Cinema sense condicions: documentals, Jarmusch i Mungiu; TV de la setmana; i la política catalana al cinema (de Companys a El complot dels anells)

Són les 8 del vespre i com cada dia a aquesta hora arriba a l'estudiu de Catalunya Ràdio el Kilian Sabria. Hola Kilian. Com estem? Molt bé, i vos? Doncs mira, molt pendents de l'actualitat. Una part d'ella passa també per vosaltres amb aquest accident aèri d'aquest equip. Vaja, d'un avió on hi anava molta gent i també aquests membres d'aquest equip de futbol brasilè. L'últim que sabem és que han trobat les caixes negres ja, això s'acaba de conèixer, i que s'apunta a un problema elèctric i això ho indicaria el fet que l'avió no ha arribat a explotar i que sembla, o això indicaria, que havia deixat anar combustible ja preveient que havia de fer alguna espècie d'aterratge d'emergència. Però tot això no són més que hipòtesis. El que sí que és cert és que l'avió no ha explotat, s'ha trencat en tres trossos i que hi ha 75 morts i 6 ferits en aquests moments. Bé, a banda d'això, pressupostos de la Generalitat que inclouen una partida pel referèndum sobre la independència... A l'escoltes l'àdio d'Esbert Sintonitzes l'àdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Cinema sense condicions Bona nit Ui, que fort, està fortíssim això, eh? Ja està, ja està baixat Ni temps per preparar música he tingut avui Quin futimer de geni aquí, no? I això que no hi ha el jammer full house Full time, tot ple, està ple de l'estudi, no acabem més ja Bona nit a tothom, una vegada més, un dia més estem aquí per parlar-vos de cinema i sense condicions Perquè ens interessa molt que veieu pel·lícules perquè les puguem comentar I avui, com a altres ocasions en què últimament, quasi cada setmana tenim un convidat Tenim un convidat molt especial que és un xicot molt jove Però curiosament És un xicot... A veure, a veure, quant de jove? Molt jove, ja tant, tant jove, no sé si sóc, eh? Aclarim-ho, això Jove, ja està Jove, jove, jove, jove Aquí tenim el Pol, aquí tenim el Pol, que és molt jove Jo soc molt jove Però és que, a més a més, resulta que em van estar explicant Ell no, directament, sí, em van estar explicant que ell, a més a més de ser llicenciat en Periodisme i Economia va ser funcionari de l'ICEX és l'Institut de Comerç Exterior amb missions a Sao Paulo i a Brasil va treballar a París a l'OCDE i, a més a més, va fer màster de relacions internacionals a Hong Kong i, finalment, va estar al Banc Mundial de Washington Per tant, és jove, però, sobre, tinc la sensació que has fet moltíssimes coses Per tant, suposo que serà molt interessant que ens expliquis alguna cosa d'aquestes experiències que has tingut sobretot referides al tema d'avui, que ella ens ve a parlar que és, diríem, la política catalana expressada en el cinema Com s'expressa la política catalana en el cinema Com sabeu, sempre faríem tres parts o dos parts, tres grans parts del programa Perdona, Joan, ni diem que es diu Adrià Alcina Ni diem que es diu Adrià Alcina Ni diem que aquí els altres que estan aquí hi ha la Carme Nebot, en Joan Sardà, el Paul Digger Darrere els vidres, controlant-ho tot, com sempre, en Francesc Aguilar I el Joan Morros I el Joan Morros, que està aquí davant intentant presentar aquest programa Aleshores, l'Adi Alcina, que és aquest xicot jove, que jo el dius de jove per la cara que té perquè jo el veig jove, jo ho sento Com que poden mirar la webcam, que ajutgin Que ajutgin, que ajutgin Que l'escoltin, sobretot Vaig a moure la càmera Vaig a moure la càmera No, no, hi ha càmera, Carme, hi ha càmera Però com que és molt alt l'Adrià, doncs pujaré una mica així Clar, perquè pugui veure Allà pel cap Primer cop a Radio d'Esperma Més misteri Imagina't, imagina't Com sempre, com sempre, farem tres parts del programa Una primera part que parlaríem de les coses que hem vist De les coses noves, doncs, de les estrenes, del que ve D'alguna cosa que hem passat per televisió que no havíem vist I que potser val la pena també comentar perquè era interessant Una segona part que aquesta setmana serà molt ràpid, molt ràpid, molt ràpid Perquè no hi ha a televisió cap cosa que valgui la pena massa destacar És a dir, fem una mena pels nostres oïdors Que alguns ens ho han demanat Quines són les pel·lícules que passen per les televisions I que val la pena recomanar I la tercera part que parlaríem amb el convidat, amb el Dialzina Que ha vingut justament a parlar-nos d'aquest tema Aleshores, que comenci qui vulgui Qui vol parlar d'alguna de les pel·lícules que ha vist? Carme, tu mateixa? Jo podria... No és una pel·lícula exactament, és un documental Perquè volia parlar sobre aquesta... Els documentals del mes Que és una estructura creada per divulgar documentals especialment interessants A Espanya en particular, però també a Xile, a Colòmbia I no sé si alguna banda més Però això ho promou Paral·lel 40 Que és una productora No sé si és una productora o és una... Distribuïdora És una productora I distribuïdora també I distribuïdora, suposo, no? Sí, suposim És internacional, m'imagino Jo no sé gaire d'això Però està ubicada aquí a Barcelona, em sembla No, no, és una empresa d'aquí, de Barcelona Però que s'ha estès Estès, sí Jo crec que especialment a Amèrica Llatina Especialment, on te divulga especialment Llavors, es fan documentals del mes Que a Catalunya en particular Està especialment divulgada a través de biblioteques O de cines relacionats amb ajuntaments O amb sales d'una determinada entitat del poble Aquí a Sant Just El documental del mes es passa a l'Ateneu A l'Ateneu de Sant Just Que fa diverses activitats I una de les coses que ofereix del cine És el documental del mes Jo he vist, l'últim que he vist És la teoria suèca de l'amor I us ho volia comentar Perdona, Garma, vas venir aquí a l'Ateneu Jo havia vingut feia temps I estava força plena a la sala No sé si continua, oi que sí? Sí, estava plena De força èxit Sí, sí, sí Jo he vingut a alguns documentals Jo els he vist aquí o a Sant Feliu Normalment el mateix documental Perquè és el mateix documental el del mes, clar Es passa a Sant Feliu una mica abans que a Sant Just I a Sant Feliu es passa al cinema baix I són sempre molt interessants La veritat és que la temàtica és molt diversa Però sempre són interessants I sempre és un tipus de documental Que no és un documental En el sentit En el sentit modern del documental És a dir, amb una