Cinema sense condicions: crítiques exprés (L’autor, Suburbicon, Llueve en vacas, Destinos, Bad Moms 2) i monogràfic Big Pharma (The Constant Gardener, Fire in the Blood, Dallas Buyers Club) — VIH/SIDA, patents i tuberculosi

9.9.30. Exist. Ara escoltes l'àviu d'Esbert, sintonitzes l'àviu d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Cinema sense condicions. Cinema sense condicions. Captions màuilleux yourself aus. Si m'en tu을 representas크. ACCÆ n v zoge Speaking Geo Good heavens. Cți harus dèal si tufel ișadar și tú. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! soldiers! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! jo diria que sí, són unes instrumentistes fabuloses tu ho coneixes, doncs deu ser-ho sí, sí, sí, dona una miqueta més d'informació però en això t'ho diu, és que el Joan Sardà ho sap tot de música i queda clar, programa darrere, programa de música i de tot, vinga continua Joan que jo només interrompo simplement saludem els nostres oïdors, bona nit més estem aquí, un dimarts més, cinema sense condicions disposats a parlar del cine de música, ja veieu, de sisbàs que o és d'on sigui que el senyor Francesc ens introdueix aleshores avui, com en altres ocasions tenim un convidat especial, un amic que ja ha vingut diverses vegades ja sabeu que és un habitual, encara que sigui una vegada al trimestre que ens vol parlar, el Lluís Beciana que és el doctor Lluís Beciana ens vol parlar del negoci de la medicina per tant, com sempre, farem dues parts en el programa la primera part, els que han vist pel·lícules que jo ja sabeu que he estat a l'estranger i no he pogut veure massa cosa has estat a l'estranger i a l'estranger no fan pel·lícules és que estava de viatge estava viatjant una, tot un viatge de pel·lícula i no he fet cap entrada al cinema tot i que he vist que les pel·lícules que feien a molts llocs eren les maries que estan fent aquí això no hi ha massa variació és un negoci multinacional me'n recordo que jo supos que sóc aficionat de tota la vida de cinema anava a París, per exemple a la Cinematec Francesa allà a Voler Baix al Palè de Chaló i me'n recordo que, bueno, descobria quantitat de pel·lícules que aquí no arribaven però quantitat de pel·lícules del Kurosawa o del Chaplin o el que vulguessis que aquí estaven prohibides i això ha desaparegut ara, vull dir que qualsevol pel·lícula que veus allà la trobes aquí i en canvi en altres èpoques era tot el contrari però això és una cosa de moda fins i tot anar a Cerlé, anar a Perpinyà anar a veure, doncs, recordo l'Evolú l'Evolú l'últim tango en París va ser en aquestes zones a Perpinyà a Perpinyà unes cues immenses una cosa realment estal·lionada bueno, tot això ha desaparegut en qualsevol cas tot això va quedar reflectit en una pel·lícula espanyola que es deia Lo verde empiezan los Pirineos amb el Thores i el López Vázquez López Vázquez i l'Alfredo Landa em sembla també, sí bueno, en qualsevol cas molt bona referència una nit més estem aquí un vespre més estem aquí amb l'equip o una part de l'equip perquè també avui la gent tenia altres coses i no ha pogut estar tot l'equip amb Francesca Fígols Francesca Aguilar darrere de les Fígols, m'agrada Fígols és un amic meu és un amic meu i amb Pol que no ha pogut venir i la Carme que tampoc ha pogut venir i el Jaume que algun dia tornarà en Joan Cerdà que estan aquí a la meva dreta i a mà esquerra el convidat que ens parlarà del negoci de la medicina però per començar comenceu els que heu vist cine els que heu vist aquests dies pel·lícules en Joan és el que ha vist més coses em sembla per tant que pot començar ell molt bé doncs a veure jo seré molt molt escuet molt gairebé telegràfic amb les pel·lícules que he vist quantes, quantes has vist? moltes, moltes i llavors vull dir vull parlar de totes però això telegràficament vull dir una mica com per indicar a l'espectador de què va la cosa el tenim esclavitzat allà el cinema allò no el deixem s'ho passa bé el cinema sí, sí bueno jo m'ho passo com mai estic encantat llavors la primera és una pel·lícula espanyola que es diu l'autor del Manuel Martín quina enveja quina enveja que em fas vaig estar a on d'anar-hi aquest diumenge jo ja ho sé que a tu t'agrada molt el Manuel Martín no m'agrada l'idolatro no m'agrada bé doncs en aquesta pel·lícula aconsegueix una cosa que és fer una síntesi del que era el cine espanyol que va començar als anys 60 amb el nou cine espanyol aleshores doncs hi havia el cine de gran públic que era el de Martínez Soria diguéssim comèdies així saltibèriques i el nou cine espanyol que el representant més important era el Saura no vull dir que era el que anava Carlos Saura que era el cine que anava als festivals estrangers i guanyava premis i tot això vull dir una mica perquè era el que feia la dictadura doncs enviar artistes d'esquerra per a Europa perquè que el règim tingués una bona imatge tingués una bona imatge menys dolenta la que tenia vull dir els artistes plàstics vull dir tots eren d'esquerra el cinema també tal els festivals de la cançó que no eren d'esquerra doncs els compraven senzillament vull dir que Eurovisió i totes aquestes coses estaven comprats els vots i que això és una cosa que no se n'ha no se n'ha parlat gaire però que està claríssima i també als festivals de televisió hi havia la Rosa d'Or a Montré i aquests això també estava comprat vull dir que el règim doncs utilitzava els nostres diners per fer-se propaganda a l'exterior no? bé doncs el Manuel Martín Cuenca que havia fet una pel·lícula molt interessant que es deia Caníbal que en Francesc n'havia parlat la flaqueza del bolxeric bé jo l'única que he vist d'ella és Caníbal la vaig veure per televisió i em va interessar una mica d'Òscar però tampoc no sé trobo que pel·lícules sobre la província espanyola n'hi ha de millors vull dir que hi ha gairebé