Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Crítiques setmanals, Frankenstein al TNC i dossier Roman Polanski: de la trilogia en B/N a les obres mestres

Panorama de l’episodi

  • Presentació de l’equip i agenda: programa especial abans de Setmana Santa i retorn amb tertúlia després de festes.
  • Estructura del dia: crítiques ràpides de novetats i cartellera, una peça de recomanació teatral (Frankenstein al TNC) i un dossier extens dedicat a Roman Polanski.

Crítiques de la setmana

La casa junto al mar (La villa) — Robert Guédiguian

  • Drama familiar a Marsella amb tres germans que tornen per l’agonia del pare.
  • Valoració: estil molt personal però aquí es percep retòrica i pesantor; la nostàlgia política (militància comunista) pesa sense revitalitzar-se.
  • Apunts de repartiment: Ariane Ascaride en un paper desajustat com a “primera dama del teatre”.

Sin rodeos — Santiago Segura (remake de Sin filtro)

  • Comèdia de catarsi: una dona beu una pòssima i comença a dir la veritat sense filtres.
  • Fortaleses: temàtica d’actualitat, sàtira a influencers i tecnoutopies, i Maribel Verdú en gran forma.
  • Veredicte: recomanable per riure amb punt de crítica social.

Tomb Raider — Roar Uthaug

  • Aventureres a l’estil Indiana Jones amb Alicia Vikander com a Lara Croft.
  • Observació clau: el pròleg que presenta Lara com a repartidora en bicicleta es llegeix com una glamurització de la precarietat juvenil.
  • Aventura efectiva però derivativa i amb tema edípic/patern molt marcat.

The Leisure Seeker (El viaje de sus vidas) — Paolo Virzì

  • Parella gran en road movie cap a la casa d’Hemingway. Helen Mirren i Donald Sutherland destaquen amb interpretacions magnífiques.
  • Crítica: Virzì, en el pas a Hollywood, perd complexitat i gruix del seu cinema italià; film lineal malgrat el bon ofici.

Alma Mater — Philippe Van Leeuw

  • Drama de guerra claustrofòbic a un pis de Beirut amb diverses generacions.
  • Aconsegueix angoixa i realisme, però li manca potència cinematogràfica (planificació austera) per atrapar del tot.

Ponts entre arts: Frankenstein al TNC (recomanació)

  • Reflexió sobre vasos comunicants entre cinema, teatre i literatura. L’adaptació escènica de Frankenstein (dir. Carme Portacelli) es destaca com extraordinària i molt superior a moltes versions cinematogràfiques.
  • Elements remarcables: grandíssimes interpretacions (Joel Joan, Àngel Llàtzer i un repartiment molt sòlid), música i ús de projeccions com a llenguatge complementari.
  • Reacció del públic: gran connexió amb públic jove i aplaudiments sostinguts.

"Fa molt temps que em ballava pel cap portar a escena aquesta novel·la... la literatura que té com a eix central l’ésser humà, els seus problemes existencials i filosòfics..." — Carme Portacelli

"Tenia clar que l’obra començaria en el moment mateix de la creació... és un moment dolorós i l’espectador és colpit per una imatge impactant." — Guillem Morales

Dossier Roman Polanski

Temes constants

  • Claustrofòbia i incomunicació
  • Adulteri i voyeurisme
  • Sexe i vampirització
  • Decadència social
  • Bogeria i mort
  • Lluita (sovint improbable) de l’ésser humà contra el seu destí.

Tres impactes vitals que travessen l’obra

  • Infància sota l’ocupació nazi (pèrdua de la mare, camps; memòria que aflora a El pianista).
  • Assassinat de Sharon Tate (1969) pel grup Manson, amb ressons en el seu imaginari d’horror i culpa.
  • Cas Samantha Geimer (1977): procés judicial, exili i estigma públic; impacte sobre la seva carrera i recepció.

Trajectòria en fites

  • Trilogia B/N: Cuchillo en el agua (1962), Repulsión (1965), Cul-de-sac (1966) — depuració formal i mirada corrosiva; fotografia de Gilbert Taylor.
  • Gir de gènere i sàtira: El baile de los vampiros (1967).
  • Consagració: La semilla del diablo (1968) — èxit massiu i una Mia Farrow demolidora.
  • Shakespeare fosc: Macbeth (1971) — bellesa plàstica i duresa tràgica.
  • Cim del noir: Chinatown (1974) — narració i posada en escena exemplars.
  • Obra personalíssima: El quimérico inquilino (1976) — identitat, paranoia, espai opressiu.
  • Etapa 80-90: Frenético (1988) (thriller hitchcockià), Lunas de hiel (1992) (passió i dominació), La muerte y la doncella (1994) (política i trauma), La novena puerta (1999) (al·legoria esotèrica).
  • S. XXI: El pianista (2002), El escritor (2010) (política), Un dios salvaje (2011) i La Venus de las pieles (2013) (cambres de pressió, duel interpretatiu), Basada en hechos reales (2017).

Imprescindibles recomanats

  • Repulsión
  • Cul-de-sac
  • El baile de los vampiros
  • La semilla del diablo
  • Chinatown
  • El quimérico inquilino
  • Frenético
  • Lunas de hiel
  • Un dios salvaje
  • La Venus de las pieles

"Polanski és un autor total: depuració formal, mala llet satírica i una constant exploració de la fragilitat humana dins espais tancats."

Tancament

  • Recordatori: pausa per Setmana Santa; el programa torna el primer dimarts després, amb tertúlia i recomanacions.
  • Missatge final: "Bones vacances i molt de cinema, teatre i bones lectures".