CineBaix i Mostres; ‘Hotel Salvación’; Redford a ‘The Old Man & the Gun’; homenatge a Dušan Makavejev; ‘La favorita’ i els Òscars; i 35 anys de Ràdio Desvern

Cinema sense condicions Hola, bona nit. Com tots els dimarts a aquesta hora, estem amb vosaltres al Cinema sense condicions, per parlar de cinema, i sense condicions aquí estem, Carme Nabot que us parla, en Joan Cerdà, com estem? Hola, bona nit. El Pep Armangol. Hola, bona nit. I darrere el vidres, des d'aquí, controlant-ho tot, el Pol Igles. Hola, bona nit. I com a convidada especial, que tenim molt de goix de tenir aquí entre nosaltres, la Montserrat Ibarola, que avui ens farà molt i molt de goix que ens parli de com va començar aquesta ràdio en general, i en particular com va començar el nostre programa, quins processos van seguir, quins van ser els programes que més els van agradar, que més van ser rebuts per tota la població de Sant Just i la Rodalia, perquè ella ja ens ha explicat que hi havia una xarxa que, bueno, ja ens ho explicarà ella, esperem que ens ho expliqui. Encantada d'estar aquí. Molt bé. Bueno, i aviamsins de xifra quants programes portem, perquè això és el gran misteri. Tenim un problema, ho intentaré. Farem memòria. Farem això mateix. No sols, farem números, si per cas. Bueno, molt bé. Doncs avui començarem, a la primera part del programa, a fer les pel·lícules d'estrenes o que hem anat a veure, o que ens ha interessat per alguna raó, i algunes notícies que ens semblin interessants, com, per exemple, què ha passat amb els Premis Gaudí. Això seria la primera part. I la segona part deixaríem que la nostra convidada ens expliqués i ens dongués totes les notícies del que volem saber i que a tots els oients els hi és bo i interessant de saber. Molt bé. Molt bé. A veure, jo us diré el que, si voleu que comenci jo. Jo he anat al Cinema Baix. Vosaltres sabeu que al Cinema Baix, ja l'he dit algunes vegades, que és el cinema de Sant Feliu de Llobregat, que està aquí al costat. Llavors, és un cinema que em sembla que ja ho heu explicat alguna vegada. Hi havia un cinema que es deia Cinema Guinard, el van tancar. Llavors, un moviment de la pròpia ciutadania de Sant Feliu va aconseguir que el comprés a l'Ajuntament. En aquest moment està portat en cooperativa i obre, en general, hem salvat alguna... Per exemple, avui hi ha sessió, però perquè hi ha una retransmissió de la traviata de Londres, des del Reial House, que també fan. El cine té sessions mantingudes el divendres, dissabte, diumenge i dilluns. I, de tant en tant, fan mostres, algunes mostres específiques d'un sector que sigui interessant. Aquest cap de setmana hi ha hagut la mostra de cinema asiàtic. Jo trobo que ha estat molt interessant. Han vingut pel·lícules... S'han mostrat pel·lícules índies, pel·lícules japoneses, pel·lícules de... A veure, que me les miro... Bé, del Japó ja us ho he dit. Pot ser que estiguin fent cicle de cinema asiàtic també a Barcelona, o que potser vingui ara. És que em sona d'haver vist de Casa Àsia, que organitzava alguna cosa, però no sé si és alguna cosa específica. Ja estava programat. Jo no ho sé, això ho se'ls hauria de preguntar a ells, perquè jo... Això m'ho envien jo. Normalment, a les sessions que ens fan interessants i anem, tinc una amiga en particular que hi col·labora i que hi coopera amb el grup, perquè tothom és voluntari amb aquests sectors. I, per tant, no puc saber exactament el que sí que puc dir. Bé, investigarem. Sí, exacte. I la puc fer venir també un dia, si voleu, i que ens ho expliqui. A veure, el proper cinema, perquè m'han oblidat sempre de comentar-ho aquí, és cinema latinoamericà, i és del 28 de març a l'1 d'abril, i després cine africà, que és del 16 al 20 de maig. Crec que els dos sectors també són molt interessants. Les pel·lícules, us comentava, que s'han passat de la Índia, del Japó, de Corea del Sud, de Camboja, de Vietnam... Llavors, les pel·lícules, com ara li comentava el Pep, algunes que ja ells i vosaltres les coneixeu, Burning, Viajeanara, que també viatjarà, també. La tercera esposa, que em sembla que està en cartell als cines, és del Vietnam, aquesta. Mi vecino Totoro, que és d'animació. Clar, perquè ara fan anys, no?, l'estudio. Sí. I a la Filmoteca també l'estan passant. L'estan passant a baixar. I fan conferències de... Sí, sí, sí. Suposo que aquesta també és la raó per la qual s'han ajuntat tot això. Després, la càmera de Clerc, que és del Corea del Sud, també. Un Assunto de Família, del Corea, que també està en cartell ara i que ja la vam comentar aquí, l'havíem vist diversos de nosaltres i ens va semblar molt, molt i molt interessant. Bé, jo la pel·lícula que vaig anar a veure, la vaig anar a veure ahir, és una pel·lícula índia i es diu Hotel Salvacion. I d'Índia ens arriba molt poca cosa i, per tant, es fa difícil comentar el cine índia i comparar-lo amb res perquè no en veiem de cine de l'Índia, o en veiem poquíssim. He trobat que és una pel·lícula interessant. És una pel·lícula, us dic al director, però jo no sé si el coneixereu, jo no el coneixia, es diu Shubashis Bhutiani. No, oi? Doncs és un noi que té 27 anys, que això sí que és sorprenent, perquè ha fet una pel·lícula amb una temàtica que és curiosa que l'hagi fet un noi d'aquesta edat. La història és un vell que un s'ha de posar en context indi. Això passa a Benerès. Jo la vaig triar d'anar a veure perquè jo vaig estar a Benerès i és una de les ciutats que més m'han colpit o m'han vist... És una ciutat molt especial. I el Ganges, que és el centre d'aquesta ciutat, té allà una emissió de riu sagrat i la ciutadania, no només de Benerès, sinó de tota la Índia, té com a sagrada aquesta aigua. Aquesta és una visió que des d'Europa o des de la concepció occidental és, si no curiosa, almenys llunyana, però que amb la vida específica del món indi i el seu funcionament a tots els nivells, quan hi estàs allà, ho pots arribar, no sé si entendre, perquè seria rugant per