temàtica Que pot ser interessant socialment O interessant per la temàtica que tracta No és un documental que ara mirem I mirem l'Amazònia Que no, que també estaria bé Tampoc és que tinc res a dir No és un documental de la dos Diguéssim, d'aquests animalets i això Exacte, això ho vull dir A més ara no hem fet justament la setmana Com era? El documental de drets humans Que el van fer allà als Texas, crec Van fer una setmana de documentals Sobre socials així de drets humans No, potser estava relacionat Per això pensava que... I que jo sàpiga no, eh? Però perquè això té una estructura molt específica El documental Bé, tot està relacionat Però bé, sí Vinga, va, parla del documental A veure, parlo del que jo he vist aquest dia És la teoria sueca de l'amor Que mireu quin nom Està dirigida per Eric Gandini Que és un director italià Perquè es diu Gandini, ja ho veieu Però de mare sueca Llavors, ell, els 19 anys O així per no fer, em sembla que l'Emili A Itàlia se'n va anar a Suècia Bé, i perquè tenia assentència sueca I segurament Perquè podia fer-ho Perquè m'imagino Això, no ho sé exactament Però crec que alguna cosa d'aquest tipus Llavors, ell ha fet diversos documentals Havia fet un documental Sobre quin tradicional Che Guevara No sé si el recordeu aquest Que jo no el vaig veure Li van donar alguns premis Sí, perquè era una visió De com va ser al final El complot o la forma O qui va ser el responsable definitiu De la mort del Che Guevara Bueno, aquest documental que jo he vist L'he trobat molt interessant Molt interessant Compara dues societats Que són la sueca I la d'Etiopia Que ja veieu Que són dues societats Molt diferents Molt diferents I llavors comença Mostrant-nos la societat sueca I formula Que els anys Fa 40 anys O una cosa així La societat sueca A través dels seus representants polítics Es formula Quina és la manera ideal D'aconseguir Que tothom Tothom Com a suec Tinguï previst La seva O protegida La seva vida sencera Des de que neix Fins que es mor Però d'una manera molt específica Perquè És un documental Amb un sentit de l'humor Bé, a vegades Cruel, eh? Però Amb gràcia Si El suec És un personatge Especialment independent Li molesta La proximitat De les persones Quasi El contrari Que ens passa Als mediterranis Per això Ell veu Aquesta diferència Amb molta claretat Perquè Ell té Les dues Ascendències I Arriba Això Arriba A formular-se De tal manera Que aquest Individualisme Exacerbat Que fa que l'home Sol Absolutament Sol Pugui Fer Tota La seva La seva vida Fins Unes extremes Que són O tràgics O quasi còmics Però realment La major part De la veia En moments Són tràgics Hi ha un personatge Que fa dos anys Que és mort Dintre casa seva I no ho sap I no ho sap absolutament Ningú Com que No es comunica Amb ningú No es comunica Ningú Però que això És una cosa Relativament És a dir Hi ha tota una estructura Estatal Per cobrir Aquestes I hi ha una estructura Per descobrir Aquesta gent Que li passa Tot això I com S'assolventa La solitud Hi ha Varios Exemples Concrets Que la càmera S'hi ha posat allà La càmera molt ben dirigida Molt ben perseguit Els problemes De cadascú I després Etiopia I Etiopia És justament El cas contrari Sense cap mena O molt poca Possibilitats econòmiques Amb molt poca Protecció social En canvi Hi ha el màxim De protecció humana I llavors Hi ha uns casos Realment També Sorprenents D'un metge Aquell És suec S'ha casat Amb un etíop Viu A Etiopia I Solventa Els problemes Quirúrgics I Mèdics Que hi ha Que hi ha Al seu entorn I llavors És ben bé L'oposat Del que passa A Suècia I està Molt i molt Ben jugada La visió Per fer-nos Trontrullar A l'espectador L'he trobat Un documental Molt i molt interessant No sé si algú l'ha vist Tu l'has vist? Sí, sí Vaig veure Vaig veure I Bé Són les dues societats Contraposades Extremes Perquè Perquè realment Aquest individualisme El va El va provocar La mateixa administració El mateix govern Sí, l'Olof Palme Jo crec que va ser L'Olof Palme Surt l'Olof Palme Em sembla un moment Sí, sí Com a primer ministre Doncs va Va voler Que l'individu Fos El més important De la societat I no la col·lectivitat I aleshores Ens trobem Que a Etiopia Evidentment La col·lectivitat Compta moltíssim I aleshores Doncs el que fa la pel·lícula És desvetllar Una mica Aquest error D'aprimar L'individualisme Que és el que està passant Exactament En el món d'avui Està potenciat Això especialment Es potencia L'individualisme D'una manera De dir Tu tanca't a casa No et preocupis De res Ho tens tot solucionat I en tot cas Fes una mica de caritat Que sempre està bé Sempre et tranquil·litzarà I et tranquil·litzarà I ja està Però el sentit D'aquest col·lectiu S'està perdent Sí, sí I està molt ben vist El documental Hi ha després uns comentaris Del filòsofe aquest El Sigmund El Sigmund Bauman Que clar Ve dir Us resumeixo No sé si exactament això Però és que l'home Com a No està dissenyat Per ser feliç Està dissenyat Per lluitar Pels problemes Però quan el seu objectiu És exclusivament Ell mateix I la seva pròpia felicitat Això el col·lapsa I ho va dient D'una manera Molt lúcida Molt intel·ligent Molt intel·ligentment Sí, sí Total Que jo En termes generals Te l'has aconsellat Val la pena Val la pena Aconsello Els documentals Del mes Que podeu veure A diferents A diferents Si aneu a la web I aneu a documental Del mes Veureu Que a Espanya Ja també es fa Però realment Realment Realment Realment Quan veieu El mapa D'Espanya La gran Paterson Que és l'última Pel·lícula D'Espanya Que la deixen Molt bé Tothom Tothom Tothom la crítica l'ha deixat en fi, no et diuen, algunes persones diuen que és el milloret que ha fet el Hartmut fins ara però si tu n'has vist una i la vols comentar seria interessant és un documental musical sobre el grup E.G. Andestuges que era bé a ser com un bé, en la història del rock diguéssim, bé a ser com una premonició del punk als Estats Units aleshores és un documental que a mi em va agradar moltíssim perquè està molt ben fet el Jarmusch agafa imatges antigues i les munta d'una manera magistral el que em va sorprendre molt és que l'E.G. Pop que jo el tenia per un celebrat, perquè en l'escenari és un performer que l'única cosa que fa és agitar-se i cridar i llavors tot el que hi ha al seu voltant és soroll de les guitarres i tot perquè és el so que hi havia a Detroit, es parla també dels altres grups de Detroit sobretot de MC5 que eren molt també