Cinema transcendental al Pi, obituari Doris Day, José Feliciano i crítiques de Blaze, Necesitamos tu voto, L'última follia i Antes de la quema

Cinema sense condicions We're warming up, so we're warming up N-Y-2-M-A Blow it all the way We're able to climb up for moonlight and smooth ice Meet our friendly, eager crew They only live to service you Service, service, service, service This light, this light comes complete With your choice of sea And any seat you grab will be most Up there where the clouds are still You're as close to heaven as you'll ever be Is Dory's Day? És que no m'ha donat temps a posar-ho tan ràpid Això que vol Bé, la posarem després Ja veig que el que m'has deixat és un homenatge, està clar Perquè comença... Què serà, què serà Sí, però és un homenatge una mica esbiaixat Que després ja ho explicarem És que avui és un cinema sense condicions Que en té moltes de condicions Perquè la gent que havia de venir Doncs no ha pogut venir Per baixa mèdica No... Lamentablement no podem comptar avui Amb la Carme Nabot Ni amb el Joan Morro Ells estan Encara De baixa mèdica Com dèiem Esperem Aviat Que corrin la banda I que entrin al camp I ens puguin, doncs Il·lustrar Amb els seus comentaris Amb les seves crítiques I amb tot Aquesta és la primera condició Aquesta és la primera condició I n'hi haurà d'altres Perquè, bé Avui ens ho farem així Amb poqueta gent Però amb tot l'entusiasme Tenim aquí Pep Armengol Bona nit, Pep Bona nit I avui no tenim convidat Però tenim un convidat de luxe En Francesc Aguilar Molt Bon vespre Bona nit, Francesc Que ens farà d'enginyer de so De muntador musical I de tot el que calgui I també comentant El cinema A veure si A veure si tens una música Però Encara em costarà una miqueta més Però A veure Jo explico No hi ha un convidat de luxe especial Però sí que hi ha convidat especial Que a més a més és col·laborador Sí Perquè avui parlarem Per fi Per fi S'havia parlat una miqueta Però parlarem de Cinema transcendental Cinema transcendental El tindrem per la segona meitat del programa Per tant Tenim aquí el Joan Sardà Que ens parlarà Perquè és un amicsador Sí, sí Us faré Qui serà el Joan Sardà? Us faré cinc cèntims Del cinema espiritual Perquè tant el cinema Com l'espiritualitat Estan una mica Així S'han entredit En els últims temps I val la pena Que els posem Al dia Bé Pep Engega Amb alguna pel·lícula Que tinguis Per qui Treu-la del barret de copa I explica'ns-la No teniu curiositat Per saber la música Que havia posat Al començament Oh, bueno Has dit Has dit Que Has preguntat Això és Doris Day Parla'ns de la música Això és Doris Day M'has dit I jo he dit No Això és Old That Jazz Tampoc És Old That Jazz Això sí Old That Jazz Que, bueno Com moltíssimes altres pel·lícules Em podrien servir Per parlar D'un llibre Que normalment No en porto Però que avui Ara diré el títol Perquè és difícil Es diu Muertes creatives en el cine Carai tu Quina vista Jo hauria estat Incapaç De fer això Aquesta proessa De veure En mig segon El títol D'un llibre De Joan Marimón Un professor No és Margarita És Marimón Marimón Marimón Pedrosa Concretament Molt bé Del Prat de Llobregat Així sóc llegirem Que fa classes Fa classes de muntatge A l'SCAC I que, bueno Aquest és el seu tercer llibre I concretament Un llibre que parla d'això De muertes creatives en el cine De tota una tesi Sobre la importància Bé, potser no calia fer una tesi Perquè ja ho sabem De la importància De la muerte De la mort En el cinema De com dramàticament Doncs és un fet essencial Per agafar l'espectador Perquè la trama tingui potència I us ho deia I per acabar moltes pel·lícules I per acabar Per començar Per entremig O hi ha moltes morts entremig Exacte De moltes maneres diferents Sí, sí Quan acaba la pel·lícula Mort la pel·lícula Això sí Però vull dir que la mort Es pot haver produït Sempre ressuscita Si la tornes a veure Dues coses sobre Jo al principi Quan era petit Pensava que Quan es moria L'actor Es moria també l'actor Sí, de fet sí El personatge Es moria l'actor Sí, sí Hòstia Els dos L'actor I l'actor Que l'interpreta O sigui Llavors tindria dues esqueles Una per la pel·lícula I una per la vida Efectivament I després el veies En una altra pel·lícula I deies Llavors Tenia que fer preguntes Tenia que fer preguntes Però Ressuscitava Aquest home Aquest home no s'havia mort Ja Mira, doncs aquesta pregunta Li farem demà A l'MKCM És que si anem a Ràdio Sant Vicenç Al Joan Marimón Perquè ve a presentar el llibre Després d'haver-ho fet Al Museu d'Art de Santa No confondrem el Joan Margarit No Ja ho hem dit Sí, bueno Si és Marimó no el llegirem Si és Margarit, no? És convenient aclarar-ho Perquè estem a Sant Just d'Esverda Sí, sí Territori Margarit Però no tots els Joans són Margarit No sé si hi ha Territori Margarit Que l'autobús que agafo És el JM És el JM Mira, doncs potser és Joan Margarit Bé O Joan Marimón Però bé Amb això de la mort Jo voldria recordar Una història Que té el Bunyuel de protagonista Que la mort era una de les seves constants En la filmografia Que Bunyuel era a Mèxic Veient sonates del Bardem I el Fernando Rey Era el protagonista I el Fernando Rey es moria I el Bunyuel estava mirant la projecció I deia Que bien se muere Fernando Que bien se muere Fernando I llavors el va llogar per Viridiana Perquè també es havia de morir a Viridiana I per això I també recordo que el Francisco Raval Quan va treballar amb Bunyuel Nazarín Explicava que Bunyuel li havia dit Que no sabien de dramatitzar en excés les