part meva dir això, però sí aproximar-t'hi. Llavors aquesta és una pel·lícula d'un vell que viu a prop de Benerès però que vol anar-se'n a Benerès per morir en allà. Perquè considera, té 78 o 79 anys, no ho recordo específicament, però considera que li ha arribat l'hora i que ell vol anar a l'hotel de salvació perquè si mor allà entenc que se salvarà. Això és la concepció. El fill que està treballant en una empresa és classe mitjana, perquè realment a l'Índia les classes estan molt i molt estratificades i el món pobre és terrible. i el món dels carrers i el món dels nanos i el món dels animals que estan a totes bandes, d'altra banda, és també colpidor perquè és una cosa que et costa com d'entendre que estigui aquesta barreja constantment al teu costat. vol que el fill li porti allà, el pare treballa en una empresa, amb ordinadors, en una empresa occidental, o lligada amb el món occidental, o amb funcionament occidental, i allò li crea una pertorbació, la seva filla que s'ha de casar, tothom li diu que no, però quina tonteria, ara què hi vols fer allà? El diàleg aquest és un diàleg normal. El que és sorprenent per nosaltres és que vulgui fer això. I pel fill també, i per la neta també, i per la dona també. Per tant, és un guió d'un món occidental, occidental, però amb una mentalitat que no és la nostra. I això està ben descrit. Molt ben interpretat, molt ben interpretat, sobretot el fill, molt ben interpretat. I això que podria ser un dramó, podria ser una cosa que, bueno, doncs no, perquè ho salva molt bé. No hi ha cap moment que se li en vagi la mà a fer allà ploramenta o tonteria. I en canvi la descripció i el moviment de càmera dels vespres i la nit del Ganges, quan porten els cossos, els crematoris i després viatgin pel Ganges, és una cosa extraordinàriament ben descrita. I ben descrit com la família veu aquest món i com l'adapta a aquella petició insòlita perquè ells ja no estan en un món que això els hi suposi una normalitat. Doncs és una pel·lícula interessant, sorprenentment interessant. A l'hotel del títol és realment un hotel? Sí, és un hotel. És que no és un hotel. És que també s'ha de saber que a l'Índia la cosa dels hotels és peculiar. Són habitacions, totes elles terribles, no pinten mai, com si diguéssim, cap al món occidental, inclús al món occidental mitjà o inclús pobre, li és llunyà, eh?, li és llunyà per nosaltres. És un hotel perquè t'hi pots estar 15 dies, si no et mors amb 15 dies, perquè vas a morir-te, si no et mors amb 15 dies, ells diuen que et treuen, però llavors, perquè això també és un món indi, el director de l'hotel diu, bueno, ja han passat els 15 dies, com que no s'ha mort, que canviï de nom i té uns altres 15 dies. Que canviï de nom al client. Al client, al client, perquè aquell no s'ha mort, però només tenia 15 dies per morir-se. Si no s'ha mort, que canviï de nom i anar fent. Bé, les històries són curioses. Són curioses, però no fan riure, fan, en tot cas, somriure perquè el punt d'humor és un punt entre l'humor i la tendresa. I està ben vist. Bé, no sé si la faran, si la veurem als nostres cines, si la veieu i veieu aquest títol, jo diria, mireu a veure què us sembla. Això és... És curiós perquè l'Índia, de sempre, és el major productor de pel·lícules del món. Ah, de Bulli, ho sé, ho sé. El que passa... Sí, sí, aquest noi havia treballat per Bollywood, eh? I ell, de fet, ha estudiat a Nova York. I llavors torna allà, però torna allà un nano de vint i pico d'anys que descriu aquesta història, em sorprèn. Em sorprèn. Però és que normalment el cine indi i l'asiàtic també no arriba perquè és molt localista, perquè es dirigeix molt directament en el seu públic i aleshores és a través de festivals internacionals que... Que arriba a algun lloc. Arriba a difondre's en altres països. Llavors, en aquest cas, si dius que el director aquest ha estat estudiant als Estats Units, doncs ell ja... Però té 27 anys, tampoc pot estar massa ficat, eh? D'acord, però de la manera... No, però tindrà de la tècnica. Sí, sí. De la manera que... L'ho dic, la potència per entrar al mercat, perquè és la producció el tema aquest, eh? Però de la manera que has explicat l'argument ja ve de la... Entre dues cultures, no? Sí, clar. La de la gent gran i la de la gent jove. Llavors, aquests contrastos que surten. Són interessants de demostrar, sí, sí. És evident que hauríem de veure més pel·lícules asiàtiques i que no hi ha una distribució normalitzada. La distribució és molt difícil. I que hi ha molta gent, doncs, que hi està implicat perquè això sigui possible, no? Tot així és aquest nano. Això ho he llegit al paperet que mostraven ahir a la mostra de Sant Feliu. Va fer un curt, que va ser quan tenia 22 anys, que va estar preseleccionat com a Òscar, el millor curtmetratge, com a Òscar, eh? El 2014. Un nano de 22 anys. O sigui que algun potencial sí que deu tenir aquest nano, eh? Quan es té talent... Sí. Sí, o sigui que... Bé, li dono la benvinguda, si us sembla. A veure si tenim sort que l'estrenin o que ens la passin. Bé, o que ens la passin o que la veiem. I si no... És curiosa de veure, eh? Què heu vist? O què voleu parlar? Sí, jo volia parlar d'una pel·lícula que es diu The Old Man and the Gun. Vull dir que no ho han... La pistola. No ho han traduït, sí. El vell amb la pistola. Sí. Però que tota la gent coneixerà per la del Robert Redford, no? Ah, és la del Robert Redford. És la del Robert Redford. I la de Carri. Ella no és la protagonista de Carri. Sí, sí, sí. Perquè jo vaig veure el trailer i dic que aquest nas... Aquest nas... És que el perfil d'aquesta noia el recordes, oi? Jo dic que aquest nas... Més que la protagonista de Carri és la Sissi Espatxec, que és una gran... Home, ja, però no, però que em refereixo... Però ja m'entenc. Sí, que es va fer famosa amb Carri, evidentment. Sí, sí, sí. Però jo últimament, perquè El Terror de Molins va ser l'espacial de Brian de Palma, i van passar a Carri. Jo la tinc