polititzats amb John Sinclair el líder i fi hi ha tota una història de Detroit i tal però el que em va sorprendre és que l'E.G. Pop o James Osterberg que és el seu nom de debò parla molt en el documental i parla molt bé vull dir no sé vull dir sembla que com si tingués com si tingués dues personalitats que l'escenari és una cosa que sempre va mig despullat que es llença contra el públic que destrossa tot el que troba per davant que realment allò és una cacofonia molt ben organitzada però aquell paio quan parla és bé en fi té una veu magnífica que no es nota en les cançons perquè perquè tots són xiscles i en canvi té una veu greu d'actor de pel·lícula i que sap explicar perfectament però perfectament la història del que era la música a Detroit i de la que era la música de la seva època i realment jo trobo que és un dels documentals musicals millors que he vist va passar en el Festival Inèdit de Barcelona i era una de les coses més bones que van passar en el festival i qualsevol persona que estigui interessada en la música jo ja ho dic jo no vaig estar gaire interessat en Isi i en Destuges perquè per una qüestió generacional ja no m'arribava però el documental pot agradar a tothom que li interessi la música i havien treballat no? perdona no havien treballat junts no? sí a Coffee en Cigarrets apareixia en League Pop sí sí està en cartellera perquè just ahir vaig passar pel Balmes i el vaig veure allà en cartellera sí jo us puc parlar ràpidament també si voleu d'una pel·lícula que també està en cartellera que l'amnastra en aquest divendres del Christian Mungu un nom així doncs romanès que és com sabeu un prestigiós director romanès que amb la seva segona pel·lícula 4 meses 3 setmanes i 2 dies que s'ocupava de la delicada qüestió de l'avortament a la Romania al final de l'època del Ceucesco en l'aer del Ceucesco una impressionant tremenda una pel·lícula excel·lent excel·lent va guanyar la Palma d'Or del Festival de Cans del 2007 i es va fer famós mundialment arrel d'aquesta pel·lícula la pel·lícula com hem dit estem tots d'acord amb que veus meravellosa era la primera vegada que el premi era otorgat a un realitzador romanès i per tant això també li va donar un renom extraordinari en el seu país meravellosa i terrible terrible la manera com t'explica la història aquesta de l'avortament de la noia que demana ajuda a l'amiga tot el condicionament que hi ha res de sense condicions com aquí tots són condicionaments és terrible però acabes d'entendre com va ser el règim a Romania amb una història íntima a més no poder sí senyor bueno aquí avui el divendres van estrenar l'última pel·lícula d'ell n'ha fet cinc al llarg de la seva història dels seus cinc llarg matratges havia fet també altres documentals i tenia confesso moltíssimes ganes de veure-la i això és un parell i com s'en diu aquest actual es diu los exámenes es diu va carolear no sé si en francès del títol francès però el títol espanyol que li han posat als exàmens ja veurem que això dels títols després amb una cosa que comentarem és realment espectacular perquè una cosa en francès després en parlarem en el fet del seu tema que es diu l'alberge espanyol aquí en deien tota una cosa La Casa de Locos Una Casa de Locos Una cosa així Una Casa de Locos anem a això tenia la idea moltes ganes de veure-la i això sempre és un perill perquè et convida a comparar ja sabeu que tota comparació és una mica perillosa i s'ha de dir que reconeixes immediatament el mateix escenari la mateixa atmosfera tèrbola l'angoixa que desprenia quatre setmanes quatre mesos tres setmanes i dos dies però si aquella des del meu punt de vista aconseguia implicar-te en la història fins a extrems angoniosos aquí et deixa pràcticament no indiferent perquè no és veritat no pots estar indiferent davant del que t'expliquen però no t'implica de la mateixa manera que t'implicava doncs amb l'altre que era realment una cosa espectacular potser per això doncs m'hi quedat una mica amb dubtes que ara més o menys us explicaré quan surs del cinema et penses que has vist una pel·lícula doncs amb uns temes molt interessants però que potser no estan del tot ben resolts la història va d'un metge de cinquanta anys que sembla haver deixat enrere les il·lusions de la seva romania és a dir després de l'època del post de Ceuxescu ells esperava que allò milloraria molt i que seria meravellós una filla de 18 anys que veu que és una filla intel·ligent que pot estudiar etcètera la promociona l'insta que se'n vagi a Anglaterra a fer els estudis que vol fer en aquest punt la pel·lícula planteja preguntes jo penso molt interessants fins a quin punt un adolescent ha de decidir el seu futur perquè això es discuteix al llarg de la pel·lícula com han d'aconseguir-ho com han d'aconsellar els pares en aquests adolescents i les decisions que han d'aprendre o fins i tot els consells que poden ser realment de pressió han de ser molt condicionant els fills a certa mesura o no però crec que el film no li acaba de treure tot el suc que planteja temes com aquests n'hi ha més planteja molts temes en realitat la pel·lícula i al meu entendre només els deixa apuntats i no acaba d'aprofundir-hi sobretot perquè el cineasta sembla en fer una fotografia inmisericordia i podríem dir desoladora de la realitat punyent que viu aquest país que a ell no li agrada aquest país abduït per la corrupció quotidiana en què l'únic que compta i estem a l'època post-seixesco són això és el que queda molt clar al llarg de la pel·lícula són els favors personals que pots fer o et poden fer i les connexions professionals de tot tipus que faciliten aconseguir el que es necessita sense massa prejudicis ni remordiments el demolidor retaula que se'ns presenta és angoniós i catastròfic i fins i tot claustrofòdic podríem dir res sembla funcionar si no coneixes la persona adequada que pugui agilitzar els interminables tràmits burocràtics que ho envaeixen tot la Romania en aquest moment post-seixesco sembla una comunitat malalta que es mou a cops de bitllets i de sobres i això ja ens recorda d'altres coses d'aquí i d'intrigues que malmeten el normal funcionament de les institucions i de les relacions humanes a pesar d'aquestes coses que penso que en principi són interessants crec que la narració sobretot comparant-la amb aquella que era genial era una obra mestra és confusa amb una desacumulació i uns desviaments dels temes que els