Chinatown, Poor Things i La zona d’interès: Polanski, Lanthimos i Glazer entre el noir i l’Holocaust

Cinema sense condicions. A CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL CIDADE NO BRASIL La família Manson, quatre membres d'aquesta família, va irrompre a la finca que tenien el Polanski i la Sharon Tate i van matar la Sharon Tate i a quatre persones més. Uns amics que estaven allà de visita i una persona del servei. Fins al dia següent, a primera hora del matí, quan va arribar la senyora de la feina, no es van donar compte del desastre que havia ocorregut i a partir d'aquí es va desencadenar tota la recerca, captura, judici i condemna de la família Manson. Aquest dia, precisament, estava a Londres iniciant un rodatge, el Román Polanski es va enterar, va abandonar el dissabte, el rodatge, mai es va reprendre aquell rodatge i llavors el director que estava en una fase inicial d'enamorament amb Sharon Tate va tindre un cop molt fort i d'ell en van sortir un parell de pel·lícules estranyes. Una és una adaptació de Shakespeare, Macbeth, amb la que va carregar molt les tintes amb violència i també amb probablement la mala llec que portava continguda. Aquesta la va fer el Regne Unit i després va rodar també una pel·lícula no menys, sinó molt més encara estranya que aquesta, una pel·lícula que es diu En signe d'interrogació, què? Que la va rodar a Itàlia, amb la cine i rom. Realment són dos punts febles dintre de l'obra de Polanski que precisament abans d'aquestes havia fet probablement una de les seves obres mestres més celebrades i que al llarg del temps s'ha contingut mantenint així. Nosaltres hem parlat d'ella i l'hem tingut com a clàssic, estic parlant de La semilla del diablo. La semilla del diablo va ser un punt d'inflexió altíssim amb el que és l'obra cinematogràfica de Polanski. Ell estava en plenitud de facultats i aquí ho va demostrar. Llavors, entre l'assassinat de Sharon Tate i Chinatown, es produeixen aquestes dues pel·lícules que podríem dir que són d'una transició per passar el dol i la ràbia per tot el que havia corregut. I un dia del mes de maig del 73 es va presentar Jack Nicholson, amic de Polanski, es va presentar a casa seva amb un guió sota el braç que estava signat per un il·lustre guionista com és Robert Town. Robert Town, perquè tingueu una idea, és el guionista de The Last Detail, l'último deseo, Chinatown, Xampu, Greystock, Mission Impossible 1 i 2, El Padrino 1, 2 i 3, Yakuza, etc. També va ser director de quatre pel·lícules i actor amb tres pel·lícules més. És a dir, Robert Town és una persona de gran prestigi a Hollywood i ell havia escrit el guió de Chinatown pensant en que fos interpretat per Jack Nicholson. Efectivament, Jack Nicholson va rebre el guió i li va agradar moltíssim i el primer que li va dir a Robert Town, diu, sí, molt bé, jo accepto, però tinc que parlar amb Roman Polanski perquè, en tot cas, vull que aquest guió sigui rodat per Roman Polanski. I, tal com dic, el mes de maig del 73, va trucar a la porta de Polanski, li va lliurar el guió, que eren 180 pàgines en aquell moment. Polanski el va llegir amb dues nits i li va agradar molt. Li va dir amb el seu amic Nicholson que estava disposat a fer la pel·lícula, però sí que és veritat que hi veia algun inconvenient amb el guió. En primer lloc, l'extensió. Sobretot, creia que es tenien que treure algunes subtrames que hi havia perquè, bé, formava part d'això, d'una revisitació, com veureu, del cinema negre clàssic. I amb el cinema negre clàssic, que hi havia dos investigadors de referència, com era el Simon Spade, i després, o sigui, el que havia escrit Raymond Chandler, i també el que havia un altre il·lustre investigador privat, que era el que havia fet les obres d'Asile Hammett. Tant amb l'un com l'altre, ho veiem amb les pel·lícules que va fer, per exemple, el John Huston, que aquí treballarà com a actor, que va fer com a director John Huston el Suenyo Turner, el Com Maltes. Estaven farcides aquestes pel·lícules i un el Suenyo Eterno de Hoverhocks, de subtramas. Eren molt aficionats a barrejar i complicar una mica el guió. No sé si era expressament per distreure l'espectador i conduir-lo cap a el que realment interessava, que era l'acció del protagonista, però, en tot cas, això no anava amb la idea de