com tot un gènere que podríem destacar Bardem amb Calle Mayor Nunca Passa Nada el mateix Aura amb Piper Minfraper que fa un retrat de Cuenca que és una cosa extraordinària que ningú mai farà una pel·lícula sobre Cuenca com ell la va fer i llavors doncs no sé el Martín Cuenca feia aquí a Caníbal doncs això una petita capital de províncies no? que hi havia un sastre que tenia uns gustos perversos i doncs bé una història que més o menys funcionava és curiós Cuenca la ciutat que és veritat que fa 40 anys estava en la boca de tothom i que tenia una atracció especial i que diguéssim ha desaparegut de l'interès públic d'una manera dràstica molt curiós sí, sí perquè bueno Cuenca val la pena pel museu d'art abstracte que ell va fundar el ostres no me'n recordaré del nom del pintor el Manuel Viola que el va fundar amb la seva col·lecció personal i que tenia doncs té obra de tots els grans de tots els grans dels anys 60 del grup El Paso i gent així el Saura el Millares tota aquesta gent hi ha un retrat de Brigitte Bardot de l'Antonio Saura que allò és només per veure aquell quadre és una meravella i un retrat de la Geraldine Chaplin que esclar era la seva cunyada en aquell moment que va pintar el quadre doncs Cuenca sí tenia a més la setmana de música religiosa que era un esdeveniment total a la setmana santa i tenia atractius d'aquests com la ciutat encantada que avui ningú en parla ningú en parla exacte i fins i tot hi ha un hi ha un barranc que encara el cotxe que al final es timba el José Luis López Vázquez de Piper Minfraper encara està allà a sota del barranc aquell esportiu vermell vull dir que quan vas per la carretera el pots veure dius el cotxe de la pel·lícula mira és aquell perquè es va quedar allà vull dir ningú el va treure amb una grua perquè deu ser impossible és que hi ha indrets que en un moment donat tenen atrauen a una intel·lectualitat i a uns artistes i a una gent no sé m'imagino però és cadaqués en el seu moment que fan reaixir la zona d'una manera important i després m'he anat i es posa de moda i quan aquell artista desapareix com passa cadaqués perquè no és el que era cadaqués ha anat a menys tot ha anat a menys si ens poséssim això vull dir si a l'època per exemple dels anys 30 era la gent de la Residencia d'Estudiantes el Bunyó del Dalí la Pilar Miró no també no la Pilar Miró no era el Pepín vello García Lorca aquests tenien Toledo com a ciutat de trobar-se i de fer les seves festetes i tal llavors Cuenca era més d'aquesta gent dels anys 60 i tal que tots estaven amagrits que hi hauria la Miró allà no ho sé no ho vaig a mirar no Pilar Miró és posterior i no ho sé jo no crec que n'és no no no no us heu donat ens hem posat mirant a Cuenca estàvem parlant parlant de l'autor del Manuel Martín Cuenca és que aquí ens hem embolicat d'una manera que bé doncs ell que és el que jo volia dir aconsegueix la síntesi entre Martín Esòria i Saura perquè fa una pel·lícula que sigui una comèdia i per exemple l'Antonio de la Torre que feia el paper protagonista de Caníbal que era un paper molt tremendo molt seriós doncs aquí fa un paper absolutament apallasat i què tal ho fa? bé perquè l'Antonio de la Torre és molt bon actor és un gran actor molt bon actor sí sí i bueno i el protagonista és el Javier Gutiérrez i tal la pel·lícula és recomanable? trobes recomanable o no? no jo no la recomanaria vull dir és que jo no recomano pel·lícules vull dir jo ara aquí vull indicar més o menys el que hi pot trobar l'espectador vull dir aleshores l'espectador que tingui ganes de riure amb una pel·lícula espanyola i que a més tingui una història mínima que en aquest cas és la d'un escriptor que no té talent i que la seva dona sense talent ni res fa un llibre i llavors allò és un supervendes i hi ha aquesta i hi ha aquesta contradicció aleshores també vull parlar de Suburbicon del George Clooney dirigida pel George Clooney però que és un antic guió que havien fet els germans Coen que el van desestimar en el seu moment i que havia de protagonitzar justament George Clooney llavors George Clooney sabia de l'existència d'aquest guió aleshores els hi va comprar els germans Coen i junt amb el gran Heslow que és un soci del George Clooney doncs han afegit altres coses a la idea original i en fi vull dir quan els germans Coen ho van deixar córrer jo em sembla que que era correcte que sabien el que es feien i que si hi hagin posat el Clooney i el seu soci doncs no ho sé vull dir ha fet que allò no acabi de ser la pel·lícula que hagués pogut ser és a dir que hi ha una barreja entre Coen i Clooney que no acaba de lligar encara que vull dir té coses que estan bé vull dir tampoc passa que és una comèdia molt negra molt negra que la gent anirà al cine pensant bueno serà una cosa divertida marca Coen sí serà una cosa divertida irònica i tal perquè bueno és els anys 50 i hi ha el tema d'una família que és gairebé perfecta però es troba amb problemes i llavors també ja ha afegit el problema de la discriminació racial en aquell moment perquè els negres començaven a entrar en barris d'aquells de cases a quatre vents que només eren evitades per gent blanca però justament aquest és un dels problemes de la pel·lícula que les tres línies que té la pel·lícula no acaben no acaben de fer un gran conjunt no? llavors Matt Damon en Julian Moore perfectes però vull dir bueno la pel·lícula queda una mica coixa una altra pel·lícula espanyola d'aquesta puc parlar molt poc es diu Llué ben vaques vull dir el títol ja és molt estrany i és una pel·lícula estranya perquè és una pel·lícula espanyola que no ho sembla i és a dir que és una pel·lícula espanyola que no recorre ni a la comèdia ni al serial que és el que acostuma a ser el cinema mitjà espanyol aquesta és una producció absolutament independent en què tothom que hi ha participat ha col·laborat