plantegen però ens acaben d'allargar després es tallen després no sap si han quedat penjats o no i els temes apuntats crec des del meu punt de vista que no acaben de cristal·litzar en sortir del cinema vaig pensar que allò pertanyia a un altre món que no era el nostre amb una sensibilitat diferent a la nostra i que feia difícil entendre-ho feia difícil si no estaves allà ficat entendre tot el que t'estaven dient tot i que podria dir que hi havia temes o qüestions més o menys interessants s'ha de dir que bona part de la crítica la deixa molt bé deixa que és una pel·lícula molt interessant i jo confesso per dir allà que va i no va dir res més que em vaig sortir molt dubtós perquè no sé preferia que la veiéssiu vosaltres i poguéssim comentar en un altre programa què us ha semblat quin període heu tret i si realment jo m'he quedat sense entendre-la o realment no hi havia la cosa no està prou clara per entendre-la però una comèdia no és no? no ara a veure a part per fer-ho una idea per classificar-ho una mica és una mica l'estil mateix de 3 setmanes 4 meses 3 setmanes i 2 dies que és una cosa angoixant més aviat el que passa que els personatges tots són tots són claroscurs vull dir no n'hi ha cap que sigui del tot llavors és una cosa molt estranya a mi no si serveix alguna cosa Joan si a vegades fem aquestes reflexions en directe aquí en el sense condicions que per això es diu així el programa em sembla que és de Borges una cita que diu que hay muchos mundos pero todos están en este ja potser ja serveix per entrar dintre d'aquesta història jo sincerament m'he quedat sortint del cine i dir hi ha temes interessants que no tinc la sensació que estiguin desenvolupats del tot tinc la sensació que no els entenc com els plantegen i com els intenten resoldre però és que també estic en una societat completament diferent d'aquella tinc una sensibilitat diferent de la seva i no sé si entenc realment el que m'estan volen dir i per tant preferiria que hi hagués més gent que l'hagués vista i poguéssim comentar-ho doncs vinga l'apuntem doncs ho apuntem Pol bueno el meu no és una comèdia però podria ser-ho a desgana crec del senyor Ron Howard us sona Inferno que és la tercera part del Código da Vinci de Demónios sí la vaig anar a veure i ostres molt a cor amb el tema d'avui cinema català sí Tom Hanks tots arreu totalment doncs jo només havia llegit la primera part el Código da Vinci vaig a la pel·lícula llavors he acabat la trilogia sense haver llegit el llibre llavors jo parlo des del punt de vista més cinematogràfic així no sé si algú l'ha llegit d'aquí l'Inferno jo vaig llegir la primera també el Código da Vinci jo també aquí bàsicament seqüela que el senyor Robert Langdon Tom Hanks segueix investigant aquest cop amb Dante més a fons amb el tema dels cercles de l'Inferno llavors a partir d'aquí de xifrar de xifrar tot un codi però en si com a com a pel·lícula ja no sé per això ho dic per això us preguntava si havíeu llegit el llibre perquè no sé no sé si t'ha cal el propi Ron Howard o el Dan Brown saps perquè realment és bastant és bastant té poca estructura el guió en el sentit que és una pel·lícula que dura 120 minuts o sigui dues hores del qual probablement una hora són ells corrent amunt i avall escapant de los malos per dir-ho així llavors no no hi ha un punt molt lògic perquè a més veus que la majoria d'aquests enemics que els persegueixen com a mi tens clar quins són els malos o no sí sí a més tenen una infraestructura brutal perquè no només tenen tota la policia a favor sinó que tenen drons amb bé és que tenen una infraestructura però ells van a peu i van corrents i doncs clar hi ha unes coses que són bastant incongruents que a mi em van bastant horripilant el guió a més en frases que també és això per això deia el tema de la comèdia perquè és aquest tipus de thriller que a més es porta molt últimament basat més que en accions és en frases lapidàries que feia molt el James Bond que són aquestes frases o inclús Terminator o aquestes abans de matar algú però en aquest és com que cada dos minuts de guió hi ha d'haver alguna cosa és com tot molt transcendental o allò de alegra'm el dia sí sí d'aquest estil d'aquest estil que t'ho digui Tom Hanks tampoc és no m'explico o sigui més soc un detractor de Tom Hanks val a dir però però en aquesta pel·lícula justament no mira el Sally del Clint Eastwood sí ja ho sé està bé mira que ho fa bé mira que ho fa bé a mi no m'agrada i reconec que Sally està molt bé jo també reconec la llau brosa però sí que bueno hi ha Tom Hanks Felicity Jones hi ha també un elenco bastant important però es queda tot a mitges o sigui es queda a mitges inclús estem parlant d'una pel·lícula de pressupost o sigui una pel·lícula que inclús de guió mira deixes passar però és que tècnicament inclús tampoc és tot i que és una pel·lícula tampoc estic buscant el Sorrentino o sigui estem parlant que es passegen tot Itàlia o es passegen es van perseguint per diferents punts però i van a museus van a molts llocs així que dius ostres podries també aprofitar no el que és visualment extreure vull dir que és de pressupostal d'això o què? home Ron Howard és un taquillat no no pot ser aquest direc Ron Howard estem parlant de Rash de Mente Maravillosa i tota la tirugia i a més posant Adam Brown pel mig que jo també entenc que això ja ven per si sol llavors em va sobtar sincerament perquè sí que és veritat que la primera ja fa temps que la vaig veure però la primera et dius s'aguantava s'aguantava però si aquesta la tercera se l'ha carregat tothom tothom se l'ha carregat la crítica l'ha deixat fatal és que inclús és que és això el propi Tom Hanks és que hi havia moments que el veies semblava que patís de veritat com ostres no no li encaixa el guió no li encaixa del clinisme un arriba a la conclusió que és un bon actor no sé si atrapa més si podes recordeu aquella de l'Spielberg amb el DiCaprio està boníssim tant el DiCaprio com ell estan els dos perfectes està molt bé que sempre fa un paper idèntic en el sentit més d'aturadet representa l'americà mig i per tant sempre hi ha una pel·lícula on l'americà mig ha de sortir és com un James Stewart però que no no arriba però és que els directors que va tenir el James Stewart aquest no l'ha tingut francès ni el Jack Lemmon tampoc no arriba ni a James Stewart ni a Jack Lemmon que realment jo penso que va ser el que va encarnar l'americà mitjà però és