coses Que dient Ha muerto mi padre N'hi havia prou I no s'havia de fer allò dient Ha muerto mi padre Vull dir que era la temptació Era prou dramàtic No? El fet d'haver-se mort Sí, sí Però dient-ho així Sincerament I d'una manera Normal Doncs ja n'hi havia prou Pel cinema No? Però els actors Aquí ho feien a l'Ovallinclant Els actors espanyols Eren molt tremendistes Però ara ja està la cosa Ja és d'una altra manera Doncs el Joan Marimont I no Margarit Demà a MHC Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç Ve a presentar-nos aquest llibre Que ja ho havia fet a Cerdanyola Ja ho va fer al cinema en Girona Amb una pantalla una mica més gran I aquest diumenge És notícia també En el Saló de Cinema i les Sèries També farà la presentació A les 12 del matí Allà a la Farga de l'Hospitalet Aquí a propet Perquè s'hi vulgui apropar Ja que estem de falques Dic que demà comença el Docs Sí senyor No s'ho perdeu Ah, fins demà no comença? El dia 15 Del 15 al 20 Hi ha una pel·lícula Que ja va quedar exposada aquí Quan vam tindre el seu director Que és El senyor González El senyor González Que és Aquarela Que ens la va recomanar Amb 5 estrelles Molt bé I quan ell diu 5 estrelles És que és el màxim Perquè no té més estrelles ja Demà s'estrena la pel·lícula No sembla que obre el festival No hi ha més estrelles al cel No hi ha més estrelles al cel Doncs sí Tothom diu que és una maravilla Bé, ha quedat clar Que haurem de fer un inventari D'escriptors Que es diuen Joan Mar I després hi ha algun afegitor més Sí Vull dir perquè No els confonguem I no Tinguem Tentacions Sí Tentacions I caigudes En llibres que no hem de llegir Doncs per això he posat la música Al començament del programa Tot això Molt bé Ara en podries posar una altra I a veure què passa Vinga va Ara sí Ara em sembla que ja està preparada la cosa Vinga A veure si s'anima la cosa A veure A la ràdio no podem tenir cap segon així De buit O tenim música O tenim música No existeixen els punts suspensius No, no, no Ni molt menys A veure Endavant Endavant la música El d'això està corrent Ara una altra cosa és que No, bueno Que corri d'acord Però que surti el camp A veure jo si vols La vaig cantant Jo que serà Serà No No és el mateix No és aquesta Pep Explica'ns alguna cosa D'alguna pel·lícula Que tinguis per aquí No és veritat És aquesta Bé Hi ha una pel·lícula Que és Los hermanos sisters Que ja en van parlar Però és per recordar-vos a tots Que per favor Abans que la treguin Aneu-la a veure sisplau Aneu-la a veure Perquè Jo he estat repassant mentalment I no recordo una pel·lícula de l'OES Que m'hagi agradat tant com aquesta Des de fa molt temps Potser des del segle passat I ahi queda això Com ho tenim Lo dels punts suspensius No, no Tu continua Ah, seguim Continua, continua Molt bé Doncs mireu Avui una de les pel·lícules Que us volia parlar És De Necesitamos tu voto Perquè com que estem en una època Una mica així De Electoral Electoral De votaments I tot això Passem d'elecció en elecció I tiro perquè em toca Allò que se'n diu Una època esbotadora Sí Per l'Oient Doncs aquesta és una pel·lícula francesa Del 2018 Dirigida per Matías Sapén És una òpera prima Que Que Té nom d'arbre aquest tio Sapén Sí, sí Una mica més es diu La Pen Però bueno En fi Té una actriu Molt interessant Que fa de protagonista Que fa de protagonista Que és l'Alexandra Lamy Però desgraciadament Segurament no ha trobat Ni el millor guió Ni el millor director Per lluir-se Llavors Diria que val la pena Per veure-la amb ella Però tot el de més És un malson Malson Perquè podríem Tindre una comèdia Crítica Ja que estem a la sala De màquines De com Se li dona menjar Cada dia El El candidat Que Que volem que guanyi Però No No s'aprofita No s'aprofita bé això O sigui Que queda Pels fans D'Alexandra Lamy I Res més I res més Sí, sí Perquè avui dia És una pel·lícula Com El Reino Que no entra En profunditat No Et diu Que t'explicarà Un tema polític Com és La de les eleccions Dels candidats Per Per Totes les campanyes Successives Etc Que tot està ple de corrupció I d'amiguisme I de gent Sense escrúpols Però no hi entra a fons Es queda amb la superfície No I a més a més Aquestes persones Que hi ha Sempre al darrere Del candidat El que diuen Los equipos De trabajo Aquesta colla De sinistres Que Van a cop de talonari I no tenen cap problema Amb saltar D'un equip Al contrari A l'opositor Etc Si és que hi ha més diners Transfuguisme Sí, efectivament En diuen Doncs de tot això No se'n fa mal Ni es desvetlla Com funciona exactament Bé, és una pel·lícula d'evasió Diguéssim Sí Molt lleu Molt lleugera Sí I en fi Vull dir Els francesos Ens tenen acostumat A aquest tipus de cinema És veritat Comercial Sí Perquè avui també hem vist una pel·lícula Que també tractava un tema Que és molt punyent Com és el de l'Alzheimer És veritat En una pel·lícula que es diu L'última follia De la Clarice Darling I aleshores Doncs Podríem dir el mateix Que hem dit D'aquesta De Necessitamos tu voto Que en francès es diu Les pullens Perquè és el pollastre Que agafen No, el pollastre que agafen El xaval jove Sí, sí El pollet O així I Bé, això n'estic molt cansat Dels títols Que en versió original No donen pista Sobre la pel·lícula I que en canvi En la versió espanyola Ja te l'expliquen Perquè això Necessitamos tu voto És obertament explícit És una pancarta En canvi L'epulent Pot ser qualsevol cosa Vull dir Que és un llenguatge Fiburat Que no t'explica Com és el cinema Estàvem Amb la pel·lícula De l'última Bogeria De