Cinema sense condicions del 7/11/2017 — Crítiques de 'En cuerpo y alma', 'La Chana', 'Aquarius' i més + Postedificació: vicis ocults, Codi Tècnic i bombolla immobiliària

Introducció

El programa arrenca amb la sintonia sorpresa setmanal, que aquesta vegada és del clàssic western de Sam Peckinpah, The Wild Bunch (Grupo Salvaje), i la presentació de l’equip i del convidat.

Convidat: Albert Jalaber, expert en seguretat, patologia de la construcció, rehabilitació i obra nova; antic aparellador municipal de Vallirana (19 anys) i Cervelló (13 anys).

Primera part — Cinema: crítiques i recomanacions

The Bookshop (Isabel Coixet)

Valoració crítica: frustrant; missatge lleugerament progressista vehiculat amb un llenguatge cinematogràfic conservador.

Possible interès del públic per motius extracinematogràfics (posicionament polític de la directora), però com a pel·lícula “no treu cap a res”.

Spoor (Agnieszka Holland)

Thriller ecològic de bosc i caçadors. Càmera molt en moviment; whodunit amb una sèrie d’assassinats.

Conclusió: es descobreix el culpable al final però “tampoc té gaire res més”.

Jericó, el infinito vuelo de los días (Catalina Mesa)

Documental colombià sobre dones d’un poble anomenat Jericó: sincer, proper, amb esperança i alegria malgrat les penalitats.

Temes clau: influència de l’Església catòlica a Llatinoamèrica; racisme de base social; música popular colombiana com a valor afegit (banda sonora que acompanya testimonis; redescobriment de repertori poc conegut).

La Chana (Lucija Stojevic)

Documental “de visió obligada” sobre Antònia Santiago Amador, La Chana, bailaora de flamenc.

Punts forts: veritat i art en estat pur; domini rítmic extraordinari que dialoga amb un bateria en patrons clàssics; retrat humà amb material d’arxiu i moments íntims.

En cuerpo y alma (Ildikó Enyedi)

Retorn de la directora hongaresa després de 18 anys. Història d’amor estranya i delicada entre dues persones introvertides en un escorxador.

Contrapunt estètic: delicadesa vs. brutalitat (imatges explícites del sacrifici animal) amb càrrega ètica implícita.

Premis: Ós d’Or a Berlín. Comparacions amb Kieślowski (silencis, diàlegs curts). Única pega: personatge de la psicòloga desencaixat.

Algo muy gordo (Carlo Padial, amb Berto Romero)

S’autodefineix com a meta-reflexió sobre la comèdia i la indústria; els tertulians la consideren avorrida i prescindible.

"li falta poc per ser 8½ o La nit americana… però el tros que li falta és la distància entre una porqueria i una obra d’art"

Aquarius (Kleber Mendonça Filho)

Retrat de mobbing immobiliari a Recife: última resident (Sônia Braga, magnífica) resisteix l’assetjament d’inversors (soroll, brutícia, termites, porno a l’apartament de dalt…).

Virtuts: personatge central potent; connexions amb realitats del sector immobiliari.

Ombres: subtrames acumulades (vida sentimental, malaltia) i un element de classe (protagonista posseeix diversos pisos) que trenca l’empatia segons algun comentarista.

Revisió ràpida d’Isabel Coixet (filmografia)

Diversitat d’opinions: bones sensacions amb Mi vida sin mi, La vida secreta de las palabras, Mapa de los sonidos de Tokio; rebuig a Elegy (adaptació considerada “desastrosa” de Philip Roth).

Domo i cinema de guerrilla

Peculiar film rodat com si fos íntegrament amb càmeres de seguretat al Museu de Badalona; idea formal interessant malgrat resultats irregulars.

Reivindicació del cinema de baix pressupost i suggeriment d’usar CCTV per a relats com el cas Gürtel. Es bromeja amb fer un crowdfunding.

Segona part — Postedificació: la “postveritat” en l’edificació (Albert Jalaber)

Problemes habituals i vicis ocults

Memòries de qualitats vs realitat: portes d’“envero” amb interior de cartró; dobles vidres mínims; condensacions per ponts tèrmics en fusteries d’alumini; rajoles “buides” que es trenquen.

Conceptes clau: vicis ocults, patologies d’aïllament i humitats, defectes d’execució invisibles a simple vista.

Responsabilitats i control d’obra

El notari es blinda amb el “cuerpo cierto”; l’Ajuntament concedeix llicències però no verifica execució ni adequació real a projecte.

Control tècnic escàs: els tècnics no poden ser a peu d’obra tot el temps; documentació de materials caducada o invàlida és freqüent.

Evolució legal: d’imputar bàsicament arquitecte i aparellador a incloure “tots els intervinents” (cal provar-ne la responsabilitat). De facto, sovint “palma” l’aparellador per l’assegurança de responsabilitat.

Guia pràctica per comprar un habitatge

Abans de signar:

- Registre de la Propietat: càrregues, hipoteques, censos. - Ajuntament: afectacions urbanístiques (ampliacions de carrer, costes, carreteres i les seves servituds). - Inspecció tècnica independent: humitats, fissures, assentaments (normals fins a cert punt), instal·lacions (aigua, calefacció, electricitat).

Materials i energia:

- Vigilància de l’aïllament tèrmic real (no només el mínim legal). - Cautela amb plaques solars tèrmiques: sistemes complexos, vida útil ~20 anys, amortització dubtosa; millor invertir en bon aïllament.

Limitacions i “vicis ocults”

Verificar aïllaments pot requerir fer cales: el venedor no ho acostuma a permetre; els vicis afloren després.

Símptomes d’una nova bombolla immobiliària

Augment de visats d’obra nova (col·legis professionals i registres). La banca prefereix finançar obra nova (més marge) que parc existent.

Retallada d’obra pública (pressupostos) vs estímul de nova edificació.

Preus: obra nova a nivells de pic anterior; locals prime a Passeig de Gràcia/Portal de l’Àngel a 13–14k €/m²; alta rotació de botigues; fenomen similar al carrer de Sants.

Diagnòstic de sistema: abaratir costos per maximitzar beneficis sense prou escrúpols, amb impacte directe en famílies i comerç.

Durabilitat i desigualtats de qualitat

Vida econòmica legal d’un habitatge: 50 anys.

"legalment, a 50 anys, el valor és zero"

Contrapunt: edificis de l’Eixample continuen dempeus amb fonaments minsos. La qualitat va per barris (promocions de zona alta vs barris populars).

Normativa: del franquisme al Codi Tècnic (CTE)

De les “Normes de bona execució” a les NBE i finalment al CTE.

La transposició espanyola del codi europeu s’ha fet “a la baixa”: exigències d’aïllament i càrregues menors que els estàndards europeus.

Patologies exemplars: aluminosi i granulite

Ciment alumini: a Europa, ús en bases sense humitat; a Espanya es va malutilitzar en estructures exposades a humitat → corrosió d’armadures i pèrdua de secció (corrents galvàniques) → fallades.

Granulite (acabat de façana de granulats de marbre): prometia adherència i impermeabilitat; amb els anys, es desprèn.

Tancament

Tema pendent proposat: construcció i diner negre (per una segona part).

Avanç: la setmana vinent, especial dedicada a Kathryn Bigelow.