desinteressadament i no es podia fer de cap més manera i em perduranan els oïdors perquè no pugui explicar d'aquest va la pel·lícula perquè és que llavors la desmunto tota diré jo que ve d'una obra de teatre i que el teatre de l'absurd hi té molt a veure amb això és l'única cosa que puc arribar a dir i sí que citaré tots els intèrprets que surten a la pel·lícula perquè són extraordinaris en qüestió d'intèrprets femenines hi ha Maribel Verdú Laia Marull Gloria Muñoz Maria Barranco Carmen Mayordomo Mónica Regueiro que també és la productora i Gemma Charines i com a intèrprets masculins hi ha Víctor Clavijo Secund de la Rosa Asiere Cheandia Pedro Miguel Martínez Sergio Pérez Mencheta i Eduardo Noriega tots absolutament perfectes o sigui que es pot dir que és una obra de teatre en cine sí sí sí però jo no diria res més perquè justament jo no en sabia res de la pel·lícula i vaig trobar que era el millor que em podia passar aleshores també aviso que a mi em va agradar molt però que hi ha gent que no li agrada gens vull dir és d'aquelles pel·lícules o que la dores o que la detestes d'autor d'autor absolutament absolutament i a més hi ha un fet que aquí potser desvetllaré una mica el que no volia dir però que la Laia Marull surti la Laia Marull que el seu paper més conegut és Te doy mis ojos que surti en aquesta pel·lícula doncs bé té la seva gràcia orienta té la seva gràcia perquè és com una contradicció en termes però que en fi vull dir a mi Te doy mis ojos no em va agradar gens perquè era això del serial diguéssim que a mi no aquesta cosa de soles i Te doy mis ojos i tota aquesta cosa que neix del serial radiofònic em deixa una mica esparverat en canvi aquí jo veig que el tema diguéssim es tracta d'una manera molt més i a part jo ve amb vaques dura només 75 minuters vull dir que pim pam i perfecte i la primera frase de la pel·lícula és llueve amb vaques o sigui que ja des del primer moment estàs instal·lat que després no sorti cap vaca a la pel·lícula això pot passar passen molts casos però la primera frase és llueve amb vaques que això ja et deixa dius bueno a partir d'aquí explica'm el que vulgueu perquè ja molt bé pot ploure qualsevol cosa sí vinga la quarta una altra pel·lícula destinos és una pel·lícula búlgara aquesta sí que la recomano mira perquè penso que és per tota mena de públics per gent que li agradi el cinema i gent que no gent que vagi a passar-s'ho bé perquè és una pel·lícula búlgara que ha tingut molt d'èxit a l'estranger és una pel·lícula que explica històries de taxistes nocturns a la ciutat de Sòfia a la capital de de Bulgària i aleshores doncs bé vull dir no és com nit a la terra del Gingermus que també són històries de taxistes nocturns però que allò vull dir són com esquetxos que van entrant senyors passatgers del taxi i el taxista doncs interactua amb ells sinó que aquí hi ha una història que va unint totes les les aventures d'aquests taxistes és un thriller podríem dir perquè hi ha molta acció però té la curiositat que a través d'aquesta intriga o aquesta acció ens revela una radiografia exacta de la societat vulgar en aquest moment és a dir un país gairebé a la misèria un país que tothom fa el que pot per sobreviure enfonsat moralment absolutament i fins i tot hi ha una cosa molt bonica que el director ha aconseguit és que a la nit els únics llums que destaquen ens donen la idea de com és el país perquè tots són llums d'entitats financeres o d'espectacles eròtics llavors veiem com ha sigut aquesta caiguda del comunisme com hi ha entrat la doctrina del xoc per parlar en termes de la politòloga Naomi Klein i com aquesta societat doncs està absolutament desesperada o sigui és una pel·lícula és un thriller social sobretot amb una càrrega social important i fins i tot política perquè t'ensenya com és la societat aquella i com no ho sé hi ha hagut un desvellestament que utilitzant aquesta història dels taxistes noturns que ja és un sector marginal és un sector que té les seves pròpies lleis doncs allà el que t'estan ensenyant exactament és la realitat del país no com els taxistes estan fent la carrera que això és una cosa de més a més aquesta me l'apunto jo la trobo molt interessant i ja dic ha tingut molt de ressò internacional i penso jo que és violenta perquè la circumstància ho exigeix però jo penso que és molt interessant llavors una altra pel·lícula aquesta és curiosíssima aquesta no és per recomanar és una comèdia americana d'aquestes de Nadal ara que s'acosten les festes i es diu en castellà El Gran Desmadre Males Madres 2 així entre parèntesi perquè es veu que hi havia hagut unes males madres anteriors bé i el criteri que segueixes per veure aquestes pel·lícules no pensava que estrenes estrenes no t'ho dic de broma per fer un comentari així és el que ofereix el mercat sí però que pensava que seleccionaves una mica però veig no no selecciono res jo tinc mentalitat de filmoteca o sigui que ho vaig a veure tot i després parlo i dic el que em sembla llavors en anglès és abat mom's christmas exacte bueno un anal de males mares en fi aquí hi ha un una conjunció de comèdia de Nadal que és la que tots coneixem que ve llocs i totes aquestes coses vull dir que n'hi ha centenars de pel·lícules com aquestes que després se les passen per televisió justament en aquesta època i les comèdies gamberres aquestes que que han triomfat últimament de Resacón en Las Vegas han fet un mix han fet un mix absolutament i aleshores doncs hi ha bones intèrprets vull dir per o sigui hi ha tres generacions hi ha les àvies les mares i els fills els fills vull dir queden una mica apartats però hi ha doncs els problemes entre mare i filla adultes i llavors les mares diguéssim que són convencionals de la seva manera i volen que el Nadal les festivitats es facin d'una determinada manera i llavors les filles que són joves són noies