Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 23/4/2013 — Coixet, Promised Land, Richard Brooks i amors
Recepció freda: bellesa visual però diàleg teatral i feixuc; barreja de crisi econòmica i drama íntim poc orgànica.
Multinacional vs poble en crisi; bona Frances McDormand; correcta però poc original; interessant el punt de vista des dels empleats.
Comparacions amb Erin Brockovich; discussió sobre la ingenuïtat del protagonista i rols de poder; digressió a ‘Sabrina’ i rols de gènere clàssics.
Es comenta un gir sorpresa que accentua la visió crítica de la corporació (sense espòilers).
Exemple d’explotació empresarial i resistència comunitària; aplaudida per profunditat i valors humans.
Josh Fox i l’impacte del fracking; context legal i ecològic; peça complementària per a ‘Promised Land’.
Drama sobre doble personalitat i dependència d’una titella; moments inquietants; proposta arriscada i potent.
Neo-nazisme i boxa com a camí de redempció; valors esportius vs odi; destacat paper dels germans Bardem.
Posada en escena teatral i esplendor visual; retrets per buidar el context social de Tolstoi; Jude Law sobresurt; Vronski poc convincent.
Proposta com a pel·lícula del mes; obra intensa i autèntica amb final molt potent.
De guionista a director; ‘The Last Time I Saw Paris’ vista com a títol envellit; orientació cap a adaptacions literàries.
Drama escolar pioner en conflicte racial; èxit de públic; llançament de Sidney Poitier.
Adaptació poderosa de Tennessee Williams; clímax emocional; Taylor, Newman i Burl Ives impressionants.
Crítica a l’oportunisme religiós amb humanitat; Burt Lancaster pletòric; obra mestra contundent.
Giro cap al desencís postclàssic; ‘Bite the Bullet’ (Gene Hackman) destacada dins l’etapa tardana.
Radiografia freda i pertorbadora del crim; influència posterior en thrillers d’investigació.
Panoràmica: Doctor Zhivago, Romeo i Julieta/West Side Story, Much Ado About Nothing, The Bridges of Madison County, Some Came Running, Calle Mayor/Marty, The Sheltering Sky, Le Notti Bianche, Elsa y Fred, Paris, Texas.
Recomanació final sobre amor i classes socials; acomiadament del programa.
Crítiques i estrenes
Ayer no termina nunca (Isabel Coixet)
- Valoració crítica: estètica potent però diàleg excessiu i teatralitzat.
- Intent de barrejar crisi econòmica (2017) amb drama íntim que resulta forçat.
- Comparada amb “Mi vida sin mí”, la nova proposta decepciona per monotonia i artifici.
Promised Land (Gus Van Sant) i el debat energètic
- Drama sobre una multinacional del gas que vol explotar un poble en crisi; destacada Frances McDormand.
- Correcta però poc original; interessant el punt de vista des del costat dels empleats.
- Digressió sobre ètica corporativa (ecos d’“Erin Brockovich”), el paper d’arquetips i la versemblança del canvi moral del protagonista.
- Complement: documental “Gasland” (Josh Fox) i el tema del fracking; paral·lel amb “Un lugar en el mundo” (A. Aristarain) sobre abusos extractius.
"És una pel·lícula correcta i prou" (sobre Promised Land)
El Castor (Jodie Foster)
- Drama incòmode i suggerent sobre doble personalitat (Mel Gibson) i dependència d’una titella com a veu alternativa.
- Moments inquietants; no del tot rodona però valenta en el tractament del trastorn.
Alacrán enamorado (Santiago Zannou)
- Neo-nazisme, boxa i redempció: el protagonista aprèn valors al gimnàs en contraposició a l’odi.
- Javier i Carlos Bardem: pes específic; es destaca el valor formatiu de l’esport i la lluita contra el racisme.
Anna Karenina (Joe Wright)
- Posada en escena creativa (teatre dins del cinema), vestuari impecable.
- Crítica: la pel·lícula prioritza la forma sobre el vast món social de Tolstoi; Jude Law excel·lent, Vronski massa banal.
- Comparacions amb Garbo/Vivien Leigh; Knightley més eficaç a “Orgull i prejudici”.
Bonus: La caça (Thomas Vinterberg)
- Proposta com a pel·lícula del mes: autenticitat i dissecció de la naturalesa humana; final impactant.
Monogràfic: Richard Brooks
- Inicis com a guionista (Houston, Siodmak) i pas a la direcció.
- Semilla de maldad (1955): drama escolar pioner en conflicte racial; llançament de Sidney Poitier.
- La gata sobre el tejado de zinc: clímax emocional sostingut; Elizabeth Taylor, Paul Newman, Burl Ives en estat de gràcia.
- Elmer Gantry (El fuego y la palabra): crítica incisiu a l’ús mercantil de la religió amb tendresa pels personatges; Burt Lancaster pletòric.
- A sangre fría: radiografia freda i pertorbadora del crim; precursor d’un to que després reprendrà “Zodiac”.
- Etapa 70s: Bite the Bullet (Gene Hackman) i el desencant postclàssic.
"Una radiografia tremenda del que és la perversió" (sobre A sangre fría)
Especial: Històries d’amor al cinema
- Doctor Zhivago: amor i destí en temps convulsos.
- Romeo i Julieta / West Side Story: amors inevitables; música i posta en escena rodones.
- Much Ado About Nothing (Branagh): comèdia d’embolics amb gràcia i lleugeresa.
- The Bridges of Madison County: passió breu que qüestiona el matrimoni com a única via d’amor.
- Some Came Running (Minnelli): xoc entre classe social i desig (Shirley MacLaine, Sinatra).
- Calle Mayor / Marty: solitud i necessitat d’estimar; crueltat social vs. tendresa quotidiana.
- The Sheltering Sky (Bertolucci): fascinació cultural, dependència i pèrdua del jo.
- Le Notti Bianche (Visconti): triangle entre idealització i cura propera.
- Elsa y Fred: amor tardà, emotiu i ple de vida.
- Paris, Texas (Wenders): delicadesa extrema, paisatge com a emoció.
En tancament
- Intervenció d’un estudiant amb recomanació final: “Destino de Caballero” (xoc d’amor i classe social).
- Acomiadament i previsió de continuar el debat en pròximes emissions.