veritat Jack Lemmon és veritat Jack Lemmon sí clar però ara mateix també hi ha Bill Murray que també és un Bill Murray d'acord és un personatge que també i una altra cosa és un altres directors evident no compararem aquí a Bill amb Howard perquè estem d'acord que el Jack Lemmon potser és el Jack Lemmon però es va perdre el Bill Murray es va perdre en la traducció no? o sigui oh jo ja sabeu que al cinema no trobo el camí per anar-hi però sí que us vull dir us en recordeu que vaig veure La Man Invisible us en recordeu? sí ja ho vaig fer però dic és que no hi ha res interessant com que no hi ha res ja fa una secció doncs vinga va no us en recordeu que vaig veure La Man Invisible a Sevilla aquest divendres aquest divendres la tenim a Tarragona la tenim aquí al costat al Rec el festival que em sembla que no sé quina edició del Rec és a les 8 del vespre per si algú s'animen a veure és una enorme pel·lícula conceptualment sobre el tema del treball la manera com està feta s'aproxima a pel·lícules qui és el director aquí? el David Macián petites cosetes al llarg dels anys sobretot amb el protagonista amb el protagonisme de Bruto Pomeroy que si busqueu una miqueta aquí som dirà uah l'he vist en moltíssimes pel·lícules el dia de la bèstia el grandíssim secundari i a més a més és que clava tots els papers que fa aquí fa un paper petit també és una pel·lícula d'aquelles que s'anomenen corals no és un blockbuster anem distingint coses i bueno que la tenim aquí el divendres i tinc l'intensó d'anar-hi perquè si algú s'apunta fem una flotem abans de donar pas a la dialgina que ens expliqui el seu tema jo també citar molt de pressa perquè no hi ha massa cosa que explicar que a la televisió aquesta setmana fan si algú li interessa el silenciu dels cordials una cosa ja passada i tal la fan a l'AMC el dimarts avui a les 23.45 avui també aquesta nit fan el golpe a Calle 13 a les 23.40 el dijous a Paramount fan la caza una pel·lícula interessant que em va agradar molt i que la vam comentar aquí del Thomas Vittenberg recordeu que ens va agradar molt i la vam recomanar jo també la recomano això és el dijous a la Paramount a les 23.45 però teníem interpretacions diferents però ens va agradar molt cadascú amb la seva interpretació el divendres d'aquesta setmana a la Paramount fan una cosa que a mi m'agrada molt personalment que és Raïces profundes dels George Stevens una pel·lícula si no recordo deus fer el 54 o el 56 aproximadament títol original Shane Toma traducció perquè és el personatge que se'n va és una extraordinària pel·lícula molt ben muntada que Clint Eastwood va fer una versió després que era el Ginete Pàlido però que no té punt de comparació és el meu punt de vista però és la mateixa història i una cosa curiosa que no sé si potser l'Adrià coneix una amiga que jo no conec he vist que TV3 el divendres el divendres quan fan allò la pel·lícula de la setmana o la pel·lícula de la setmana no sé com en diuen fan una cosa que es diu Aquells Cels que és una pel·lícula política perquè va és una novel·la del Bernardo Atchaga que va d'una noia que surt de Barcelona concretament de la presó i que està ficada a l'ETA i que concretament comença a través del viatge que va de Barcelona al seu País Basc comença a reflexionar tot el que ha viscut m'han dit que és una pel·lícula política però honestament jo no l'he vista i no tinc res més que aquesta informació que us estic donant i finalment ja que aquí hi ha molta gent que li agrada molt al Christopher Nolan el dissabte a TNT fan a la nit Batman Begins jo no l'he vista i per tant no puc opinar si realment val la pena a tu també t'agrada Nolan a Nolan m'agrada molt però us agrada més a vosaltres que a mi llavors el Batman Begins val la pena Nolan més reservat perquè aquí sí que hi ha aquí és el Nolan més reservat el de Batman home perquè Nolan si compares l'obsessió que té aquest tio amb el temps amb Memento amb Interstellar i dos Batman bueno no té el mateix allà sí que li imposaven molt bé tenim aquí el nostre per dins el que vulgui i ens vulgui comentar però espera que si entrem en el tema d'allò mira el que tenim mira el que tenim aquí així m'agrada això és una bona entrada això és una bona entrada així tenim una bona entrada exacte doncs aquesta cançó no sé si us sona si heu vist si sou admiradors de les sèries sèries polítiques sèries socials això és la sintonia de The Wire que va ser una de les grans sí senyor una de les sèries de culte diria jo dels anys 2000 en la qual de fet cada temporada parla una miqueta de coses diferents però bàsicament perquè els oients que no han vist The Wire o que no la coneixen és una sèrie que tracta de Baltimore que és una ciutat costanera a la costa est dels Estats Units una ciutat en declivi una ciutat que havia estat molt industrial i totes les corrupteles que hi ha al voltant sobretot del port podríem dir històries des de tràfic de drogues fins a corrupteles polítiques i per què començo per aquí morros puc dir morros o joan o com vulguis o joan perquè no perquè a veure avui evidentment venia a parlar de cinema polític cinema polític o de la política a la gran i a la petita pantalla i com això que als Estats Units hi ha una grandíssima tradició evidentment de cinema polític de sèries polítiques ara tenim un munt de sèries polítiques molt interessants hauria de dir en cartellera o a Netflix o a qualsevol de les cadenes que hi ha i tots els que som una miqueta friquis de política jo mateix que m'hi dedico doncs és una qüestió que ens agrada molt hi ha sèries boníssimes ara mateix com Madame Secretary que parlen una mica potser del que hagués pogut ser Hillary Clinton si s'hagués quedat com a ministre d'Exteriors com a secretària d'Estat dels Estats Units però bé és una altra qüestió jo volia parlar una mica de com a Catalunya hem fracassat una miqueta en aquests últims 30 anys d'autonomia en generar una imatge tant al cinema com a les sèries de la nostra política i tinc la meva pròpia teoria sobre això però m'agradaria compartir-la amb vosaltres també a veure a veure què us sembla i per això m'agradaria fer una mica de recopilació del que per mi s'acabarà ràpid la recopilació però del que per mi són els grans títols de cinema o thriller polític català a part de això és important començar no sé si tens aquí un house of cards ara que també ens ambienti amb aquestes coses ara que house of cards això ens posem una