bastant recent. I la recordes? I vaig jo al nas i vaig dir, hòstia... Sí, és que el perfil d'ella... Sí, sí, sí. És un perfil que... La recordes més de perfil que de front, aquesta noia, eh? Sí, sí. Doncs bé, és una pel·lícula que és això, la del Robert Redford. I llavors la gent que hi anirà hi anirà pel Robert Redford i no anirà per res més, no? I què tal? Què ens dius tu? La pel·lícula és avorridíssima. Oh! La vaig trobar, vull dir, molt fluixa. Sí. I el que m'està, diria jo, gairebé que fins i tot molestant és que està tenint molt bones crítiques. Vull dir, que tothom la deixa molt bé, li posen moltes estrelles i jo no veig de què. Vull dir, no ho entenc, perquè a més, vull dir, està basat... Quina pena? A mi em feia il·lusió que fos bona. Està basat en una història real que no te l'acabes de creure, d'un senyor que durant molts anys va anar robant bancs, però que, no ho sé... Vinga, és molt americà, això, eh? Sí. I llavors està feta amb, no sé, vull dir, això és com l'última gira dels Rolling Stones, no? Vull dir, doncs ara diuen, bueno, és l'última pel·lícula que farà aquest senyor, que evidentment és una icona del cine a Hollywood, i això no li discutirà ningú. Bueno, i ha fet coses interessants. Ha fet coses interessants. Tampoc és que sigui allò un actor, gran actor, però sí que és una presència que ha estat... I s'ha atrevit a posar-se darrere la càmera, eh? Sí, però jo crec que pel tràiler que vaig veure em tenia més la sensació justament de dos viejes glòries. Posaràs una pel·lícula que tot i podria ser el romanticón Richard Gere, una mica aquest rotllo, però jo crec que amb un doble giro... Com un Puentes de Madison, pensava... No, no, no tan romàntic, però jo crec que pel tràiler em dóna la sensació com aquesta pel·lícula que al final no deixa de ser una parella que es coneix, no? És una cosa així? És com... Sí, però hi ha més coses. No, no, no, però que em refereixo que el subtext és una pel·lícula potser romàntica o no? No. És que el tràiler ho sembla, eh? No, res. El paper d'ella és una crosa per ell, ja està. Aquí és ell, ell i ell i a més a més és el productor. Com que dèiem que era l'última pel·lícula de Robert Redford, doncs hi surten tota una sèrie d'actors molt coneguts, tots, vull dir, què sé, i és que no me'n recordo qui hi surt, però hi surt el Tom Waits i surt qui més. Tu te'n recordes, Pep? No. És que la pel·lícula no és gaire memorable i llavors queda la cosa així. Però de totes maneres la gent hi anirà perquè és la del Robert Redford i tu ara parlaves del Richard Gere però bueno, si el Richard Gere fa una altra pel·lícula també hi aniran perquè surt el Richard Gere però res més. Molt bé. Què més podem parlar? Llavors també vam veure una pel·lícula francesa que si no recordo malament es deia Un poble i el seu rei és una pel·lícula que tracta del tema de l'Assemblea Nacional discutint si s'ha de guillotinar el rei a la revolució francesa aleshores doncs bé vull dir és un debat gaire bé interminable i no gaire inspirat i que bueno ja sabem com acaba exacte perquè també vull dir gaire gaire intriga no n'hi ha i no sé és una pel·lícula que a mi em va fer l'impressió que només pot agradar els que estiguin molt interessats en la història perquè no aporta gaires coses noves i això és una mica llestimós una pel·lícula que surt tant personatges com Robespierre d'Anton Marat tota aquesta gent i trobo que haurien d'haver tingut una pel·lícula amb més carisma amb els actors funcionant d'una altra manera i així és francesa la pel·lícula és francesa ara arriba molt cine francès oi? és una pel·lícula de baix pressupost feta per per un públic que no sigui massa exigent i jo diria que sembla més la revolució francesa amb versió els pastorets que una altra cosa per entendre'ns ja ens hem entès i els francesos continuen molt preocupats amb el rei perquè fa 300 anys que no en tenen però de seguida que poden el treuen jo no sé quina fixació tenen és una qüestió que no acabo de lligar és que senyora el rei senyor de Versailles quan no el tens? no, senyora Versailles quan no el tens l'enyores es veu nosaltres no l'enyorem nosaltres no l'enyorem no tenim Versailles no i també vam veure una cosa que es diu Verano de l'84 pel·lícula de terror Summer of 84 l'avís el pol? sí, sí el terror de Molins va ser una de les de secció oficial i també una cosa molt pobreta sí, no, no no és o sigui sembla una pel·lícula d'aventures de literatura infantil una mica com bueno, és una mica cuenta conmigo Emilio i los ocho els cinc sí els cinc Emilio i els detectius una mica així però es veu bé? no gaire perquè finalment no ho sé ja sabeu que hi ha el terror no però si us agrada hi ha un culpable molt identificat des del primer moment els nens són els que narren el relat durant la cosa de l'estiu que tampoc és que passi gaire gran cosa no i ho fan bé els nens perquè no no gaire no no bueno és que el problema no és que ho faci bé o malament els nens són quatre adolescents que cada un home és important els nens cada un està perfilat quan deia el Juli de la Isia Arbellaín no qualsevol nen pot fer qualsevol cosa si no vols fer bé suposo que no han fet un gran càsting el nano del Juli és un nano extraordinari que aquella pel·lícula amb un altre nen seria una altra pel·lícula molt menys valuosa clar però a mi em va recordar verano azul tot i que jo no he vist verano azul i només parlo de referències però vull dir jo estava esperant que es morís el Chanquete a la pel·lícula i no es moria i llavors no ho sé no era gaire interessant és una pel·lícula que al cap de 10 minuts de començar te'n podries anar a fer no un cigarro sinó un puro a fora i tornar i bueno ja està i el Pol que també l'ha vist no passa res o pots dormir també la vaig veure sí que és veritat perquè ell és mesa la vaig veure en unes condicions que és que tu la vas veure a Molins jo la vaig veure al Terror de Molins i era o la primera o la segona pel·lícula que passaven de les 12 