Cinema sense condicions: Ocho apellidos catalanes, Dheepan, La novia, El viaje de Arlo, Bridge of Spies i Techo y comida — entre comèdia, migracions, Guerra Freda i desnonaments

Cinema sense condicions Bona nit, ja tornem a seguir el francès sempre li agrada que digui bon vespre, bona vesprada però jo veig que ha estat això fosquíssim i de fet estem pràcticament en ple hivern aleshores bona nit als nostres oïdors els que ens escolten, els que segueixen cinema sense condicions perquè avui com altres ocasions us parlarem de les pel·lícules que hem vist les pel·lícules que menys de les que hem vist i ens han agradat us aconsellem que aneu a veure i com passa una vegada al mes tenim també per parlar avui la pel·lícula del mes que com sabeu hem tingut que canviar perquè havíem previst que en faríem una que és La granja del pas la pel·lícula molt interessant que tothom en parlava molt bé i que jo al final no he pogut veure perquè en els ciners no la feien ni jo ni la resta de l'equip i aleshores a última hora hem decidit canviar jo la vaig veure amb la Sílvia Muna asseguda a prop meu imagina't quina avantatge a mi m'ha agradat molt veure-la perquè en tenia referències molt bones i la veritat és que bueno, l'hi he buscada i no hi havia de manera perquè l'havien tret a tots els cinemes aleshores a última hora hem decidit canviar la pel·lícula aquesta per una de tema semblant potser tu doncs en podem parlar de la segona part del programa que és Techo y comida la pel·lícula que va guanyar al Festival de Màlaga i que a més a més també té el premi la millor interpretació per la Natàlia Molina que és la noia que ho fa per cert molt bé aleshores, si us sembla bé bueno, primer presento els que serem avui que serà en Francesc, la Carme està entrant en aquest moment a l'estudi a la qual la saludem hola Carme i de fet avui doncs podem parlar de les pel·lícules que més o menys hem vist jo puc, per començar per alguna banda parlar-vos de quatre coses perquè tampoc dóna per més de los ocho apellidos catalanes aquesta pel·lícula que suposo que serà un èxit comercial però no vol dir que sigui un èxit per la seva qualitat ho és, ho és és la pel·lícula ja més taquillera de l'any ara es penses que vingui ara la guerra aquesta de les galàxies a veure, a veure jo desgraciadament malauradament entenc que mira, la primera encara es podia salvar no sé si l'heu vist la ocho apellidos jo crec que la primera encara es podia salvar hi havia el Dani Rovira la Clara Lago el Carrejaldi el guió estava bé el guió estava bé el guió lligava era divertida era fresca doncs els actors estaven bé però la veritat és que aquesta dona la sensació que és una ràpida seqüela d'aquella feta ràpidament sense haver treballat massa el guió afegint nous personatges que són catalans que és la Rosa Maria Sardà i Alberto Romero Alberto Romero està horrorós horrorós m'han dit que és un molt bon actor perquè sortia a Barcelona nit nit d'hivern i que ho feia molt bé i que destacava jo no l'he vist no ho sé però m'han dit que estava que ho feia molt bé i en canvi aquesta sincerament no fa ni gràcia o sigui mira van passant coses però no tenen no lliguen no acaben d'encaixar estan forçades per tant podíem dir que aquest és desastrós en canvi la guió anterior era interessant en aquí no funciona pel meu entendre res tot sona forçat poc treballat fals sense bones idees i a mi com he dit fa un moment no va fer ni riure aleshores és de fet també es podia dir un plagi d'aquella famosa pel·lícula Goodbye Lenin si us ho recordeu que el Daniel Brühl aïllava la seva mare perquè es cregués que el mur de Berlín no havia caigut i que encara Lenin estava ah no l'havia vista una pel·lícula molt interessant de l'Alemanya de l'Est que el mur no havia caigut el mur de Berlín encara estava en peu i que per tant no hi havia una unió de les dues Alemanyes aquí es fa el mateix i es busca la idea que la Rosa Maria Sardà és aquesta àvia que creu que ja li fan creure que la independència de Catalunya ja ha arribat i aleshores fan una festa en el poble per celebrar que són independents la pel·lícula no fa gràcia és una història pobra com deia previsible explicada sense massa gràcia i potser destaca com que el Carre L. Haldés és un molt bon actor doncs ho fa molt bé llavors li donis el que li donis encara que el proper sigui tonto doncs es llueix la Rosa Maria Sardà també passa el mateix que són gent amb molta categoria molta fusta però la realitat és que fora d'això jo no m'aconselleria a ningú que la vés a veure però estic segur que m'equivocaré perquè com que l'altre va ser un èxit jo et penso fer cas un èxit comercial doncs la gent però aquesta ja està sent un èxit comercial no cal que intentis evitar que la gent vagi perquè ja ha anat tothom en massa a les sales de cinema sí senyor ja han cobrat una cosa que ens haurien de preguntar és què passa quan hi ha aquests èxits comercials que des del punt de vista cinematogràfic o d'artístic tenen molt poca qualitat però clar suposo que això si la gent li agrada o de fet aquesta gent hi va per veure es pensa que és la continuació de l'altre com que l'altre va ser un èxit però no sé si després jo no he parlat amb la gent però vull dir no sé si després la gent en general et comenta que la pel·lícula els ha agradat o no els ha agradat no ho sé jo dubto que els hagi agradat comparada amb l'obra bueno van venir si recordes la setmana passada el Pol i la Lídia és veritat i no la deixaven tan malament és veritat són dos nois molt jovenets i la veien com una pel·lícula doncs fresca que tractava una sèrie de temes d'una manera desinvolta sense gaires complicacions i que s'agrevia a tractar aquests tòpics el que passa és que va semblar que el Pol li agrada molt a l'humor i clar és veritat que aquesta pel·lícula em palmeria amb les comèdies del Tony Leblanc i els Azores i aleshores si a ell aquest tipus de cine li agrada doncs potser això ho troba que té una certa sintonia no ho sé però la veritat és que per mi des del punt de vista de qualitat artística així com l'altra s'aguantava bé aquesta crec que no s'acaba d'aguantar jo ja et dic que no aniré a veure aquesta de moment ni la de l'Spilver tampoc per altres motius tu què has vist Carme què reconselles o què jo diré el que he vist després diré el que m'ha agradat i d'aconsellar me'n estindré però bueno digues el que has vist el que has vist aviam a veure he vist El viaje de Arlo El puente de los espies de Spielberg i Dipan sí puc començar per la que vulgui tu mateixa tu mateixa i per tant començo Dipan és una pel·lícula francesa feta