Polanski, i Polanski va fer una criba important en aquest sentit i, a més a més, li va demanar una criba del guió i li va demanar, també, amb el guionista, Robert Town, que passés amb ell un temps repassant-lo, reformulant-lo, a base de vuit hores diàries durant dos mesos. Això va ser una reforma important, a base de suprimir algunes coses, afegir-hi altres, per exemple, hi ha una escena d'amor a la pel·lícula que la va voler introduir el Roman Polanski, perquè li semblava interessant, entre el personatge que interpreta la Fai d'una web i l'inspector privat que interpreta Jack Nicholson. Després, també, va insistir molt i al final ho va aconseguir en canviar el final. Aquí, el guionista no estava d'acord i va haver discussions bastant fortes entre ells. Finalment, es va emportar el gat a l'aigua el director i, efectivament, es va fer el final de la pel·lícula que, en principi, estava previst una mica endolcit, deixant, no direm un happy end, però gairebé. I, en canvi, el que li va interessar i va acabar fent Volansi va ser un final duríssim d'aquells que es recorden i queden per la història del cinema com un final que no deixa contemplacions i que realment és de tins netament que recorden la tragèdia més absoluta. La producció de la pel·lícula va estar feta per Robert Evans. Robert Evans ja coneixia la forma de treballar de Roman Polanski i, des del principi, li va posar totes les coses i totes les possibilitats i facilitats perquè tirés endavant la producció de la pel·lícula. La pel·lícula la va produir la Paramount, que també, clar, tenint en compte que havia tingut un èxit importantíssim tant de crítica, sobretot de crítica però també de públic, la semilla del diablo, Polanski tenia una carta de presentació extraordinària com per afrontar un guió que era una mena de revitalització del cinema negre dels anys cinquanta. Efectivament, amb Robert Evans es van posar mans a l'obra i una vegada va estar bastant perfilat el guió, Mike Fenton, director de càsting, va optar, o sigui, va estar treballant amb el càsting i va optar inicialment pel paper que acabaria fent fa i d'un moment va optar primer per Ali McCraw, esposa del productor Robert Evans, precisament. Però resulta que Ali McCraw acabava d'interpretar la buida amb Steve McQueen, es va enamorar, es va divorciar i es va casar amb Steve McQueen. Per tant, automàticament, per raons òbvies, ella va quedar descartada. Llavors, es va pensar també en tantejar a Jim Fonda que havia acabat de rebre l'any 1972 l'Òscar per Cliud, d'Alan Hill Pequila. Però no van arribar finalment a un acord entre ells i sí que va ser acceptat de bones a primeres fer la pel·lícula per Fai Donovenyo. Un actriu que estava en un bon moment. El mateix any va fer El color centllames que, bé, és una pel·lícula de gran recorregut i amb aquesta mateixa, Chinatown, li van posar a disposició de Polanski un pressupost que va acabar sent de 6 milions de dòlars i perquè es feia una idea només el primer any d'explotació la pel·lícula ja va recaptar 30 milions de dòlars. És a dir, això ens dona una idea de l'acceptació que va tindre la pel·lícula tot i que si teniu el plaer de veure-la comprovareu que és una pel·lícula molt interessant, molt bona per diferents sentits, però tampoc és una pel·lícula fàcil ni que sigui acomodada per l'espectador en el sentit de gratificant de veure, etcètera. És una pel·lícula que primer t'exigeix una mica de diguem de disposició a entendre i seguir la trama i després el seu contingut és un contingut que tal com he apuntat abans i després continuarem comentant és un contingut molt molt dur i que rarament s'ha vist amb pel·lícules del cinema americà. Bé, per aquesta banda teníem ja el paper de... que interpretaria Fai Dunaway que és el d'Evelyn Mulray. Com m'he dit abans, el guió va ser escrit pensant que el protagonista seria Jack Nicholson i el seu paper i el seu paper és el de l'inspector Gittes. Per tant, tenim els dos protagonistes, l'inspector Gittes, Jack Nicholson i Evelyn Murray, una senyora de la Societat Acomodada de Los Àngeles, esposa d'un director de projectes tècnics hidràulics que és una persona pel que se'ns mostra en el començament de la pel·lícula d'una gran integritat i que no està d'acord amb alguns comportaments tortissers que s'estan fent amb