Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 15/12/2015 — Cinema sense condicions: Ocho apellidos catalanes, Dheepan, La novia, El viaje de Arlo, Bridge of Spies i Techo y comida — entre comèdia, migracions, Guerra Freda i desnonaments
Presentació, salutacions i avís de canvi de la pel·lícula del mes: no han pogut veure "La granja del pas"; la substitueixen per "Techo y comida". Marc general: repàs de les pel·lícules vistes.
Valoració molt negativa de la seqüela: guió forçat i poc inspirat, humor que "no fa ni gràcia". Referències a Good Bye, Lenin! i a l’ús del tema independència. Es debat l’èxit comercial versus la qualitat artística.
Anàlisi del retrat de refugiats tamils a França; interpretacions extraordinàries i ús intens de primers plans. Contrast entre l’acollida francesa i la britànica. Recomanada, encara que menys rodona que altres Audiard.
Adaptació de Bodas de sangre amb gran potència estètica i musical, però amb desequilibri entre imatge i text. Paisatges de Turquia que desplacen l’ambient andalús. Temes de culpa, passió i fatalitat; recepció personalment freda.
Fàbula simple i efectiva sobre vèncer la por; funciona molt amb nens de 6–9 anys. Comparada amb Inside Out (més abstracta). Paisatges digitals impressionants i lectura de possibles missatges implícits.
Breu menció a l’estrena alemanya per a públic molt petit. Oportunitat per contrastar tons i missatges respecte a l’animació nord-americana.
Recreació sòlida del context històric i intercanvi d’espies; excel·lent treball tècnic i d’actors. Per alguns, manca d’ànima i final massa americanista. Comparació amb clàssics de la Guerra Freda.
Debut de Juan Miguel del Castillo sobre desnonaments a Jerez (2012). Interpretació de Natalia de Molina, clau. Austeritat, credibilitat i absència de melodrama. Focus en desnonament de lloguer i la solitud de la protagonista; escenes d’alt impacte emocional.
Debat sobre la resposta comunitària als desnonaments: assemblees, ocupacions socials i aprenentatge col·lectiu. Complementa la mirada individual de Techo y comida amb una via d’acció organitzada.
Comiat i anunci del proper programa: cinema de Taiwan amb Joan Seguer i possibles convidats addicionals.
Resum general
Episodi centrat en una mirada plural al cinema recent: des de la comèdia comercial espanyola fins al drama social sobre desnonaments, passant per migracions i exili (Dheepan), una adaptació lorquiana (La novia), l’animació per a infants (El viaje de Arlo) i un thriller històric de la Guerra Freda (Bridge of Spies). Hi ha un fil conductor: la tensió entre èxit comercial i qualitat, i el valor del cinema com a mirall social.
"No hi ha res a fer" — l’advocat a Techo y comida, frase que condensa la duresa burocràtica del desnonament
Temes principals
Comèdia i èxit de taquilla: Ocho apellidos catalanes
- Crítica severa a la seqüela: guió forçat, poc treballat i sense gràcia; només se’n salven interpretacions veterans com la de Rosa Maria Sardà i Karra Elejalde.
- Comparació amb la primera part (més fresca) i amb el model de Good Bye, Lenin! (farsa sobre fer creure una realitat política).
- Debat: èxit comercial vs qualitat artística i recepció generacional diversa.
Migracions i exili: Dheepan (Jacques Audiard)
- Retrat contundent i humà de refugiats tamils que arriben a França; interpretacions excel·lents i primers plans exigents.
- França com a acollida ferotge en contrast amb el pragmatisme britànic; pas d’un horror de guerra a un horror social de banlieue.
- Recomanada: menys rodona que altres Audiard, però necessària per la seva mirada.
Lorca al cinema: La novia
- Adaptació estètica i musicalment poderosa, però amb desequilibri: massa èmfasi en rostres, text de Lorca poc prioritzat.
- Filmat a Capadòcia (Turquia); paisatges bells que descontextualitzen l’Andalusia del relat.
- Temes lorquians: culpa, passió i fatalitat.
"Mata’m..." — evocació del tràgic lorquià i el pes de les passions
Animació i missatges per a infants: El viaje de Arlo (The Good Dinosaur)
- Funciona molt bé amb nens de 6–9 anys: fàbula simple i emotiva sobre vèncer la por i l’amistat.
- Comparada amb Inside Out: aquesta última és més abstracta i potser menys accessible per als petits; debat sobre missatges subliminals i valors.
- Valors de producció: paisatge digital impressionant i expressivitat del nen-feréstec.
Preescolar i diferències culturals: Der kleine Drache Kokosnuss
- Conte d’aventures per als més petits; oportunitat per observar diferències de to entre animació alemanya i nord-americana.
Guerra Freda amb Spielberg: Bridge of Spies
- Direcció impecable i reconstrucció històrica acurada (mur de Berlín, intercanvi d’espies), però alguns el troben sense ànima.
- Tom Hanks com a advocat íntegre; final amb americanisme marcat; comparacions amb clàssics de la Guerra Freda més consistents.
Drama social i desnonaments: Techo y comida
- Debut de Juan Miguel del Castillo: cinema social auster, lluminós i sense melodrama sobre una mare sola a Jerez (2012).
- Natalia de Molina: interpretació magnífica que sosté el film.
- Focus en desnonament de lloguer (complexitat moral: propietari també pressionat pel banc). Escenes clau:
- Conversa amb l’advocat (veu en off) i rostre que ho diu tot. - El gest de la veïna que descobreix i regala allò que faltava.
- Tema central: solitud i invisibilitat del patiment quotidià.
El contrapunt col·lectiu: La granja del pas
- Documental (esmentat i debatut) sobre resposta col·lectiva als desnonaments: assemblees, PAH, ocupacions socials i aprenentatge comunitari.
- Complementa Techo y comida: del cas individual a la solució col·lectiva.
Punts destacats
- Tensió recurrent: taquilla vs qualitat i el rol del cinema en el debat social.
- Migracions i precarietat: del conflicte armat (Dheepan) a la pobresa urbana (Techo y comida).
- Infància i cinema: accessibilitat temàtica i lectura crítica de valors implícits.
- Història i política: Guerra Freda amb estil clàssic i ètica professional (Bridge of Spies).