pel Jacques Zodiar del 2015 és aquest director que havia fet jo crec que la millor d'ell és el Profeta i de hueso i hierro em sembla d'òxido i hueso d'òxido i hueso que són les que jo l'he vist per mi la millor de totes és el Profeta que és la història d'un personatge que va molt jove que va parar a la presó i per tant està molt ben treballat al món de la presó i la problemàtica que es viu la següent aquesta d'òxido i hueso i hueso i hueso que és una noia que treballa amb un zoo i que té una té un l'ataca al dofi em sembla amb el que treballa o l'orca no me'n recordo un orca un orca que treballa i és la història d'ella està molt bé ella ho fa extraordinàriament bé i és una pel·lícula ben tancada aquesta Dipán és una pel·lícula que el que subratllaria sobretot és l'actuació dels actors són uns actors extraordinaris desconeguts absolutament desconeguts perquè no sé ni pronunciar els seus noms un es diu Yesus Tahassan Antoni Hassan Kales Harisini Bassan són noms difícils és la història d'una gent que fuig de la guerra civil d'Esrilanca em sembla que el personatge masculí el noi de la pel·lícula era devia ser un tamil un tamil rojo que lluitava que van perdre la guerra i per tant els van exterminar tots els que van quedar per allà comença la pel·lícula amb la amb la tragèdia dels dels tamiles que són que han perdut i que per tant han de marxar i pràcticament tots són els maten aquest noi aconsegueix arribar a marxar i la manera que té de marxar és com es veu en aquest moment a molts llocs de migració d'aquests tipus migració política migració econòmica de tots tipus que hi ha una noia que ha trobat crec un passaport que és ella i una filla i llavors aquests es tenen prioritat i ella busca una nena qui sigui allà al poblat finalment una nena que està sola perquè els pares han mort i ella se la fa passar per la filla per tant ella fa passar la nena per la filla i aquest home i per tant ells passen com una família un matrimoni amb una nena i fugen i marxen d'aquesta manera està bé la idea aquesta perquè segurament en molts de situacions de fugitius d'aquesta mena deuen passar coses d'aquestes deuen passar coses d'aquestes perquè forçosament s'han de donar prioritats a les sortides i a les entrades als diversos països d'acollida i per tant quan es fa uns condicionants per ordenar de quina manera entren a les diferents països occidentals això hi deu comptar i per tant crec que és una història en principi ben pensada com a història el personatge del del del del marit està molt molt ben interpretat és un home amb una expressió molt molt potent a la mirada i a la i tot ell molt molt molt ben aconseguida sí molt ben aconseguida la la noia també ho fa molt bé i la nana els tres personatges com a interpretació és molt i molt bona per tant jo penso que aquest el Jacques Zodiar amb les pel·lícules que jo he vist tots els personatges a banda que són consistents estan molt ben tractats d'actuació perquè a més els somet a uns primers plans realment ferotges que per tant si allò no s'aguanta bé la pel·lícula tomba i i en aquest en aquesta també és una ells arriben a París quan ella el que vol és anar a Anglaterra perquè té una cosina allà finalment van a París els col·loquen en un extra en una vanlia de París d'aquestes que acumulen tot el desfet de la pròpia societat de tota mena de droga de desfeta de gent sense feina de gent que viu de qualsevol manera ells sobreviuen és veritat que sobreviuen és veritat que aconsegueixen guanyar-se la vida per dir-ho i organitzar-se d'una manera més o menys normal si normal allò és possible inclús la nena va a l'escola etc i per tant tota aquesta descripció està molt ben feta perquè passen d'un tipus d'horror a un altre que per ells és absolutament desconegut que és l'horror que suposa arribar a un país d'acolliment que t'esperes que serà la meravella i que és la veritat després la pel·lícula té altres ingredients que estan millor o pitjor jugats però la història en si està ben jugada i els fan anar a França en comptes de la terra segurament perquè el mateix Exodiar considera que l'acolliment de la immigració a França ha sigut molt més feroxa que la forma pragmàtica que fins a certs moments ho ha fet els britànics la pel·lícula sí que la recomano està bé és menys menys rodona que les que jo li havia vist abans però és una pel·lícula interessant de veure per totes aquestes raons que acabo de dir espera que passarem que anem per la variant que el francès es parli que diu m'ha dit que ha vist la nòvia ah què tal sí aquest dia també havia dit que estava bé digues explica el francès això va ser a partir que el Joan va dir que en principi aniria a veure que la va recomanar i que també m'havien dit que era una pel·lícula que arrasaria i potser ho faci en els premis Goya i de moment està molt nominada en els premis feroxa aquest i els Gaudí em sembla que també l'han nominada els Gaudí també els Gaudí no estic segur perquè no sé si hi ha participació catalana per aquí no estic segur no estic massa segur s'hauria de consultar diria que és catalana jo les imatges de tràiler que he vist són maques les imatges molt boniques com estètica després no sé ben bé què passa diuen que critiquen la gent que jo no l'he vist a la pel·lícula diuen que és molt d'espot publicitari potser veia jo això és possible això? no sé exactament potser sí potser té una mica o d'espot o de videoclip potser musical perquè hi ha diferents números musicals tot i que no són els videoclips habituals sinó que són cançons així podríem dir tradicionals andaluses en consonància amb la història perquè sabeu que és una versió de les llaves de sang del García Lorca jo reconec que no hi vaig entrar massa tot i que el Lorca és un autor que m'arriba molt i que la seva manera d'escriure de transmetre les emocions i les idees doncs la trobo molt potent però per algun motiu que jo diria que jo diria que el que el que li passa a la pel·lícula és que intenta donar massa protagonisme a alguns actors és a dir intenta posar massa èmfasi amb el rostre dels autors intenta apropar-ho massa i això desequilibra la història segons segons la meva opinió el que hauria de fer-se en aquests casos és donar sobretot importància al text perquè el text és tan potent i la veritat és que s'ha de reconèixer també que el so una vegada més en el cinema és espectacular perquè hi ha escenes en què els personatges xiu-xiuegen després d'haver estat a la nit fent l'amor per exemple i estan això parlant en veu molt baixeta i tu sents perfectament el que estan dient el text de la novel·la de l'obra de