miqueta amb aquest to greu jo crec que i això em serveix per parlar una mica de la transició durant els anys 70 en aquest país es va evidentment molta gent va ser un moment d'aquests d'esperança de canvi un moment en què semblava que podíem ser un país normal i fer les coses que fan els altres països què fan els altres països normals? doncs entre altres coses tenen cinema històric i per tant en aquell moment de la transició es van fer dues pel·lícules que són un marc que molta gent d'una certa edat recorda vosaltres potser haureu anat fins i tot a veure-les al cinema que són la ciutat cremada d'una banda i companys procés a Catalunya la ciutat cremada explica tota la història de Catalunya pràcticament des del 1900 fins ben bé el 1920 i tants i després amb la creació de la lliga el naixement del catalanisme polític però sense arribar a la democràcia de la república i companys procés a Catalunya s'assalta tota la part de la república i va directament al moment en què Lluís Companys president de la Generalitat a l'exili és empresonat i el porten al castell de Montjuïc i l'acaben afusellant com bé com bé sabem i és conegut i és curiós perquè aquestes dues pel·lícules que en fi jo crec que són prou interessants tant des del punt de vista cinematogràfic com des del punt de vista de diguem de visió política es va acabar aquí el 79 es va acabar i ja no es va tornar a fer cap pel·lícula tan ambiciosa de nivell històric o polític en canvi ens vam trobar amb que el 1988 hi ha una pel·lícula que a mi em té absolutament fascinat fascinat fascinat fascinat fascinat que es diu El complot dels anells jo no sé si us sona aquí algun de vosaltres em dieu que sí jo crec que a la gent més jove no li sonarà no li sonarà per res és una pel·lícula que ara situem-nos una miqueta situem-nos una miqueta 1992 la pel·lícula és anterior a 1992 però 1992 Jocs Olímpics de Barcelona uns dies abans dels Jocs Olímpics de Barcelona el president de la Generalitat es mor en un accident domèstic a la Cerdanya i això genera tota una sèrie d'intrigues polítiques que passen a més per un grup terrorista que segresta la cerimònia d'obertura dels Jocs i en fi tota una intriga política que passa que és molt interessant jo crec que jo volia escoltar un trosset perquè jo crec que és l'únic cop que al cinema català hem sentit dir una cosa com aquesta poseu-vos ara perdó és un periodista americà que arriba a Barcelona i parla amb el seu taxista això és el que li diu el taxista a veure si tenim exacte tot va bé per aquí si es refereix a Jocs la meva opinió és que no es faran si només falta una setmana els espanyols la culpa la tenen els espanyols no poden suportar que els catalans siguem els primers en res vol dir que no hi estan interessats ells també en trauran diners evidentment el que pregunta és el periodista està amb el taxi anant se suposa que de l'aeroport cap a la ciutat dubto molt que el 1992 ara tampoc però el 1992 et poguessis trobar tan fàcilment amb un taxista que tingués unes opinions tan tan tan independentistes però és molt curiós perquè realment quan t'hi poses a pensar al cinema català li ha costat molt molt molt parlar de l'actualitat dels debats que hi havia al carrer quan deia abans The Wire per què és The Wire és tan bona és tan bona perquè parla de debats i de coses que estan passant a Baltimore és molt local parla de la crisi de la premsa parla de les drogues parla dels partits pel seu nom i això és una cosa que a nosaltres ens costa molt ens costa molt molt de fer i precisament en aquell moment el 1988 quan Francesc Vallmunt i Ferran Torrent magnífic magnífic escriptor però que en aquesta i que es pot notar una miqueta aquest to una mica socarrón de Ferran Torrent en aquesta pel·lícula Valencià Valencià així que no li importa fer falles si és necessari el que acabes veient és que ostres estem en plens anys 80 jo diria que es comença a veure que l'autonomia probablement no és tant no és tant com ens havien venut però el que fan aquests realitzadors és anar-se'n a muntar un escenari que no té res a veure amb la realitat pensem això es munta un escenari relativament futurista 1992 en el qual hi ha un grup terrorista armat potent a Catalunya per tant allò de la basquitis que sempre diem que els catalans hem tingut basquitis durant massa anys basquitis total i absoluta però a més curiosament això mirant-se des d'avui és graciós el primer i el segon partit del parlament són independentistes cosa que mira home mira 25 anys abans mira potser potser no anaven tan desencaminats però després et trobes una Catalunya de fantasia total en què totes les matrícules posen república catalana pràcticament el català està a tot arreu hi ha un sentiment independentista que està escampat a tot arreu un consens social al voltant de la independència és el futurisme és una cosa una cosa que sorprèn francament que el 1987 1988 muntin un escenari que s'allunya tant tant tant de la realitat perquè aleshores què passa que no és una pel·lícula que et permeti reflexionar sobre els debats del moment no és una pel·lícula que et permeti fer crítica o analitzar la Catalunya del moment és una pel·lícula que l'únic que fa és dibuixar un escenari i que està tan tan tan allunyat que com a pel·lícula d'acció abans que parlaves de Christopher Nolan home si l'hagués fet el Christopher Nolan doncs com a pel·lícula d'acció té unes escenes en què es segresta l'estadi olímpic surt un làser i bombes i tal que en fi que haguéssim pogut tenir prou gràcia si les hagués fet en Christopher Nolan estàs parlant amb Michael Bay jo crec que amb música de Hans Zimmer una cosa d'aquestes així tipus de rock però que en canvi queda una pel·lícula molt molt molt fluixa i sobretot molt desconnectada de la realitat que és el que em sorprèn i una altra cosa interessant que no s'ha sentit jo crec que no s'ha sentit mai més tampoc en cinema català és el que sentirem ara és una declaració d'independència música dins jo no des de Barcelona capital de Catalunya vull dir-vos en poques paraules que el nostre poble vol definitivament la seva llibertat Catalunya no és Espanya i aquests jocs són una demostració de la nostra força econòmica i de la nostra força política això per posar-vos en context és el diguem el que se suposa que ha de substituir el president de la Generalitat que ha mort que es veu involucrat també en tota una trama molt fosca i aquí està gravant una