hores és a dir allò que fan l'última nit fan les 12 hores i crec que era la primera o segona que encara estàs ho vaig païent tot bé diguéssim després ve l'empatx després ve l'empatx i és un empatx de 6 pel·lícules hi ha una cosa és una pel·lícula d'adolescents i tots hem sigut adolescents i llavors encara que el 84 ja no ho érem però bueno diguéssim que hi ha un salt molt fort amb els adolescents del 84 i els d'ara i nosaltres i és que els del 84 i nosaltres no teníem mòbils i per tant no teníem ordenadors i no hi havia aquest tipus de diguéssim de distracció de vida llavors què hi havia? hi havia revistes per mirar els sants que deien allà el poble i així no? i aquests nens doncs es passen molta estona insistint el director els tres directors tenen molta insistència amb amb la masturbació i tal d'una forma així anomenant-la però no ni tan sols es veia un playboy no? per exemple que ja existia el 84 i prou llavors vull dir que és una pel·lícula feta més pensant amb la solució no no amb la solució final que amb el que estava passant precisament per això és avorrida perquè no ens dona una visió de com de com era l'adolescència en aquell moment de l'any no és reiteració reiteració o sigui cada nit sortien a jugar pel barri però cada nit el mateix o sigui no tenien altra vida els pares eren com uns estaquirots en fi aneu-la a veure que sabreu el que és una pel·lícula avorrida molt bé Pol tu Pep no no jo tenia ganes de parlar d'una cosa d'una cosa que el Joan i a mi ens va tocar molt de prop i és que el dia 25 de gener es va morir un director servi que es deia Dusan Macabeje aquest director va morir als 87 anys havia nascut a Belgrat el dia 13 de gener no 13 d'octubre del 32 o sigui tenia 87 anys per tant aquest home va agafar una època difícil però era una persona amb una capacitat extraordinària i llavors és un referent per tot el que és el cinema dels 50 60 70 i per dels 80 sobretot després els 90 encara va fer alguna cosa però ja i treballava on? bé ell va en principi a Iugoslàvia sempre però després va tindre que sortir per cames va aterrar a França i finalment va espategar als Estats Units i després quan van canviar les coses va tornar cap allà als 80 a Sèrbia i després va haver-hi també la guerra subsegüent balcànica ell va fer una sèrie de pel·lícules que per nosaltres van ser molt importants i crec que per molts cineastes d'aquell moment diguem els cineastes italians els cineastes francesos alemanys sobretot hi havia un un tret de Dussa Macabeja que era molt important i és que ell considerava ell va llegir Wilhelm Reich i considerava que les seves teories sobre el psicoanàlisi eren molt importants i sobretot la la funció de l'orgasme i la la vessant per ell era un el sexe era llibertat i el sexe era el que més fustigava sempre el feixisme i el nazisme que a ell li va tocar viure i llavors va fer una mica una transposició de la lluita sexual dels joves que és el que preconitzava el psiquiatre Wilhelm Reich i aquestes teories que tenia les va posar en una pel·lícula sobretot totes tenen el sexe té una importància alliberadora molt important de l'individu però WR Wilhelm Reich los misterios de l'organismo va ser la pel·lícula clau tinc que dir també que aquest home amb el seu recorregut va ser castigat per la censura a tot arreu a països que estan considerats que han tingut sempre una obertura de mires i molt demòcrates les seves pel·lícules anaven retallades precisament perquè tenien una vessant que anaven o sigui eren molt rebudes pels joves perquè les agafaven com uns elements de lluita i de bandera per avançar ells amb els seus postulats també diguéssim com va ser als Estats Units per exemple va agafar l'època de ple dels hippies etc i tot aquell moviment de lliberació que hi havia llavors la primera pel·lícula que va fer ell destacada és el 1965 l'home no és un ocell que aquesta s'inscriu dintre un inici del cinema d'aquella banda de Iugoslàvia que era el conegut com la onada negra després hi ha la tragèdia d'una empleada de Correus extraordinària pel·lícula sempre també l'humor era i és molt important en el cinema de Dussama Cabeix Innocència Sense Defensa aquesta ja va guanyar l'os de plata de Berlín el 68 Wilhelm Reich els misterios de l'organisme del 71 Sweet Movie del 74 que va ser ja la eclosió el que per tant sí que la seva producció sí que s'escampava perquè si anava a Alemanya i anava sí sí sí va tindre va tindre un ressò mundial a França va ser molt respectat nosaltres vam tindre la fortuna de veure Wilhelm Reich los misterios de l'organisme a París el 74 trençant perquè aquí encara no aquí no el veu anem a centre europeu i amb aquest punt no hi havia una pel·lícula que es deia de Coca-Cola aquí sí de Coca-Cola aquí sí precisament aquesta és una una pel·lícula que està entremig de o sigui al final de l'última part bona d'ell que és el 1985 i aquesta ja la va fer amb la Greta Skatje extraordinària Greta Skatje i també un actor americà que era el xico de la Coca-Cola te recordes com es deia sí bueno era una pel·lícula molt divertida molt divertida sí perquè resulta que estava passant a Austràlia i hi havia la Coca-Cola que es volia introduir allà i allà hi havia un vell que era l'avi de la protagonista que s'enamora del noi de la Coca-Cola que ve per introduir-la el tio més agressiu de Coca-Cola i al final acaba guanyant el vell amb la seva sarça parrilla de sempre una pel·lícula Eric Roberts Eric Roberts molt bé molt bé Eric Roberts el senyor Google el germà de Júlio Roberts molt bé doncs volia volia comentar m'has deixat gelat perquè jo no sabia que el Maccabé Jeff havia mort sí el dia 25 i vull recordar-lo que el vaig veure a Barcelona al cinema amb el Dà fa molts anys ell va venir a presentar una de les seves pel·lícules que em sembla que suposo que seria Sweet Movie i recordo que va estar present allà en aquella projecció i que el va presentar el Bigas Luna que diríem que era un cineasta també molt