquestes dels anys 20 que són mítiques des del famós doble volum de Hollywood Babilonia que et parlen o hi ha una novel·la esplèndida sí que és la de los actores son un asco del del guionista aquest de tot joveu de tota la vida però Hollywood Babilonia suposo que deu estar dintre de la inspiració de Chasseu probablement per l'arranc perquè evidentment aquestes orgies en cases en mencions del Hollywood dels anys 20 doncs s'explica i és un tema molt recurrent no? no sé si recordes aquella pel·lícula de la Raquel Wells Fiesta Salvaje sí que a més a més és que surt el mateix el fàtix aburcal que va que era un actor bueno era un lampista algú el va veure i el va portar a fer pel·lícules i queia molt bé era un personatge que feia pel·lícules còmiques evidentment amb la seva amb el seu volum doncs clar la cosa era molt simpàtic aquest senyor va matar una noia perquè li va penetrar amb una ampolla a les parts baixes i això ho van tapar com van poder però és a dir que passaven coses molt bèsties i realment en Xassel aquest ambient absolutament fora de tota mesura amb droga, amb begudes amb la gent fent l'amor d'allà mateix i sense cap problema nois i noies nus un elefant de fet la part principal quan comença la pel·lícula estan intentant transportar un elefant cap a la mansió que està en un punt elevat de Hollywood i bueno, hi ha un moment no l'expliquem no l'explico perquè és d'un caire escatològic absolutament excessiu deixa't dir de parlar absolutament excessiu és una pel·lícula excessiva en Xassel jo crec que s'ha passat s'ha passat des dels anys 20 va fins als anys 50 no? cobreix aquest arc de cinemood no o sigui la pel·lícula cine sonor la pel·lícula em sembla que comença l'any 28 sí queda en res com tots sabem any i mig dos anys perquè aparegui el cinema el 14 de jazz de fet prèviament ja hi havia pel·lícules que fragmentàriament canònicament sempre s'ha dit que és el 14 de jazz però no és cert no és la primera pel·lícula bé, és igual en tu cas clar, agafa aquest aspecte de cantant d'obre a la lluvia aquest magnífic musical que parla doncs del trànsit entre el cinema mood i el cinema sonor Brad Pitt precisament fa el paper d'un actor que inventat està inspirat segons diuen amb John Gilbert ah, John Gilbert que va tenir un final que va acabar alcoholitzat i tal però és que alcoholitzats pràcticament estan tots en aquesta pel·lícula veuen jo el que dic és jo no sé com t'era en fetxa ja perquè vull dir és una cosa increïble estan veient contínuament recorda que a l'època per exemple de de Franky Bogart sí també bevien John Huston Howard Hawks i tot aquells li fotien John Huston jo crec que era un home d'una natura extraordinària el Peck and Peck ja n'has parlat tu abans el Peck and Peck era un passat de rosca però el Peck and Peck va morir relativament jove no sé si amb 60 alguns anys només però és que John Huston no, aquests es feien vells John Huston va arribar a 90 a pràcticament 90 i dius aquest home ve ben tota la seva vida perquè no se n'estava de res unir-la i fumant unir-la des de si hagués fet bondat aquest home potser encara viuria no? no ho desgardeix bé la qüestió és que Babylon és una pel·lícula que entra enjoenant-nos a tots ens presenta tot un seguit de personatges típics com és el de Brad Pitt no? el que fa aquest Jack Conrad inspirat en John Gilbert la Margot Robbie que és una ningú ve del lupen pràcticament perquè té un pare que és alcohòlic també i un desastre i la mare tres quarts del mateix però ella ha de terminar ella és una estrella trepa i és una trepa però amb una habilitat impressionant la qüestió és que gràcies a existir aquesta festa on no l'ha convidat de ningú aconsegueix feina i enjuberna és a dir té una natura com a actriu innata sap plorar sap fer com a actriu m'agrada la Margot Robbie estàs d'acord? és absolutament és un animal cinematogràfic és un animal cinematogràfic i té aquest cantó brètol també perquè també li agrada fer de dolentot aquí fa una barreja i posa una mica d'aquest altre cantó però evidentment és una actriu que quan fa de reina Isabel la pel·lícula aquesta darrere que ens parlen de Maria d'Escòcia doncs Maria reina dels escocesos no? em sembla que se'n deia amb la Saurci Isabel reina d'Escòcia no? no, no Maria reina d'Escòcia o Maria Maria Isabel era la reina d'Anglaterra sí, sí però la Margot Robbie fa de Isabel fa precisament d'Isabel primera en fi l'estat de fer el paper seriós és la primera en fer-lo realment és d'una ductilitat i a més xucla la càmera té un poder té un rostre que els ulls que té probablement xucla la càmera se la fa seva realment tu ho has dit un animal de cinema però de primer ordre bé doncs potser aquestes coporets van molt bé pel personatge que fa perquè realment és una trepa impressionant però clar és la reflexió que fa la pel·lícula una mica que ja podem intuir des del principi que viure d'aquesta manera et porta cap a l'autodestrucció i en certa mesura és el que els passa a un bon gravat dels personatges n'hi ha molts n'hi ha fins i tot evidentment la periodista de periodisme groc de premsa groga que evidentment pot enlairar o ensorrar carreres cinematogràfiques tot és molt precari tot és en fi és impressionant però clar juntament a aquestes escenes i a aquestes seqüències interessants n'hi ha d'altres que i sobretot a mesura que avança la pel·lícula que és excessivament llarga 3 hores i 10 minuts per narrar-nos això no calia perquè tampoc és una pel·lícula d'una gran profunditat jo jo sí que veig el que a mi més m'agrada d'en Damien Chacel que està a Weeplash que està a La La Land i que està aquí i que potser jo també està a Fersman que a mi em sembla una pel·lícula absolutament equivocada de plantejament jo no Fersman està fet en primers plans recorda que