Cinema sense condicions del 14/5/2019 — Cinema transcendental al Pi, obituari Doris Day, José Feliciano i crítiques de Blaze, Necesitamos tu voto, L'última follia i Antes de la quema

Panorama general del programa

• Programa amb equip reduït i to proper: es confirma l’absència de col·laboradors per baixa mèdica.

• Avanç de continguts: a la segona meitat, dossier sobre cinema transcendental i el cicle a la cripta de Santa Maria del Pi.

Llibres, festivals i una tesi sobre la mort al cinema

Muertes creativas en el cine (Joan Marimón)

• Eix temàtic: la mort com a motor dramàtic i recurs estructural al cinema.
• Anècdota de Buñuel:

"Que bien se muere Fernando"

— l’elogi a Fernando Rey a Sonatas, que va portar-lo a Viridiana.

• Idea clau: la mort pot obrir, tensionar o clausurar relats; el tractament no cal que sigui grandiloqüent, sinó sincer i mesurat.

Agenda i recomanacions

• Presentacions del llibre de Marimón (Ràdio Sant Vicenç, Saló del Cinema i les Sèries).
• Inici del DocsBarcelona: destacat el documental Aquarela (recomanada amb 5 estrelles).

Crítiques de pel·lícules recents

Los hermanos Sisters (The Sisters Brothers)

• Recomanació fervent abans que surti de cartellera.
• Valoració: western modern d’alt nivell, poc freqüent els darrers anys.

Necesitamos tu voto (Les pulaines)

• Premissa prometedora sobre maquinària electoral i equips de campanya.
• Crítica: superficial, no entra en la cuina del poder ni en la corrupció; se’n salva Alexandra Lamy.

L’última follia de Clarisse Darling

• Tema: Alzheimer; to lleuger.
• Fortaleses: Catherine Deneuve i Chiara Mastroianni; també Alice Taglioni com a Deneuve jove; bona direcció d’art (objectes, autòmats, rellotges) com a ancoratges de memòria.
• Debilitats: guió poc treballat i direcció irregular.

Música i obituari

José Feliciano, convidat musical simbòlic

• Versions potents (Time After Time, You Send Me), guitarra exquisida, personalitat vocal.
• Crítica a la indústria: etiquetar-lo com a "flamenco balladier" és imprecís i irrespectuós amb la seva identitat artística.

Adéu a Doris Day (97 anys)

• Trajectòria: de cantant a icona de la comèdia clàssica; propaganda amable de l’American Way of Life.
• No arriba a Hawks/Lubitsch, però va marcar època (Confidencias a medianoche, Pijama para dos) amb Rock Hudson i comèdies de pudor recatat i colorista.

Biopic musical

Blaze (Ethan Hawke)

• Retrat de Blaze Foley: to melancòlic, balades country, atmosfera Texas 70s–80s.
• Crítica: metratge excessiu i repeticions que l’alenteixen; malgrat tot, 5–6 moments enginyosos i bon fresc d’època. Comparativa amb Townes Van Zandt; tòpics del biopic (estrella d’un sol èxit, amors difícils, caiguda).

Comèdia andalusa

Antes de la quema (Fernando Colomo)

• Producció localista a Cádiz amb voluntat d’evasió.
• Crítica: guió deficient, muntatge i posada en escena irregulars, gags que no funcionen a sala.
• Millor peça: cançó d’Antonio Carmona; destaquen Manuela Velasco i Maggie Civantos; Manny Manquiña desaprofitat.

Descobertes i perles fora del circuit

Sueño en otra lengua (Ernesto Contreras)

• Premiat a Tribeca; sobre una llengua indígena en extinció (zikril) i el vincle entre llengua, paisatge i comunitat.
• Toca el misticisme i una història d’amor inesperada amb sensibilitat.
• Context: vista a la Mostra de Cinema Mexicà als Maldà (curadoria d’Américo Voltio).

El diari rojo (Juan Carlos Olaya)

• Rescat d’una peça de cinema de guerrilla (37 anys) amb solucions creatives, ironia i atreviment formal.
• Crida a cercar perles amagades en circuits alternatius.

Dossier: Cinema transcendental a la cripta del Pi

Marc i criteris

• Cicle a la Basílica de Santa Maria del Pi: espai d’acollida, obert i actiu culturalment.
• Inspirat en el clàssic de Paul Schrader, De l’estil transcendental en el cinema (Ozu, Dreyer, Bresson).

Conceptes clau

• Disparitat: desunió entre l’ésser humà i el seu entorn que desemboca en acció decisiva.
• Èstasi: la imatge/posada en escena que no resol la disparitat sinó que la transcendeix, elevant l’experiència.

"You send me… tu em fas transcendir"

Autors i ressonàncies

• Dreyer i Bergman: filiació estètica i espiritual (Dies Irae com a preludi del silenci de Déu bergmanià).
• Ordet anticipa el Crist de Pasolini (semblança fins i tot física amb l’intèrpret d’El evangeli según Mateo).
• Decisions de programació en context cristià: es privilegia Dreyer/Bresson/Rossellini; s’explica l’encaix delicat d’Ozu (oriental/zen) i Bergman (silenci de Déu) segons el lloc.

Pel·lícules projectades

• Rossellini: Francesco, giullare di Dio; Roma, città aperta; Europa ’51 (una de les pel·lícules més cristianes filmades).
• Pasolini: L’evangeli segons Mateu.
• Dreyer: Dies Irae; La passió de Joana d’Arc.
• Bresson: El diari d’un capellà rural; Au hasard Balthazar; L’Argent.

Missatge final

• Revaloritzar el cinema dels marges (per economia o per risc artístic) i mantenir viva la curiositat.

Conclusions express

• Moments àlgids: dossier Schrader/Dreyer/Bresson/Rossellini, homenatge a Doris Day, i descobertes com Sueño en otra lengua.
• Crítiques amb caràcter: recomanació forta de Los hermanos Sisters; prevencions amb Necesitamos tu voto, L’última follia i Antes de la quema; matisos a Blaze.