l'administració d'una profunda sequia que estava vivint en aquells temps, estem parlant de 1934, la ciutat de Los Àngeles i que consisteixen en desviar aigua dolça de pantans cap al mar per una banda donar aigua de passada abans del desaigua a finques de gent que han comprat de manera corrupta a baix preu i deixant el que és l'aigua de boca per la gent que viu a Los Àngeles amb unes condicions molt precàries aquest home conquesta en contra d'aprovar determinades actituds que condueixen a favorir aquests interessos partícules es trobat mort naturalment assassinat i a partir d'aquí hi ha una investigació una persona suplantant la identitat de la seva dona demana el nostre protagonista Jack Nicholson inspector Guides que es faci càrrec de seguir en primer lloc el comportament com a marit i amb una possible infidelitat d'aquest home de l'enginyer hidràulic i després més tard serà la pròpia dona en aquest cas ja la fai d'una ue la que demanarà també a l'inspector que es faci càrrec de la investigació de la mort del seu marit bé aquests són una mica els plantejaments bàsics després la història es anirà complicant com veureu i fins a arribar a un punt important que és l'aparició d'un personatge altament inquietant i sinistre que és el que interpreta John Huston el famosíssim director de cinema i també un actor important que precisament feia uns anys havia guanyat un Oscar per millor actor secundari a la pel·lícula El cardenal d'Odo Preminger bé John Huston va fer aportacions molt importants al seu paper perquè li dona en primer lloc la personalitat de Huston 1,95 m d'alçada una prestància és ja una diguem que té un magnetisme que desprèn a partir de la de la seva presència a la pantalla i en aquest cas aquest magnetisme es veu incrementat per el que he dit la conducta impròpia que manté com a marit i com a pare de la la família aquesta que componen amb la fai d'una oi bé tenim ja completat la base de l'estructura important dels actors i actrius només val la pena esmentar que a la pel·lícula es va reservar un petit paper el mateix Roman Polanski el Roman Polanski fa aquí el paper d'un dels sicaris que en un moment determinat de la pel·lícula rodeixen amb l'inspector amb el guits que interpreta Jack Nicholson i com a advertència futura si no deixa d'investigar li fa li talla el nas li fa un tall important el nas que curiosament doncs durant mitja pel·lícula ha d'anar amb un vendatge unes tirites grosses etcètera que li li posen una cara complicada això fa que sigui un dels moments de recuperació de records que tenim del cinema negre és a dir ja per exemple per aquesta banda ens recorda una una pel·lícula que es titulava el borde del pel·lícula Teoto Preminger en què també el protagonista porta una tirita a la galta per una altra banda tenim un moment en què hi ha una discussió molt pujada de to entre Jack Nicholson i i Jack Nicholson li dona unes bofetades sonores acompanyades d'empenta que recorden molt les bofetades de Glenfort a Gilda aquesta seria un altre apunt que ens remet com a una recuperació o homenatge al cinema negre clàssic i un altre podria ser un moment que aquest és d'un humor per mi típic de Polansi i que segurament va secundar encantat de la vida el propi Nicholson i és que hi ha un moment en què la fai d'una ue li diu mirant-li al nas diu i fa mal el nas i l'altre la mira amb sorna i li diu bueno no només quan respiro és a dir hi ha una mica aquesta barreja de de cinisme i i també de de humor una mica negre que fa avançar per molts moments la pel·lícula igualment igual que veiem amb els personatges que fa Sam Spade el alter égor de Chandler veiem a vegades el seu tractament en els policies que és notablement despectiu i ironitzant i que alguna vegada li costa també algun mastegot de més precisament perquè els toca el veure viu no bé el rodatge s'iniciaria el 29 el 28 de setembre del 73 i només començar ja hi va haver un altre problema estem parlant del director de fotografia el director de fotografia inicialment el que va buscar la productora i va fitxar en principi amb molt encerc era Stanley Cortez que és el director de la extraordinària fotografia del quarto mandamiento d'Orson Wells de 1942 i per exemple una de les que últimament hem tingut aquí com clàssic de la setmana que és la nit del