Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 26/3/2013 — Cinema, Setmana Santa i mort: clàssics i debats
Record de les cartelleres dominades per pel·lícules religioses: La túnica sagrada (més amable) versus L’egipci (cruesa, trepanació). Curiositat: L’egipci és de Michael Curtiz (Casablanca). Marc per parlar de fe, ètica i cinema.
Anàlisi del film com a peça de propaganda sutil de la monarquia britànica a través del drama personal (tartamudesa) i el poder de la ràdio. Context de la declaració de guerra del 1939. Música d’Alexandre Desplat i relectura d’Händel amb gran emotivitat.
Iniciativa aconfessional/interconfessional impulsada per les funeràries de Terrassa al Cinema Catalunya. Enfocament plural sobre la mort, el dol i la transcendència.
Relació d’un nen de 10 anys amb la malaltia a través de cartes a Déu com a via d’expressió i consol. Recordada com a molt emotiva pel públic.
Després de la mort sobtada del pare, la família elabora el dol. La filla connecta amb un arbre que simbolitza presència i memòria. Reflex sobre la simbologia de l’arbre.
Història d’un pare que surt de l’armari als 75 anys i l’impacte en el fill, que aprèn a estimar amb humor i valentia. Mirada a identitat, amor i memòria.
Retrat de Barcelona perifèrica amb espiritualitat discreta i respecte a la incertesa. Javier Bardem transita entre precarietats (immigració, pobresa) i connexions amb els absents.
Reflexió sobre rols públics/privats en el suport cultural i social. Valor de propostes aconfessionals que dialoguen amb espiritualitats sense dogma.
Contrapunt poder romà (Neró) vs cristianisme emergent. Fi d’un sistema esgotat i aparició d’una alternativa de valors i solidaritat.
Peregrinació a la Meca com a deure i crítica als abusos comercials. El protagonista prioritza no perjudicar ningú per sobre d’acomplir el ritu: coherència ètica exemplar.
Debat sobre si es pot actuar bé sense lleis ni fe. Referències a Dostoievski i Woody Allen (Crims i faltes). Importa la coherència interna i el respecte a l’altre.
Les societats topen amb ambicions i sistemes que deriven en control. La pel·lícula proposa un mosaic de temps/espais per pensar patrons de poder i resistència.
Kore‑eda retrata infants abandonats i la caiguda dels serveis bàsics. Crítica a un teixit social que no garanteix protecció real.
Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera: el mestre imposa càstig exemplaritzant. Es qüestiona si el càstig substitueix l’aprenentatge i la reflexió ètica.
Debat sobre possibilitat de convivència justa més enllà de manaments/controls. Diferències entre models (Cuba vs països nòrdics). Importància de llibertats i xarxes de garanties.
Film clau sobre repressió i imaginari infantil. El bé i el mal, el coneixement (els bolets), i Frankenstein com a metàfora de por i desconeixement.
Cidade de Deus i La vendedora de rosas visibilitzen violència estructural i serveixen de base per a canvis polítics (context de Lula al Brasil).
Històries documentals sobre explotació (mines de sofre) i condicions infrahumanes. El coneixement com a primer pas per a l’acció política.
Endogàmia sexual/cultural com a alegoria de societats tancades. Necessitat d’obertura i participació per evitar enquistaments.
Saturació d’acció mainstream vs recepció limitada d’autors com **Nuri Bilge Ceylan** (Climas; Història d’Anatòlia). Resistència al ritme pausat i la contemplació.
Django facilita distància estètica davant la violència; Amor (Haneke) és contemplativa i dura però universal. Debat sobre prioritzacions del públic.
Contrapunt entre una mirada compassiva i una lectura més hobbesiana de la naturalesa humana a La cinta blanca. Discussió sobre maniqueisme i responsabilitat moral.
Escenaris que exploren límits, por i comunitats controlades. Pregunta sobre com eduquem: límit, exemple o reflexió?.
Crida a la reflexió en Setmana Santa. Avanç: especial William Wyler i entrevista a Xavi Puebla (Puerta fría); recomanació de visionat previ i participació dels oients.
Panorama del programa
- Conversa improvisada entre dos cinèfils sobre cinema i Setmana Santa, amb un fil conductor: com el cinema representa la religió, la mort i els valors socials.
