Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 16/6/2015 — Cinema i teatre sense condicions: "Requisitos para ser una persona normal", "Hablar", "Viaje a Sils Maria" i el joc d’adaptar entre escenaris i pantalles
Franges inicials amb repetició rítmica i fragment del tràiler en castellà de "Requisitos para ser una persona normal"; s’introdueix el leitmotiv del programa.
Salutacions, meteorologia, anunci del convidat teatral que falla per emergència, i marc de 3 parts: novetats de cinema; pont teatre–cinema; i títols que juguen amb el metacine/metateatre.
Repassa papers i musicals (Oliver Twist, homenatge a Bob Fosse, Cabaret, Romeo/Julieta) i la implantació d’un batxillerat artístic a Torre Baró en part gràcies a la trajectòria de la companyia.
Debat sobre el rodatge en una sola presa (quatre intents totals), el risc en directe, l’efecte teatral, improvisació d’actors i l’impacte de la forma en la recepció.
Un muntatge amb el grup Imagina aborda conflictes veïnals; el públic i actrius intervenen al nus dramàtic per buscar solucions. Es remarca la singularitat del directe teatral.
Elogi d’òpera prima: guió precís, to tendre i enginyós, ritme i final mesurats, repartiment encertat i proposta visual fresca. Defensa com a possible comèdia de l’any.
Es contraposen l’elaboració meticulosa i rodonesa de "Requisitos" amb l’ímpetu i el risc d’"Hablar". Debat sobre què fa una “pel·lícula de premi” enfront d’una d’excel·lent factura.
Anàlisi ideològica: precarietat, arbitrarietats, lleialtat familiar i maduració dels personatges. Clímax com a declaració d’amor al teatre, la paraula i la cultura per damunt del soroll.
Reflexió sobre el cost real i els incentius del pla seqüència; quan la forma pot condicionar el relat i quan una posada en escena clàssica podria reforçar el mateix material.
Breu història del cinema, incorporació del so i el muntatge; la potència del primer pla en cinema vs. la projecció vocal i corporal al teatre; similituds i diferències estructurals.
Casos: "La señorita Julia" (adaptació literal poc cinematogràfica), "Una jornada particular" (del cinema a l’escena) i un text de Horton Foote expandit amb veritable gramàtica fílmica.
Títols que reflecteixen el món de l’actuació i la indústria: "Birdman", "Eva al desnudo", "Sunset Blvd", "Dos semanas en otra ciudad", "Cautivos del mal".
Discussió sobre "La duda", "Agosto", "Incendies", "Diplomacy"; debats sobre "VOS" i "Una pistola en cada mano" (Cesc Gay) i "El método Grönholm"; clau: forma i fons adequats al mitjà.
Sistematització del debat: diferències formals; obres que parlen de teatre/cinema; mateix argument en formats diversos. Exemples: Pirandello i l’ús de clip cinematogràfic a l’inici d’una versió teatral.
Sintesi: teatre i cinema són formes de representar la vida; l’èxit depèn d’una gramàtica ben depurada que faci justícia al contingut en cada llenguatge.
Meta-relat d’assaig i relleu d’un paper; Binoche davant del pas del temps; valoració de Kristen Stewart (César); reflexions sobre experiència, caducitat i sintonies generacionals.
De Tennessee Williams i Arthur Miller a Shakespeare: "Hamlet" (Branagh) íntegre però plenament cinematogràfic, "Coriolanus" (R. Fiennes) recontextualitzat, i "Ran" (Kurosawa) des de Rei Lear.
Vinterberg signa una adaptació clàssica solvent; destaquen Mulligan, Schoenaerts i Michael Sheen per versatilitat i presència.
Tancament del programa, avís de pausa i possible comiat telefònic; salutacions finals.
Panorama general
Programa dedicat a la cruïlla entre cinema i teatre: crítiques de novetats, un debat viu sobre diferències de llenguatge, i un recorregut per adaptacions en ambdós sentits. El to combina passió cinèfila, ofici teatral i mirada crítica sobre la forma i el fons.
"És la cultura el que compta." "En hablar también te das cuenta de que no hay nadie normal. Entonces, ¿cuáles son los requisitos?"
Part 1 — Novetats i crítiques
"Requisitos para ser una persona normal" (Leticia Dolera)
- Gran elogio unànime: òpera prima "rodona", tendra, enginyosa i original, mereixedora dels premis de Màlaga (guió novell, fotografia, muntatge).
- Actuacions: Leticia Dolera, "Sílvia Munn" (mare), Manuel "Gurke" i el germà amb síndrome de Down.