teatre però queda queda com molt forçat queden les així com hi ha versions fins i tot de l'orca s'han fet versions teatrals perquè el text és molt fidel no estic segur ho hauria de comparar jo diria que s'ha fet un guió agafant i canviant una mica fent com un muntatge agafant diferents trossos i conjuntar-ho perquè diria però no recordo tampoc la novel·la ni tan sols sé si l'he llegit sencera aquesta novel·la l'obra de teatre és que el que llegis de l'orca t'impressiona molt perquè té aquesta profunditat aquest posicionament sempre de comprensió cap a la natura humana una de les coses més maques que surt sempre és el tema de si un és culpable o no aquesta pel·lícula també apareix el fet de dir bueno hi ha hagut una tragèdia i sembla ser que una persona se l'ha de culpabilitzar pel que ha fet la persona es posa davant de la persona més perjudicada que pot ser la mare per exemple del fill mort i li diu mata'm mata'm he fet això no he pogut estar-me de fer-ho i llavors la mare se la queda mirant i diu no té la culpa ha estat una cosa del destí tampoc perquè l'orca i les passions s'enduen la pròpia persona i res a veure amb el destí ni amb la superstició ni res d'això això és el més interessant de l'orca que juga en un món poètic en el que el que entren sobretot són això les emocions fortes les coses que no pots deixar de fer perquè et deixes portar per tu voldries tenir una vida una mica més normal i se'l resum una mica d'aquesta història una vida més o menys normal amb un home perquè la protagonista és ella la noia la Imma Cuesta ah que diu que fa molt bé no aquesta noia està bé però ja dic a mi com que no em va acabar d'entrar la manera com el text estava interpretat en imatges i com encaixaven les coses no vaig acabar d'entrar llavors tampoc puc parlar malament de la pel·lícula tampoc puc parlar malament per suposat de les actuacions perquè no és tan malament però jo li trobo que falta alguna cosa no sé exactament què algun punt de cohesió algun punt d'haver aconseguit un equilibri més gran entre les imatges entre el text entre està tot plegat no està malament el paisatge que han buscat no sé tampoc si està rodat allà a Granada està rodat a Turquia a Turquia està rodat a Turquia és com es diu allò la capa d'atxe capa d'atxe totes les cenes les llestes així és el que està rodat per allà i les altres han rodat això la veritat és que el paisatge és maquíssim també potser et treu una mica de situació perquè clar no té massa a veure amb el lloc on en principi l'acció està situada que seria doncs a Granada o Andalusia potser et treu però és molt maco és maco de veure ara no acaben d'encaixar els diferents elements la música és maca tot està bé els actors no estan malament però hi ha alguna cosa que no és que és molt difícil aconseguir l'equilibri de tots els elements d'una pel·lícula i que d'això surti un producte veritablement que t'arriba que t'impacta i que després puguis a partir de la impressió positiva perquè jo crec que sempre ho fem això una cosa ens arriba molt llavors ja podem començar a desenvolupar tot el que hem trobat d'aquest lloc si no t'arriba és molt difícil és molt difícil començar a dir les coses bones les dolentes és a dir que jo no sé fins a quin punt tampoc aquesta adaptació de l'orca ara és un moment adequat per fer-la o no no sé l'actualitat que pot tenir pot tenir una visió interessant respecte a la part política fins i tot perquè clar aquí ens està mostrant la pel·lícula el text de l'orca allò l'Espanya profunda l'Espanya a la qual segons com segons s'està dient en molts llocs i bueno i segons estem dient doncs a la qual es pot tornar d'alguna manera eh al lloc al lloc del que importa doncs a part d'això que dèiem de les passions doncs l'important i el que veritablement queda com a cosa que mou a les persones doncs és la això la violència el tenir una miqueta de diners llavors poder associar-te amb un altre perquè això es casin els teus fills tot com una cosa una miqueta fosca una mica com de molt medieval molt del passat llavors això porta tota una sèrie de problemàtiques la falta de llibertat el condicionament de la dona que ella està completament condicionada el fet que ha de fer les coses bé correctament llavors si s'enamora d'una altra persona això és considerat un drama és considerat un delicte un pecat no perquè no apareix res de la religió això ja és una de les coses que trobo que està ben agafat però és com un delicte és com una falta a l'honor de la família una traïció una traïció és tot una cosa terrible però no està tan lluny del que passa ara de la violència que de vegades es viu dintre de determinades famílies de determinades parelles determinades podíem dir classes socials però tampoc és exactament això i bueno no sé és en canvi d'això en paral·lel amb la setmana vinent però he estat veient algunes de les pel·lícules que el Joan Seguer ens ha recomanat de i clar l'actualitat que tenen aquelles pel·lícules tot i estar ambientades en una època molt anterior és tan enorme que el contrast entre una cosa i una altra que he estat veient les has vista amb les has vist amb DVD o així amb el format que vam poder aconseguir no estan a cartellera està l'última d'aquest director de l'Acusia que si podem anar a veure-la jo intentaré anar-la a veure intentaré jo no l'he vista és l'assassina en realitat la traducció és una dona això és una cosa prou també curiosa i interessant perquè el tema el tractament que fa i això connecta amb la nòvia el tractament que fa de la dona aquest director és molt moderna és molt potent i molt molt d'aportar coses cap a que la dona tiri cap endavant que no es quedi amb el rol tradicional llavors clar el contrast entre una cosa i una altra és com una mica brutal penso que és una pel·lícula que no està malament veure-la però que en comparació amb un cinema una mica més potent com segurament després l'heu vist vosaltres jo no he pogut anar a veure-la teixo i comida penso que és un cinema molt més actual molt més situat amb una realitat que a més a més acaba sent un cinema més útil jo a la nòvia li trobo això li trobo com una una manca d'enclatge amb una cosa que ens pugui aportar a nosaltres com a espectadors i com a gent inquieta per l'actualitat i per les coses ens pugui aportar coses d'anàlisi no m'ha acabat d'arribar no m'ha acabat de convèncer penso que val la pena agafar el text llegir-ho llegir-ho i comparar jo vaig llegir adolescent però confesso que va ser el primer que vaig llegir del García Lorca i el que més em va impactar el que més em va impactar hi era la primera que vaig