de 30-35 anys o així volen una altra cosa volen sortir una mica d'aquest Nadal tan adotzenat i així i llavors plantegen dir bueno aquest any rebentarem la cosa i tal és evident que la pel·lícula s'acaba amb el refrany per Nadal que deu vella el seu corral però mentrestant doncs hi ha moments d'aquells més o menys hilarants i així hi ha bones actrius com deia de les joves hi ha la Mila Kunis i hi ha la Kristen Bell i la Catherine Han molt bé totes i les que fan d'àvies doncs ni més ni menys que la Susan Sarandon la Christine Baransky que és una de les meves favorites molt coneguda a les sèries de televisió i la Cheryl Hines no? és de dones eh? és de dones sí els homes tenen un paper bastant residual encara que important però bueno són les dones de casa americanes que preparen el Nadal no? i llavors n'hi ha unes que primer es resisteixen a fer-ho perquè són joves i diuen bueno és que això tal Nadal de sempre fer el mateix i tal ja no ens convé etcètera però bueno llavors hi ha les àvies que imposen el seu domini però bueno ja dic jo que la cosa acaba amb taules no? una altra pel·lícula documental una pel·lícula que es diu L'esa humanitat és una pel·lícula catalana de el director es diu Héctor Faber jo penso que aquest senyor és argentí però fa molts anys que és a casa nostra era el director el director i el propietari de l'escola d'estudis cinematogràfics de Catalunya que va plegar exactament sí que va plegar sí sí no bueno ja veient la pel·lícula ja es veu per què va plegar perquè vaja si aquest home ensenyava cine és que dius és que dius és que dius en fi i és una pena és una pena perquè aquesta pel·lícula hagués pogut ser molt important amb més mitjans a vegades és com el cas de Pàtria que havíem parlat no? en aquest cas és un garbuix enorme perquè intenta fer un procés a la transició espanyola vinculant-lo als crims de l'ésa humanitat vinculant-lo als crims de Cambotja de Pol Pot a Auschwitz-Birkenau als desapareguts d'Argentina vull dir una cosa que dius però bueno aquí què passa no? però no ho sé vull dir primer hi ha una manca de fons perquè dius bé es diuen coses sobre la transició espanyola que ningú més ha gosat dir i sobretot reben un pal enorme les forces d'esquerra vull dir el PSOE i el PC del Carrillo queden però bueno a l'alçada del Betún que també està bé que es digui vull dir perquè ells van van acceptar van propiciar van propiciar tot aquest sistema en el qual els franquistes continuen fent rolla però vull dir és una pena perquè jo estic d'acord amb tot el que diu el fons de la pel·lícula però no puc estar d'acord amb la manera en què o sigui que parla fonamentalment de les víctimes del franquisme sí perquè també hi ha és que tot és un garbuig vull dir que no està gaire organitzat perquè també parla de les fosses parla de la gent que va ser a la presó vull dir perquè a vegades un pressupost petit no vol dir molt és a dir es poden dir coses que potser el problema és més de fons és de l'estructura mental del director i el guionista no però la forma és pàlperrima en aquest cas vull dir evidentment no hi ha pressupost però és evident en el que tu dius que sense pressupost es poden fer bones pel·lícules però aquí no s'ha donat el cas no s'ha donat el cas no es treballa bé el material d'arxiu que és molt abundant sobretot en qüestions en qüestions de franquisme i de l'associació en el rei etcètera no es treballa bé les entrevistes perquè només es fan amb una càmera i amb gent que a vegades dius bueno i aquest perquè surt cas del Montessar Garzón vull dir què hi té a dir ell en aquest tema si és un dels beneficiats de la transició per l'amor de Déu vull dir però passa que esclar vull dir com que el van treure de jutja perquè ell va fer la causa dels crims contra el franquisme i llavors li van treure també el posen allà però vaja és una contradicció treure'm un personatge com aquest un senyor que va permetre tortures als independentistes detinguts l'any 92 i surt allà a parlar de drets humans dius per favor potser l'única diguéssim tret interessant d'aquesta pel·lícula és que comença a parlar d'un tema que fins ara no se n'ha parlat ha sigut tabú i que però justament justament perquè és un tema que se n'ha de parlar i el que hi surt i parla molt bé però només parla de la qüestió de la monarquia que qualifica molt durament a més vull dir amb tota la raó és el Joan Tardà el Joan Tardà surt allà i explica com ell pensa que la monarquia no és legal a Espanya per què? perquè el rei Juan Carlos de Borbón i Borbón resulta que no va jurar la Constitució perquè no podia perquè ja havia jurat els principis fonamentals del moviment i llavors un rei catòlic només pot jurar una vegada i llavors ell només va no sé ara la paraula no és acatar però bueno validar o una cosa d'aquestes la Constitució però no l'ha jurada mai i llavors aquest és un argument que utilitza el Joan Tardà per dir aquesta monarquia és il·legítima perquè a més a més una altra de les coses que es discuteixen és per què en un determinat moment no es va deixar escollir el poble espanyol entre monarquia i república que sigui per tant el que està dient ell em sembla que és molt clar i és que la idea el que hi ha de fons és molt interessant però en canvi tal com està presentat tal com està exposat tal com està estructurat no funciona i llavors última cosa molt breu perquè hi ha un interès per parlar d'aquesta pel·lícula és Un intercanvio por navidad que això és una pel·lícula escandinava no em sembla que finlandesa no estic gaire segur és una pel·lícula per nens la dirigida Terje Ragnes i és una pel·lícula per nens que té un pròleg d'animació però després són imatges reals i és interessant vull dir fuig de les pel·lícules habituals de Nadal i explica com una família normal que viu en el lloc doncs es genera el mite aquest de Santa Claus doncs rep