Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Cinema sense condicions: The Gentlemen, Ema, Invisibles, Skin i First Love; Berlinale, Cèsar, La ola verde i Paràsitos

Resum general

Sessió variada amb crítiques de novetats i passis de premsa, un documental d’actualitat i repàs als premis. El programa equilibra cinema d’entreteniment i propostes dures o discutides, i tanca amb un bloc de festivals.

  • El més celebrat: The Gentlemen (Guy Ritchie) i First Love (Takashi Miike) com a cinema d’acció estilitzat i enginyós.
  • El més dur: Skin (Guy Nattiv) – redempció al límit en un entorn d’odi i violència.
  • El més discutible: Ema (Pablo Larraín) i Invisibles (Gracia Querejeta) – virtuts formals, però guions percebuts com a fluixos o reiteratius.
  • Tema social: La ola verde (Que sea ley), documental sobre la lluita per l’avortament legal a l’Argentina, oportú i colpidor.
  • Premis: Berlinale amb Ós d’Or per a Mohammad Rasoulof i reconeixement a Eliza Hittman i Hong Sang-soo; Cèsar amb triomfs per a Ladj Ly i Polanski i forta polèmica.

Crítiques de pel·lícules

The Gentlemen (Guy Ritchie)

  • To i estil: "un Tarantino britànic"; acció polida, humor negre i ritme viu. Personatges cool, vestuari impecable i càmera àgil.
  • Repartiment: Hugh Grant sorprèn amb un paper ple de matisos; Colin Farrell, divertidíssim i carismàtic.
  • Trama: Màfia de cultiu de marihuana en soterranis de mansions aristocràtiques, joc metaliterari amb un periodista que "ven" un guió dins la història.
  • Detall cinèfil: picada d’ull a Shakespeare (El mercader de Venècia) i humor "elitista" molt british.
  • - Veredicte:
  • Entreteniment intel·ligent i trepidant; una de les recomanables en cartellera per passar-ho molt bé.

Ema (Pablo Larraín)

  • To i recepció: film críptic i fosc, difícil d’entrar-hi emocionalment; percepció de culebró intens al ritme de reggaeton.
  • Tema: parella al límit, adopció i retorn d’un nen a l’orfenat; dolor i explosió vital/sexual viscuts amb excessos melodramàtics.
  • Actuació: Mariana Di Girolamo, tour de force sostingut en primers plans.
  • Guió: percebut com fluix i amb final naïf; possible bretxa cultural que distància part del públic europeu.
  • - Veredicte:
  • Valor estètic i interpretatiu, però no és còmoda ni del tot convincent; podria tenir el seu públic.

Invisibles (Gracia Querejeta)

  • Premissa: tres dones de +50 lluiten amb la seva "invisibilitat" social; trobades diàries al parc com a fil conductor.
  • Guió i to: arquetips i llenguatge sovint masculinitzat; crítica social molt suau; repetició d’escenaris per baix pressupost.
  • Actors: Emma Suárez i Nathalie Poza, especialment solides; moments de rèplica/contrarèplica amb gràcia.
  • - Veredicte:
  • Aprovat just; es pot veure, sabent què ofereix.

Skin (Guy Nattiv)

  • Context: skinheads pronazis al sud dels EUA; violència, sortides nocturnes i delictes d’odi.
  • Arc: història de redempció a través d’un amor inesperat; sortir de la secta és molt difícil.
  • Idea potent: l’"esborrat" de tatuatges facials com a metàfora d’esborrar el passat.
  • To: dur i desagradable per moments; basada en fets reals.
  • - Veredicte:
  • Recomanable amb avís: cinema que colpeix, no d’evasió.

First Love (Takashi Miike)

  • Estructura: "one crazy night" que enllaça boxa, triades xineses i yakuza, i torna al ring.
  • Estil: acció vigorosa, catanes, persecucions i to a l’estil Pulp Fiction a la japonesa, amb humor irònic molt fi.
  • Aparat visual: fotografia lluminosa i pop; música i muntatge que impulsen el ritme.
  • Fons emotiu: història d’amor entre un boxejador i una jove forçada a prostituir-se per deutes familiars.
  • - Veredicte:
  • Notable alt d’entreteniment amb personalitat.

Documental i tema social

La ola verde (Que sea ley) – Juan Diego Solanas

  • Contingut: crònica in situ de la lluita per l’avortament legal i gratuït a l’Argentina; dona veu a ambdues bandes, amb clara inclinació pel dret a decidir.
  • Impacte: casos colpidors de violència sexual i mortalitat per avortaments clandestins; peça oportuna i necessària.
  • - Veredicte:
  • Interessant i compromès; contextualitza un debat que ressona també a casa nostra.

Festivals i premis

Berlinale 2020

  • Ós d’Or (Millor pel·lícula): There Is No Evil — Mohammad Rasoulof (director impedit de viatjar; quatre històries de denúncia moral).
  • Gran Premi del Jurat: Never Rarely Sometimes Always — Eliza Hittman (avortament en adolescents; indie nord-americà).
  • Millor director: Hong Sang-soo — The Woman Who Ran.
  • Ós d’Honor: Helen Mirren.
  • Lectura: voluntat de diversitat i reconeixement autoral; nova direcció del festival amb mirada més extensiva.

Premis Cèsar (Acadèmia Francesa)

  • Millor pel·lícula: Les Misérables — Ladj Ly.
  • Millor director: Roman Polanski — J’Accuse (An Officer and a Spy) — gala marcada per protestes i divisió.
  • Apunt crític al programa: alguns haurien premiat "Retrato de una mujer en llamas" (Céline Sciamma) com a conjunt més rodó.

Cites destacades

"És un Tarantino britànic"

"És un culebró però al ritme de reggaeton"

"És una pel·lícula per sortir colpit"

Properament

  • Avanç: visita de Belén Funes (Gaudí i Goya per "La hija de un ladrón").