Clarice Darling I Realment El que val Són les interpretacions De Catherine Deneuve I de la seva filla Kiara Mastroiani Totes dues Molt En el seu paper Vull dir Són dues actrius Consagrades Absolutament I d'una bellesa Enorme Jo afegiria A Alice Taglioni Que fa Una El paper De la Catherine Deneuve De jove I està bellíssima Sí La recorda Més a menys Sí Perquè També diem Que és una pel·lícula Molt lleu I molt lleugera I fa servir Aquest truc Dels diferents temps D'explicar-nos Els personatges Quan eren joves I tot això Una mica Per engrossir La trama Però Vull dir No sé És que Es pot explicar En 15 minuts Sí És una pena Perquè Si aneu a veure-la Que És una cosa Que no us treure del cap Perquè Té coses Que valen la pena Hi ha per exemple Els objectes Objectes Que Que són Com Rellotges Anyells Que tenen un valor Important Perquè Per la protagonista Són elements De la seva memòria Que Que fan Jo penso Que la direcció D'art D'aquesta pel·lícula Junts Amb les dues És el millor Amb les dues protagonistes És el que destaca més Aleshores La gent Que Després Hi ha els autòmats Que És tot un món Molt bonic I també És molt maco I els rellotges I els gerros Per això dic Que és una llàstima Que no estigui Primer El guió Més ferm I més treballat I la direcció Més acurada Potser Potser Hi ha una manca D'experiència Per cert Hem de dir Que la directora És la filla Juli Bertuccelli Sí La filla De Jean-Louis Bertuccelli De Jean-Louis Bertuccelli I ja té una certa experiència Té un bagatge Però Llàstima Aquí No aflora això Deixem la pel·lícula Pels amants De les antiguitats Que Gaudiran molt I Pels amants De Catherine Deneuve I de la seva parentela Que també Gaudiran Que em sembla Que són molts I aleshores Doncs bé Catherine Deneuve Ja té una determinada edat Però Però es manté La personalitat És que un gest D'ella Ja és molt En una pel·lícula Continuem amb altres pel·lícules Anem per feina La música No La música No ho sé Que la posi A veure Sí, sí Ara sí que Ja està preparada Gràcies A la nostra companya En algun moment En algun moment Haurem d'entrar Amb l'obituari Que ens ha vingut a arreglar Em sembla que Que ho podem arreglar Doncs mira Ja la tenim Ara sense deixar Silencis A l'obituari A l'obituari Això és time after time Cantada pel José Feliciano I avui el tenim Hi ha dos CDs I amb la d'allò Que ha agafat Avui el tenim de convidat Vull dir Com que no tenim convidat Doncs hem convidat A José Feliciano Que estigui amb nosaltres I tocarem diverses cançons d'ell És un És el Raichals De Puerto Rico José Feliciano Ell també té una carrer Ho dius per la ceguera? Sí Per la ceguesa I per la manera D'interpretar les cançons Era un cantant Que Bueno Encara és viu O Em sembla que és viu Vaja Vaja Jo no Almenys Jo no el tinc No el tinc per mort Últimament Es moren I no t'avisen Sí Però bueno És igual És viu I aleshores Doncs també té una carrera cinematogràfica A José Feliciano Vull dir Sortia en una pel·lícula Que jo em sembla que era dels germans Cohen I llavors ell actuava en directe En un petit club I els personatges deien Sí, aquest és el José Feliciano Que és un tio que havia triomfat I tal I diu Però ara és un secundon I així No No Per mi no ha sigut mai un secundari Sempre ha sigut un tio Que ha fet unes versions molt potents I que Bueno No ho sé Aquest disc Me l'he comprat avui Per dos euros En una botiga solidària I resulta que M'ha fet molta gràcia Perquè a la portada Posa Two CDs Of the From the world's greatest flamenco balladier Of the world's greatest flamenco balladier O sigui Un balladista flamenco Però A veure En mans de qui estan Les indústries culturals Perquè No ho sé Dir-li flamenco En el José Feliciano És un senyor Que va néixer a l'Ares A Puerto Rico Vull dir A Puerto Rico Si hi ha algú que canti flamenco Ha de ser espanyol Perquè els portorriquens Ja tenen una música Prou desenvolupada Prou bonica I prou extensa Com per no cantar flamenco I el que canti flamenco A Puerto Rico És que és espanyol És que és un andalús Vull dir Suposo Vull dir Que no sé Flamenco Don Antonio Chacón Don Antonio Mairena Camarón Morente I pel que sembla José Feliciano No ho sé Increïble Increïble Com està la cosa En mans de qui Està la indústria cultural I del poc respecte Que es té pels artistes Doncs ara sí Després és gairebé mig programa I a la quarta A la vençuda Era la tercera Però nosaltres a la quarta Anem a sentir ja la cançó Que volies sentir A veure si ara sí que entra Encara no entrarà No Bé Bé Esperarem Perquè no tenim res més que fer Tampoc Ai Mare meva Ara sí Com costa No Aquesta tampoc Aquesta és la 1 Volem la 3 Bé Aquesta és Àngela Que ja ho ha dit Allò al principi Àngela És veritat La falta de pràctica Volem la 3 Tens una altra pel·lícula Pep Bé Sí Podríem parlar De blaze Ja que estem de músics Ah sí Sí Blaze Són 127 minuts De cinema De pallissa Drama biogràfic Sobre la figura de blaze foley Interpretat per un Basat en un fet real Molt en temo Sí, sí És biogràfic això Està interpretada Per un cantant Actor Que es diu Ben Dickey Que fa Que és molt conegut A casa seva Que fa Una interpretació Voluntariosa Del personatge De blaze Tenim música De balades Tenim Reiteracions De cançons De cançons Totes De country And western Noi Sí Sí Texas Dels 70 Als 80 Però Clar Totes aquestes reiteracions Fan que la pel·lícula De 127 minuts Sembla que sigui De 227 Llavors Bueno Estaria bé Fer un Apreugement I Realment Per la part Bonda Té alguns moments 5 o 6 moments Interessants Ben resolts Perquè explica La