llegir passem a l'altra pel·lícula a veure el Viaje d'Arlo o el Puente de los Espías començo per Viaje d'Arlo a veure jo vaig anar a veure el Viaje d'Arlo amb una vila de nens de diferents edats i com que vaig anar amb l'esperit de que anava a veure si als nens els agradava doncs és una pel·lícula que els va agradar als nens i s'ho van passar molt bé nens entre 7 i 12 anys 5 o 6 tots ells distribuïts i per tant els va agradar a tots llavors què dic jo de les pel·lícules d'animació clar si són pel·lícules per nens el seu objectiu és que agradi els nens jo per exemple Inside Out que és l'altra de Disney i Pixar clar la trobo interessant és una pel·lícula que té una idea que està bé perquè és fer de les emocions fer-los com a personatges i pensar-ho com a personatges i llavors donar-los vida dintre del que cada emoció és la alegria la felicitat la tristesa etcètera que està bé com a idea i està ben ben dibuixada però penso que no és una pel·lícula per nens els nens amb si aquesta pel·lícula no hi entren no hi entren perquè el doble la doble és una abstracció que ells no poden arribar a fer en canvi el Viaje de Arlo què és? el Viaje de Arlo és una pel·lícula molt simple extremament simple és la història dels dinosaures suposant que no que en comptes d'haver-se desenvolupat els primats no haguessin desaparegut els dinosaures i s'haguessin desenvolupat els dinosaures i haguessin elaborat una intel·ligència haguessin elaborat un domini de la terra vull dir que llauren els camps conreen recullen tenen una intel·ligència per fer les coses però en quina època està ambientada l'època actual com que hi ha hagut tota aquesta evolució diguéssim o per la història no està situada no està situada en qualsevol cas parteix d'aquesta idea que ja veus quin tipus d'idea que és i per tant llavors és la història d'una família de dinosaurios que un que que els pares els eduquen que s'ha de ser el fons de la pel·lícula és com lluitar contra la por la por que el nen té perquè el nen i tothom té la por però la por a tot la por als llampecs la por a la nit les típiques pors de nen com perquè com s'esuperen i com s'afronta aquesta por i com s'alluita llavors quan han aconseguit una cosa dels nens que representen els nens dinosaures quan han aconseguit un fet molt important al seu fer els pares els deixen posar com una huella un signe que allò és una cosa molt important que ells han sigut superar i aquest petit dinosaure que és el més virriosillo que té sempre por i no aconsegueix fer cap cosa que mereixi una medalleta que és el que ve a significar aquesta història i llavors és el fill ple de por que no és capaç de trencar-les bé aquest dinosaure es perd per les raons que sigui és igual i troba un humà un nen humà i llavors és la parella de personatges el nen que està menys en desenvolupat el nen va a quatre grapes el nen humà és la mascota sí diguéssim sí és un gosset com si diguéssim el nen que jo trobava que d'expressions aquest nen és una meravellosa d'expressió la cara i la mirada la intel·ligència que transmet quan s'entenen amb el amb el dinosaure allò és savi savi i llavors què és molt bonic doncs sembla mentida que estigui fet amb digital tot això perquè els paisatges són preciosos preciosos i estan molt i molt ben treballats i llavors la història se t'emporta perquè efectivament passen una pila d'aventures i desventures el dinosauri i l'humà i traven una amistat i el dinosaure aconsegueix vèncer una por terrible que no era capaç de vèncer més que en una situació realment realment límit que és el que al final és una situació de límit ell vèncer la por i per tant se'n surt bé doncs haig de dir que aquesta història que ja veus que és molt senzilleta perquè és una història senzilleta del tot doncs a tots els va agradar fins a quina edat seria bueno jo vaig anar amb els meus nets però clar el gran té 12 anys i aquest ja l'explicava el que volia dir als altres però li va agradar li va agradar va entrar i amb la jo crec que potser ell hagués triat una altra cosa però com que anaven tots doncs ell anava amb el paquet doncs li va agradar ara els de 7 i 8 anys els va agradar moltíssim i bueno van plorar i tot ell i ells i dinosaurio però jo voldria voldria fer alguna el que vull dir amb aquest aspecte és que les pel·lícules que estan dirigides als nens els han d'agradar als nens que després tu facin bòdrios que també agraden als nens no ho descarto però aquesta no és una pel·lícula que sigui un bòdrio és una pel·lícula bonica i és una pel·lícula que el nen té una furt content i d'una identificació perquè ell també té mils de pors i entén la pel·lícula i la por del bitxo o sigui hi ha una cosa que l'entén claríssimament el nano però no deixa de ser una fàbula també o una dinosaúria doncs representen els humans i que tenen les seves pors i les seves caràcter exacte però no jo em refereixo a que sí que la trobo bé com a pel·lícula destinada els nens perquè crec que sent que sent una pel·lícula digna i ben feta molt ben feta agrada els nens jo voldria saber així amb el que estàs explicant com que tu l'has vist si hi ha una sola espècie jo no sóc un nen o sigui que jo puc dir més coses d'això preguntes objectives però no volia preguntar si és una sola espècie de dinosaures la que ha arribat a aquest punt d'evolució o hi ha diferents dinosaures sí sí hi ha diferents però només són uns diguéssim no no no hi ha diferents hi ha diferents que se'ls van trobant pel camí uns de bons uns més uns són per exemple uns són perquè clar com que el dinosaure ha evolucionat uns dels dinosaures que es troben són són el el dinosaure protagonista per dir-ho així prové d'una família de que cultiva la terra i en canvi se'n troben que tenen ramats una mica el mateix que ha passat amb la història humana amb la història dels Estats Units també sobretot no no no i la humana no no no d'Estats Units no sí però tot allò que hem vist tantes vegades dels ramaders contra els agricultors que ens han explicat en tants westerns vull dir diferent d'acord però aquesta no és una història exclusivament dels Estats Units com per anar no no és una història de l'espècie com si l'espècie va començar fent unes coses es va desenvolupar fent unes altres i ha continuat fent unes altres aquí i a la Xina en aquest aspecte sí que té una visió relativament genèrica i els bons són els agricultors per entendre'ns i els dolents són els ramaders perquè he entès del que deia a la pel·lícula no jo no ho he dit això a la pel·lícula no no pregunto el que la pel·lícula es veu perquè normalment als westerns el que passava era això