Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Cinema sense condicions: documentals, Jarmusch i Mungiu; TV de la setmana; i la política catalana al cinema (de Companys a El complot dels anells)

Visió general del programa

Episodi molt complet amb tres blocs clars: crítiques i recomanacions de novetats, agenda de TV i un tema central amb el convidat Adrià Alcina sobre com s’ha representat (o s’ha evitat representar) la política catalana al cinema i a les sèries.

  • Convidat: Adrià Alcina (periodista i economista amb trajectòria internacional) per parlar de la política catalana al cinema.
  • Primera part: documental del mes «La teoria sueca de l'amor», el documental musical de Jim Jarmusch sobre The Stooges, i la nova de Cristian Mungiu («Los exámenes»). També una mirada crítica a Inferno (Ron Howard).
  • Segona part: recomanacions televisives (de «El silencio de los corderos» a «Batman Begins», passant per «La caza» i «Aquells cels»).
  • Tercera part: recorregut per peces clau i mancances del cinema polític català, de «La ciutat cremada» i «Companys, procés a Catalunya» fins a «El complot dels anells», «Ho sap el ministre», l’“invisibilització” de Barcelona en títols com Darkness i Los últimos días, i la mirada externa de Klapisch a «L’auberge espagnole». També la caricatura popular d’«Ocho apellidos catalanes».

"Catalunya no és Espanya" — una declaració d’independència fictícia dins d’«El complot dels anells» que il·lustra com el cinema català va tocar el tema de manera distòpica als 80, mentre sovint l’ha eludit en etapes posteriors.

Primera part — Què hem vist

«La teoria sueca de l’amor» (Erik Gandini)

  • Documental que contraposa la Suècia hiperindividualista (amb estat del benestar que facilita l’autosuficiència fins a extrems tràgics) i l’Etiòpia comunitària (poca protecció social, però alta protecció humana).
  • Inclou reflexions de Zygmunt Bauman sobre la felicitat i el sentit vital: quan l’objectiu és la felicitat individual, l’individu col·lapsa.
  • Context de cicle: «Els documentals del mes» (Paral·lel 40), amb forta implantació a Catalunya via biblioteques i sales locals (Ateneu de Sant Just/Sant Feliu).

«Gimme Danger» (Jim Jarmusch) — The Stooges i Iggy Pop

  • Documental musical de muntatge magistral d’arxiu; retrat potent de l’escena de Detroit (MC5, context social i polític).
  • Iggy Pop sorprèn com a narrador lúcid i veu greu d’actor, contrastant amb la seva figura escènica ferotge.

«Los exámenes» (Cristian Mungiu)

  • Drama sobre pressió educativa, decisions juvenils i una Romania post-Ceaușescu marcada per la corrupció quotidiana.
  • Punts forts: atmosfera tèrbola i angoixant marca de la casa; diagnosi d’un país que funciona a base de favors i sobres.
  • Reticències: massa temes apuntats i poc aprofundits; narrativa percebuda com dispersa en comparació amb «4 meses, 3 semanas y 2 días».

«Inferno» (Ron Howard)

  • Thriller de persecucions constants, guió poc estructurat i frases lapidàries; Tom Hanks poc còmode en un to que no li afavoreix.
  • Valoració tècnica i visual per sota del pressupost i de les localitzacions que podia lluir.

Segona part — Televisió: Recomanacions de la setmana

  • AMC — «El silencio de los corderos» (dimarts, 23:45)
  • Calle 13 — «El golpe» (dimarts, 23:40)
  • Paramount — «La caza» (dijous, 23:45) de Thomas Vinterberg
  • Paramount — «Raíces profundas» (Shane) de George Stevens: clàssic del western i antecedent de «El jinete pálido»
  • TV3 — «Aquells cels» (adaptació de Bernardo Atxaga): viatge i reflexió d’una ex-reclusa d’ETA
  • TNT — «Batman Begins» (dissabte, nit) de Christopher Nolan
  • Extra cartellera festival: «La mano invisible» (David Macián) al REC Tarragona; mosaic coral sobre el treball amb Bruto Pomeroy.

Tercera part — Tema central amb Adrià Alcina: Política catalana i pantalla

Marc de referència

  • Als EUA hi ha una tradició consolidada de cinema i sèries polítiques (ex.: «The Wire», «House of Cards»). A Catalunya/Espanya sovint s’han evitat els debats locals amb noms i cognoms.

Transició i història

  • «La ciutat cremada» i «Companys, procés a Catalunya»: ambicioses i valuoses com a cinema històric; però, després del 79, s’atura l’ambició de grans títols polítics.

«El complot dels anells» (1988)

  • Distopia ambientada en ple 1992 olímpic: president mort, grup terrorista català, estat d’excepció mediàtic, i una declaració d’independència filmada als estudis de TV.
  • Idea clau: escenari molt allunyat de la realitat de l’època; oportunitat perduda per parlar del debat real Catalunya-Espanya en temps olímpics.

"Catalunya no és Espanya" — declaració fictícia que, vista des d’avui, sorprèn pel to i pel contrast amb dècades recents sense tractaments igual d’explicits en el nostre cinema.

«Ho sap el ministre» (1991) i la tradició de «L’escopeta nacional»

  • Sàtira sobre contracts militars i descentralització: els catalans hi posen tècnica i diners; els llocs de treball van “on convé”.
  • Encara que divertida, roman en la caricatura i evita especificar partits, figures reals o dinàmiques parlamentàries del moment.

La ciutat fingida: Barcelona que no s’atreveix a ser Barcelona

  • Darkness (Jaume Balagueró) i Los últimos días: rètols i taxis “neutres”, estacions sense anuncis. Tendència a diluïr la identitat local per universalitzar, perdent verisme.