història D'un temps Oi? Sí També D'una època És l'època Aquella Hippie Una època També On Hi havia Unes diferències Molt grans Entre Les generacions I aquí Es posen De manifest Després També Entre les cultures Una cultura Democràtica Desenvolupada I tal Després La cultura D'alguns elements Jueus Ortodoxes Que imposaven Encara Sistemes de vida Anclats Amb el passat I amb la tradició Tot això Es posa en evidència I també hi ha Una història D'amor Colpidora Perquè Sempre Hem vist És que Amb cantants És difícil Seguir Una història D'amor Convencional Degut Als Continuos Viatges I Tot Les històries De mort En les pel·lícules De cantants També serveixen Per posar una cançoneta Allà D'aquestes Enganxoses Sí Bueno Aquest és el cas De fet Va ser la cançó D'aquest cantant Una balada Que va dedicar A ella A la seva balada És a dir Que va ser Una estrella D'un sol èxit Gairebé Podríem dir Perquè hi ha Un company d'ell Que era El Tom Nets Van Zandt Aquest sí que va Continuar Una carrera exitosa I en canvi Ell es va quedar Que també és un dels temes Favorits En els biopics Aquests de cantants El que triomfa El que triomfa I el que es queda A la coneta Sí Bueno Ara sí Ara això Que serà Que serà Per José Feliziano El nostre convidat d'avui De fet Posem aquesta cançó Per recordar Una altra cançó Que més o menys Es diu igual Que serà Serà Que per recordar La Doris Day Que ens ha deixat Als 97 anys Doris Day Va començar Com a cantant Per això Molts diuen Que era cantant I actriu Jo No ho sé Ho he vist en un diari Cantant i actriu A mi em sembla Que s'ha de dir Actriu i cantant Perquè ella Quan va passar al cine Ella va començar Ella va començar En una orquestra de jazz Com a cantant I no ho feia malament Hi ha gent Que és molt admirador D'ella com a cantant Jo no la conec No he sentit Gaires discos D'ella Però es veu que No ho feia malament Entre les cantants Blanques Que hi havia A la seva època Recordem Que ella va néixer L'any 22 I que fins l'any 48 És a dir Amb 26 anys Ja No va entrar En el cinema De totes maneres Vull dir Les dones Eren majoria d'edat Als 25 anys En aquell moment És a dir Que Si no era Si no era Una actriu infantil Vull dir Estava bé Que comencés Als 26 anys No Però Vull dir Bueno Doris Day És tot un personatge Que Explica Un determinat cinema Que és Propaganda De l'American Way of Life Efectivament Que Són comèdies No hi ha lleugeres Sinó a vegades Gairebé inexistents Que no es poden posar Al costat De les grans comèdies Del cinema Que no es poden Posar al costat De les comèdies De Howard Hawks No O de O d'Ernst Lubitsch Ara El que se li ha que reconèixer És que Va Va Segellar Una època Als 60-70 De Un tipus de comèdia Convencional En la que Tot era Estupendo Sí Tot de colorins I fantàstic Rock Hudson Doris Day Evidentment Confidències A medianoche Pijama para dos Jo al principi Tinc que confessar Que pijama para dos Vaia estar Doctant Si seria una porno Però Pel títol En aquella època No n'hi havia Però clar Jo pensava No pot ser No pot ser I no No Efectivament M'equivocava Era una comèdia americana Em sembla que no surten Ni pijames No Bueno Tenen Perquè Totes les pel·lícules Eren molt recatades Sí Tota la pel·lícula Hi ha Hi ha un mur De fullola Que no els deixa veure Va anar amb els telèfons Sí Sí És veritat Sí I ara ens explicaràs Joan Sardà Perquè d'aquest tema De José Feliziano Passem aquest altre Ah sí Doncs bé És per dir Que no estem folls Ni estem sols Avui som només tres Però tirem el programa endavant Igualment Perquè Perquè podem No Vull dir Perquè Mira Perquè Ens ve de gust Qui ho dubtava Tirar el programa endavant No I a més Vull dir Amb el retrobament del Francesc Vull dir Això Bueno La música funciona Que és Ha costat Però a partir d'ara Ja És ja un Llença flames Això I bueno A veure Això és Que tama Cantant la seva gran cançó No estamos locos I això jo ho lligo Perquè He vist una pel·lícula Que es diu A veure Ara no me'n recordo com es diu Es diu Sí Antes de la quema Antes de la quema Del Fernando Colomo Vull dir L'hem vist El Pep També la vista I bé I bé Hi ha una cançó La cançó de l'Antonio Carmona Que era el líder Cert Que és el millor de la pel·lícula La cançó de la cançó De l'Antonio Carmona Tot i que tampoc és gaire gran cosa Però bueno És que A veure Ens trobem davant D'una producció Andalusa El productor És Álvaro Vegines Que era el líder D'un grup musical Que es deia No me pisses Que llevo Txancles I que va Va dirigir Una pel·lícula Que es deia Per què se froten Les petites O sigui Amb aquests antecedents Ja Vull dir La cosa És de jutjat És greu És de jutjat De guàrdia Aleshores L'ha dirigit El Fernando Colomo Que se suposa Que era un senyor Que al principi Feia cinema d'autor Amb aquelles pel·lícules Els Tristes Tigres Tres tigres Sí Això ho va robar Del Guillermo Cabrera I que ara Doncs el tio No ho sé Si li diuen Mira Vine a dirigir Una pel·lícula Però va fer La isla mínima Que no he tingut L'oportunitat De veure-la jo La isla mínima És del Fernando Colomo No No Espera Perdó És una altra isla És una altra isla Sí Bueno És igual Era Eivissa Que feia la pel·lícula Aquella Colomo Sí És veritat Era una sobre Eivissa Teniu raó Que és un pare Amb una filla Que no l'he vista Però tenia molt bona tinta Sí La isla luminosa Una cosa així Alguna cosa així Bé Ja ho mirarem un altre dia Ara us ho dic Doncs Fernando Colomo És un tio Que bueno Vull dir Si el criden Per fer un guió Que no és propi Doncs el va el tio I s'hi posa I si li diuen Mira el rodatge Es farà a