que els ramaders miraven de creure les terres és que té un esquema americà sí perquè és una pel·lícula americana però preguntar-te si això és el que passa a la pel·lícula si els ramaders els que porten els animals són els que tenen la característica n'hi ha uns més que d'altres i es troben uns de més feroxes que d'uns altres sí però si sí sí no suposant que haguéssim plasmat aquest esquema social que té la pròpia història americana doncs bueno és com si aquí fas una història i plasmes jo què sé el devenir de la de la història del sud d'Espanya amb unes connotacions de la jo què sé de la per exemple tot està agafat amb alguna amb algun context si em vols dir això sí ara jo estic despullant d'això i estic dient què passa quan un nen el poses davant d'una pel·lícula com aquesta que sent viu i transmet només volia dir això el que passa és que una cosa és el que i no m'agradaria en una pel·lícula d'aquest context entrar es pot entrar jo es pot entrar com que hi vaig anar amb nens i s'ha de fer perquè els nens reben no però els nens reben els missatges subliminals els nens reben la forma aquests i molts d'altres la forma de tots exacte la forma que tenen les pel·lícules per exemple Inside Out que tu deies abans segurament la part que té d'anàlisi del funcionament de la ment dels aspectes neurològics doncs segurament no els entenen del tot igual que nosaltres tampoc acabem d'entendre'ls perquè tampoc és que dominem tant no no ni la història en si però sí que es queden amb una sèrie de missatges subliminars que en realitat són molt evidents que segons el meu criteri són completament consumistes en el cas d'Inside Out llavors jo volia saber també per on anava el tema d'aquest el bon dinosaure que és com es diu la pel·lícula en versió digital i que també es diu Dinosapiens que és un subtítol que m'agrada molt l'he trobat en algun lloc com a altre nom Dinosaur i també en la firma Affinity això surt com a altre nom el Dinosapiens en vez de Homo Sapiens que quan els he evolucionat és un nom força divertit Dinosaur sí que bueno doncs això que jo penso que sí que està bé analitzar perquè saber que els nens sortiran més o menys contents però que els queden dintre una sèrie de missatges i està bé en un moment determinat o quan ells també vagin creixent analitzar això però a set anys no pots pretendre això bueno no pots pretendre en el sentit que no pots fer anàlisis més del que pensi sí però no d'aquesta manera només puc dir això dels temes dels temes sí però en termes generals amb el nen en una pel·lícula com aquesta ell t'espoix és que jo també tinc por i quan tinc por què fas tu per exemple jo el que em deia em tapo amb el llençol per exemple et diuen una cosa d'aquesta mena vull dir no és més complexa o més senzill el tipus de conversa posterior que pots tenir amb un nen que ha vist una pel·lícula com aquesta que la que podem tenir nosaltres que clar que nosaltres veiem una pel·lícula feta per una productora que transmet un tipus de valors determinats i en un món com és l'Amèrica Estats Units que això sí que l'hi veiem ara despullant amb el màxim que es pugui dintre de certs límits d'això el meu mod de veure és una pel·lícula bonica que sí que penso que en termes generals el nen sobretot 6, 7, 8 anys jo crec molt més enllà ja no sé què dir-te però aquesta edat sí que crec que el nen que bàsicament lluita contra moltes i moltes pors d'aquesta mena del terror el nen la capta amb facilitat i entén amb facilitat la pròpia aventura Després hem d'anàlitzar quines solucions se li donen a aquestes pors i és el que jo també volia dir però bueno ja ho anirem fent hi ha una altra pel·lícula no de dinosaures però sí d'animació que s'ha estrenat aquesta setmana una pel·lícula alemanya crida l'atenció esmentar-la que es diu atenció Der kleine Dräker Kokosnuss és a dir el drac el petit drac i és una sí és una pel·lícula sembla ser més per nens encara més petits que aquests que tu portaves del cinema per nens de preescolar per dir-ho així la història de diferents dinosaures diferents dracs que no tenen també una cohesió o una funció determinada en la seva el seu poblat per dir-ho així en la seva tribu i llavors han de buscar-se també la vida i s'associen amb un amb un erissó llavors jugant una sèrie d'aventures i bueno això molt molt per nens petit per nens petit provinent d'Alemanya estaria interessant veure la diferència que hi ha la diferència que hi ha de tracte sí de tracte de la història i d'això que deia dels missatges subliminants que al final acaben quedant que no som conscients però que sabem que sempre existeixen d'una manera o d'una altra que de vegades fins i tot el que ha fet la pel·lícula és inconscient d'això parlant del propi Stilbert alguna vegada havia llegit alguna cosa en aquest sentit que pel·lícules com per exemple el Parc Juràssic ell volia dir una cosa però les imatges deien unes altres parlant sobre la natura parlant sobre l'ecologia parlant sobre temes polítics fins i tot és a dir que les imatges de vegades són independents del propi creador cosa que és un dels temes més interessants per tant anem a l'Spilbert que l'hem vist a tots no tu el francès no el Puente de los Espies l'has vist tu també Joan jo tenia ganes de veure-la perquè m'havia arribat que era un guió del germà bueno no era un guió era un guió amb una cas real que després va haver un guionista que el va treballar i finalment quan ja per acabar de retocar-lo i tal els van deixar els de Manscoen perquè l'acabessin de polir jo crec que és un envoltori perfecte és a dir des del punt de vista d'interpretació si vols dels actors de coreografia de la reconstrucció d'espais com Berlín en aquella època etcètera però des del meu punt de vista sense massa ànima és a dir jo que anava molt il·lusionat al cine pensant que em trobaria una cosa d'una certa consistència vaig sortir una mica decebut potser perquè me l'havien pintat també també també la crítica la crítica la deixa molt bé la deixa molt bé la pintaven també també també que jo m'hi vaig imaginar que era una cosa doncs realment fora de lo normal i la veritat és que que hi ha moltes coses que per mi queden penjades no saps res del pilot de la seva vida i la història és situem-la perquè és una pel·lícula situada amb la guerra freda quan es construeix el mur de Berlín i quan s'inicia la guerra freda el que implica el que implica és tenir uns coneixements de tipus armamentístic d'una banda i de l'altra que s'han de traspassar via espionatge i que en aquest cas en aquest cas es troba els americans detenen a un espia rus un espia rus