- Del record dels clàssics bíblics al debat actual sobre recepció, indústria i ètica.
"Ens hem quedat amb una funció, som actors... hem de saber llegir bé un paper" (sobre la monarquia a El discurs del rei)
Cinema de Setmana Santa i clàssics bíblics
- Recordatori històric: abans la cartellera es transformava per Setmana Santa amb superproduccions bíbliques.
- Referències clau: La túnica sagrada (més informativa/emocional) vs L’egipci (més crua i problematitzadora; direcció de Michael Curtiz).
- Eix temàtic: el contrast entre cinema «devocional» i cinema que planteja conflictes morals de fons.
El discurs del rei: propaganda o emoció?
Temes principals
- Institució vs individu: la pel·lícula funciona com a defensa subtil (sibilina) de la monarquia, però a través d’un drama personal molt emocionant.
- La ràdio i la performativitat: la veu, el ritme i les pauses com a eines de legitimació simbòlica.
- Context històric: declaració de guerra d’Anglaterra a Alemanya (1939) i pes simbòlic del discurs.
Música
- Banda sonora d’Alexandre Desplat: versió de Händel reinterpretada amb emotivitat notable; capacitat camaleònica del compositor.
Cicle “Cinema i la Mort” (Terrassa)
- Iniciativa singular (11a ed.) impulsada per les funeràries de Terrassa al Cinema Catalunya.
- Mirada a la mort des de perspectives aconfessionals/interconfessionals.
Selecció de films
- Cartes a Déu: comunicació terapèutica d’un nen amb Déu per canalitzar el dolor.
- L’arbre (The Tree): duel familiar i simbologia de l’arbre com a presència/connexió.
- Beginners: sortida de l’armari als 75, memòria i aprenentatge de l’amor.
- Biutiful: Barcelona perifèrica; espiritualitat respectuosa i retrat de la precarietat.
Religió, ètica i societat al cinema
Cristianisme i decadència
- Quo Vadis i Ben-Hur: fi d’un cicle a Roma (Neró) i emergència del cristianisme com a alternativa moral; tensió poder vs valors.
Islam i coherència moral
- Abu, fill d’Adam: una coherència ètica portada al límit (renunciar al Hajj per no perjudicar ningú). Exemple potent de principis per damunt d’imperatius rituals.
Dilemes ètics sense fe
- Pregunta central: podem ser bons sense llei/fe? Referències a Dostoievski i a Crims i faltes (Woody Allen).
Budisme i càstig
- Kim Ki-duk (Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera): debat sobre càstig vs aprenentatge com a via d’educació moral.
Infància i sistema
- Nadie sabe (Kore‑eda): infants abandonats, desprotecció estructural i falles del teixit social.
Cicles de civilització
- El núvol Atlas (Wachowski): patrons que es repeteixen; dificultats per crear una cultura sense controls coercitius.
Cinema com a diagnòstic social i eina política
- El espíritu de la colmena: franquisme vist des del conflicte intern i la simbologia (bé/mal, coneixement, por).
- Cidade de Deus i La vendedora de rosas: fer visible la violència estructural i servir d’impuls per a polítiques públiques.
- La espalda del mundo: treball infantil i denúncia de condicions infrahumanes.
- Buñuel, Las Hurdes: metàfora de l’endogàmia (sexual/cultural) i conseqüències d’aïllar-se.
Indústria, recepció i gustos
- Saturació d’acció mainstream (Stallone, Bruce Willis) vs dificultat d’arribada del cinema d’autor.
- Nuri Bilge Ceylan (Climas; Història d’Anatòlia): ritmes pausats que molts espectadors rebutgen; barreres de recepció.
- Django Unchained: entreteniment amb capes de lectura; facilita la distància estètica davant la violència.
- Haneke: contrast entre Amour (contemplatíva i universal) i La cinta blanca (lectura més hobbesiana de la naturalesa humana).
- Shyamalan: escenaris morals sobre límits, educació i responsabilitat.
Cloenda i avanç
- Confiança en la cultura com a espai de coneixement i obertura.
- Proper programa: William Wyler i entrevista amb Xavi Puebla (Puerta fría).