parla del primer home el Louis Armstrong el primer que trepitja la lluna però és una pel·lícula errònia o sigui no pots fer una pel·lícula de gran pantalla en primers plans tota l'estona per molt per molt asfixiant que fos estar dins de evidentment la la càpsula que està aterrant no és no és Guana de Arcox no pots estar fent això jo és que estic molt en contra dels primers plans en línies generals ja com a concepte en cinema el primer pla a mi em sembla un assassinat però que no dic que de vegades no sigui necessari quan és necessari d'acord és un recurs oportú d'acord però el que no es pot fer és una pel·lícula en primers plans tota l'estona no es pot martiritzar l'espectador m'enxaques el cervell de l'espectador en fi first man la deixo a part perquè no em va agradar gens no em va interessar en absolut però bé el tema central d'enxacer que és tot allò que has de deixar pel camí tot allò que has de sacrificar per aconseguir el que vols això està a Whiplash és l'essència de Whiplash i de fet és l'essència de La La Land i després hi ha un altre aspecte que m'agrada molt de Cecil que és aquest sentit còsmic que té del temps de la vida i del temps clarament La La Land és els 5 minuts aquests finals el clip aquest en què l'Emma Stone mentre està amb el seu marit mirant el el xicot Gosling no? se'n diu? sí el Ray Gosling doncs està allà tocant el piano i ell està imaginant el que hagués estat la seva vida amb ell si hagués sacrificat part de les seves ambicions que no ho fa i per això evidentment arriba a ser una estrella però és a dir els 5 minuts aquests finals de La La Land ens semblen absolutament magistrals o sigui són 5 minuts d'una vida inventada és a dir aquesta dimensió còsmica el que tu deies evidentment la pel·lícula passa els anys 20 i el primer any dels anys 30 és l'art que cobreix de temps l'art temporal hi ha un personatge que també acaba fracassant i menjat per és una persona de molta valua però acaba menjat que és el personatge de Manny Torres que el fa un actor que a partir d'ara se'n parlarà d'ell que és en Diego Calva i evidentment hi ha un salt als anys 50 han passat ja 20 anys un actor llatí és un actor llatí mexicà i fa de mexicà o sigui fa de mexicà que està intentant obrir-se pas a Hollywood aleshores hi ha un salt als anys 50 efectivament 20 anys després quan ja és ningú i fa una visita diguem-ne a uns estudis la porta del qual s'assemblen massa la de la Paramount que per cert són els que finalment distribueixen la pel·lícula sí ja ho he vist però no es diu Paramount però són les portes del Paramount ja bé la qüestió està que té aquesta cosa còsmica i aquesta cosa el que has de deixar pel camí per triomfar i el triomf és una cosa que fins a cert punt un cop l'assoleixes potser no valia tant la pena és a dir per tot el que has hagut de deixar està a l'Al-Al-An està a Wiplash i està aquí evidentment és una mica el de Blond sobre la Marilyn l'any passat per exemple estem parlant de l'Star System i com destrueix l'individu les persones aleshores la pel·lícula funciona en aquest sentit però clar massa llarga i es va diluint en tòpics en situacions que fins a cert punt acaben una mica avorrint i et fan mirar el rellotge una mica ja seria hora d'anar acabant Escolta Ignasi fes-nos cinc cèntims de tard que apunta a pel·lícula interessant també més que interessant estem parlant d'actrius fortes la Margot Robbie aquest Blanchett és que es menja la pel·lícula és a dir el propi director el Todd Feld que si no te'n recordes el Todd Feld és el pianista d'Ice Weishat o sigui l'amic de Todd Cruz evidentment com a actor ha fet altres pel·lícules però com a director doncs em sembla que és la tercera o la quarta evidentment la més rodona molt interessant aquest personatge és una compositora i pianista inventada però és un personatge tirànic no mira fila prim tothom està el seu ell és deu i per tant en quin temps transcorre l'acció actualment actual no és mòbils i tal sí sí mòbils ordinadors i el que cal molt bé ell és lesbiana però hi ha una escena molt bona que està donant una classe i li surt un alumne que és o sigui és que li diuen de tercer gènere és a dir ni masculí ni femení no se sent ni una cosa i a més ell és negre aquest Blanchett comença a parlar de Bach i com et mira Bach i tal i l'alumne aquest li diu a mi Bach no m'interessa perquè és massa masculí diu ell és massa masculí i a més és música per blancs es nota massa que és una música pensada per blancs aleshores aquest Blanchett que és lesbiana per tant molta afinitat amb Bach des del punt de vista sexual tampoc segur que no no el té però aquí és el moll de la pel·lícula diu el Bach parla amb els déus què nasos importa que sigui blanc negre o groc o del color que sigui que sigui masculí femení què més dona Bach que està en contacte amb els déus és divina és un creador divin i ella també és divina i evidentment va generant enemics hi ha una alumna que se li suïcida una exalumna que se li suïcida perquè no li ha volgut donar es veu que havia tingut una relació també amorosa però trenca amb ella i no li dona cap oportunitat professional i acaba per suïcidar-se li busquen les pessigolles quan fa aquest comentari defensant Bach parla de permits parla de masturbació i d'altres coses que la veritat no venen gaire al cas però aleshores fan un muntatge i per les xarxes socials surt masturbació amb total la deixen per terra los dos temps actuals evidentment és tan deu que acaba ella mateixa posant-se de quatre grapes grapes amb els moments que vivim l'efecte de papallona és immediat exacte bé la qüestió és que és una pel·lícula magistral que ens obliga és un film penetrant tanca tu mateix sí és un film penetrant que parla de l'odiví i d'abismes perquè ella mateixa està d'un film