caçador de Charles Lawton de 1955 és a dir només encara que només fos per aquestes dues que em va fer molt més es tractava d'un gran professional tot i que és veritat que amb aquests 20 anys que van passar del 55 al 74 que es va fer a Chinatown ell es va posar es va acomodar una mica fent de director de programes de televisió i de filmacions de films de telefilms i llavors és possible que deixes una mica el que és la fotografia creativa en qualsevol cas Roman Bolanski va creure que no li donava el to a la imatge que ell volia de Chinatown i llavors es van decidir substituir-lo per John A Punt Alonso que tenia 26 anys menys que Cortés i efectivament era un home que malgrat la seva joventut estava molt treballat perquè formava part i havia après a la factoria Corman Corman com sabeu un productor director etcètera que va fer escola i llavors en aquest cas Alonso es va identificar ràpidament amb la forma de treballar de Bolanski i d'ell surt un dels motius importants per convertir Chinatown en una pel·lícula que és com una mena d'isla de l'altre aparcat amb la filmografia anterior extraordinària cul de sac cuchillo a l'agua repulsió el baile de los vampiros i sobretot el cim anterior a Chinatown que representa la semilla del diablo i el que serien després el que podríem dir una vegada passen alguns moments de dubte com va ser per exemple Pirates i alguna pel·lícula més que no va acabar de ser reixida per part d'ell però després ja torna a agafar una altra vegada el rumb de lo que és una obra personal a partir d'un altre problema que entre cometes avancem aquí que es va produir al cap de 7 o 8 anys de l'època en què estem i és que ell va rodar Tess Tess d'Urbevil amb Nastàcia Kinski i bé com que ja sabem com era el nostre amic Polanski de de Fameller doncs li va agradar molt la Nastàcia ell com que era un gran fotògraf i estava cotitzat va va fer un book per basar Holmes i va posar fotografies d'Anastàcia 17 o 18 anys despullada cosa que va cabrejar moltíssim a Klaus Kinski el seu pare i li va valdre algunes crítiques per si això fos poc després com sabeu tots va tindre un altre problema aquest molt més fort amb la justícia i és que va conèixer una noia de 13 anys va estar parlant amb la seva mare i amb ella li va demanar a la mare per fer-li unes fotografies també va fer les fotografies les va publicar a Bogejón i aquí va vindre després la denúncia de la mare que Polanski es havia emportat la filla al llit i l'havia violat amb 13 anys va ser detingut a Beverly Walser un hotel en el que estava en un moment de transició de rodatges Polanski per la policia americana després d'una manera una mica podríem dir que de pel·lícula també va acabar sortint amb avió d'Estats Units en el que si no sens dubte ha sigut jutjat per aquest problema i haguera vist presó durant molt temps i se'n va anar cap a París on ha estat pràcticament isolat i afincat i amb problemes per sortir i per passar port degut a que continués sent buscat per la justícia americana clar entre aquests dos problemes l'assassinat deixant una estona per una banda i el problema de la violació o presumpte violació per l'altra aquí hi va haver un punt que podríem dir artístic important que és Chinatown que és una pel·lícula extraordinària de gènere jo no parlaria d'obra mestra en aquest cas així com sí que no no tinc cap inconvenient en fer-ho de la semilla del diablo però després això lògicament va afectar no solament el seu estat d'ànim sinó també el seu estat físic i mental perquè va haver de passar a tindre més convivència amb advocats i jutges sobretot advocats per això que amb gent del cinema i per tant fins que no va conèixer a Emmanuel Senyer que li va donar alguna estabilitat amb la que continuï vivint ara fins llavors jo diria que va estar una mica en una fase de creativitat l'estrada per tots aquests aconteixements bé podríem dir que per acabar que l'aplícula tal com he dit abans té un final que Polanski el va voler canviar no el va voler deixar endolcit i llavors aquí no us el revelaré però sí que ja us avanço que és per mi un dels finals més extraordinaris i que queden a la memòria de l'espectador que ha vist la pel·lícula per sempre és una fita tot això ajuntant ara ja fent recopilació del que és la producció el que és el leng artístic que és