en la línia de la política sexual diguéssim del Wilhelm Reich i del Dussan Maccabé era un home a la mar de divertir ell per exemple quan va anar als Estats Units un referent que tenia allò com a col·lega era el Rassmeyer Rassmeyer també és un director que va fer tota una sèrie de pel·lícules fregant el porno però amb una intencionalitat de denúncia i de posar una mica aixecar les faldilles al sistema una mica posar-lo en evidència molt bé m'ha semblat molt bé que aquest record i aquest homenatge amb un director que si no que no és freqüent que se senti parlar d'ell Pol tens alguna cosa a comentar? jo n'ho he comentat també una rareza així molt ràpid que és Bohemian Rhapsody que ningú n'ha parlat ningú perquè jo estic particularment estic fent la meva carrera a les Oscars que és veure d'intentar com cada any totes les pel·lícules que m'han deixat jo en vaig parlar una miqueta no no no la diré super per sobre crec que no fa falta dir massa no és que no no cal dir gaire gran cosa no perquè ja tothom sap qui és Freddie Mercury Queen jo l'únic que vaig trobar és que em dono la sensació que estava veient més un documental ficcionat que no pas una pel·lícula en el sentit de sabem tots com són els biòpics de personatges famosos però en aquest cas és el que comentava abans amb el Joan que em dona la sensació que potser per la magnitud del personatge però crec que no n'ha arriscat per res en cap moda de guió ni de res de fet totes les frases que particularment Freddie Mercury però totes les frases que es diuen sembla més tretes d'un trailer molt llarg és a dir aquestes frases lapidàries que sempre no aquestes frases que de publicitat sí però que queden no sé com dir-ho és com si tu a Google busquessis frases célebres Freddie Mercury i allò és el guió i és entretinguda dintre el que cap com a cinema de consum és entretinguda m'estranyaria que guanyés els Òscars m'estranyaria moltíssim però el so per exemple és molt interessant com han fet el disseny de so i bueno no sé tampoc crec que s'hagi de parlar massa més que això simplement que em pertany més a un gènere més quasi documental que no pas jo no l'he vista d'acceda l'única que no l'he vist sí jo mira la vaig veure ahir però ja us avisaré quan la veig i la que han estrenat ara recentment que és la favorita que curiosament també és la favorita de l'Oscar perquè té 10 nominacions i competeix amb Roma què en dius tu de la favorita? no que també és una de les l'he vist l'he vist i t'ha agradat? a mi m'ha agradat molt a mi és un director és peculiar això és peculiar ell llorgos nantimos és o sigui clar recordant és un director grec és director grec però que ha fet pel·lícules com Alps Canino Langosta i l'última que va fer la Sacrificio d'un Cervo Sagrado són pel·lícules que són dures dures dures amb molta mala llet i aquesta també té molta mala llet sí però el que més té és mala llet l'has vist tu? sí té molta mala llet però crec que dins de és a dir a mi jo crec que encaixa més en uns Òscars que tot i que són aquest any són molt estrany els Òscars saps què passa encaixa amb un Òscar perquè la creació del món que entorna aquesta de fet és una és una història de poder una reina que té dos persones que són les seves bueno vindria a ser com les seves ajudants o les seves ajudants que es disputen el poder des de molts angles això s'ha ben vist però la potència que tenen elles tres les tres eh perquè són tres actuacions espectaculars extraordinàrires però a part la història emmarcar dins de lo que era en un context de guerra entre Anglaterra i França però és que a part un segle XVIII amb molts tabús que ell t'ho planteja però és hi ha molts moments que et sorprèn cap on et tira no? cap on tira la història pel fet de com actuen les dones en un context que per re però que per re t'esperaries que anessin cap allà és veritat i la fotografia és molt curiosa molt curiosa i arriscada perquè les llums i el sang i el moviment en el sentit de molt llum natural d'espelma és una pel·lícula curiosa de veure és curiosa o sigui jo crec que pels qui els agrada aquest director serà una cosa absolutament diferent perquè jo d'ell ja bueno vam fer un especial aquí que el vaig fer i jo les havia vist totes i aquesta és potser la més diferent en el sentit inclús estètic perquè ell juga molt amb uns plans i per això dic que és arriscat inclús dins de la fotografia que també està nominada a l'Òscar però no, no irrecomanable i com a curiositat una cosa que he llegit venint aquí és que no sé si és veritat però jo crec que sí els Òscars d'aquest any justament amb el Premi de Fotografia han dit que faran pausa publicitària en tècnics com millor fotografia és a dir en directe no es podrà veure el Premi en concret de millor fotografia ho seguirem per Twitter o premsa digital però el que és el directe dels Òscars Oficials diuen com a mínim he llegit que faran publicitat ho explicarem ho explicarem així mateix bé ens posem el tema que ens proposa la nostra convidada que li donem la paraula i que ens expliqui el que li vingui de gust explicar-nos bé en primer lloc m'he quedat meravellada perquè no soc una cinèfila soc de consum com ha dit el Pol soc més cinèfila de consum no acostumo una massa al cinema tot i que hi havia anat molt però sí que sé si una pel·lícula m'agrada o no m'agrada i m'hi fixo molt és el més important de tot amb el que és l'escenografia els actors i les actrius la interpretació si m'agrada o no m'agrada la llum etc però bueno l'última ara estava pensant va ser precisament a Cine Baix que hi he anat alguna vegada amb una criatura de 8 anys a veure Mary Poppins que em va agradar a mi també em va agradar em va agradar està molt bé i jo vaig anar amb els nets i els hi va agradar tot sí sí sí doncs aquesta ha estat ara per aquests dies de Nadal que la van estrenar perquè ho fa bé és una pel·lícula que és el que esperes que sigui però està ben feta està molt ben feta i si no doncs m'he quedat en los puentes