aquest mite i com el fan anar aleshores també és interessant dir que aquesta pel·lícula s'estrena d'una manera solidària es fa en català un intercanvi per Nadal a Nadal i un intercanvi a por navidad també es fa en castellà doblada i els dies 15 16 i 17 d'aquesta setmana doncs l'estrena serà solidària i dos euros de l'entrada es destinaran a la marató de TV3 molt bé molt bé Noruega és la pel·lícula molt bé Noruega doncs és interessant però per nens petits Francesc tu tens alguna cosa a comentar? jo ràpidament sí comentar que vaig anar a uns cinemes que no sabia que havien fet un canvi molt radical en els últims temps que són els cinemes no ho sabien vosaltres segurament esteu més al cas que jo tot el que passa són els cinemes comèdia que ara resulta que pertanyen als Germo cines i que fan a partir d'una certa hora fan a les primeres hores versions doblades després fan versions originals com que ara això és molt fàcil és com si tinguessis un arxiu de DVD per dir-ho així pots escollir la pel·lícula que vulguis vaig anar a veure el dissabte i era a un horari bueno raonable la pel·lícula de la Cuixet que el Joan ja va retratar i que a mi bueno em va agradar una mica més el que ell va destacar però bueno una pel·lícula una pel·lículeta però que està força ben plantejada força ben rodada i que el diumenge feien l'autor i no vaig poder anar-hi i llavors ara no he pogut defensar com voldria el Cuenca el Cuenca no el Martín Cuenca però el que sí que vull destacar és que una altra vegada em va passar i amb un cinema a més a més que no era de versió doblada que és el que vaig jo reflectir quan vaig parlar de Mother de mare al cinema Cerdanyola que tornava a haver una manipulació una mica més subtil però la imatge no era i es veia molt clar la que corresponia al que s'havia rodat és a dir l'enquadrament estava manipulat llavors estava la pantalla completament plena de la imatge cosa que això ja et fa sospitar perquè és molt difícil que la manera com es roda una pel·lícula correspongui exactament a les mides d'una pantalla és molt difícil per tant les franges negres han d'estar pràcticament sempre pràcticament sempre llavors allò que quan ho veus ja no però és que després contínuament al llarg de la pel·lícula veus uns moviments de càmeres veus uns enquadraments veus uns plans que dius que això no a veure la Isabel Cuixet si es caracteritza per alguna cosa és que és molt puntillosa vull dir i sap molt bé el que vol rodar pot agradar més o menys el seu cinema el que parla o no però això no quadra vull dir uns plans que queden completament i a quin cine ho vas veure això? Escomèdia l'altra vegada no ho vaig dir però ja dic que en el cinema del punt de Cerdanyola els mateixos que els Esplau aquella versió horrible horrible vull dir una cosa espantosa de Mother una cosa que no i ara escomèdia això llavors jo no sé exactament què passa però el que em fa la impressió i crec que val la pena que els oients ho sàpiguen perquè Joan Cerdà ha perdut la caperutxa la caperutxa del micro i s'ha quedat així és parverat però no passa res es torna a col·locar i ja està se sentiu el soroll de penetració llavors la qüestió és aquesta que els oients que aneu a veure una pel·lícula vigileu una miqueta perquè segurament la pel·lícula que veieu no correspon a la pel·lícula que s'ha fet no sé exactament com es fa ni com es deixa de fer però allò era una mica estrany i absurd i estúpid el tècnic de muntatge no, no de muntatge de la producció i de la projecció el projeccionista però jo no crec que hi hagi una persona allà mirant de col·locar el pla millor jo crec que hi ha un programa automàtic que va escollir no, no, no saps què passa? que tenen és una cosa molt rara és que hi ha diverses mides llavors quan cada pel·lícula té una mida i té un objectiu llavors si s'equivoquen al moment de l'objectiu i posen un altre et distorsiona tota la imatge però saps què passa Joan? fa dies saps què passa? que a part hi ha moviments de càmera inventats és que es veuen clarament que són inventats l'aformar la imatge te'n modifica tot no m'acaba d'encaixar això s'ha d'investigar una miqueta més no pot ser tu amb la rodada no pots canviar-li li pots fer el que et doni la gana el que et doni absolutament la gana i a més amb els sistemes que hi ha ara que tu el que fos posa és un USB pràcticament a l'ordinador i ho passes tu pots tenir un programa un reproductor ho trenques tot però no pots canviar un pla això no pots fer-ho fer aparentment moviments de càmeres que no hi havia jo et dic que sí jo et dic que sí perquè tu li dius al programa que agafi per exemple els rostres i es fixi en això i que vagi fent la recerca llavors allà t'inventes moviments de càmera o un mòbil aquests productors no ho tenen això això ho té un aparato de... vés a saber això s'ha d'investigar a mi hi havia moviments de càmera el que sí és veritat és que quan es distorsiona quan es distorsiona ells s'equivoquen si allò és un format i te'l fan amb un altre format són dues coses diferents són dues coses diferents i això dels moviments que es veuen de vegades que no, que no que són tan subtats jo voldria que passéssim perquè estic d'acord en general en investigar vinga, som-hi amb la teva idea però com que en una ocasió em va saber molt greu que el Lluís que va venir no va poder acabar la seva exposició i va haver de tornar però va servir perquè vingués un altre dia no passa res ara voldria doncs que ell tranquil·lament pogués exposar tot el que és bueno a veure jo he preparat algunes coses i si escoltem parlem d'unes altres coses tampoc passa res d'acord que ja callo però sí que és veritat gràcies Joan gràcies Joan no, avui he portat el tema en sugeriment de vosaltres de la fenografia relacionada amb la indústria farmacèutica que repassant una mica moltes són les pel·lícules que parlen d'aquesta