que és el millor de la pel·lícula és molt bo una interpretació boníssima aquell home és un espia rus ell és americà però espia o viu a Amèrica però viu a Estats Units i espia pels russos i després i és com que els americans el que volen és que això és una història real contrastar la seva forma de funcionar respecte de la forma russa de funcionar diuen no és una espia és un traïdor a Estats Units però nosaltres que som uns demòcrates li farem un judici i per tant tindrà els drets que tenen tots els homes que viuen a Estats Units com a drets i per tant diuen tindrà un judici busquen un un advocat el busquen amb la idea que el condemnin però que se l'ha defensat és el personatge que fa el Tom Hanks i és un de fet és un advocat que és un advocat d'assegurances o sigui que no es dedica absolutament a això però és un home en principis i si ell ha de defensar una persona la defensa punto i aquí és on comença la història hi ha un moment que realment és crucial a la pel·lícula quan li diu no és que aquest home s'ha de condemnar els seus caps s'ha de condemnar ell diu però vosaltres ja heu pensat el qual vol dir que a banda que ell fa el seu paper com a advocat vosaltres heu pensat en el que estem que amb això és extremament lúcid en el que estem començat que és una guerra i si el matem quedem sense eines perquè ens en poden agafar un altre a l'altra banda i nosaltres no tindrem ni l'eina de l'intercanvi per aconseguir els mateix personatges que puguin atrapar-nos ells el qual el fa savi i això és veritat perquè aquest és el format que va passar i la història és aquesta què passa amb un intercanvi finalment de militars americans que agafen els russos i a la història a la segona guerra mundial tothom sap que els americans van descobrir la bomba atòmica que la van tirar a Hiroshima i Nagasaki i a partir d'aquest moment la por diríem pels armaments nuclears es va estindre a tot el món i es va crear un espionatge tant per part dels russos com per part dels americans en l'opositor diríem i aquí ens traslladen una mica els anys 60 que és quan es fa el mur de Berlín quan aquesta guerra freda ja està en marxa des de fa bastant de temps quan hi ha aquesta discussió que em sembla molt interessant la que tu pintaves que el mateix Tom Hanks els diu que hem de tenir una carta per si no socorrada que ens caigui un president nostre poder-ho intercanviar llavors s'introdueix que a mi em sembla una mica forçat en la pel·lícula com va caure realment un dels pilots que fotografiaven tota la zona de Russa i aquest senyor cau i havien elaborat un model d'avió molt lleuger molt lleuger que es podia enlairar moltíssim i sense ser detectat i per tant podia tenir el mapa estratègic de la zona que els interessava tenir controlada i això és real tot això és real d'un material molt poc dens Jo el que passa és que tinc la sensació d'aviam penso que de la Guerra Freda s'han fet moltíssimes pel·lícules jo en tinc al ment el que passa no recordo ara perquè són pel·lícules molt famoses dels anys 50 els anys 60 El espia que surgiu del frió per exemple el Martin Reed amb el Richard Burton i la Claire Bloom i que així n'hi ha moltíssimes que tracten més o menys temes com aquests i tinc la sensació que estaven com més ben tractats o sigui que eren més potents i estan més lligats aleshores a mi em va semblar que no em va acabar jo també tinc un problema que l'he de confessar que és que a mi el Tom Hanks fora de per exemple amb el mateix espia que em va agradar molt Atrapa Messi Puede no sé si coneixeu Atrapa Messi Puede no amb el Robert De Niro que és brutal és una pel·lícula de l'espia sí sí no l'he vista però ja sé de què va molt intel·ligent i on el Tom Hanks i el no el Robert De Niro el DiCaprio el DiCaprio estan els dos meravellosos allà el Tom Hanks m'ha agradat però la majoria de les coses que li veig al Tom Hanks no hi acabo d'entrar no me l'acabo de creure no sé per aquí a mi sí que m'agradava el personatge és un problema meu no crec que sigui general aquella cosa llunyana que fa aquí ja jo no jo no trobo que va amb el personatge perquè segurament és un tipus de personatge bastant poc proper en el sentit que fa un paper allà perquè clar el que acaba passant és que allà entren en joc la República Democràtica Alemanya Rússia i Estats Units quan la República Democràtica Alemanya està sota de Rússia vull dir que això era una cosa molt complexa i aquests personatges que fan aquest tipus de feina no van com a delegació d'un estat com podia ser Estats Units no poden fer-ho han d'anar a peix o abierto i per tant aquesta gent se la juguen vull dir que no no jo trobo que vol pintar un personatge molt pur molt onest molt d'allò i també potser carrega massa les tintes per mi amb un cert americanisme al final de la pel·lícula que penso que no calia tot això perquè acaba sent una pel·lícula molt americana i en canvi jo pensava en les pel·lícules que havia vist sobre un tema semblant dels anys 50 als anys 60 que eren més consistent simplement i que penso que és una pel·lícula que no és que sigui dolenta perquè no és dolenta però no és una bona pel·lícula tampoc a molta distància de la llista per exemple a molta distància o atrapa més si poes que se tarda l'Spielberg és una pel·lícula recomanable i val la pena veure-la és a dir és una pel·lícula molt rodona molt ben lligada i molt ben resolta i jo penso que ja en tenim prou perquè si no no podrem parlar de techo i comida l'hem vist els tres també jo no he pogut el francès no l'ha pogut veure mira que la vaig recomanar jo però bueno jo he vist l'altra la granja del pas ho has de copiar sí oi no perquè o veia la novia o veia techo i comida no ho faré més no ho faré més però en faltes no però bueno el que seria interessant és que haguéssim vist tots tres i això era molt complicat no la granja del pas si techo i comida però que si no estava no estava bueno però l'ho dic perquè una des del punt de vista documental i l'altra des del punt de vista de ficció doncs tracten el mateix tema però com vosaltres heu vist una i he vist l'altra doncs podem comparar les versions el primer que es pot dir és que Juan Miguel del Castillo és la primera pel·lícula la primera llarg metratxa que fa es veu que aquest senyor treballava per la televisió d'Andalusia no sé quin canal el canal sur em sembla i havia fet alguns formatratxes però ha estudiat aquí aquest noi pot ser ha estudiat a Catalunya i va fer sí perquè algun gent de l'equip no sé si ho heu vist que està feta i la música al final és una cançó catalana està feta amb el funding la financiació col·lectiva