de Madison aquestes pel·lícules així que també són sempre ens hem de quedar Memòries d'Àfrica que m'agrada molt m'agrada molt l'Àfrica i Kenny en particular és tan bonica i després també m'agrada molt la muntanya i l'alpinisme i sí que he anat a veure algunes pel·lícules d'aquests últims festivals que es van fent arreu de Catalunya o que es presenten també als cinemes d'aquí més de consum que no deixen de ser reportatges o vivències viscudes i l'última si no recordo malament es deia Everest que va ser una una pel·lícula jo per mi jo per mi hi ha una pel·lícula de muntanya que sempre l'he tingut present com del que més m'agrada que és Grito de piedra no sé si la vas és una pel·lícula sobre un cim de la Patagònia i és no l'he vista aquesta no l'he vista jo tampoc molt bé i després reportatges i cosetes d'aquestes però bé el cinema si més no el cinema sí que és veritat i amb això i per això també m'heu convidat em va fer agradar una miqueta més o entendre'l una miqueta més el programa de cinema que va començar sent un espai de cinema dins d'un programa d'aquesta emissora amb en Jaume Vidal molt bé que tots coneixem i enyorem molt estimada i des d'aquí saludem a la qual encara tinc l'oportunitat de veure alguna vegada i va començar en un programa la ràdio comença l'any 84 és a dir la ràdio d'Esbert l'emissora municipal es crea com un servei municipal l'ajuntament com alguns ajuntaments també per aquelles èpoques començaven a entendre i a atendre i a veure la necessitat que la notícia local s'havia de difondre no només amb el que aleshores era el que avui són els bolletins municipals per exemple que era el paper escrit i poca cosa més i algunes revistes locals que existien estem parlant dels anys 83 84 els anys 80 aleshores aquest ajuntament rep bé la proposta que li fan una sèrie de persones érem 7 o 8 persones que teníem 18-19 anys tots estàvem estudiant i ens vam presentar un dia a l'ajuntament i vam dir ens agradaria fer una ràdio municipal perquè entre nosaltres hi havia dues persones que provenien d'una emissora que era privada Esplugues que era Ràdio Esplugues en el seu moment i dues persones d'allà van marxar d'allà van contactar amb nosaltres érem amics d'una colla i van dir ostres podem anar a l'ajuntament a veure si els interessaria i a fer una proposta de fer una ràdio municipal a Sant Just d'Esvern aquesta proposta va ser ben acollida per l'ajuntament això va ser l'any 83 en aquell moment era l'alcalde en Lluís Segura hi havia un regidor que aleshores tenia les competències en cultura i cultura s'entenia també tot en l'àmbit de la comunicació que era en Josep Lluís Soler i el gerent del que aleshores era el ser company meu molt bé doncs un referent importantíssim per nosaltres i després hi havia el gerent del que aleshores era el patronat municipal de cultura esports i joventut de l'ajuntament que també era una persona és una persona que prové de Terrassa i o és de Terrassa i allà ell ja col·laborava particularment no tenia res a veure amb la feina aquí col·laborava aleshores estava creant allà també una televisió local i tenien també si no recordo malament emissora municipal vull dir amb això que li encantava ja el món de la comunicació el coneixia etcètera és a dir que ens vam ajuntar o vam anar a fer la proposta i ens escoltaven unes persones que ja tenien una inquietud la proposta els va semblar bé vam començar a treballar tot això va ser durant un any fins que l'any 84 ja estan creats els primers estudis és aleshores quan l'ajuntament compra aquesta magia la magia l'havia comprat però no hi tenia activitat que era Can Ginestà i de fet la primera activitat que hi ha dins d'aquesta magia de Can Ginestà és s'arreglen unes dependències que aleshores eren les golfes de la casa que eren les golfes de Can Ginestà a dalt de tot i allà s'arregla o s'adequa a aquell espai per fer-hi els estudis de Ràdio d'Esvern els arregla l'ajuntament però jo recordo i això els que m'estiguin escoltant i els companys que hi ha aquí en Carles en Carles Rius que està aquí també ens en recordem anàvem nosaltres a posar suro perquè aleshores si ens sonoritzàvem suro anàvem a posar suro totes les hores allà tot col·laborant i molt bé i l'any 84 el 2 de març de l'any 1984 és quan comencen les primeres emissions de l'emissora municipal de Sant Just d'Esvern Ràdio d'Esvern es fa primer una emissió amb proves des del 18 de febrer fins al dia 2 de març se matia en proves per anar provant tots la feina tècnica etcètera i amb tot això d'aquell grupet de 8 o 10 ja vam arribar a ser a poc a poc als 15 o 20 fins que amb el temps vam arribar a ser un centenar de persones que mitjanament és el que hi ha ara també actualment a l'emissora a les golfes de Can Ginestar si no recordo malament ja estem dos temporades i allò comença a ser petit no reunia totes les condicions la ràdio necessitava engegar-se una miqueta millor es veia l'Ajuntament va veure que allò anava en sèrio i tirava endavant i s'escoltava i si es difonia la informació local que era el que li interessava perquè és l'objectiu de les emissores locals la informació local i donar veu a totes les persones del municipi perquè si no ja hi ha els altres mitjans i a l'any 85 canviem els estudis l'Ajuntament aposta per fer uns estudis nous també a Can Ginestar que era amb unes dependències anexes el que és ara aquí al costat que hi havia el carrer blau el carrer blau es trasllada i aleshores s'adequen a aquelles dependències a l'exterior de la casa allà vam estar 5 o 6 anys fins que amb l'ampliació de l'actual biblioteca a Can Ginestar ja hi ha els estudis actuals que aquests ja estan amb les condicions mitjanament perfectes i adequats en aquest cas a les noves tecnologies que en aquell moment no les teníem i aquesta és una mica l'evolució cinema sense condicions cinema sense condicions com a tal jo ja no hi era cinema el programa de cinema amb en Jaume Vidal que no recordo el nom era un espai