indústria i totes en forma de documental o un thriller o inclús drames porten a la palestra les contradicions profundes d'aquesta situació d'aquesta indústria i de la relació amb la societat diu les farmacèutics han estat creades per descobrir nous medicaments però amb afany de lucre o bé són empreses capitalistes amb la finalitat primer ja n'hi ha de guanyar diners però en un mercat molt concret que és el de la salut és legítim que hi hagi empreses farmacèutiques que inverteixin en fàrmacs de dubtors a necessitat com per exemple el finasteride que és per fer créixer el cabell o la viagra encara que hi ha problemes molt més greus com la malària a la tuberculosis o la sida és legítim és ètic és lícit que la indústria posi a la venda medicacions sense cap efecte demostrat en estudis seriosos o que la indústria posa un preu exigerat indescent els fàrmacs limitant el seu benefici a la població rica s'està comercialitzant medicaments que la relació risc-benefici és clarament desfavorable aquestes són contradiccions que han estat reflectides en algunes pel·lícules i que avui comentarem la primera d'elles i que la coneixereu tots pels seus protagonistes és el jardinero fiel de Constant Gardener és un film del 2005 britànic diguéssim protagonitzat per Ralph Fins dirigit per director brasilero el director és el Fernando Meirelles que va fer Estiu d'Adeus fa 3 anys abans i també per la Raquel Weiss que és la britànica que a més a més li van donar l'Oscar en aquesta pel·lícula era molt jove a l'hora estava embarassada i li van donar l'Oscar a la primera tribu secundària el protagonista Ralph Fins viatja a Quènia amb la seva dona on la seva dona perdó està investigant uns fets relacionats amb una multinacional farmacèutica la seva dona és assassinada és el principi de la pel·lícula i ell en la seva lluita per descobrir els autors comença a destapar una trama corrupta en la que estan implicats el cos diplomàtic les farmacèutiques els serveis secrets s'estan duent a terme assajos clínics amb una població de Quènia per un fàrmac per la tuberculosis que està produint morts i això es vol ocultar aleshores el director aquí munta un thriller utilitzant un esquema ja conegut és un entorn africà molt amable molt idealitzat amb uns personatges blancs que conserven a l'esperit d'aquest colonitzador i que persegueixen només els seus interessos i un Ralph Fins protagonista que passa de ser un diplomàtic representant d'aquest sistema a donar-se'n del problema i es converteix en la causa noble hi ha altres personatges segur que recordareu l'amic de la dona que al final l'atraeix que és un diplomàtic també hi ha uns africans que són a sou és a dir Àfrica també està implicada en el seu egoísme la població fa el que pot que són els executors de tot això en fi la pel·lícula és un thriller una mica de tot sense ser res de massa és a dir vol ser un thriller vol ser una història romàntica vol ser un intent hem de fer cinema social la veritat és que va tenir èxit en el seu dia però després quan la tornes a mirar té el seu envelleix una mica i jo crec que no es va ser massa reaixida potser el problema és el director perquè el director és un director molt de cinema social que aquí vol fer fer un thriller i li falta agarra li falta una mica de velocitat i de això però bueno vosaltres la recordeu no? sí sí perfectament a mi em va impressionar molt la veritat és que el Constant Gardener sigui el Ralph Fins que és un diplomàtic però que està molt és un personatge que cuida les plantes i tota la pel·lícula bueno el posen molt i a més a més l'actor que és britànic fa un tema aquí molt és a dir ell és molt molt britànic actuant és molt clàssic a mi em va passar una mica com a ell quan la vaig veure em va agradar però em va semblar que en aquell moment ja estava inflada sí que era una pel·lícula que no n'hi havia per tant però com que tothom en parlava tan bé a mi em va passar això és a dir jo continuo tenint un record molt intens i jo així fent una pregunta una mica naïf preguntaria Lluís tu com a expert que hi hagués parlat del tema si el que reflecteix aquesta pel·lícula és com documental d'alguna forma és a dir si això passa jo no puc documentar que hi hagi hagut un cas històric que hi hagi una farmacèutica que hagi provat un medicament conscient que produeix morts i que hagi diguéssim intentat amagar-ho per comercialitzar-ho perquè això quan hi ha morts és molt fort després a veure després us ho expliquen un altre és a dir que siguin conscients és molt perillós perquè després aquest medicament el comercialitzes a tot el món i aleshores tens més problemes per tant és una mica ara que sí que és veritat que hi ha hagut casos de farmacèutiques que han volgut passar gat per llibre sí sí que n'hi ha hagut i tant us parlaré ara d'un altre d'un documental que he vist recentment que és Farien de Blut que és un documental del director hindi d'Aylan Mohan Gray del 2014 diguéssim que explica el problema específic sobre les dificultats d'aconseguir tractament pel Sida dels malalts diguéssim de Sida africans d'Àfrica pel seu preu i perquè les companyies farmacèutiques es negaven a baixar-lo pels països pobres recordem una mica el que és la Sida amb dos ratlles que és una malaltia infecciosa que va néixer a Àfrica als anys 60 que es va escampar a través de Haití per Estats Units primer i després a Europa que això va es passar als anys 80 es contagi per via hemàtica per via sexual i per via materno-fetal i aleshores l'any 87 afortunadament es comença a trobar tractaments per la Sida i es comencen a tractar els malalts americans perquè són els primers que tenen excés el tractament va aconseguir augmentar primer l'esperança de vida i en aquests moments amb un tractament diguéssim combinat que es diu teràmpia antirretroviral de gran activitat permet convertir la