Cinema sense condicions del 19/3/2013 — Cinema i medi ambient + retrat d'Elia Kazan

Context i fil conductor

Programa de “Cinema sense condicions” centrat en dues línies principals:

• Cinema i medi ambient: panoràmica històrica, obres clau i mirades (ciència-ficció, thrillers, documentals, animació i cinema d’autor).
• Retrat d’Elia Kazan: biografia, filmografia essencial, l’Actors Studio i la polèmica del maccarthisme.

"La natura té el valor per si mateixa"

Cinema i medi ambient

Qüestió de marc i criteris

• Punt de partida: no tota pel·lícula “ambientada a la natura” és ambientalista. Es busca implicació, missatge o perspectiva antropològica sobre la relació humà-natura.

• Evolució històrica: poques obres fins als 70; a partir d’aquí, esclat (distopies, riscos nuclears, conservacionisme, crisi climàtica).

Línia temporal i títols clau

• Pioners documentals/semidocumentals:
• Nanook of the North (1922): mirada antropològica i relació dura amb l’entorn. Robert Flaherty com a referent.

• Anys 50 (primers avisos conservacionistes):
• Wind Across the Everglades (1958, N. Ray): protecció d’aus vs. caça comercial als pantans de Florida.

• Anys 70 (distopia i ètica ambiental):
• Silent Running (1972): últims vestigis vegetals en òrbita; dilema moral entre utilitat i valor intrínsec de la natura. Innovació en efectes (equip que heretarà Lucas).
• Soylent Green (1973): superpoblació, recursos esgotats i aliment “alternatiu”. Distopia social contundent.

• Anys 70-80 (energia nuclear i conseqüències):
• The China Syndrome (1979): thriller sobre accident nuclear i tapament corporatiu; to premonitori.
• Koyaanisqatsi (1982): simfonia visual (Reggio/Philip Glass) que contraposa hiperindustrialització i ritmes naturals.
• The Day After (1983, TV) i
• When the Wind Blows (1986): del conflicte nuclear a l’"hivern" i l’impacte humà i ambiental.

• Conservacionisme, selva i biodiversitat (80-90):
• The Emerald Forest, Gorillas in the Mist i Medicine Man: selva com a espai de cura i misteri; tensió entre ciència, indústria i ecosistemes.
• Erin Brockovich (2000): contaminació industrial i justícia ambiental (cas real).

• Crisi climàtica i cultura popular (2000s):
• The Day After Tomorrow (2004): clima extrem en clau blockbuster (accelera processos per consciència pública).
• The Simpsons Movie (2007): la comèdia escull l’ecologia com a tema troncal.
• Avatar (2009): epopèia ecologista i respecte pels pobles i el seu entorn.

• Naturalesa i límits humans (no-ficció/fusió):
• Grizzly Man (2005) i Into the Wild (2007): fascinació per la natura i els riscos d’ideals “purs” sense preparació.

Debats transversals

• Accident nuclear vs. guerra: aleatorietat, opacitat i impacte de llarg abast.
• Obsolescència programada: Comprar, tirar, comprar evidencia el disseny per caducitat (de bombetes a mitges) i el seu cost ambiental.
• Polèmiques climàtiques: La gran estafa global planteja un relat contrari al consens científic i mostra com interessos geopolítics/econòmics poden modular discursos. Valor com a peça per entendre el debat públic, tot i la controvèrsia.

Animació (per a adults i multigeneracional)

• Ghibli: Nausicaä de la vall del vent, La princesa Mononoke, Ponyo: ètica ecocèntrica, espiritualitat i conflictes home-natura.
• WALL·E (i contrast amb Up): crítica a l’extracció, el residu i la desconnexió de la Terra.
• Altres per a adults: Vals amb Bashir, Persepolis (no ambientals, però exemple de maduresa del format).

Apunts d’autor contemporanis

• Días de pesca en Patagonia (Carlos Sorín): redempció íntima i paisatge com a espai emocional.
• The Straight Story (David Lynch): viatge humil i observació del món viu; desconnexió humana del que no és “nosaltres”.

Elia Kazan: vida, obra i polèmica

Orígens i formació

• Nascut a Cesària (Capadòcia); emigrat a Nova York. Yale (Art Dramàtic) i Group Theatre: teatre innovador i compromès.

Del teatre al cinema i l’Actors Studio

• Impulsor de l’Actors Studio (amb Lee Strasberg): mètode que marca generacions (Marlon Brando, Montgomery Clift, Paul Newman, James Dean, etc.).

Obras clau i col·laboracions

• Amb Tennessee Williams: Un tramvia anomenat desig (teatre i cinema), Baby Doll.
• Amb John Steinbeck: East of Eden (presentació de James Dean; color i Cinemascope).
• Altres fites: Viva Zapata!, On the Waterfront (La llei del silenci), Splendor in the Grass, Panic in the Streets, Gentleman’s Agreement (Òscar a la direcció i denúncia de l’antisemitisme social).

Novel·la i autobiografia

• America America (film i novel·la, retrat migratori) i The Arrangement (El compromís), d’autorevisió vital.

Maccarthisme i llegat

• Testimoni davant el HUAC (1952): delació d’antics companys; va preservar carrera però va erosionar vincles (Brando no hi tornaria a treballar). Polèmica reactivada amb l’Òscar honorífic (1999).
• Com a cineasta: modernitat formal, primeríssims plans intensos, i direcció d’actors excepcional que va redefinir l’actuació al cinema nord-americà.

Idees clau

• La ciència-ficció ha estat vehicle privilegiat per debatre el medi ambient.
• El cinema ambientalista va accelerar-se a partir dels 70: distopies, nuclear i conservació.
• L’animació i la comèdia popular poden transmetre missatges ecològics potents.
• Elia Kazan combina compromís social, innovació interpretativa i una ombra històrica que complexifica el seu llegat.