Cinema sense condicions del 19/6/2018 — Conspiracions i cinema: Terra convexa, comèdies d’estiu i Hereditary; “Whitney” i l’art d’adaptar històries amb Glòria Montero

Panorama de l’episodi

Últim programa de la temporada 2017-2018 de “Cinema sense condicions”. Episodi coral amb recomanacions per a l’estiu i una conversa en profunditat amb la convidada Glòria Montero (escriptora, dramaturga i documentalista).

Punts clau

• Presentació de la convidada: trajecte vital i creatiu transnacional (Austràlia, Canadà, Barcelona) i treball en cinema, teatre i literatura.

• Bloc de recomanacions: documentals i cinema d’estrena per a l’estiu, amb especial atenció a les comèdies franceses i al terror d’autor.

• Entrevista-assaig amb Glòria Montero sobre el poder dels relats, la narratologia (Levi-Strauss, Jerome Bruner), les diferències de mitjà (literatura vs. cinema), i les tensions en les adaptacions.

"Contant-nos contes, ens ensenyem com viure" — referència a Jerome Bruner

Documental i conspiracions: “Terra Convexa”

• Es comenta un documental sud-americà que “refuta” tant la Terra plana com la Terra esfèrica per proposar una Terra “convexa”.

• És un exemple de pseudociència amb retòrica d’autoritat (banda sonora èpica, “experts” en sèrie, proves amb làsers alllarg de llacs, etc.).

• Diàleg crític sobre la fascinació per les conspiracions i la seva dimensió sociològica, amb ecos del documental “Room 237” sobre Kubrick.

• Idea central: la narrativa conspirativa construeix un marc que sempre té resposta per a tot, generant la sensació que “ens enganyen”.

Comèdies franceses d’estiu

• Vacances amb mamà (2018, Eloïse Lang): comèdia lleugera i eficaç, amb gags ben enllaçats i to ideal per a cinema d’estiu; Miu Miu encapçala el repartiment.

• Marie Francine (Los 50 son los nuevos 30): retrat humorístic i amb punt crític sobre la reentrada a casa dels pares i l’“adulteri” com a motor de conflicte narratiu.

Terror familiar: “Hereditary” (Ari Aster)

• Òpera prima amb posada en escena precisa i interpretacions potents (Toni Collette, Gabriel Byrne).

• Terror atmosfèric amb pocs cops d’efecte; tram final una mica precipitat, però conjuntament sòlida i renovadora del gènere.

Biopic documental: “Whitney” (Kevin Macdonald)

• Documental brillant i rigorós sobre Whitney Houston: context familiar, religiós i racial; la tensió entre ser una gran cantant i una gran estrella.

• Eix temàtic: artista negra que busca èxit massiu en el mercat “blanc”, amb paral·lels a Michael Jackson.

• Ritme que alterna muntatge vertiginós i testimonis íntims; presència breu de Sissy Houston, suggerint distància amb els anys d’excés i caiguda.

Breu apunt

• Nova pel·lícula de David Trueba: comentari crític i recomanació de passar pàgina en aquesta ocasió.

Entrevista amb Glòria Montero: el poder d’explicar

1) El relat com a estructura de vida

• De Levi-Strauss a Jerome Bruner: els relats són estructures d’aprenentatge i memòria, una “fulla de ruta” per donar sentit a l’experiència.

• El conflicte com a motor dramàtic (ex.: adulteri) i ecos del moviment #MeToo.

2) Mitjans i llenguatges

• El mitjà imposa formes i límits: el cinema tradueix pàgines en mirades; la literatura explora interioritats amb una altra profunditat.

• Cites útils per entendre el muntatge i la temporalitat:

"Cada història ha de tenir un principi, un mig i un final, però no necessàriament en aquest ordre" — Godard

3) “Lucky” (John Carroll Lynch)

• Elogi al film com a poema cinematogràfic sobre la vellesa i la quotidianitat; Harry Dean Stanton, immens. Cameo memorable de David Lynch.

4) Adaptacions i friccions

• Casos d’estudi: A Clockwork Orange (Burgess vs. Kubrick), The Shining (Stephen King vs. Kubrick).

• Bones pràctiques: La insoportable levedad del ser (Kundera + Carrière) i Lady Macbeth (selecció d’un tram de l’obra literària).

• Problema recurrent: grans novel·les vs. cinema (expectatives del lector, càsting icònic — ex.: Gone with the Wind).

5) Escriptura i traducció

• Activadors: idees que no es poden oblidar (fins i tot una frase escoltada al carrer pot desencadenar una novel·la).

• Traducció pròpia d’obra teatral i reptes del bilingüisme: precisió del castellà vs. polisèmia/elasticitat de l’anglès.

• Breakfast at Tiffany’s: Capote vs. Paramount (Marilyn vs. Audrey) i canvis de final que transformen el sentit.

6) Frida K i trajecte personal

• Naixement de l’obra “Frida K” per a la seva filla, l’actriu Allegra Fulton, i èxits internacionals.

• Allegra Fulton apareix també a The Shape of Water (petit paper); reflexió sobre la Frida-manía i l’abast mític del personatge.

Tancament

• Comiat de temporada amb desitjos d’estiu i nota final de context polític a Catalunya.