i alguns dels membres que surten són catalans la majoria de la gent que surt de l'equip tècnic és d'aquí però ell es veu que en aquest moment treballa segons he llegit jo no sé si no estic mal informat ho he llegit aquesta tarda treballa al canal sur i ha fet també algun documental premiat algun curt premiat és la primera pel·lícula d'ell és un drama social que intenta mostrar i penso que aconsegueix la crisi econòmica actual i la pobresa és a dir parla de de una fa una fotografia del món d'avui d'una noia soltera que té un nano de 7 o 8 anys i que es troba amb que els problemes que es troba perquè està a punt de a Jerez viu a Jerez que això també és com es diu és Andalusia és Andalusia potser a la zona de Càdiz és allò bueno no em surt el nom jerez de la frontera 2012 jerez de la frontera no tinc aquí perdona doncs Jerez de la frontera sí jo sé que és Andalusia i està firmat allà al mateix lloc que pinta aleshores és una pel·lícula que pràcticament es podria dir que és la Natàlia de Molina i la seva interpretació perquè tot està filtrat a través d'ella penso que ho fa genial és a dir sense ella la pel·lícula no tindria el mateix valor que té és a dir sense cap mena de dubte aleshores és una clar és una pel·lícula no sé compromesa en alguna mesura però que et fa entrar és a dir de mica que va passar de mica em va passar a mi jo estava allà doncs a veure què passava i em vaig adonar que em tocava les coses que plantejava la pel·lícula es podria dir que és quan la simplicitat resideix el bon gust resideix el bon treball perquè és tan simple la pel·lícula el que passa que en el fons és com una mena de documental fet ficció ficcionat però en realitat podria ser perfectament doncs gairebé un documental llavors te'l creus ella fa una interpretació versemblant i vas entrant per mi de mica en mica i encara que toca un tema que potser segurament doncs què sé jo potser alguna gent que sigui molt de dretes o molt conservadora o molt del PP li molestarà en el fons penso que queda clar que hi ha un tant percent important de la població espanyola que és el que toca els que són de ciutadans que estan vivint que estan vivint d'aquesta manera llavors això és el que a mi em va arribar és a dir em va arribar que que és una pel·lícula amarga que que és un cinema social no és una pel·lícula d'entreteniment però d'aquelles pel·lícules que segurament també imprescindibles i necessàries per veure el món en què vivim no però poden entretenir i poden al mateix temps també informar-te no no t'informen t'informen jo sembla una petita cosa que diu el director sobre la pel·lícula perquè ho trobo fons interessant que diu que la semilla per al guion de techo y comedia surge en el año 2012 al reconocer en un reportatge de televisión sobre la crisi econòmica a una antigua vecina que veu un reportatge a la televisió a la llet llavors clar ell dona com a dada que en el 2012 que és quan està a la pel·lícula van ser desnonades 500.000 famílies ho dic en veu baixa perquè es garrifa no només en un any de les seves cases vull dir a veure a veure jo crec és una pel·lícula molt bé simple lluminosa curiosament és una pel·lícula no sé si perquè està rodada allà és una pel·lícula lluminosa sorprenentment que narra un drama sense deixar-se portar per per per malodrama sempre sempre ni abusa de les coses que pinta no abusa en cap moment això fa un producte molt molt digne molt austé i molt creïble molt creïble llavors què presenta que encerta absolutament encerta perquè mostra la el context més feble d'aquesta crisi que és a banda de molts altres però jo diria que el més feble és el que presenten dones soles amb criatures amb pocs amb poques recursos no solament bé clar sense feina exacte sense feina i sense grans capacitats per fer feines de les que el món actual proposa en les poques que proposa llavors és claríssimament el el personatge que descriu aquesta aquesta pel·lícula curiosament no és una pel·lícula de desdonaments de propietat és una pel·lícula molt més complicada perquè és una pel·lícula de desdonament de lloguer d'una persona que no pot pagar el lloguer exacte i llavors et posa de manifest va ser el mateix no no és el mateix fixa't és més dur és més dur en el fons perquè és una noia que està amb un pis de lloguer que el propietari no és tampoc ni un banc ni un banc un propietari que segurament ha fet aquella inversió perquè fixa't que el propietari quan quan ella li porten el paper de que la trauran perquè no paga lloguer fa nou mesos o no me'n recordo quan el propietari no és un personatge vulgaríssim que ha hagut posar allà i ha de perquè hi ha un moment que la dona del propietari diu és que el banc no em perdona i jo sí que he de pagar la hipoteca per tant és justament la situació més difícil de totes perquè ella és una víctima i l'altre no és un gran personatge al que tu puguis enfrontar-te és com la majoria de la classe mitjana que hi havia allà que també estan tocats per una pressió econòmica que ells no tenen per tant els desnonaments de gent que està de lloguer són molt i molt durs perquè vol dir que aquella persona ni pot tornar al pis amb desió no pot ni fer això per tant ha agafat una franja específicament dura de tots els molts casos que hi deuen haver que n'hi deuen haver moltíssims però aquest no és ben bé els exemples que posa és un exemple dur les escombraries tot això en canvi jo diria que té alguns punts fluixos de tractament diria diria que la gent que crec que va a buscar no va mai a les escombraries el menjar va als supermercats als restaurants i als llocs que ja mengeixis però no a les bosses jo diria que allò no està no són justament aquest no m'acaba d'agradar ja molta gent obrint contenidors obrint contenidors però no per menjar el menjar van a la home jo el mercat de casa meva davant de casa meva hi ha un mercat de casa dels meus pares hi ha un mercat de tota la meva vida que el mercat sí que hi ha molt doncs això seria fantàstic de fet vaig llegir fa molt de temps no vindria d'aquí això no no no però fa molt de temps que vaig llegir en un en un escrit no me'n recordo quin autor d'aquests que fan reflexions tot allò que es posa a vendre coses que troben a les escombraries és a dir troba objectes i fa però és conseqüència d'acabar a les escombraries i busca llavors jo crec que tot allò és a dir la solució és intentar guanyar-se com sigui la vida és a dir llavors de totes les maneres que ella que ella se li podeix dintre de la seva dignitat perquè la seva és a prostituir i no ho fa exacte i manté una dignitat i una forma hi ha un moment que