extraordinari tant Dunaway com Nicholson com John Huston estan fabulosos estan amb estat de gràcia tot i que us tinc que dir una cosa he estat llegint bastant sobre les condicions de rodatge i resulta que va començar la cosa bé entre entre Polanski i Fai Dunaway però aquí hi havia un problema que no és menor i és que el cachet de Jack Nicholson era de 500.000 dòlars i el sou que li van pagar a Fai Dunaway era de 50.000 dòlars és a dir estem parlant d'un 10% no sé si en el moment en què es va enterar d'això es va cabrejar una mica li va entrar la cosa aquella d'estrella perquè ja era una estrella ella en aquell moment total es va mosquejar un dia durant el rodatge per una repetició de preses etc i Polanski que també ja sabem com era doncs va passar per allà i va agafar i li va estirar un cabell cosa que va posar histèrica a l'actriu que se'n va anar al seu camerino i no sortir no sortir d'allà fins que finalment hi va haver d'anar el van cridar i van enviar allà el seu representant el representant va estar moltes hores intentant convèr-se-la perquè ella volia exigia que la productora canviés el director cosa que naturalment la productora no estava ni de bon tros disposat a fer-ho i bueno finalment van arribar amb un consens d'acabar la pel·lícula però a partir d'aquest moment les instruccions a la FAI d'un oi eren donades a través de la intervenció del seu representant o sigui ell li anava dient Roman vol que facis això etcètera així va anar una mica també el rodatge com heu vist no va ser precisament una baixa d'oli però com sol passar algunes vegades no sempre no crec que això sigui l'ideal que busqui cap director ni els actors però a vegades passa que de condicions extremes en surten productes meravellosos i aquest és el cas de Chinatown una pel·lícula ja dic isolada dintre de l'obra de de Polanski i que jo crec que marca un abans i un després del cinema negre americà és a dir a partir d'ella així com els clàssics americans de cinema negre estaven una mica referenciats a partir o previ a la primera a la segona guerra mundial aquí aquest està a les acaballes de la guerra de Vietnam no cal dir que tot l'equip en general tot l'equip estava en contra de la intervenció americana a la guerra de Vietnam i a partir d'aquí hi va haver tota una sèrie de pel·lícules els anys que estem al 74 doncs la segona part dels anys 70 i els anys 80 s'han produït obres com Scorsese Coppola etcètera que han sigut extraordinàries i que segurament fins i tot amb l'estètica per exemple el barret de Nicholson l'estation és un barret que després ha estat copiat utilitzat per molts dels actors i de l'Star System referit a pel·lícules com aquesta de gánsters etcètera i ja dic és una pel·lícula que segurament ha marcat aquest punt d'inflexió entre el cinema clàssic passat i un nou cinema de gánsters podríem dir que seria el que vindria a continuació de Chinatown Molt bé Fins aquí la referència en aquesta pel·lícula i ara entrarem en una zona d'interès Endavant Biel Bé aquest tall de la banda sonora de Poor Things Pobres criatures ens introdueix en el comentari d'una pel·lícula que està de rabiosa actualitat que la podeu trobar la majoria dels cinemes de Catalunya i suposo de la resta de l'Estat és una pel·lícula que està dirigida per un director molt particular per mi un gran creador que és grec i que es diu Jorgos Lantimos Jorgos Lantimos és director diguem que va ser conegut internacionalment a partir del 2009 per la pel·lícula Canino que va guanyar el premi una certa mirada al Festival de Cinema de Canes d'aquell any després ha fet films com Langosta Alps El sacrificio d'un ciervo sagrado La favorita que és l'última que es havia estrenat d'ell i ara ens arriba Poor Things pobres criatures o no sé potser en català seria allò de criaturetes en fi està basat en la novel·la d'Alasder Gray i és un tractament que podria per una banda podria ser un conte de fades és de fet un conte de fades i per una altra banda podria ser una representació femenil del mite de Frank Stein de Mary Shelley aquí Jorgos Lantimos es va basar primer en aquesta novel·la però després va agafar la complicitat que ja ve de fa uns anys i fins i tot la va incorporar a la producció a l'actriu Emma Stone Emma Stone va participar jo crec de manera bastant important perquè