Cinema sense condicions del 3/3/2020 — Cinema sense condicions: The Gentlemen, Ema, Invisibles, Skin i First Love; Berlinale, Cèsar, La ola verde i Paràsitos

Resum general

Sessió variada amb crítiques de novetats i passis de premsa, un documental d’actualitat i repàs als premis. El programa equilibra cinema d’entreteniment i propostes dures o discutides, i tanca amb un bloc de festivals.

• El més celebrat: The Gentlemen (Guy Ritchie) i First Love (Takashi Miike) com a cinema d’acció estilitzat i enginyós.
• El més dur: Skin (Guy Nattiv) – redempció al límit en un entorn d’odi i violència.
• El més discutible: Ema (Pablo Larraín) i Invisibles (Gracia Querejeta) – virtuts formals, però guions percebuts com a fluixos o reiteratius.
• Tema social: La ola verde (Que sea ley), documental sobre la lluita per l’avortament legal a l’Argentina, oportú i colpidor.
• Premis: Berlinale amb Ós d’Or per a Mohammad Rasoulof i reconeixement a Eliza Hittman i Hong Sang-soo; Cèsar amb triomfs per a Ladj Ly i Polanski i forta polèmica.

Crítiques de pel·lícules

The Gentlemen (Guy Ritchie)

• To i estil: "un Tarantino britànic"; acció polida, humor negre i ritme viu. Personatges cool, vestuari impecable i càmera àgil.
• Repartiment: Hugh Grant sorprèn amb un paper ple de matisos; Colin Farrell, divertidíssim i carismàtic.
• Trama: Màfia de cultiu de marihuana en soterranis de mansions aristocràtiques, joc metaliterari amb un periodista que "ven" un guió dins la història.
• Detall cinèfil: picada d’ull a Shakespeare (El mercader de Venècia) i humor "elitista" molt british.
• - Veredicte:
• Entreteniment intel·ligent i trepidant; una de les recomanables en cartellera per passar-ho molt bé.

Ema (Pablo Larraín)

• To i recepció: film críptic i fosc, difícil d’entrar-hi emocionalment; percepció de culebró intens al ritme de reggaeton.
• Tema: parella al límit, adopció i retorn d’un nen a l’orfenat; dolor i explosió vital/sexual viscuts amb excessos melodramàtics.
• Actuació: Mariana Di Girolamo, tour de force sostingut en primers plans.
• Guió: percebut com fluix i amb final naïf; possible bretxa cultural que distància part del públic europeu.
• - Veredicte:
• Valor estètic i interpretatiu, però no és còmoda ni del tot convincent; podria tenir el seu públic.

Invisibles (Gracia Querejeta)

• Premissa: tres dones de +50 lluiten amb la seva "invisibilitat" social; trobades diàries al parc com a fil conductor.
• Guió i to: arquetips i llenguatge sovint masculinitzat; crítica social molt suau; repetició d’escenaris per baix pressupost.
• Actors: Emma Suárez i Nathalie Poza, especialment solides; moments de rèplica/contrarèplica amb gràcia.
• - Veredicte:
• Aprovat just; es pot veure, sabent què ofereix.

Skin (Guy Nattiv)

• Context: skinheads pronazis al sud dels EUA; violència, sortides nocturnes i delictes d’odi.
• Arc: història de redempció a través d’un amor inesperat; sortir de la secta és molt difícil.
• Idea potent: l’"esborrat" de tatuatges facials com a metàfora d’esborrar el passat.
• To: dur i desagradable per moments; basada en fets reals.
• - Veredicte:
• Recomanable amb avís: cinema que colpeix, no d’evasió.

First Love (Takashi Miike)

• Estructura: "one crazy night" que enllaça boxa, triades xineses i yakuza, i torna al ring.
• Estil: acció vigorosa, catanes, persecucions i to a l’estil Pulp Fiction a la japonesa, amb humor irònic molt fi.
• Aparat visual: fotografia lluminosa i pop; música i muntatge que impulsen el ritme.
• Fons emotiu: història d’amor entre un boxejador i una jove forçada a prostituir-se per deutes familiars.
• - Veredicte:
• Notable alt d’entreteniment amb personalitat.

Documental i tema social

La ola verde (Que sea ley) – Juan Diego Solanas

• Contingut: crònica in situ de la lluita per l’avortament legal i gratuït a l’Argentina; dona veu a ambdues bandes, amb clara inclinació pel dret a decidir.
• Impacte: casos colpidors de violència sexual i mortalitat per avortaments clandestins; peça oportuna i necessària.
• - Veredicte:
• Interessant i compromès; contextualitza un debat que ressona també a casa nostra.

Festivals i premis

Berlinale 2020

• Ós d’Or (Millor pel·lícula): There Is No Evil — Mohammad Rasoulof (director impedit de viatjar; quatre històries de denúncia moral).
• Gran Premi del Jurat: Never Rarely Sometimes Always — Eliza Hittman (avortament en adolescents; indie nord-americà).
• Millor director: Hong Sang-soo — The Woman Who Ran.
• Ós d’Honor: Helen Mirren.
• Lectura: voluntat de diversitat i reconeixement autoral; nova direcció del festival amb mirada més extensiva.

Premis Cèsar (Acadèmia Francesa)

• Millor pel·lícula: Les Misérables — Ladj Ly.
• Millor director: Roman Polanski — J’Accuse (An Officer and a Spy) — gala marcada per protestes i divisió.
• Apunt crític al programa: alguns haurien premiat "Retrato de una mujer en llamas" (Céline Sciamma) com a conjunt més rodó.

Cites destacades

"És un Tarantino britànic"

"És un culebró però al ritme de reggaeton"

"És una pel·lícula per sortir colpit"

Properament

• Avanç: visita de Belén Funes (Gaudí i Goya per "La hija de un ladrón").