declaració d'independència als estudis de TV3 tampoc no li diuen TV3 és que ni això eh de fet TV3 TV3 l'atonegen i serveix com a aeroport de Barcelona perquè es veu que l'estat no els va deixar gravar a l'aeroport de Barcelona llavors van utilitzar TV3 com si fos l'aeroport de Barcelona en fi coses així molt loques dels anys 80 molt gracioses però és molt graciós al final aquesta declaració no es produeix però és molt graciós que ostres tenim un país que ara sí portem 10 anys que no parem de parlar d'aquesta qüestió i no hi ha manera no hi ha manera que aquesta qüestió de la independència del sobiranisme del debat Catalunya-Espanya aparegui en el nostre cinema en les nostres sèries en canvi amb una pel·li del 1988 sí que va aparèixer d'una manera diria jo caricaturitzada estrambòtica estranya i amb una pel·lícula jo dic que deixa una miqueta deixa em deixa amb aquella sensació d'ostres això hauria pogut ser una gran pel·lícula hauria pogut ser una gran pel·lícula si haguessin baixat una miqueta el pistó si haguessin si haguessin agafat la Catalunya del 1988 i haguessin fet una pel·lícula que realment anés sobre el debat Catalunya-Espanya durant els Jocs Olímpics en fi aquelles oportunitats perdudes ja us volia passar ara amb una altra pel·lícula si aquesta anava d'una Catalunya ideal diguem ideal en algun punt de vista perquè evidentment una Catalunya ideal on hi ha un grup terrorista on es mor el president on aquí ens tirem tres setmanes amb els Jocs aturats i l'estadi olímpic s'ha gastat doncs home tampoc ara no vull que se'n malinterpreti ideal però no necessàriament positiu exacte distòpic exacte mira mira mira ha sortit ha sortit un futur una mica estrany d'aquesta Catalunya anem amb una altra pel·lícula que fa una una anàlisi aquesta jo diria que és una anàlisi més acurada també molt caricaturesca però de les relacions Catalunya-Espanya la pel·lícula es diu ho sap el ministre escoltem un trosset ens concedeixen la fabricació dels nous uniformes de l'exèrcit és de l'exèrcit 5.000 milions fons 5.000 milions miren hay que descentralizar la idea es con su participación crear una sociedad de nuevo cuño ya el ministerio efectúa el encargo y estudia los nombres más idóneos para formar el consejo de administración don Francisco Carmona pondrá las naves industriales y ustedes la técnica el diseño la experiencia y el proyecto ahora lo he entendido unos lo ponemos todo otros nada y luego se reparte que ben explicada que ben explicat l'estat de les autonomies és el sínministre català o és el sínministre català totalment és el sínministre català la història molt resumida és el ministeri de defensa necessita renovar els els uniformes els uniformes de tot l'exèrcit i munta un concurs en el qual s'hi presenten diverses empreses entre les quals un conglomerat català que acaba guanyant el concurs però això és el que escoltàvem ara en trobar-se ostres hem guanyat el concurs van al ministeri i allà mateix el ministeri el secretari el subsecretari de defensa els explica com s'ha d'implementar aquest concurs que han guanyat i ho explicava molt bé doncs mirin aquí d'una banda vosaltres posaran els diners posaran l'expertís portaran la tècnica i després el meu cunyat que té uns terrenys a Andalusia allà és on produirem per tant allà és on ho posarem tot allà és on es crearan llocs de treball perquè hi ha que descentralitzar també són coses que ens costa jo crec que ens sorprenen perquè són coses que no hem sentit no hem vist massa al cinema i encara menys el cinema fet per catalans és una línia també que l'escopeta nacional que és el gran referent de cinema polític a Espanya també va tractar molt de fet era una idea molt similar l'escopeta nacional si no l'han vist els oients l'han de veure perquè segurament continua sent encara la millor pel·lícula de cinema polític d'Espanya de la història explica precisament una situació en la qual un industrial català es troba amb una cacera intentant aconseguir els favors del ministre dels secretaris d'Estat exacte i com es veu com aquests aconseguir favors al final li acaben sortint molt cars aquests favors doncs això és una mica reprenent la idea aquesta de l'industrial català que intenta fer les Espanyes i quan intenta fer les Espanyes se'l rifen què passa home d'acord és graciós està bé d'alguna manera la caricatura aquesta doncs a tots ens fa riure ja et dic la Rosa Maria Sardà fa un paper fa un paper la veritat que està que està molt bé com a com a mater-famílies de l'empresa que està intentant aconseguir el contracte però al final no deixa de ser també una una qüestió molt caricaturesca no parlem no sabem de quin partit és el govern no sabem quin paper hi juguen per exemple els diputats catalans a Madrid no tenim un Durant fent o un Miquel Roca en aquell moment estem parlant d'una pel·lícula de 1991 no tenim un Miquel Roca fent de diputat català a Madrid no tenim totes aquestes circumstàncies no tenim un paper de la Generalitat de Catalunya no tenim un Jordi Pujol no tenim el que de debò era tota l'estructura de jo diria de favors que implicava l'estat autonòmic tenim un una caricatura de com funciona el ministeri i de com un catalanet se'n va a Madrid amb la seva maleta a intentar triomfar bé al final no és gaire més evolució que el que teníem a l'escopeta nacional i han passat pràcticament 15 anys sorprèn sorprèn que en 15 anys de democràcia d'autonomies el millor que sigui capaç de fer al cinema català el 1991 sigui una pel·lícula que bàsicament no aporta res de nou del del mite o del tòpic del catalanet empresari que va a Madrid i es troba amb els amb els nuclis de poder no sé si podem seguir ara que estem aquí amb la ens estaven fent fotos de dins de dins de la de dins de la peixera no després una altra una altra cosa que sí que volia que volia comentar és que el cinema català ha tingut molta tendència diria que molt més que altres cinemes a amagar-se amagar la realitat això mateix que dèiem a la pròpia a la pròpia el complot dels anells o a la pròpia ho sap el ministre en moltes pel·lícules més de gènere com Darkness el Jaume Balagueró que va fer una pel·lícula magnífica de por rodada a Barcelona que sortia la via laietana sencera no sé si us recordeu l'escena plovent de cop a la mare li agafa una mena d'atac és una via laietana així tota fosca no sé si us hi vau fixar però els taxis que apareixen els taxis que apareixen no són taxis de