Cádiz Isla bonita Isla bonita Val Gràcies I llavors doncs Bueno El tio va i se'n va A Cádiz Agafa allà Uns actors Que Més o menys graciosos Sí Més o menys graciosos No gaire Per mi No gaire graciosos Perquè jo és que no he rigut En tota la pel·lícula I està Però és un encadenament D'acudits I és lamentable Que no riguis No però No tu És que no riu ningú A la sala No riu ningú L'altre dia eren 25 I no rei ningú No rei ningú Bé Doncs resulta que el protagonista És el Salva Reina Que jo no sé Aquest deu ser un actor Que ve de la tele O un xistós d'aquests No ho sé Bueno Dio Salva la Reina Sí I resulta que Hòstia És un tio Que et fatiga Vull dir Que està allà Explicant tota la pel·lícula I dius Però tio Ves-ho explicar A ta tia Vull dir És que no No m'ho expliquis Posa'm imatges Posa'm imatges No m'ho expliquis a mi Vull dir I quan n'hi ha imatges Vull dir Estan tan mal filmades Els plans contra plans No lliguen Vull dir Allò és pitjor Que una pel·lícula Del Godard I Se suposa Que allò És una pel·lícula industrial D'evasió Cada Pel gran públic Ha d'atrapar el públic I que només atraparà el públic de Càdiz Pel que jo veig Perquè ells més o menys s'hi veuran retratats Amb allò de les xirigotes Sí Que és insuportable I totes aquelles coses Jo tinc un gran amor per Càdiz Perquè jo hi vaig viure Allà uns mesos I a mi em va semblar Una ciutat Molt agradable Molt amable Molt Però quan vas sentir una xirigota Vas sortir corrent Vull dir Vas marxar No hi vaig En els mesos que hi vaig estar No era temps de xirigotes Per sort I aleshores Doncs Jo m'hi vaig trobar molt bé I a la catedral I bueno Tota aquesta ciutat blanca Que en diuen la Tacita de Plata I tot això Vull dir Trobo que és una ciutat meravellosa Però Com d'altres ciutats Que a vegades fan pel·lícules Per buscar turisme Doncs aquí no surt ben retratada I no et fas una imatge cabal Del que és Càdiz I del que és tot l'ambient I de l'ambient de la província I tot això I no sé Hi ha dues actrius Que són potser de les que estan més encertades a la pel·lícula Que una és Manuela Velasco Que és la neboda de la Conxita I la filla del Manolo I després una que es diu Magui Cibantos Una cosa així Que aquesta fa el paper de la Choni Que bueno Fins i tot està a la presó En fi Molt bé I després també hi ha un actor Que és molt bo Que és el Manuel Manquinha Que sempre fa de gallego Perquè és el gallego Però aquí Ell no arriba En aquesta pel·lícula A les cotes Que ens té acostumats Com a... Perquè no té paper No No... No... És que el guió El guió també També és deficient El guió és absolutament deficient I la realització És... És nul·la No ho sé Vull dir És com si Haguessin fet un primer muntatge Allò per veure com anava la cosa I l'haguessin deixat així No? Vull dir És una pel·lícula Absolutament nul·la I que bueno Que no recomanem De cap de les maneres Fem l'expoli De que va la quema? No No No No No Perquè hauríem de parlar De la policia Sí I tampoc Venim aquí A parlar de coses desagradables Bueno Una cosa I si baixéssim a la cripta Baixarem Ens posem Ens posem sèrius Baixarem a la cripta Si el Francesc No té cap pel·lícula Per parlar-ne Bueno Tinc alguna Però ja Ja ho faré Digues Digues Digues Digues Digues A veure Jo us volia preguntar Si vosaltres coneixeu Una pel·lícula Que es diu Sueño En otra lengua Una pel·lícula Que vaig poder veure Aquest divendres passat A la segona mostra De cinema mexicano Contemporáneo Que es fa En els cinemes Maldà Produït Bueno Dirigit Per un home Que té un nom I un cognom ben curiós Américo És el nom I Voltio El cognom Américo Voltio Es diu així I llavors Organitza aquesta Aquesta trobada Amb aquest Perdona Amb aquest nom Deu ser Premi Nobel de Química Directament Sí Primer descobridor O de física Descobridor d'un continent I després ja Doncs anem directament O propietari O propietari d'una casa D'electrodomèstics Directament Sí, sí La veritat és que l'home Molt entusiasta Molt maco No diguem noms No diguem noms I també en part Doncs Recolzat Pel director del festival De cinema De Girona Lluís Valentí No sé si el coneixeu Doncs Bé Ja vaig tenir ocasió De veure Tot aquest cap de setmana Ara ja ha passat Vull dir Ja no No podem fer-hi res Hauríem d'haver parlat abans Però aquest cap de setmana Doncs ha estat Un cap de setmana Intens de pel·lícula I vaig tenir ocasió De veure aquesta únicament Resulta que aquesta pel·lícula Està dirigida Per un home Que així pel nom No sé si el reconeixereu Però que després Si busques una miqueta Ernesto Contreras Doncs és l'actual president De l'Acadèmia de Ciències Mexicanes De cinema Llavors és curiós Ah, hi ha Ciències Mexicana? Sí, sí, sí Home, i ara més que mai El cinema mexicà Està donant quotes molt importants I està a la indústria també del cinema Amb una dalleu molt alta Una pel·lícula Que no sé si us sona No m'heu dit res Per tant interpreto que no Sueño en otra lengua No El títol em fascina És veritablement A mi m'agrada més el títol aquest Que Roma Sí, Roma Quan vau parlar de pel·lícula Vau dir, bueno Pel·lícules que posen un nom D'una ciutat És que Roma sembla ser Que és un barri Un barri del Districte Federal Que clar, és tan gran Que ja dona per tot Que llegit al revés Diu a mort A mort A veritat, sí senyor Doncs, la pel·lícula val la pena La pel·lícula si la podeu recuperar Des del 2017 I va tenir, bueno Una certa importància En festivals Va guanyar premis en el Tribeca Film Festival I t'explica la història d'un universitari Un filòleg Estudiós de llengües Amb desaparició