Quan ha de venir algú de fora: «L’auberge espagnole» (Klapisch)

  • La mirada francesa retrata com pocs la Barcelona dels 2000s: Erasmus, llengua, identitat, sobiranisme incipient i globalització.
  • Escena icònica: petició de fer classe en castellà vs. normalitat d’impartir-la en català en una aula amb majoria d’estudiants catalans.

Caricatura popular i debat candent: «Ocho apellidos catalanes»

  • Utilitza l’humor per tocar la independència (boicots, tòpics i malentesos). Eficaç per connexió amb el debat social, si bé des de l’exageració.

Conclusions

  • Tendència històrica del cinema català a evitar el debat polític concret o a refugiarsi en la caricatura/distopia, mentre altres cinematografies afronten la realitat local de cara.
  • Quan s’encaren els temes que la gent discuteix a casa (llengua, identitat, independència, corrupció), el públic respon millor. Cal més valentia i més verisme.
  • Proper programa: «El ciudadano ilustre» com a base per continuar el debat.

Seccions de l'episodi

Pròleg informatiu fora de programa

Pròleg informatiu fora de programa

0:00

Breu tall radiofònic aliè al programa: notícia d’un accident aeri i menció de pressupostos de la Generalitat.

Inici i presentació de l’equip i del convidat

Inici i presentació de l’equip i del convidat

1:20

Benvinguda a «Cinema sense condicions», presentació de la taula i del convidat Adrià Alcina. Es defineix l’estructura en tres parts: novetats, TV i tema central.

Documental del mes: «La teoria sueca de l’amor»

Documental del mes: «La teoria sueca de l’amor»

5:09

Carme Nebot comenta el cicle «Els documentals del mes» (Paral·lel 40) i analitza el film d’Erik Gandini: individualisme suec versus comunitarisme etíop; reflexions de Zygmunt Bauman sobre felicitat i sentit vital.

Doc musical de Jarmusch: The Stooges i Iggy Pop

Doc musical de Jarmusch: The Stooges i Iggy Pop

16:05

Crònica de «Gimme Danger» de Jim Jarmusch: muntatge d’arxiu excel·lent, context de Detroit (MC5) i descoberta d’un Iggy Pop narrador solvent i lúcid.

«Los exámenes» (Mungiu): postcomunisme i dilemes morals

«Los exámenes» (Mungiu): postcomunisme i dilemes morals

19:19

Anàlisi del drama romanès: pressions sobre els joves, parents i sistema; diagnosi de corrupció estructural. Virtuts d’atmosfera però narrativa percebuda com dispersa.

«Inferno» (Ron Howard): thriller irregular i debat sobre Hanks

«Inferno» (Ron Howard): thriller irregular i debat sobre Hanks

26:58

Valoració crítica del ritme, guió i to del film. Tangent sobre Tom Hanks i comparacions amb icones clàssiques (James Stewart, Jack Lemmon) i treballs com «Sully» o «Atrápame si puedes».

Recomanació en cartellera: «La mano invisible»

Recomanació en cartellera: «La mano invisible»

31:59

Es destaca el passi al Festival REC (Tarragona). Film coral sobre el treball, direcció de David Macián i presència del carismàtic secundari Bruto Pomeroy.

Televisió: agenda i clàssics recomanats

Televisió: agenda i clàssics recomanats

33:09

Setmana de TV amb «El silencio de los corderos», «El golpe», «La caza», «Raíces profundas (Shane)», «Aquells cels» i «Batman Begins». Breu debat sobre Nolan.

Entrada al tema central: sèries polítiques com a model

Entrada al tema central: sèries polítiques com a model

35:53

Adrià Alcina obre el bloc sobre política catalana i pantalla, posant «The Wire» com a referència de realisme local, i apuntant el contrast amb la producció catalana.

Transició i cinema històric: dos pilars

Transició i cinema històric: dos pilars

38:21

Repàs a «La ciutat cremada» i «Companys, procés a Catalunya»: ambicioses i rellevants, però sense continuïtat posterior en el cinema polític català.

«El complot dels anells» (1988): distopia olímpica i independència

«El complot dels anells» (1988): distopia olímpica i independència

40:00

Anàlisi de la distopia ambientada el 1992: president mort, segrest dels Jocs i declaració d’independència televisada. Crítica per desconnexió amb la realitat de l’època.

«Ho sap el ministre» (1991) i l’ADN de la sàtira política

«Ho sap el ministre» (1991) i l’ADN de la sàtira política

47:46

Sàtira de concursos estatals i descentralització, deutora de «L’escopeta nacional». Divertida però massa caricaturesca; evita partits i figures reals.

Barcelona desdibuixada: «Darkness» i «Los últimos días»

Barcelona desdibuixada: «Darkness» i «Los últimos días»

52:30

Crítica a la tendència d’amagar la identitat local (taxis/rètols neutres, estacions sense anuncis), perdent versemblança urbana.

Una mirada de fora que encerta: «L’auberge espagnole»

Una mirada de fora que encerta: «L’auberge espagnole»

54:34

Klapisch retrata la Barcelona dels 2000s: Erasmus, llengua i identitat. Escena clau: debat sobre idioma a l’aula universitària.

Humor i debat real: «Ocho apellidos catalanes»

Humor i debat real: «Ocho apellidos catalanes»

57:54

Comèdia que, malgrat la caricatura, connecta amb el debat vigent sobre la independència (boicots, tòpics, malentesos).

Tancament i pròxims passos

Tancament i pròxims passos

58:53

Agraïments al convidat. Recordatori: en 15 dies, debat al voltant d’«El ciudadano ilustre».