Barcelona són taxis pintats de blanc que i rètols posats en anglès o sigui és una cosa així també molt molt graciosa de dir estem a Barcelona però no estem massa no fos cas que algú als Estats Units no li agradés la pel·lícula perquè està rodada a Barcelona una miqueta aquesta idea de ostres el nostre local no ens agrada no fos cas que ens puguin reconèixer i la via laietana de los últimos dies també van fer això ara no ho recordo com que estava tota destruïda no a los últimos dies vam fer una altra cosa que encara és més divertida i és que a los últimos dies que és una pel·lícula també així de catàstrofe catàstrofe natural pràcticament es passen tota la pel·lícula passejant-se pels túnels dels metro uns túnels del metro i Estació de Sants inclosa on no hi ha ni un sol anunci si alguna cosa veus quan tu entres al metro són anuncis i cartells i tal però bàsicament tu veus veus anuncis i és una de les coses més reconeixibles del metro perquè si no al final el metro no deixa de ser una caixa una caixa per on passa on hi ha ciment diguem i en canvi no hi ha ni un anunci tu veus una pel·lícula americana tu veus una pel·lícula qualsevol i el que veus és la realitat tu entres en una estació que hi ha hi ha anuncis hi ha gent això a los últimos dies ara que ho comentaves és veritat una cosa que em va que em va sorprendre volia parlar d'una però llavors això una el que dèiem no ara anem negant la realitat amb les pel·lícules amb les pel·lícules nostres llavors què passa que han de venir de fora han de venir de fora i ens han de muntar una escena com aquesta que no sé vosaltres però jo a la meva etapa universitària la vaig viure uns quants cops molt bé bon dia a tothom el professor avui parlarem del futur del sistema capitalista global s'aixeca un Erasmus perdoni però podria dar la classe en castellano lo siento señorita pero no podrá ser la mayoría de estudiantes son catalanes o sea que no creo que tenga que cambiar de idioma somos más de quinta estudiantes de Erasmus que no hablamos catalán y para usted no es un problema hablar español mire yo la entiendo perfectamente señorita de verdad perfectamente pero usted me tendría que entender yo no sé clar aquí suposo molts oients nostres doncs potser no hauran viscut directament aquesta situació jo la vaig viure jo la vaig viure jo vaig estudiar a l'Autònoma del 2000-2004 i a la Pompeu Fabra del 2004-2006 estem parlant d'una pel·lícula la pel·lícula es diu Lo Verge Español en castellà Una Casa de Locos abans deies això de la traducció el que passa és que Lo Verge Español en francès té un sentit que és precisament això d'una casa de bojos no és que sigui l'alberg espanyol literalment però ja té gràcia que ha d'haver de venir un director francès que ens posi una pel·lícula que es diu Espanyola i ens retrati per mi és la pel·lícula que millor retrata la realitat catalana dels anys 2000 però amb molta diferència no només té això en fi té un munt té un munt de moments fantàstics té un moment en què els estudiants estan discutint precisament sobre la cultura sobre el sobiranisme sobre la llengua sobre la identitat en fi ara no tindríem suposo ja temps d'escoltar-ho però és un moment fantàstic en què estudiants així com qui no val la cosa estan discutint del que s'està vivint cap pel·lícula cap pel·lícula cap sèrie catalana ha estat capaç de fer el mateix en cap moment i això jo crec que és molt trist perquè sembla com que ens faci vergonya assumir els debats que tenim nosaltres a les nostres taules després ens sorprenem quan surt una pel·lícula catalana i no va veure-la a ningú clar si parles de coses que no tenen res a veure en realitat tampoc em sorprèn i no sé si volem si volem acabar aleshores perquè clar igual que van haver de venir quin final tenim preparat un director francès per explicar-nos com era aquella Catalunya diria jo que pre-debat sobiranista en el qual aquestes coses es parlava molt de llengua molt d'identitat molt de a veure com com ens autojustifiquem que en una classe universitària es pugui parlar en català o no es pugui parlar en català aquesta Catalunya de la independència prepolítica que s'enfronta una miqueta a la globalització aquesta interrelació amb el món i no sap si fer-ho en català o no fer-ho en català en fi jo crec que és un debat molt interessant que planteja la pel·lícula doncs anem amb una altra pel·lícula d'un director que resulta que és madrileny entre o no sí, però està barrejada encara amb la del... espera, ara traig la del cop aquí tenim aquí tu te pegas una semanita en Sevilla en Semana Santa y el cuerpo lo que te pide es español claro evidentment això el gracejo andaluz que no falti això és ocho apellidos catalanes la segona part d'ocho apellidos ocho apellidos vascos era també la segona part en què jo francament home, és graciosa però tornem a la caricatura tornem una altra vegada als anys 80 a caricaturitzar el catalanet a caricaturitzar les històries hi ha un moment fantàstic d'aquesta pel·lícula que surt en el tràiler que teníem aquí que és quan els familiars d'Andalusia arriben i diuen ah tio però què està passant és que estos se han independitzat i no han avisat a nadie no han avisat ni al tato literalment és una pel·lícula que juga molt amb la idea aquesta des dels boicots als productes catalans a la idea de si Catalunya ha de ser o no ha de ser independent en fi una pel·lícula graciosa que va tenir un èxit important perquè va tractar encara que fos d'una forma molt caricaturesca d'un debat que hi és i que ens continua sorprenent francament que les nostres pel·lícules les nostres sèries l'ignorin fantàstica presentació no ens dona temps és una llàstima que no podem obrir gaire bé jo només esmentar que et sembla que sigui un torrente un Santiago Segura el que faci que Catalunya sigui independent si hi ha un futur perdona 34 Eurovegas però té la seva del seu què exacte bueno obrim en aquest cas hem pogut acabar gràcies a aquesta presentació fantàstica de l'Adrià però és que se'ns ha acabat el temps així que hem de parlar de la setmana evident que ho teniu una mica confus la setmana que ve no hi ha programa perquè és festa el dia 13 d'aquí 15 dies i farem la pel·lícula del mes que farem El Ciutadà no il·lustre una pel·lícula argentina francament interessant i que servirà perquè debatim tot això aquí ens quedem moltes gràcies Adrià un plaer gràcies Adrià un plaer gràcies Adrià un plaer M de música