Cinema sense condicions del 6/6/2017 — Clash, Pàtria, Miss Sloane i l’utopia hippie d’Oferiu flors als rebels: cinema de proximitat, lobbies i emergència climàtica

Panorama de l’episodi

Un programa amb dues meitats ben definides:

• Primera part: crítiques i recomanacions de cinema recent, amb debat sobre com valorar i recomanar obres de micropressupost del nostre entorn.
• Segona part: entrevista a Jesús Ángel Prieto sobre el seu documental Oferiu flors als rebels i una reflexió més àmplia sobre contracultura, autosuficiència, canvi climàtic i un model de cinema català sostenible.

"Cinema sense condicions" — l’esperit que sobrevola l’episodi: fer i defensar cinema amb recursos escassos però amb idees clares.

Pel·lícules comentades

Clash (Mohamed Diab)

• Proposta quasi documental situada dins d’un furgó policial en el caos post-revolució egípcia.
• Punts forts: posada en escena tensa, càmera valenta en primers plans i interpretacions sòlides que “enganxen el no enganxable”.
• Punts febles: es retreu manca d’arc narratiu per facilitar la identificació amb l’espectador.
• Debat: com a docu-ficció, alguns defensen que la força és el retrat del fet, no tant una trama clàssica.
• Conclusió: Diab, un director amb futur.

Pàtria (Jean-François Charansonnet)

• Ambició: fer un “Braveheart català” amb 200.000 € i micromecenatge.
• Reaccions dividides: es valora la voluntat i el risc d’una producció ínfima, però es critica la feblesa del guió i l’eficàcia narrativa.
• Debat de fons: recomanar o no recomanar obres locals irregulars?
• -
• A favor: cal defensar el cinema de proximitat perquè pugui existir i créixer.
• -
• En contra: no rebaixar el llistó de la qualitat per respecte a l’espectador.
• Tema estructural: al país manca desenvolupament de guions i vies d’aixecar projectes.
• Apunts històrics: la dificultat d’un “1714 èpic” i l’alternativa del minimalisme com a via estilística i productiva local.

"Per fer una bona pel·lícula es necessiten tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió."

Miss Sloane (John Madden)

• Thriller polític sobre lobbies i la Segona Esmena (control d’armes).
• Personatge central: una estratega brillant i despietada (Jessica Chastain, portentosa), amoral però magnètica, que lluita per una bona causa.
• Destaquen els reptes verbals, monòlegs, ritme i un final obert.
• Reconeixement: Globus d’Or per a Chastain; sorpresa per l’absència als Oscars.
• Recomanació: molt recomanable com a retrat del poder i la manipulació.

Merci Patron! (François Ruffin)

• Documental activista amb humor contra les pràctiques d’un gran holding de luxe (LVMH; Bernard Arnault).
• Estratègia: infiltracions, boicot simbòlic i denúncia de deslocalitzacions i tancaments d’empreses.
• Efecte: cinema de protesta amè i participatiu, que convida al debat col·lectiu.

Su mejor historia – Their Finest (Lone Scherfig)

• Londres, 1940: cinema, propaganda i resistència durant els bombardeigs.
• Capes temàtiques:
• -
• Invisibilització de la guionista dona (crèdits i sous).
• -
• “Basada en fets reals”: la veritat es modela per conveniències narratives i polítiques.
• To: delicadesa formal i interpretacions excel·lents (Gemma Arterton).
• Avui: una mirada vigent sobre veritat, relat i poder en la indústria cultural.

Entrevista a Jesús Ángel Prieto

Trajectòria i arrels

• Arribada a Sant Just Desvern (1968), integració al cineclub Recerca i experiències de projeccions clandestines.
• Professor i exdirector de l’Escola Massana, realitzador audiovisual i investigador.
• Línia de treball: minimalisme, proximitat, respecte pels protagonistes i per les condicions reals de producció.

Oferiu flors als rebels (2012)

• Gènesi: descobriment del poble d’“Ocera” i d’un teixit contracultural dels 70-80 (hippies, anarquisme, post-Vietnam, psicodèlia).
• Rodatge: 2 anys de caps de setmana, 22-23 h de material; muntatge final de 80'.
• Personatges clau: Eulàlia (formatge Serrat Gros), Jaume, Susset, Nico, Mercè i Jim Stilbeigo (expilot de Vietnam).
• Metodologia: documental sense veu en off, confiança i intimitat, i límits ètics (respectar allò que els protagonistes no volen fer públic).
• Títol i ecos: ressonàncies anarquistes i la idea d’“oferir flors als rebels” que van intentar viure una alternativa.

Què en queda de la utopia hippie?

• Més enllà del tòpic, hi havia treball dur i autosuficiència real: “Aquests pencaven”.
• Lliçons vigents: anticonsumisme, autonomia, economia del quilòmetre zero i comunitats artesanes.
• Tensions actuals: moviment antisistema sovint massa urbà; la vida al camp exigeix canvi de xip i constància.

"Ni hippie ni res. Anticonsum." "Jo volia controlar la meva pròpia vida."

Emergència climàtica i cinema

Els tres últims refugis (2013)

• Curt distòpic i metàfora: l’última dona artesana al món sobreviu per autosuficiència.
• Missatge: o tornem a quilòmetre zero i reduïm la dependència, o la situació s’escapa de les mans.
• Pedagogia a l’aula (ecosociologia): de la crítica a la proposta (economia del bé comú, cooperativisme, residu zero).

Cap a un cinema català sostenible

• Via local: minimalisme estilístic i productiu, històries potents amb pocs recursos.
• Coll d’ampolla: distribució i desenvolupament de guions.
• Pràctiques “green”: sensibilitat per la petjada ecològica de les produccions.
• Necessitat: ecosistema de suport i valentia institucional per temes com el clima.

Idees clau

• El debat no és només “agrada/no agrada”: cal valorar context, recursos i risc en obres de micropressupost.
• Sense guions sòlids, el sistema no tracciona: cal invertir en desenvolupament.
• La contracultura dels 70 inspira respostes actuals: autosuficiència, cooperació i decreixement.
• El cinema pot ser eina d’activisme, memòria i transformació, també des de l’escala local.

Cites destacades

"Per fer una bona pel·lícula es necessiten tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió."

"Com podem apoyar perquè el cine d’aquí es faci, es tiri endavant?"

"O tornem a quilòmetre zero i a ser autosostenibles… o això s’escapa de les mans."

"Aquests pencaven… si no, a l’hivern no menjaves."