- Estil visual: adreces a càmera, jocs gràfics amb rètols, to de comèdia indie que evita clixés.
- Missatge: oda a la diferència i a ser fidel a un mateix; qüestiona els tòpics socials sobre la normalitat.
"És simple i plenament rodona... romàntica sense ser cursi... tot funciona." "Jo la proposaria com la comèdia espanyola de l'any."
"Hablar" (Joaquín Oristrell)
- Proesa formal: pla seqüència únic d’uns 90 minuts (quatre preses totals), parent de "La soga" de Hitchcock.
- Fortaleses: energia, emoció en temps real, repartiment coral d’alt nivell.
- Límits: parts improvisades desiguals; menys elaboració de guió que a "Requisitos".
- Lectura temàtica: precarietat laboral, arbitrarietats, lleialtats familiars i, al clímax, defensa del teatre i la paraula.
- Debat "película de premi" vs. "pel·lícula bona":
- "Requisitos": més meticulosa i equilibrada; tanca bé en durada i to. - "Hablar": governada pel talent i el risc, pot ser menys de premi però molt per gaudir.
"Viaje a Sils Maria" (Assayas)
- Meta-teatre: assaigs, relleu generacional i mirall entre vida i escenari.
- Binoche vs. Kristen Stewart: discussió sobre carisma i paper més agraït; Stewart guardonada amb el César.
- Temes: envelliment, caducitat, experiència vs. moment, identitat de l’actriu davant el paper que abans la feia triomfar i ara passa a altres mans.
"Far from the Madding Crowd" (T. Vinterberg)
- Adaptació clàssica sòlida: direcció segura; destaquen Carey Mulligan, Matthias Schoenaerts i Michael Sheen.
- No és la millor del director, però notable en interpretació i posada en escena.
Part 2 — Teatre avui: experiència i llenguatge
Teatre Fòrum a Sant Boi (grup Imagina)
- Obra sobre mediació veïnal interpretada per persones amb problemàtica de salut mental.
- Format Teatre Fòrum: el públic i actrius substitutes intervenen i improvisen per buscar solucions.
- Idea clau: aquesta interacció en viu no és traslladable al cinema amb la mateixa naturalesa.
Diferències de llenguatge: teatre vs. cinema
- Cinema: muntatge, variabilitat d’espais, i sobretot el primer pla com a arma expressiva; pot transformar el temps i l’espai.
- Teatre: continuïtat, presència i risc; el públic "busca el fallo"; força de la paraula i del directe.
- Economia i forma: el pla seqüència pot ser barat en rodatge, però no sempre és la millor forma narrativa.
Part 3 — Adaptacions i simbiosi
Casos d’estudi entre escenaris i pantalles
- "La señorita Julia" (Strindberg → cinema de Liv Ullmann): exemple negatiu si s’adapta literalment sense gramàtica cinematogràfica.
- "Una jornada particular" (Scola → teatre): bona traslació; a escena, arrenca amb un clip cinematogràfic abans de l’entrada dels actors.
- Horton Foote: exemple d’ampliació cinematogràfica des d’una obra amb nous personatges i accions.
Pel·lícules sobre el món de l’actor i la indústria
- Exemples: "Birdman", "Eva al desnudo", "Sunset Blvd", "Cautivos del mal", "Dos semanas en otra ciudad".
- Miren els processos creatius, l’ego, la fama i la frontera entre vida i representació.
Altres adaptacions recents i aprenentatges
- "La duda", "Agosto", "Incendies", "Cabaret", "Diplomacy".
- Debats locals: Cesc Gay ("Una pistola en cada mano", "VOS") i El método Grönholm (més tòpic a teatre; al cinema, més complexitat i personatges afegits).
- Principi rector: forma i fons han de congeniar amb el llenguatge del mitjà; calc teatral al cinema pot fallar, i a l’inrevés.
Temes transversals clau
Normalitat i tòpics socials
- "Requisitos" desafia el motlle del que es considera "ser normal" i defensa l’autenticitat.
La cultura i la paraula com a bé comú
- "Hablar" culmina en una defensa del teatre, del text i de la relació amb el públic:
"És la cultura el que compta."
Forma vs. fons
- El risc formal (pla seqüència) pot fascinar, però no ha d’ocultar l’eix temàtic i emocional.
Tradició i relectura
- De Shakespeare a Tennessee Williams i Arthur Miller: el cinema ha trobat riquesa en relectures ("Hamlet" de Branagh íntegre però cinematogràfic, "Coriolanus" de R. Fiennes en context contemporani, "Ran" de Kurosawa a partir de Rei Lear).