dins d'un programa de magasin de tarda que el feia jo mateixa amb uns companys i companyes un magasin cultural un magasin no el típic magasin tradicional que hi havia en entrevistes actualitat el que era l'actualitat local l'actualitat que sobrepassava la comarca o si era de referent del país i amb entrevistes constant i espais recordo que hi havia també un espai de dansa per exemple i de literatura un espai de literatura i això era una vegada a la setmana la mitja horeta o tres quarts dins d'aquell magasin que durava tres hores o tres hores i mitja doncs hi havia un espai setmalat i un d'aquests era l'espai de cinema amb en Jaume Vidal que jo recordo perfectament quan en Jaume Vidal va venir a presentar-se que provenia de Cornellà i feia programa a Cornellà o a Ràdio Hospitalet també a Ràdio Cornellà ho va compaginar amb Sant Boi ara que diu sí també va venir a fer la proposta aleshores el director com era des del principi era en Carles Prades i ens va venir a fer la proposta d'un espai de cinema i vam dir bueno dins el magasin de tarda que era un magasin diari i ell venia un dia a la setmana i així vam estar durant molts anys fins que la pròpia direcció de la ràdio i les persones que l'equip de persones que treballava amb en Jaume Vidal van veure que ja tenia suficientment pes com per tenir un programa perquè 20 minuts amb mitja hora o 3 quarts que devien amb mitja hora devien estar al programa mateix ahir al programa magasin ja es mereixia tenir un programa autònom com dius i aleshores ja es va emetre i es va produir o un programa dedicat exclusivament al cinema i ho ha continuat fent quin any seria més o menys l'espai va ser l'any 87 i el programa sol potser dos anys més tard potser dos anys més tard però bueno això es pot mirar Pep amb la calculadora remenant arxius segurament ho podríem ho podríem trobar i jo allà la veritat vaig aprendre molt aprendre-ho a interessar-me almenys t'interessaves igual que t'interessaves per altres temes i has pogut tenir al davant teu persones que a la teva vida diària mai t'imaginaries tenir-los al davant parlar i entrevistar-los doncs amb el programa de cinema era això interessar-se per l'àmbit del cinema o per l'àmbit de la dansa que també era un espai que recordo molt interessant aquest encara més alient i poder entrevistar persones que eren referents al país o internacionals és tot un orgull i a més a més fer-ho amb una ràdio municipal pública i amb en Jaume molt bé i això és característic de Ràdio d'Esvern que hi hagi aquests programes dedicats a diversos àmbits o també en altres ràdios locals això passa aquesta emissora nostra Ràdio d'Esvern des que va començar pràcticament hem sigut referents a la comarca i hem sigut referents a Catalunya i això és un orgull i això és perquè s'ha cregut amb ella i s'ha vist que és un servei públic que realment feia la funció i complia l'objectiu i la finalitat de servei públic en aquest cas d'informació local i això ha fet que al ser referents poguéssim acollir diferents propostes propostes que no eren qualsevol sinó que les persones que venien a fer-les venien amb un compromís i aquest compromís s'havia de complir ningú cobrava ni ningú feia res perquè en aquell moment tot era col·laboradors col·laboradors i col·laboradores i venien no podia ser que vinguessis una setmana l'altre no un dia arribes tard l'altre poses música això no no s'admetia per tant érem i som una ràdio seriosa i que hi hagi programes si són de qualitat es mantenen amb el temps i la prova ha estat precisament amb el programa de cinema s'ha mantingut amb el temps vol dir que és un programa d'equalitat un programa que s'escolta que té la seva audiència i que està ben produït i el control d'audiències i això com ho heu anat calibrant o com amb quin lligam ho heu fet o de com ho heu fet el control d'audiències control o la les audiències aviam fer un fer un estudi d'audiència d'un mitjà o en aquest cas de la ràdio aviam es necessiten recursos sí aquests recursos els ha de posar l'ajuntament i el que sí hem fet sempre amb les diferents enquestes de valoració de serveis que fa l'ajuntament no en fa masses però en fa generals sempre hi ha una una qüestió relacionada amb la informació local i amb els mitjans de comunicació que hi ha al municipi no només de la ràdio de la ràdio se'n va fer una si no recordo malament específica només de Ràdio d'Esver fa uns 10 anys que ens va sortir molt bé les enquestes dic jo que a vegades les olores llavors l'únic que fas és constatar-les amb unes dades i ens va sortir molt bé i ara recentment si sou d'aquí ho heu pogut seguir una miqueta ara aquest a finals de l'any passat de l'any 18 l'Ajuntament va encarregar una enquesta de satisfacció de serveis a la qual hi havia la pregunta de en quin mitjà s'informa habitualment de la informació local és a dir en quin mitjà s'informa habitualment de la informació que genera que es genera a Sant Just i aquí el primer mitjà el primer canal pel qual s'informa la gent que viu a Sant Just és el bolletí municipal el bolletí municipal és aquesta publicació que es bostia cada mes a totes les cases doncs continua sent amb un 80% les persones s'informen a través del bolletí municipal seguit després de la web municipal de la web hi pengen moltes coses vull dir que aquí s'hauria de desgranar més que no s'ha desgranat hi havia un 17% si no recordo malament i a través de ràdio d'esvern un 14% que és un percentatge molt important és un percentatge molt important pensem també que ràdio d'esvern avui no és només sintonitzar el 98.1 de la freqüència modulada ràdio d'esvern avui afortunadament és un és un canal de comunicació que no només l'escoltes sinó que el llegeixes i a més a més les xarxes fan que es distribueixi per per moltíssims llocs és a dir no tens per què estar escoltant l'entrevista al moment sinó que hi ha a la carta aquest mateix programa el difonem als que veniu si tenim el whatsapp o tenim comunicació