és boníssim de la pel·lícula que ella quan ja li han donat el paper de que ja ha de marxar hi va l'advocat i és un plano cinematogràficament magnífic perquè no surt no surt ella i el sent la veu de l'advocat això és boníssim que està parlant amb l'advocat i només la veu en off de l'advocat i la cara d'ella que es va transformar ho diu tot és una interpretació allò de Déu allò de Déu perquè aquella nena ella no té què està passant i no entenc com és que ja se n'ha d'anar perquè i l'advocat amb tota la fredor del món li diu que no hi ha res a fer i que ja està aquell plano és boníssim ja veieu que us recomano bones pel·lícules malgrat que jo no les vegi després però estic content que us les agrada quan ell va a casa de la veïna que li deixa coses i li agafa els palets aquests per les orelles i colònia o xampu no me'n recordo i després la dona se'n dona compte i li regala hòstia allò té una força extraordinària hi ha unes diferències molt interessants entre el que esteu dient entre el que esteu dient de la pel·lícula i la de la Granja del Pas unes diferències interessantíssimes de comentar i m'agradaria que fins i tot vosaltres pel que jo he parlat ja de la pel·lícula de la Granja del Pas de seguida veureu quines són perquè clar aquí a part que sí que pot haver la solidaritat de persones concretes que ajudi no massa en canvi la Granja del Pas això està molt controlat perquè ella realment el que sí que surt d'aquesta pel·lícula és la gran solitud d'aquesta nena en canvi la Granja del Pas és una de les coses que sí que es destaca el fet que quan la gent que està perjudicada per un tema tan salvatge com aquest es reuneix i decideix que una vegada que ja ha passat tota una sèrie de passos de desgràcies que ja sap com ha de fer-ho fins i tot per solucionar allò que li ha passat decideix ajudar a d'altres i que això es fa de manera assembleària i es fa en un local en el qual es reuneixen una vegada a la setmana i es reuneixen centenars de persones que han passat per diferents etapes és una mena entre cometes de festa per això et dic que la història d'aquesta nena és molt més dura no, no, no perdona la granja del Pas no estalvia duresa en cap moment perquè la gent es troba jo dic que la història de la nena la solitud és afegir-ho la diferència és que allà no, no però la diferència és que allà al Granja del Pas es veu moltes històries diferents i tu vas veient no, home a veure una de les històries que t'explica és una dona que troben en un caixer perquè l'han fet fora de casa que no coneix ni tan sols la llengua pràcticament i un d'allà que estava precisament al cinema Girona una de les persones doncs li diu que vingui que vagi a l'assemblea i una altra persona li aconsegueix una casa és a dir que gràcies a aquesta capacitat que jo diria veient la pel·lícula de Granja del Pas em va ocórrer fins i tot que era potser un dels grans invents no sé si del segle XX del segle XXI la capacitat de la gent de reunir-se i solucionar coses solucionar desgràcies que el sistema econòmic genera perquè genera una sèrie de qüestions de gent que queda completament fora del sistema llavors una de les grans qüestions i una altra qüestió molt interessant que no sé si en aquesta pel·lícula apareix però em sembla que potser sí a Teixe Comida és que és tot el que la gent aprèn a partir d'haver tocat fons a partir d'haver arribat al punt més baix de la seva situació personal econòmica psicològica la devastació psicològica que fa que a una persona li facin fora de casa i es trobi que tot el que pensava que era segur i que podria anar mantenint no ho té llavors a partir d'aquí d'arribar al fons de tot de la misèria surten la majoria de persones rebotades i se n'adonen de les possibilitats que té la vida de fer coses de valorar a la resta de la gent els petits gestos de sentir-te tu més persona a partir d'això que t'ha passat i a partir de reunir-te amb altres i veure les solucions socials que hi ha no arriba perquè per això dic que és una de les grans tota la història és de solitud tota la història és a dir és de solitud perquè ella no no arriba és a dir no arriba a tenir ningú inclús hi ha un moment hi ha un moment que està molt bé cinematogràficament que guanya la Roja que guanya el partit que guanya és un moment ella és que està anar cap al desastre i en canvi tot el públic a l'envolta està celebrant la victòria de la selecció espanyola de futbol aleshores aquest contrast és brutal de gran solitud d'ella per tant aquesta és per això diria jo que l'exemple aquest que n'hi ha d'una altra mena és l'exemple aquest que n'hi ha un que és aquest que jo he posat però l'altra ella acaba diria malament perquè ella es va obligada a deixar la casa se'n va pel carrer i no té solució no saps què passa però fixeu que bé que es complementen però si no funciona com a final està molt ben lligat veieu que bé es complementen les dues pel·lícules que havíem decidit pel dia d'avui vull dir la granja del pas com a solució col·lectiva perquè la granja del pas arriben a tenir edificis sencers ocupats socialment perquè els bancs el tenen allà que no els han pogut vendre després de quedar-se'ls i llavors ells de mica en mica van fins i tot hi ha gent que els han fet fora de casa seva i com que el seu pis està abandonat tornen a ocupar-lo vull dir són coses fantàstiques hi ha un personatge fins i tot que diu que la seva àvia això ja no la pel·lícula això la gent que estava allà després de la projecció que diu és que la meva àvia de 83 anys ara està vivint en una casa ocupada és fantàstic vull dir com la gent acaba trobant solucions llavors està molt bé veure la granja del pas i veure teix i comida jo la granja del pas la vull veure perquè a la veritat jo teix i comida també uns comentaris de la Sílvia Munt explicant la pel·lícula Sílvia Munt és fantàstica aquesta dona és a dir el rodatge perquè a mesura que anava avançant el rodatge descobria coses i hem d'acabar perquè és l'hora i estem sentint la sintonia de fons i volia per tant veure-la per aquest motiu la setmana que ve que serà l'última setmana que vindrem fins després de les vacances vindrà en Joan Segueva parlant-se del cinema de Taiwan i tots nosaltres estem disposats per explicar-vos el que hem vist i vindrà l'Andreu Ferran també també potser la gent de Fergat i potser també venen el Pol i la Lídia doncs bé aquí estarem tots bona nit fin de la Semana Virena revela-la fin de la Semana Virena línia de tres mitges puntes també ha demanat Xavi Campos que vol un equip que pressioni molt a l'escolta es praviu desbent sintonitza es praviu desbent