Cinema sense condicions del 13/11/2012 — Crítiques, micromecenatge i teatre vs cinema

Panorama de l’episodi

Magazine de cinema amb tres blocs principals: crítiques i estrenes, explicació i casos de crowdfunding (micromecenatge) i un debat aprofundit sobre el pas del teatre al cinema.

Destaquem

• “En la casa” (François Ozon): elogi del guió, jocs meta-narratius i referències a Pasolini i Hitchcock.
• Ken Loach — “La part dels àngels”: comèdia social més lleugera, amb preestrena i cata de whisky.
• Documental del mes: “Viva les Antípodas!” i l’èxit previ de “Pura vida”.
• Micromecenatge: definició, història (Marillion, Extremoduro) i casos al cinema; presentació d’un projecte a Verkami sobre excursions.
• Teatre vs cinema: diferències d’interpretació, temps/espai i adaptacions mítiques (Shakespeare, Tennessee Williams, Agatha Christie).

Primera part: Crítiques i estrenes

“En la casa” (François Ozon)

• Valoració dividida però amb consens en un punt clau: guió excel·lent i diàlegs molt ben lligats.
• To fred i cerebral; emoció continguda però amb moments finals que ressonen.
• Temes: relació autor–públic; escriptor com a observador invisible; la creació com a transformació de la realitat.
• Referències:

- Pasolini i “Teorema” (l’intrús que trastoca una família burgesa). - Hitchcock (“La ventana indiscreta”) al pla final: > "en cada finestra, en cada balcó hi ha una història diferent".

• Repartiment: menció de Kristin Scott Thomas i Emmanuelle Seigner.
• Debat VO/doblatge: orgull del bon doblatge local, però reconeixement que la veu original és un “ingredient” essencial de l’actor.

“La part dels àngels” (Ken Loach)

• Comèdia amable i eficaç sobre joves marginals i segones oportunitats; més lleugera, a l’estil de “Looking for Eric”.
• Manté humor i mirada a sers anònims; alleuja el to social en temps de crisi.
• Part del film en una destil·leria de whisky. Preestrena al Renoir amb cata de whisky inclosa.

Documental del mes a l’Ateneu

• “Pura vida”: èxit d’assistència (80 persones).
• “Viva les Antípodas!” (Víctor Kossakovsky): imatges d’antípodes que creen un joc d’irrealitat; reconeixement internacional. > "De Nova York i París a Sant Just" — s’hi projectarà dilluns a 20:30.

“Operación E” i deriva a cinema espanyol

• Drama sobre segrestos a Colòmbia; interpretació destacada de Luis Tosar; mostra el cost humà entre guerrilla i exèrcit.
• Reflexió sobre el “cansament temàtic” de Colòmbia vista sempre des de la violència.
• Debat sobre José Luis Cuerda: del realisme de “La lengua de las mariposas” a l’intent comercial de “Todo es silencio”; record de l’humor surrealista d’“Amanece que no es poco” i “El bosque animado”.

Segona part: Micromecenatge (crowdfunding)

Definició, història i potencial

• Crowdfunding = finançament col·lectiu amb petites aportacions a canvi de recompenses, no control creatiu.
• Fites:

- 1997: Marillion finança gira als EUA (~60.000$). - 1989 (Espanya): Extremoduro prefinança el primer disc (250.000 ptes). - 2004 (França): productors capten 60.000€ per a un llarg.

• Avantatges: permet idees de nínxol que no encaixen als criteris de grans inversors.
• Cas recent: “Fènix 11–23” parcialment finançada via micromecenatge.

Cas pràctic: “20 excursions a peu pel voltant de Barcelona” (Verkami)

• Objectiu: crear 5 documentals (≈30’) a partir del llibre d’Adrià López i Cossetània Edicions.
• Continguts: flora, fauna, geologia i patrimoni amb experts locals; p. ex. Cingles de Bertí i el castell de Sant Martí de Centelles, Puig Castellar, Collserola i altres.
• Ús: TV local, peces per a internet i materials didàctics per a escoles.
• Finances: 3.500€ en 35 dies; es demana també difusió (Facebook/Twitter) a banda d’aportar.
• Recompenses (particulars 10–100€, empreses 200€):

- Agraïments i crèdits als documentals. - DVDs dels episodis i descàrrega de la BSO. - Llibre i CD d’àudio de la BSO per a trams superiors.

Tercera part: Del teatre al cinema

Actors: dues tècniques germanes però diferents

• Teatre: veu projectada, gest més ampli, continuïtat escènica, memorització total; l’error es salva “en viu”.
• Cinema: primer pla, importància de la mirada i la microgestualitat; muntatge, “toma 24”, doblatge/presa de so.
• Preferència d’alguns actors pel teatre per la reacció directa del públic.

Direcció i llenguatge audiovisual

• Teatre: unitat d’espai i temps (amb convencions).
• Cinema: rodol temporal i espacial deslligat del muntatge; major exigència de versemblança.

> "En el cinema, tot ha de ser creïble" — la convenció teatral (cartó-pedra) no sempre funciona a pantalla.

• Excepció creativa: Dogville (von Trier) com a tria formal conscient.

Adaptacions destacades

• Clàssics: Grecs i Shakespeare (versions molt diverses).
• Autors americans: Tennessee Williams (“Un tramvia anomenat desig”, “La gata sobre el tejat de zinc”, “De sobte, l’estiu passat”, “La nit de l’iguana”...).
• Arthur Miller: “La mort d’un viatjant”, “The Misfits (Vides rebels)”.
• Agatha Christie: “Deu negrets” (múltiples versions) i la magistral “Testigo de cargo” de Billy Wilder.

Cloenda

• Proper programa: la droga al cinema i Ridley Scott. Recupera l’episodi al blog i a Ràdio a la Carta.