Cinema sense condicions del 9/10/2018 — Cold War, Lady Gaga a “Ha nascut una estrella” i el “quart poder” al cinema: de Mark Felt a Humphrey Bogart

Introducció i to del programa

Obertura de “Cinema sense condicions” amb to distès i homenatge musical a Montserrat Caballé.

“Una de les millors enregistraments de Montserrat Caballé, en homenatge.”

Estructura del programa en dues parts: ressenyes breus i especial temàtic sobre el quart poder amb el convidat Joan Sant.

Adaptació de l’obra de Txékhov amb un arrencada en l’últim acte i la resta en flashback.
Enfoc en els “estats d’ànim” txekhovians: amors no correspostos, desig frustrat i melancolia.
Fotografia i posada en escena delicades; el film mira el teatre des del llenguatge del cinema.
Interpretacions destacades, amb èmfasi en Annette Bening.

Thriller de venjança amb empremta slasher i gore “sitgerià”.
Iconografia de renaixement (l’“au fènix”) i escena lisèrgica de cauterització que divideix.
Debat sobre l’autoria visual, el ritme de muntatge i la reiteració de tòpics del gènere.
Comparacions amb estètiques tipus Tarantino i amb el còmic (Sin City, 300).
Digressió: A Ghost Story (2017) com a exemple de cinema conceptual que “o hi entres o no”.

Nova versió d’un clàssic refet múltiples vegades: ascens d’una cantant i declivi d’una estrella.
Lady Gaga sorprèn per naturalisme interpretatiu (sense el seu estilisme habitual).
Comentari industrial: presència determinant del productor John Peters i ecos de la versió Streisand.
Cooper és percebut com a “director nominal” en una pel·lícula de marcada mà de productor; cançons percebudes com homogènies.

Drama d’amor truncat en B/N a la Polònia de postguerra i la Guerra Freda.
Debat central: estètica exquisida vs rigor històric i duresa del context (repressió estalinista, instrumentalització del folklore, control del comissari polític).
Punts a favor: direcció elegant, plans memorables, interpretació de Joanna Kulig i la força del relat d’exili i identitat.
Crítiques: transicions repetitives a negre, dubtes de versemblança musical/gestual en el protagonista masculí.
Consell d’audiència: veure-la informats sobre la història de Polònia per captar-ne totes les capes.

Pregunta clau: “El quart poder existeix avui?”
Context: del periodisme d’investigació i la protecció de les fonts a l’actual ecosistema de sobreexposició, tertulians i xarxes.

Biografia del segon de l’FBI sota J. Edgar Hoover, revelat com a “Garganta Profunda” del cas Watergate.
Liam Neeson encarna Felt; direcció de Peter Landesman. Defensa de la independència de l’FBI i filtracions a la premsa davant la ingerència política.
Diferència ètica amb l’“informant-espectacle” actual: anonimat de la font, centralitat del diari i del mètode.
Matís moral: “la fi justifica els mitjans” aplicat a infiltracions il·legals que el porten a presó (posterior indult).

“No era important qui informava, sinó el diari i el periodista.”

Clàssic de Richard Brooks amb Humphrey Bogart com a editor que planta cara al sensacionalisme i a la màfia de Nova York.
Retrat del periodisme com a servei públic: fonts verificades, tirada especial per exposar un mafiós, tensió entre negoci i ètica.
Guió àgil, diàlegs punyents i mosaic d’escenes que mostren la maquinària d’un diari.
Final obert però esperançador sobre la supervivència de la línia editorial.

Contrapunt EUA/Espanya: cultura de fer cinema sobre casos polítics (Watergate) vs silenci o manca de tancament narratiu en casos locals (Banca Catalana, GAL, etc.).
Transformació del rol de les fonts en l’ecosistema mediàtic contemporani: de l’anonimat responsable a l’exhibició i la mercantilització.

Agraïment al convidat i avanç del proper programa: entrevista a Ferran Ranyer sobre la seva carrera a teatre, cinema i televisió.