el dia següent o el Joan normalment el posa el mateix vespre o inclús i el ràdio i el ràdio d'esvern.com i les apps etcètera però la ràdio continua sent un referent per què? doncs perquè dona veu a totes aquelles persones i col·lectius sobretot és un altaveu de col·lectius quan dic col·lectius bàsicament són les entitats que poden difondre la seva activitat donar-la a conèixer i a més a més apreciar-la i posar-la en valor que això és important ojalà es poguessin fer més enquestes però bueno aquesta ja és interessant nosaltres que no les coneixem tu que la pots conèixer o la tens més a prop ens ha semblat també bé que ens els comentessis sí la ràdio aquesta emissora abans us deia que havia sigut referent i realment del que ens hem de sentir orgullosos és que hem pogut ser pioners en moltes coses ara ho som perquè l'emissora és referent sobretot tecnològicament i amb la difusió que se'n fa en el seu moment una experiència que no existia a Catalunya era l'emissió en xarxa l'emissió en xarxa de diferents emissores municipals que hi havia en aquest cas a la comarca del Baix Llobregat que és on estem nosaltres i ja l'any 85 és a dir només haver començat el que eren els informatius ens trucàvem cada dia de municipi en municipi que tenia emissora municipal Sant Boi de Llobregat Ràdio Sant Boi Ràdio Castelldefel Ràdio Viladecans Ràdio Molins Ràdio Sant Feliu Ràdio Cornellà Ràdio Hospitalet Ràdio Desverni em sembla que Ràdio Pallejar i alguna més que m'han de deixar i ens passàvem les cròniques que en aquest cas eren gravades del telèfon és a dir un company de Ràdio Sant Boi diàriament locutava la notícia del dia de Sant Boi i nosaltres doncs donàvem pas avui a Sant Boi no sé hi ha hagut o comença la fira de la Candelera Sant Boi donem pas al nostre company fulano de tal des de Sant Boi aleshores estava gravada la informació de Sant Boi i nosaltres fèiem el mateix amb la qual cosa difoníem també érem altaveu de la comarca perquè això no sortia ni al periòdico ni a l'avantguàrdia ni a la televisió ni enlloc més és a dir estem parlant de fa 30 anys eh la ràdio avui el dia 2 farà 35 anys vull dir que no que vam fer una aposta important i a partir d'aquí va néixer l'informatiu comarcal i després dels informatius locals que a cada missora fèiem hi havia l'informatiu comarcal aquest informatiu comarcal era una donava informació i es gestava des de ho havíem fet nosaltres des de Sant Lluís des d'aquí des d'aquests estudis ho havíem fet durant molts anys la presentàvem i s'emetia des de les zones del 98.1 connectant cada emissora a l'informatiu comarcal que avui encara existeix no locutat sinó a través del web i després vam veure la necessitat que hi havia moments en què l'actualitat no era només local sinó que podia ser comarcal o del país i fèiem un programa conjunt jo recordo el seguiment que es feia de les campanyes electorals sobretot tant de les locals però sobretot de les catalanes de les de país el seguiment de la de la de les de la campanya electoral i del dia electoral perquè tots volíem entrevistar el líder del partit català però no se n'anirà un dia Sant Boi l'altre Sant Just l'altre és que ja qui ets Sant no aleshores fèiem un programa conjunt l'amatíem des d'un estudi ho havíem fet molts anys des de Sant Just i aquell entrevistat que fèiem el seguiment de la campanya anàvem a aquest estudi però en aquell mateix moment s'estava matent per les zones de Sant Boi Castelldefels Viladecans etcètera i el dia de la jornada electoral el mateix fèiem el seguiment durant tot el dia de la jornada electoral i ens desplaçàvem a les seus dels partits en aquest cas catalans hi havia una persona de Sant Just destinada a la seu de Convergència i Unió a Barcelona l'altre dels socialistes l'altre esquerra l'altre és igual a cada un i anaves fent les cròniques i això no només ho feia un municipi una emissora local que no ho podríem fer sinó que uníem esforços i ho feiem entre tots una xarxa de persones i a partir d'aquí també vam veure que els mesos de l'estiu què passa com que tothom érem col·laboradors de totes les emissores i teníem la nostra vida i les nostres vacances era difícil cobrir els dos o tres mesos de l'estiu veient que tot això funcionava aquestes emissores vam dir fem un sol programa magazín de matí en aquest cas era amb una sola emissió unit esforços de cada emissora cada emissora enviava una persona jo recordo ho havia estat durant més d'una temporada segur aquests de l'estiu s'emetien es van emetre uns des de Sant Jús els estudis eren a Sant Jús i altres anys s'emetien des de Sant Feliu recordo des de Ràdio Sant Feliu però Cornellà hi destinava una persona Sant Jús un altre Sant Boi un altre Viladecans un altre de tal manera que que fèiem xarxa és a dir la xarxa que avui és les xarxes socials potser van començar d'aquesta manera però bueno orgullosa d'haver format part d'aquest equip i se m'ha fet curt i no sé sempre es fa curt sempre ens fa curt molt interessant per això perquè veure't recordar la teva pròpia experiència ens suposa també una experiència del que això ha sigut i del que és i del que continuarà sent 35 anys i l'ànima del programa que segur que ens està escoltant Joan tenim 30 anys 30 anys ara ja ho sabem us ho miraré bé us ho miraré exactament ara farem els contes farem els contes perquè ens passem la vida des de quan som molt interessant desitjo que us vagi molt bé i que d'aquí 30 anys més per què no em torneu a convidar i jo estaré davant vostro igualment moltes gràcies ens despedim per la setmana vinent la persona que ens visitarà com a convidat és en Santi Robert que és advocat en exercici però que és un entusiasta del cine i que a la seva temàtica m'ha proposat com a temàtica el cinema vist des d'un projeccionista de cinema aquest és el seu tema i podrem aprofitar per parlar dels Gaudí i dels Goya que no n'hem parlat d'acord fins la setmana que ve bona nit bona nit a tothom bona nit moltes gràcies gràcies