Cinema sense condicions del 30/1/2024 — Chinatown, Poor Things i La zona d’interès: Polanski, Lanthimos i Glazer entre el noir i l’Holocaust

Panorama de l’episodi

L’episodi articula tres grans blocs al voltant de tres pel·lícules clau: Chinatown (Roman Polanski), Poor Things (Yorgos Lanthimos) i La zona d’interès (Jonathan Glazer). El to combina anàlisi històrica, crítica estètica i context industrial, amb un èmfasi especial en la relectura del film noir, la radicalitat autoral contemporània i la representació indirecta de l’Holocaust.

Chinatown (1974) – Polanski i la reescriptura del film noir

Context personal i transició creativa

• Després de l’assassinat de Sharon Tate per la família Manson, Polanski travessa un període de dol que es reflecteix en obres menors (Macbeth, What?).

Gènesi del projecte i guió

• Jack Nicholson porta a Polanski un guió de Robert Towne; el director en fa una criba de subtrames i imposa un final molt més dur que l’original.
• Revisita del cinema negre clàssic amb depuració narrativa i focus en l’acció del protagonista.

Producció, repartiment i recepció

• Producció de Robert Evans per a Paramount; pressupost d’uns 6 M$ i recaptació inicial de 30 M$.
• Repartiment: Jack Nicholson (Jake Gittes), Faye Dunaway (Evelyn Mulwray), John Huston com a patriarca sinistre; cameo de Polanski com a sicari (la famosa tallada de nas).
• Pel·lícula exigent per a l’espectador: trama densa i contingut moralment ferotge.

Estil, influències i moments icònics

• Homenatges al noir clàssic (tò d’humor negre, relació tensa amb la policia, gestos físics contundents).
• El vendatge al nas de Gittes i el barret de Nicholson com a iconografia persistent del gènere.
• Referència a clàssics (Hammett, Chandler; Huston) i actualització estètica amb la fotografia de John A. Alonzo (substituint Stanley Cortez).

Controvèrsies i llegat

• Esment del cas Nastassja Kinski i de l’acusació de 1977 a Polanski; impacte vital, legal i professional posterior.
• El final de Chinatown és qualificat com un dels més memorables i tràgics del cinema modern; fita que marca el pas del noir clàssic a un noir desenganyat post-Vietnam.

"No només quan respiro" — rèplica irònica de Gittes quan li pregunten si li fa mal el nas.

Poor Things (2023) – Yorgos Lanthimos i l’originalitat radical

Sinopsi i mirada

• Conte de fades i Frankenstein femení: Bella Baxter (cos adult, cervell d’un nadó), ressuscitada pel doctor interpretat per Willem Dafoe.
• Emma Stone signa una interpretació expansiva, física i intel·lectual, que el programa eleva a “curs de cinema”.

Estètica i craft

• Alternança de blanc i negre / color, ús intens de gran angular/ull de peix per a una atmosfera de conte gòtic que evoluciona cap a un barroquisme exuberant.
• Equip tècnic: fotografia de Robbie Ryan, muntatge de Yorgos Mavropsaridis, música determinant de Jerskin Fendrix, guió adaptat de Tony McNamara (a partir d’Alasdair Gray).

Recepció, influències i posició crítica

• Defensada com a obra d’originalitat altíssima (amb ecos puntuals de Coppola i altres, però sense imitació).
• L’episodi s’hi mulla:

"Estem davant d’una obra mestra" — es prediu que mantindrà el seu interès dins de 10, 20 o 30 anys.

• Nota sobre censura al Regne Unit: tall d’una escena en prostíbul per a l’estrena comercial.

La zona d’interès (2023) – Glazer i l’horror fora de camp

Concepció formal i tema

• Obertura en pantalla negra amb música de Mica Levi; advertiment a espectadors que no és error de projecció.
• Retrat de la família d’un comandant d’Auschwitz que viu una quotidianitat acomodada mentre, fora de camp, s’hi consuma l’aniquilació.
• L’horror suggerit (fum de xemeneies, sons) impacta més que la representació explícita, subratllant la banalitat del mal.

Valor global

• Recomanació absoluta: cinema formalment rigorós, de visió exigent i contundència ètica.

Idees clau

• Relectura del noir: Chinatown sintetitza homenatge i ruptura amb un final tràgic impereceder.
• Autoria contemporània: Lanthimos conjuga risc formal, discurs feminista i un treball actoral descomunal.
• Representació de l’Holocaust: Glazer opta per la negativa de la imatge per amplificar la responsabilitat de l’espectador.