Que va a la recerca D'uns dos únics supervivents Registrats d'una llengua El cicril Inventada Però que podria ser Representant de tantes llengües Que a mesura que les persones Que la utilitzen Doncs van creixent Van morint Corren el risc de desaparèixer De desaparèixer I desapareixen I aquesta en concret Et fa Aprofiten per fer Tot un cant Tot una reflexió Sobre la connexió Que té Una llengua Amb el paisatge Que l'ha vist néixer I amb els animals Que conviuen Hi ha alguna escena En la qual Els personatges Estan completament Implicats Estan dintre I I fa la impressió El muntatge del so I de la imatge Et fa creure Que la persona Quan parla Doncs està comunicant Amb tot el que té al voltant És una pel·lícula mística Poètica Que de vegades Es pren llicències Potser una mica exagerada Que fa que no te l'acabis de creure Però La veritat és que La relació D'amor Diferent Que no t'esperes Amb dos amics Que no es volen veure Des de fa molt de temps I que resulta Que vas descobrint Que en un moment determinat De la seva joventut Estaven enamorats De la mateixa dona Però també estaven enamorats D'ells mateixos De tots dos Sempre hi ha la història d'amor És que no pot fallar Però està ben tractada No és allò que dius Així que com la part mística Està una miqueta massa forçada La part amorosa La part d'allò Bé I I a part d'això No sé si coneixeu Un home que es diu Juan Carlos Olaya És un director De pel·lícules Rabiosament independents De cinema de guerrilla Des de fa molts anys Molts anys I aquest dissabte Passat no L'anterior El dia 4 En els onzeig Es va posar Una pel·lícula Que feia 37 anys Que aquest home havia fet No es va estrenar En el seu moment Perquè el van desanimar I ell tampoc No tenia molt clar I és completament Sorprenent Tot el que aquest home Va col·locar En aquella pel·lícula Com ho va fer Amb quina tècnica No podem dir una tècnica Super sofisticada Però sí Amb els mitjans Que tenia Com li treu El màxim Del que li podia treure A la història Això és bo I com de vegades Fins i tot Té algun atreviment Com posar Una prostituta Amb un home Que la contracta En una escena Pràcticament pornogràfica Però molt ben trobada Irònica La veritat és que És molt recomanable La pel·lícula es diu El diari rojo I a veure si amb un temps Es pot digitalitzar De vegades Hi ha perles Per ahí perdudes És una cosa Molt interessant No és una pel·lícula Super recomanable Per tots els públics Una mica com les Que parlarem ara Però sí que val Com tu dius Pep Molt la pena De veure com gent Que no està Dentro de la indústria Per res Doncs amb tota la seva paciència Amb la seva capacitat Per anar Convencent a gent Doncs vinga va Ara farem aquesta escena Ara farem aquest altre Amb el període de dos anys Anar muntant Amb 16 mil·límetres Després passar-ho a 35 Estem parlant Ja us dic De fa 37 anys I la veritat és que va valer Molt la pena L'home té ja 70 i escaig Està fent una versió D'una pel·lícula mítica seva Que és l'home Que ha vist un omni Ara està fent la segona Per l'hijo De l'home Ha vist un home Té molt sentit de l'humor I llavors fa coses Que sorprenen Sorprenen per això Per la poca Parafernàlia que té Per poder posar en marxa I la capacitat d'inventiva I de paciència que té Per fer-ho I bueno Coses curioses que jo vaig veient Veig poques pel·lícules així Com vosaltres d'estrena Però em vaig apropant A les coses més No, no Més curiosetes Sí, però Aquests canals paral·lels A vegades Ja et dic Serveixen Per redescobrir coses Haurem d'agafar la llanterna I buscar aquestes perles Que ens porta el Francesc I descobrir-les I encoratjar Que la gent vegi aquest tipus de cinema Doncs deia Ara, sisplau Posa'm You send me Del José Feliciano També Que és el nostre convidat d'avui I anirem Curiosament Enllaça Amb el que tu estaves explicant I amb el que jo intentaré explicar ara You send me Això és yo send me No, no l'encerto avui, no? Ni l'endevino No pot ser No sé No sé Però tot el disc és molt bo, eh? És molt bo En principi sí, eh? Mira com toca la guitarra, eh? Estic comprovant I en principi sí que és yo send me D'acord, d'acord No, és que la versió és Molt agosarada Sí, sí, sí Esplèndid Send me Send me Send me Karaoke sense karaoke A cinema sense condicions Sense textos Joan Sardà cantant Send me Honest you do You do Honest you do Doncs sí, dèieu que ens havíem retrobat avui Però és que ahir ens vam retrobar, de fet, els tres allà A la cripta de la basílica A la cripta de l'espí Hem d'explicar això de la cripta Perquè avui dia el cinema, doncs, és pertot arreu Com no podia ser de cap més manera Però passa que... Hi ha un tipus de cinema que només es pot veure a la cripta Aquí està I aleshores, doncs, nosaltres a vegades deixem estar les grans marquesines i les grans sales I totes aquestes pel·lícules propagandístiques Que tenen més pressupost de publicitat que no pas És a dir, que el pressupost de publicitat és més elevat que no la manufactura de la pel·lícula, que no el rodatge I, en canvi, anem a buscar pel·lícules d'aquelles clàssiques, històriques I que parlen del tema de la transcendència Per això jo he volgut posar You send me Perquè You send me vol dir Tu em portes a algun lloc Tu em fas transcendir I lligava amb el que estava dient el Francesc D'aquestes pel·lícules mexicanes de baix pressupost Amb aquestes pel·lícules clàssiques Que poden ser de baix o de gran pressupost Però que sempre val la pena de veure I sí, hem tingut l'oportunitat d'organitzar un cicle A la Basílica de Santa Maria del Pi a