Sida en una malaltia crònica i per tant es treu el dramatisme d'aquella malaltia que va durar dècades aleshores el que va passar a Àfrica és que no es va considerar que es tractava d'un problema de salut pública de primer ordre així com al món occidental la infecció estava bastant restringida a conductes homosexuals i a l'utilització de drogues endovenoses a Àfrica es va estendre ràpidament per tota la població heterosexual i per contagi materno fetal i això va afectar molt les capes pobres de la societat aleshores perquè tingueu una idea el Sida a Sud-àfrica que Sud-àfrica no és un país pobre dins d'Àfrica a Sud-àfrica hi ha el 2016 amb dades del 2016 7,1 milions de portadors del virus que vol dir el 18,9% d'adults de Sud-àfrica una barbaritat clar això ha sigut perquè hi ha hagut un augment d'infecció que va néixer de llavors i que no s'ha pogut parar aleshores el documental es va presentar el 2013 al festival de Sundance està narrat per William Hort i explica aquesta epidèmia de Sida-àfrica que va durar més i va ser molt més mortífera pel retard dels governs africans a donar-se'n de l'epidèmia i a actuar i també per l'alt cost dels medicaments antirretrovirals recorda el documental es diu que una mort és una tragèdia i un milió de morts és una estadística i amb això diguéssim enfatitza una mica aquesta passivitat aleshores el 2009 el congrés de Durban diguéssim va dir que en el món hi havia 34 milions de males de Sida que no s'estaven tractant tenint els medicaments aleshores què va passar a l'Índia resulta que hi ha una legislació molt antiga que està permès fer medicaments genèrics el que se'n diu genèric que és el medicament amb la molècula igual però que és més barat perquè no es comercialit amb el nom comercial aleshores alguns ciutadans africans alguns grups d'africans van voler importar aquests medicaments que eren molt més barats perquè es comercialen a l'Índia però van topar amb una legislació diguéssim dels països africans que afavoria les patents diguéssim de les farmacèutiques i aleshores bueno aquests diguéssim grups van pressionar per trencar el que volien no era violar cap llei dels països sinó que volien eliminar les patents dels medicaments que eren essencials per parlar de l'epidèmia aleshores el documental explica com algunes ONGs algunes fundacions contra ella la de Bill Clinton però van estar lluitant per aconseguir una mica que els preus dels medicaments aquests disminuïssin explica molt bé tots els grups que van ser per exemple explica un activista d'una ONG de Sud-àfrica que tenia l'alcida i tot i tenir diners per pagar-se la medicació va renunciar al tractament fins que no estigués a l'abast de gent més aleshores al final aquest moviment va reaixir i d'un preu de 15.000 euros per pacient i any que costava al principi primer va passar a 300 euros i al final va passar a 100 euros per pacient en aquests països pobres és interessant el documental és revelador sobre les estratègies de les farmacèutiques per forçar que el mercat es situï en un entorn que li reporti el màxim benefici és a dir que les farmacèutiques no és que intentin tenir beneficis sinó que intenten tenir el màxim de beneficis a costa del que sigui aleshores això que s'estratègia és reprobable és moralment molt denigrant però també hem de pensar en tot el sistema és a dir aquí hi ha un sistema que nosaltres acceptem que hi hagi unes empreses privades que guanyen diners que facin medicaments però després ens falta que hi hagi un sistema públic que sigui més controlador i que dirigeixi més els recursos de la societat per distribuir millor això per distribuir millor entre els malalts que és en el fons la distribució millor de la riquesa bé és interessant encara que algunes vegades és molt esquemàtic pots discutir algunes frases algunes estadístiques que posa en favor del documental però jo crec que és un documental que si t'interessa una mica el tema us el recomano us voldria parlar ens ho apuntem us volia parlar d'una altra sobre el Sida també d'una pel·lícula que és Dallas Buyers Club del 2013 que no sé si la vau veure és un film dirigit per un director canadenc que és Jean-Marc Baller i és protagonitzat pel inafable Matthew McGonaghy i després la Jennifer Garner explica la història recordeu autèntica d'un de Ron Butroff un malalt de Sida de Marigà que li diuen que 83 estem parlant del 83 recordeu que el Sida es descobreix el 82 es detecta el virus el 83 el 84 i es comencen a fer els primers assajos clínics amb medicaments el 85 bé més o menys 84 el 84 li diagnostiquen el Sida i li diuen que té un mes de vida aleshores el tio l'explica una mica que lluny d'arrogar-se davant d'això comença a organitzar com es pot tractar descobreix que hi ha aquests medicaments que encara s'estan provant bé en fi explica tot aquest ingladu que munta el el protagonista que munta un centre de distribució alegal o il·legal i que aconsegueix naturalment que penseu que hi havia molta gent que volia tractar-se però encara no podia als Estats Units aleshores bé el protagonista amb aquest estil iconoclasta i trasgassó importa fraudulentament medicaments per la sida encara no estan aprovats per la FDA i els hores s'enfronta el denuncien va a judici a veure la pel·lícula està sostinguda per una interpretació del molt bona que és molt bona i que trobo que es busca la vida pel seu punt i que munta bé recorrem també altres coses diguéssim fixeu-vos bé que la diferència d'Àfrica el sida va afectar molt a usuaris en el món occidental Europa i Estats Units a usuaris de drogues endoginoses de l'agraïna a homosexuals i a heterosexuals primer diguéssim que estaven amb la prostitució però després l'heterosexualitat en aquests moments la sida és una infecció que majoritàriament és de contagi heterosexual però llavors hi havia ahir una barreja la pel·lícula