Cinema sense condicions del 20/10/2015 — Cinema i xocolata: Audiard (Dheepan), Antonio Cumple 50, Granja Viader i Cacaolat, salut del cacau i ‘El Club’

Resum general

Un episodi que barreja amb gràcia cinema i xocolata amb una convidada especial: Mercè Casaldemont Viader (Granja Viader). El programa es desplega en tres trams: estrenes i recomanacions, un bloc monogràfic sobre la xocolata (història, salut i ofici), i un recorregut per pel·lícules on la xocolata és protagonista o símbol.

Punts clau

• Jacques Audiard i la Palma d’Or: repàs de filmografia i comentari entusiasta de la seva nova pel·lícula, identificada pels locutors com The Fan/Diffen, clarament referida a Dheepan.

• Cinema indie de proximitat: descobriment i defensa d’Antonio cumple 50 (Alejandro Mira), una sàtira coral, micropressupostària i sorprenentment vigorosa.

• Anunci del club de la setmana vinent: triaran El club (Pablo Larraín), “fortíssima” i polèmica, com a Pel·lícula del Mes.

• Xocolata i salut: la Mercè exposa els beneficis del cacau (endorfines, antioxidants, polifenols). Referència a estudis del Clínic: baixarien tensió arterial i colesterol amb xocolata >60% de cacau.

• Granja Viader i Cacaolat: trajecte històric des de 1900, la fàbrica Letona i la creació de Cacaolat (1931) inspirada a Hongria; evolució actual (versions amb estèvia i sense lactosa) i expansió internacional.

• Pel·lícules amb xocolata: de l’encant de Chocolat (Lasse Hallström) al thriller glaçat de Gracias por el chocolate (Claude Chabrol), passant per cites icòniques com la de Forrest Gump.

Estrenes i recomanacions

Jacques Audiard: de l’impacte d’Óxido y hueso a Dheepan

• Recordatori d’Óxido y hueso (Marion Cotillard) i la seva rara combinació de duresa i tendresa.

• Nova pel·lícula (anomenada com The Fan/Diffen; es tracta de Dheepan):

- Context: final de la guerra a l’antic Ceilan (Sri Lanka) i migració a França amb una “família” de conveniència (cap dels tres és parent biològic). - Temes: exili, integració, identitat i supervivència; ecos de l’actual crisi de refugiats. - Forma: posada en escena precisa, actors no professionals i empatia amb el protagonista.

• Altres títols d’Audiard esmentats: De battre mon coeur s’est arrêté, Un prophète, Sur mes lèvres.

Indie km 0: Antonio cumple 50 (Alejandro Mira)

• Retrat d’un sopar d’aniversari que esdevé una explosió de veritats i “draps bruts”, amb humor, surrealisme i moments gairebé fellinians.

• Producció “heroica”: micromecenatge, equip còmplice, i un repartiment reduït i eficaç.

• Recepció: aplaudiments als Cinemes Texas; es reclama una estrena comercial.

Proper club: El club (Pablo Larraín)

• Convent-correccional per a capellans amb passat fosc; impacte demolidor i debat ètic.

• Es destaca el seu to dur, la incomoditat que genera i l’interès temàtic.

Xocolata: història, salut i ofici

La xocolata com a plaer i aliment

• Presència cultural i festiva: xocolatades, mones de Pasqua, bombons, pastisseria.

• Beneficis clau del cacau:

- Endorfines (benestar i plaer) - Antioxidants i polifenols (acció antiinflamatòria) - Teobromina (estimulant suau) i fonts de ferro

“Els efectes saludables s’obtenen consumint diàriament xocolata amb més del 60% de puresa.”

• Recomanació pràctica: 20–30 g/dia de xocolata >60–70% cacau.

• Avís important: la teobromina és tòxica per als gossos. No donar-los xocolata.

Granja Viader: de lleteria a icona

• Orígens (c. 1900) al carrer Xuclà; innovacions del besavi (derivats lactis, higiene, escala).

• Cofundació de la fàbrica Letona i innovació del Cacaolat (1931):

- Inspiració: refresc de llet amb cacau tastat a Hongria. - Solució circular: aprofitament de llet desnatada amb cacau.

• Avui: Cacaolat amb estèvia (sense sucres) i sense lactosa; expansió a Europa, Xile i EUA.

• Públic: barreja de turistes i locals; fascinació per la continuïtat familiar (ja en 5a generació).

Elaboració i qualitat

• Hot xocolata de la casa: cacau en pols, una mica de sucre, farina de blat de moro, canyella i aigua, a foc lent fins a textura espessa i equilibrada.

• Criteri de compra:

- Prioritzar xocolates >70% cacau i qualitat del cacau (barreges, origen a Centreamèrica/Africa). - Desconfiar de opcions massa barates amb percentatges alts declarats.

Cinema i xocolata: pel·lícules destacades

El plaer amable vs. el negre psicològic

• Chocolat (Lasse Hallström, 2000): conte lumínic i amable. La Mercè s’hi sent “com a casa”.

• Gracias por el chocolate (Claude Chabrol): thriller domèstic de dobles vides i justícia perversa; debat sobre ressonàncies hitchcockianes vs. mirada Chabrol/Buñuel.

Escenes i cites icòniques

• Forrest Gump:

“La vida és com una caixa de bombons: mai saps què et tocarà.”

• Charlie y la fábrica de chocolate (Tim Burton): somieig en rius de xocolata i imaginari pop.

• La grande bouffe (Marco Ferreri): hedonisme extrem; escena de xocolata desfeta en clau provocativa.

• Monty Python’s The Meaning of Life: glotó que acaba “explosionant” després d’un trosset de xocolata.

• Fresa y chocolate (Cuba): amistat i identitat amb gran sensibilitat.

• Como agua para chocolate (Alfonso Arau): passió culinària i realisme màgic.

• El festín de Babette: el menjar com a gràcia transformadora.

• El cebo (Ladislao Vajda): ús de la xocolata com a ceba sinistra en un clàssic del cinema negre espanyol.

Idees pràctiques i conclusions

• Per salut, prioritzar xocolata negra >70% i racions moderades.

• Evitar donar xocolata a gossos (teobromina tòxica).

• El relat de Granja Viader il·lustra com tradició + innovació poden crear icones (Letona, Cacaolat).

• A nivell cinematogràfic, el programa contraposa el confort del conte (Chocolat) amb la inquietud del thriller (Chabrol) i el xoc de Larraín.

Properament

• Setmana vinent: El club (Pablo Larraín) com a Pel·lícula del Mes. Es preveu debat intens per temàtica i to.