només cal veure la pel·lícula per donar-se compte que el que està fent Emma Stone no és una interpretació és pràcticament un curs de cinema és que està continuament trencant trencant mollos amb el seu esdevenir és a dir està interpretant una persona que té una dona que té el cos de dona però que té el cap que li ha sigut trasplantat de qui ve la cosa franquistainiana li ha sigut trasplantat després d'un suïcidi en el que comença la pel·lícula d'ella i mentre està i mentre està amb el rigor mortis un doctor que té uns mètodes una mica digués-se poc ortodoxes que està interpretat per Wilhelm Dafoe li fa el trasplantament ella estava embrassada del cervell de la criatura que portava ella dintre llavors tenim el cervell d'una criatura que està en plenitud d'aspiracions per aprendre per conèixer per saber de tot i per una altra banda en la inseguritat lògicament d'un cervell i d'un cervell sense experiència situat en un cos d'una persona adulta o sigui aquest material lògicament li fa donar uns girs interpretatius a la temàtica que ens planteja l'Àntimos i aquesta temàtica com que hem dit que està feta dintre d'una història que ens situa en el terreny del conte la pel·lícula sobretot al començament barreja blanc i negre i color i per damunt de tot estèticament hi ha un interès molt gran amb la utilització que després es va moderant encara que es manté en certa forma del gran angular i el grandíssim gran angular gairebé l'ull de peix per deformar la imatge i donar-nos una visió de conte gòtic que després a mesura que avança la pel·lícula i també avança la narració i també avança les experiències que va agafant la protagonista es va convertir més en un en un entorn podríem dir d'un cert barroquisme bé tot això s'ha de s'ha de posar en qüestió que no no és sorgit així de de la immediatesa o del guió pròpiament dit sinó que estem dintre d'una forma de treballar i d'expressió del propi l'Àntimos l'Àntimos és un creador poc ortodox és un home brillant però amb els seus amb les seves pel·lícules anteriors i aquesta es pot reconèixer en diverses d'elles sobretot amb la favorita jo crec que té uns punts de contacte més enllà de la pròpia Emma Stone claríssims però aquí Bella Baxter que és el personatge d'aquesta jove que està revivida a través del científic Golden Baxter que és el doctor que resulta que ens fa un recorregut marcadament des del principi marcadament i profundament feminista que no deixa en cap moment de ser punyent i a més a més atrevesant com sol fer les pel·lícules de l'Àntimos atrevesant algunes línies de seguretat que molts creadors es marquen i que ell no té cap inconvenient a travessar sense calcular les conseqüències que li puguin vindre d'aquí hi ha el fet que veureu que si entreu com hi ha afició de tothom i és molt lògic entrar a veure a veure què diu la crítica i tal hi ha crítics de tot hi ha crítics que des del principi no ha acceptat l'Àntimos i continuem pensant que ell està amb les seves aberracions i caparrades que no el porten enlloc i més enllà dels quatre acòlits o més cada vegada jo crec que més que li segueixen el ritme bé sigui com sigui l'Àntimos aquí s'ha dotat d'un equip tècnic extraordinari tenim una fotografia del Robbie Ryan que és extraordinària el muntatge d'un habitual d'ell que és el Yorgos Masbro Saridis la música aquí és un punt i a part la música de Jerskin Fendrix és que aquesta pel·lícula sense la música extraordinària que l'acompanya seria una altra cosa és a dir aquest és un dels punts junts amb la fotografia com hem dit i després s'ha de tindre en compte també que em sembla que està està nominat millor guió adaptat Tony McNamara perquè l'adaptació que fa de la novel·la d'Alasdor Grey és extraordinària en fi jo crec que és una pel·lícula que s'ha de recomanar jo a més a més sobre aquesta pel·lícula em permeto humilment dir alguna cosa que no em sentireu amb mi a dir amb tots els anys que porto aquí a Ràdio Desvent i amb els que segurament vindran no diré gaires vegades que crec estic convençut i ho dic que estem davant d'una obra mestra i quan dic això no ho dic perquè a mi m'hagi agradat molt i estigui emmirallat amb ella i tal no no ho dic des de l'Alasdor que penso que d'aquí 10 anys d'aquí 20 anys d'aquí 30 anys aquesta pel·lícula es veurà exactament igual amb