introdueix Jared Leto es diu que fa un paper de transvestit impressionant que li dona força a la pel·lícula jo crec que aquesta a canvi la Jennifer Garner que que fa una interpretació d'una metge d'un paper una mica posil·lànim d'una doctora que que està allí visitant-lo en l'hospital i així i que té cura dels malalts en fi no sé personatge una mica els dos actors són els principals que es jueixen m'agrada perquè la pel·lícula fuig d'una sensibleria el que el cine de Hollywood no ens té acostumats fuig una mica aquesta sensibleria adolcorada i aborda la la la la pel·lícula amb una certa frescor això i després clar et deixa una certa amargor però jo em quedo amb la força del del del Matthew McGonaghy com combat la sentència de mort i és capaç de lluitar tants anys per trobar la medicació això jo que és el missatge de la pel·lícula extraordinari ens agrada molt el que ens expliques perquè trobo que és una cosa que nosaltres que no som metges i que ens ho mirem des de fora no ens aporta una visió extraordinària completíssima i molt interessant de tots aquests temes de veritat jo preferixo parlar del meu tema mèdic que no tant de comentar pel·lícules no no no perquè en aquest moment com es podria dir que està la situació del SIDA és a dir el SIDA no el SIDA ara està controlat o sigui ara la SIDA diguéssim el tractament de la SIDA està controlat en el sentit que el pacient que entra en el sistema de salut rep el tractament i rep el millor tractament i es converteix en una malaltia crònica el que passa és que hi ha dos problemes importants aquí en la societat actual aquí a Barcelona una és que hi ha molts contagis nous o sigui hi ha molts nous malalts de SIDA anualment sí més del això és perquè la perquè la població perquè no es fan campanyes preventives de forma important és a dir la prevenció és una signatura pendent i a més a més que el contagi heterosexual és molt freqüent i aleshores aquí hi ha hagut una pèrdua de respecte amb la SIDA i s'han eliminat les barreres el preservatiu i així que fins ara eren una de les mesures més importants i després també jo crec que l'administració per les retallades i per moltes coses ha deixat de pressionar en la societat perquè prengui el control això o sigui penseu que un percentatge molt important de la població circula pels carrers i no sap que té SIDA aquí eh sí ara no et puc dir el percentatge exacte però ho han dit fa poques setmanes perquè hi ha hagut un congrés i així i és dramàtic això i en quin sector està més polaritzat general en tots els sectors diguéssim sí que és veritat que en un moment fa molts anys estava localitzat amb conductes de risc és a dir amb usuaris de drogues endoginoses promiscuitat gai prostitució no no ara ara és general i naturalment que si tens més contactes sexuals tens més probabilitats però jo crec que aquí ara ja no el risc és ampli o sigui em sorprèn i per mi és una notícia nova que no sapiguem que estem amb risc en molts moments perquè això les autoritats haurien de fer campanyes en aquesta direcció sí sí sí i no es fan no es fan no es fan perquè hi ha petites campanyes i així bueno jo no es fan perquè els recursos també són limitats és a dir hi ha campanyes contra la tuberculosis hi ha campanyes per la vacunació hi ha campanyes de molt i això no deixa de ser que hi ha un percentatge de pacients aquí a Catalunya que tenen la sida i que es contagiaran doncs no sé 100 900 500 a l'any no sé quants però la tuberculosis no és també una enfermedad que havia desaparegut i ara ha tornat no és exactament això amb la tuberculosis hi ha el problema que hi ha amb altres malalties que hi ha vacils de la tuberculosis que comencen a ser resistents a tots els antibiòtics i això és molt greu perquè si aquests vacils s'extenen doncs tindrem un problema greu perquè i en aquests moments hi ha altres malalties infeccioses que també passa això i és per l'ús inadequat o excessiu Espanya està entre els països que ha fet més ús inadequat d'antibiòtics i hi ha uns microbis uns bacteris que estan molt resistents a mi el que m'havien explicat però jo no soc metge ja saps que no això no domino és que el teníem això el tuberculosis havia desaparegut però que l'arribada de gent immigrant el va tornar a introduir no és veritat això ja el teníem i era sí que és veritat que en algun moment hi ha hagut diguéssim immigrants que portava la tuberculosis però això o sigui el percentatge de contagis de tuberculosis per immigrants és és molt és molt irrisori això és a dir hi ha un reservori de tuberculosis aquí afortunadament el sistema públic de salut que està molt ben estructurat i que ha resistit molt està funcionant molt bé per la tuberculosis perquè la tuberculosis és una malaltia que es contagia a través de l'aire però necessites un contacte íntim molt fort és a dir que necessites ser familiar molt proper necessites ser a l'escola amb amics molt propers perquè i necessites que el malalt que contagia estigui molt malalt perquè hi hagi afortunadament això i aleshores el sistema de detecció i el sistema de control que hi ha en aquests moments és molt bo estem arribant al final estem encantats amb l'exposició que ens has fet ens agrada moltíssim moltíssimes gràcies Lluís d'acord ja veieu que ens portem aquí un metge i a mi que és un autèntic expert en totes aquestes coses i que ens il·lumina la setmana que ve tindrem una sorpresa perquè ens vindrà una persona de TV3 però preferim no donar el nom i en tot cas així és que totes confirmes i és que serà l'últim dia de la temporada i parlarem de moltes coses ja ho veureu moltes gràcies Lluís molt bé de res la setmana que ve bona setmana vinent bona nit bona nit una camisa un barret un llibre d'aventures una bossa un fuet bon dia bona tarda que tingui vostè no cada agafa el cotxe ens veiem al carrer una juguina una juguina una juguina