Barcelona Que és una de les basíliques que fa més activitats a Barcelona És un continu, allà no paren Cada dia hi ha una cosa o altra I és per tothom El fet que sigui una basílica catòlica No vol dir que allà hi hagi exclusió de cap mena Al contrari El Pi sempre ha sigut un lloc d'acollida De gent de qualsevol... De diverses cultures De qualsevol religió Vull dir, podríem recordar les tancades d'immigrants que hi ha hagut allà Vull dir que evidentment no eren catòlics pas Però que com a casa de Déu Doncs el responsable els acollia amb els braços oberts En aquest sentit jo recomanaria un concert que s'ha de fer a Santa Maria del Pi a Barcelona El dia 19 a les 19 hores És fàcil de recordar El dia 19 a les 19 És aquest diumenge? És un diumenge Aquest diumenge, mirem? No, és l'altre em sembla, no? No, és aquest És aquest? Bé, és que jo el calendari el tinc una mica... Avui és dia 14, per tant, 5 dies més Sí, sí, és evident Avui és dia 14 I demà és Sant Isidre I avui és Santa Gemma Calgani Ah És a dir que sí, sí Bé, jo tinc el calendari una mica distorsionat Per això de veure pel·lícules contínuament de preestrena Vas pel calendari gregorià Sí, o el calendari sardònic que ve de sardà És a dir que us recomano aquest diumenge a les 7, a les 19 Perquè hi ha un concert de música antiga del Carip I que és una música bastant desconeguda I que no té per què ser-ho Vull dir que és una música amb contingut espiritual també Com les pel·lícules que s'han passat en el Pi I aleshores, continuem parlant de la transcendència Aquest cicle es va organitzar Tenint en compte, tenint com a base Dos llibres Un és un llibre molt famós De Paul Schroeder Recordem que Paul Schroeder és tot una icona del cinema modern És el guionista de Taxi Driver I després ha continuat sent guionista Aquí vam parlar d'ell De les seves pel·lícules Arrel del Reverendo El Reverendo que ha sigut la seva última pel·lícula que s'ha estrenat aquí Que era una pel·lícula que tenia molt a veure amb el cinema de Bresson Oh i tant I això no era perquè sí Perquè el llibre aquest del qual parlem Es titula De l'estil transcendental en el cinema Osu, Bresson i Dreyer O Osu, Dreyer i Bresson I aleshores Aquest llibre es va fer Ja fa molts anys A partir de la tesi doctoral Que feia el Paul Schroeder a la universitat Perquè el ciné des de fa unes dècades S'estudia a la universitat I aleshores ell va triar aquests tres directors El japonès Yasuo Hiru Ozu El danès Cal Theodor Dreyer i el francès Robert Bresson Per veure quines constants espirituals i transcendentals Hi havia en les seves pel·lícules En el cicle del Pi No hi va haver Yasuo Hiru Ozu Per raons que són fàcils d'entendre Tu no pots anar en un lloc de fe catòlica I portar un cineasta que és taoïsta O que... Cintoïsta Jo em sembla que és taoïsta Bé, no ho sé Taoïsta seria xinès Però ell Pel que vaig llegir en el llibre de l'Eschroeder Ozu seguia el camí del zen Que no sé si és exactament del sintoïsme Bé, en tot cas... En tot cas és un cineasta zen Que evidentment Ell no feia pel·lícules declaradament religioses Sinó que eren pel·lícules que parlaven de la quotidianitat I en feia una representació meticulosa dels llocs comuns Avorrits i banals de la vida quotidiana És a dir, que el cine transcendental el que fa és agafar allò quotidià i portar-ho a un altre nivell A un nivell transcendental I aleshores, a través de la posada en escena que feia Ozu Aquestes accions banals de la vida quotidiana Eren com una mena de ritual Que ens portava a una dimensió superior A una dimensió transcendental Sredder no tan sols parlava d'aquests tres cineastes En el seu llibre Sinó que també parlava de Rossellini I de Pasolini Com a gent que... I d'altres directors I a vegades alguns que deies Bueno, aquest també, no sé, Bad Bötticher Vull dir, també... És filar molt prim És difícil d'agafar Bad Bötticher Però és filar molt prim Però Bad Bötticher també tenia la seva manera de fer les coses També era un estil I també era un ritual I aleshores, doncs... Bé, vull dir, aquestes pel·lícules El que tenen en la seva... O sigui, com a denominador comú El que tenen és que en un moment o altre Hi apareix la disparitat I què és la disparitat? És una desunió actual o potencial Entre l'home i l'entorn seu Que culmina en una acció decisiva Vull dir, aquí estaríem a prop del moment decisiu D'Enric Cartier Bresson És un moment decisiu En el qual el personatge d'aquella pel·lícula Fa un canvi Vull dir, hi ha una revelació per ell O sigui, hi ha un abans i un després D'aquesta visió D'aquesta acció I així, aquests directors Que volen tenir un discurs espiritual Un discurs transcendent en les seves pel·lícules Arriben a un estat que Esreder defineix com l'estasi Que és, segons Esreder Una visió qui es sent de la vida Que en comptes de resoldre la disparitat De la qual parlàvem abans La transcendeix És a dir, que arribat el moment En què tu tens aquesta disparitat Que la vida no és el que t'ha de portar Sinó que és una cosa de més a més Doncs tu actues en un altre pla Aleshores Dintre, ara estic pensant Mentre t'escolto Que potser no ens hauríem de deixar fora D'aquest grup de directors Que han estat Pel tractament molt seriós i profund de la religió I Mark Berman Sí, però passa que Mark Berman Jo no el vaig posar en el cicle Perquè per mi Mark Berman és el cineasta del silenci De Déu Vull dir, una mica Seguidor de Nietzsche En aquest cas I aleshores, és clar Vull dir, pel·lícules com El malential de la donzella O Els combragants