el mateix interès que es veu ara només potser amb una cosa i és que a partir d'ella és possible que hi hagi algunes pel·lícules que intentin semblar-se amb alguna cosa a mi la pel·lícula us ho he de dir que em sembla 99% originalíssima sí que és veritat que posats no deixa de tindre un background en el món del cinema i llavors per exemple hi ha un inici que em recorda Dràcula de Coppola hi ha altres moments que pots recordar Tim Tim Robbins Tim Robbins no com és el director ara no recordo exactament el nom no sé si Tim Robbins és possible un director de cinema que ha tocat també el món del conte en tot cas diguéssim és no és és difícil trobar amb pobres criatures recursos que et portin imitacions o continguts que ja hagin vist en altres pel·lícules ni formalment ni estèticament ni artísticament és a dir estem davant d'un producte que jo considero que esdevindrà un clàssic perquè tot el que no imita i és difícilment imitable em sembla que és una mica la definició d'un clàssic i molt bé dit això només recomanar-vos que la veieu i una cosa perquè es feia una idea que encara en aquests temps del sigle XXI segons els datos que tinc aquesta pel·lícula només està permesa estrenar a Anglaterra si es talla una escena si no veu la pel·lícula l'escena que es talla us ho dic perquè és la que veureu que sortirà mutilada al Regne Unit és la que un pare va a un prostíbul i s'emporta els seus dos o tres fills perquè prenguin notes mentre ell està fent diferents activitats amb la prostituta perquè prenguin notes per aprendre una cosa que probablement a mitjans del cicle XVIII no era no era rara que es fes en aquell moment com a una fórmula perquè el pare donés als fills unes lliçons pràctiques del que seria el contingut sexual en el futur bé doncs aquesta escena en ple segle XXI a la Gran Bretanya està suprimida perquè si no no la deixarien estrenar com una pel·lícula comercial ahir queda això no us la perdeu pobres criatures de Jorgos Lantimos i ara anem per la última que us parlarem avui vol Muni slovak Menor. Aufret, Wetzlar. Chalot, ihr Juden! Lleg zu Beginn! Vergesst noch den Namen! Zahlen sind exakt! Willkommen in Auschwitz! Hefftlik 1-1-2-2-4-0! Tritt ist jetzt vana, als die Leute denken. Der Winter refused破 mich! auch der Le aman jetzt und hat dich jetzt halt vor. core core 0-4-4-0 Bé, aquesta música, composada per Mika Levy, ens introdueix en una altra pel·lícula extraordinària que comentarem avui. La zona d'interès, és una pel·lícula del 2023 que està també ara en els cinemes, però aquí el registre és molt diferent de Poor Things. Aquesta és una pel·lícula de Jonathan Glaser, és un director del Regne Unit que va néixer en 1965, i és una pel·lícula que... Ell ha fet poques pel·lícules, em sembla que n'ha fet quatre només, perquè és un director que toca una temàtica habitualment de i la toca d'una manera molt personal i minoritària, i no acostuma a tindre massa projecció amb el gran públic. Aquí, la partitura aquesta que heu sentit, ens introdueix en l'inici de la pel·lícula, que és un llarg, us ho dic per si aneu a veure-la, perquè hi ha molta gent que es posa de mirar el mòbil, perquè està la pantalla en negre, i es pensen que és que s'ha despistat el projeccionista. No. La pel·lícula comença amb la pantalla en negre i està així tres o quatre minuts. Només la música i després unes imatges increïbles i sobtants d'una espècie de que hi ha a prop d'un riu, però ens està parlant, la pel·lícula, ens està parlant de l'Holocaust. L'Holocaust està tota l'estona en un fora de camp i estem a la vivenda d'un comandant d'Auschwitz que està amb la seva família vivint al costat mateix d'on s'està cremant la gent. Ell està vivint tan tranquil·lament, repartint-se l'expoli que fan dels jueus i veient com veient l'espectador com surt fum de les fàbriques i aquesta precisament és una de les terrorífiques escenes que es van reproduint al llarg de tota la pel·lícula i és que estem veient l'horror perquè per poc que hàgim llegit sobre l'Holocaust sabrem que el que no se'ns està ensenyant i que està passant en aquells moments mentre una família està tranquil·lament vivint és que altres estan morint i estan sent aniquilats per l'acció de les hordes de Hitler recomanable absolutament que el que eminocere hi ambi de Hitler ambi de Hitler