Imagina't quin títol O El silenci O El silenci O El rita El rita Estàvem parlant del ritual Evidentment que és un cineasta transcendental I és evident que la gran influència de Berman És Dreyer Perquè la gent El set S és ell Que és una confrontació Que parla de la mort Entre dos demiorts De la que estàvem parlant al principi I evidentment Berman És un cineasta transcendental Però en un lloc De referència catòlica Em sembla que no és el lloc No Senzillament Vull dir, en una associació d'amics Bueno, és el que has dit d'osso Sí No era el seu lloc En una associació d'amics De Friedrich Nietzsche Berman De collons Però En una església catòlica Jo què vols que et digui? Perquè per mi m'és igual Per mi la qüestió important és el cinema Vull dir, a mi si venen uns marxistes leninistes Que jo no n'he sigut mai Ni ganes Doncs aleshores També els hi podria fer un cicle de cinema Perquè agafant els grans noms soviètics No vegis la que hi ha Però Vull dir, en aquest cas Era una transcendència cristiana Com a mínim Perquè, bueno Dreyer no és catòlic Sinó que és protestant Però vull dir No sé, jo Per exemple Veient Dies Ira Veia un Berman Avant la letra Perquè els personatges Deies, bueno És que aquest és com Max Bonci Aquesta, la protagonista és com Vivi Anderson Els arquetips s'assemblen S'assemblen molt I evidentment Berman pertany a la cultura escandinava I Dreyer és un mestre absolut No només de la cultura escandinava Sinó del cinema mundial Dreyer en el seu moment Ja estava Tothom el posava a l'alçada de Shapling O d'Eric Bonestrogheim O de qualsevol gran geni del cinema Orson Welles El que tu vulguis I allà s'ha quedat I aleshores també volia dir Cosa curiosa Com veient les pel·lícules en forma de cicle Es veuen ressonàncies Vull dir Com ara vèiem Ordet de Dreyer Com el personatge del boig evangèlic Per Jesús Que és el personatge més important de la pel·lícula Com en la seva encarnació final Ja pressuposava el Crist de Pasolini El Crist de Pasolini, sí A l'Evangeli Segons Mateu Fins i tot físicament Físicament És que era igual Era igual Anava pentinat igual Igual que l'Irazocchi L'Irazocchi Que va ser el protagonista de Pasolini Recordem que Enrique Irazocchi en aquell moment Era un estudiant de dret aquí a Barcelona I que va anar a la casa de Pasolini a Roma Per demanar la seva firma per un manifest antifranquista I que aleshores el Pasolini quan el va veure Jo no sé si li va retrucar la imatge del Jesús aquell de Dreyer Però va dir Ja el tinc Ja el tinc I Enrique Irazocchi Que mai havia fet una pel·lícula Ni havia tingut intenció de fer-ne cap Doncs com a mínim en va fer un altre Que va ser Noches de vino tinto D'un altre director Que també podríem considerar com transcendental Com va ser el José María Núñez Que també va estar en els marges del cinema comercial I que és un home a reivindicar Que va tenir una exposició molt bona en l'art Santa Mònica I que molts cineastes d'avui dia Consideren com un referent I ho fan bé en fet De considerar-lo com un referent Aleshores jo per acabar Voldria parlar de les pel·lícules que s'han vist De Rossellini se'n van passar tres Bé, va s'obrir amb Francesco Giuliar e Didio Francesco Giuliar e Didio I l'has tancat amb l'Argent de Bresson L'Argent de Robert Bresson, sí A veure, són pel·lícules que ja dic Hi ha ressonàncies entre elles Hi ha concomitàncies, no? Vaig començar amb el Francesco Per una qüestió històrica No era la primera pel·lícula de Rossellini I fins i tot la que venia després era anterior Però, o sigui, posàvem el segle XV d'Itàlia allà I aleshores hi anàvem a la postguerra Amb Roma-Cità aperta Feta el mateix any de la lliberació Antifeixista d'Itàlia, no? L'any 45 També després seguíem amb Europa 51 I per això era important de posar-les totes dues juntes Per veure l'evolució d'Itàlia de l'any 45 a l'any 51 Europa 51 Em sembla una de les pel·lícules més cristianes mai fetes Vull dir, una cosa Vull dir que, bueno, Rossellini estava molt a prop de la democràcia cristiana Jo no crec que fos personalment una persona gaire religiosa Perquè la seva vida sentimental és bastant atzerosa Però, vull dir, sí que amb Europa 51 Va fer la pel·lícula cristiana definitiva per mi Aleshores vam continuar amb el Passellini de l'Evangeli Vam continuar amb el Dreyer, amb Diezire Amb Mordet i abans amb La passió de Joana d'Arc Que també vam repetir en la versió del Bresson I també el diari d'un capellà rural Sobre la novel·la de Georges Bernanós I que em sembla una pel·lícula magnífica Que veus perfectament com era la societat dels anys 50 a França I també de Bresson hem vist Oasar Baltasar I per acabar l'Argent Us encomanem aquesta passió pel cinema que està en els marges Sigui pel que sigui Sigui per qüestions econòmiques que són les més usuals O siguin per qüestions artístiques I la setmana que ve tornarem amb algun convidat Que potser serà un músic, que potser serà un arquitecte Que potser serà un comissari no de policia sinó d'exposicions O d'algun any per celebrar O que serà un distribuïdor de cinema d'una zona concreta És igual Es pot dir que el cinema sense condicions està a la recerca d'un convidat En tot cas el que ens agradaria és recuperar gent de l'equip I va a la dedicatòria I tots els ànims per ells Evidentment, per tots els que estan en patiment ara I per tots els que ens escolteu Doncs salut i república Bona nit Moltes gràcies Gràcies No flor de ning Sintonitza el ràdio d'Espert, la ràdio de Sant Just, d'hora treball per tu. M de Música