Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Crítiques setmanals, Frankenstein al TNC i dossier Roman Polanski: de la trilogia en B/N a les obres mestres
Panorama de l’episodi
- Presentació de l’equip i agenda: programa especial abans de Setmana Santa i retorn amb tertúlia després de festes.
- Estructura del dia: crítiques ràpides de novetats i cartellera, una peça de recomanació teatral (Frankenstein al TNC) i un dossier extens dedicat a Roman Polanski.
Crítiques de la setmana
La casa junto al mar (La villa) — Robert Guédiguian
- Drama familiar a Marsella amb tres germans que tornen per l’agonia del pare.
- Valoració: estil molt personal però aquí es percep retòrica i pesantor; la nostàlgia política (militància comunista) pesa sense revitalitzar-se.
- Apunts de repartiment: Ariane Ascaride en un paper desajustat com a “primera dama del teatre”.
Sin rodeos — Santiago Segura (remake de Sin filtro)
- Comèdia de catarsi: una dona beu una pòssima i comença a dir la veritat sense filtres.
- Fortaleses: temàtica d’actualitat, sàtira a influencers i tecnoutopies, i Maribel Verdú en gran forma.
- Veredicte: recomanable per riure amb punt de crítica social.
Tomb Raider — Roar Uthaug
- Aventureres a l’estil Indiana Jones amb Alicia Vikander com a Lara Croft.
- Observació clau: el pròleg que presenta Lara com a repartidora en bicicleta es llegeix com una glamurització de la precarietat juvenil.
- Aventura efectiva però derivativa i amb tema edípic/patern molt marcat.
The Leisure Seeker (El viaje de sus vidas) — Paolo Virzì
- Parella gran en road movie cap a la casa d’Hemingway. Helen Mirren i Donald Sutherland destaquen amb interpretacions magnífiques.
- Crítica: Virzì, en el pas a Hollywood, perd complexitat i gruix del seu cinema italià; film lineal malgrat el bon ofici.
Alma Mater — Philippe Van Leeuw
- Drama de guerra claustrofòbic a un pis de Beirut amb diverses generacions.
- Aconsegueix angoixa i realisme, però li manca potència cinematogràfica (planificació austera) per atrapar del tot.
Ponts entre arts: Frankenstein al TNC (recomanació)
- Reflexió sobre vasos comunicants entre cinema, teatre i literatura. L’adaptació escènica de Frankenstein (dir. Carme Portacelli) es destaca com extraordinària i molt superior a moltes versions cinematogràfiques.
- Elements remarcables: grandíssimes interpretacions (Joel Joan, Àngel Llàtzer i un repartiment molt sòlid), música i ús de projeccions com a llenguatge complementari.
- Reacció del públic: gran connexió amb públic jove i aplaudiments sostinguts.
"Fa molt temps que em ballava pel cap portar a escena aquesta novel·la... la literatura que té com a eix central l’ésser humà, els seus problemes existencials i filosòfics..." — Carme Portacelli
"Tenia clar que l’obra començaria en el moment mateix de la creació... és un moment dolorós i l’espectador és colpit per una imatge impactant." — Guillem Morales
Dossier Roman Polanski
Temes constants
- Claustrofòbia i incomunicació
- Adulteri i voyeurisme
- Sexe i vampirització
- Decadència social
- Bogeria i mort
- Lluita (sovint improbable) de l’ésser humà contra el seu destí.
Tres impactes vitals que travessen l’obra
- Infància sota l’ocupació nazi (pèrdua de la mare, camps; memòria que aflora a El pianista).
- Assassinat de Sharon Tate (1969) pel grup Manson, amb ressons en el seu imaginari d’horror i culpa.
- Cas Samantha Geimer (1977): procés judicial, exili i estigma públic; impacte sobre la seva carrera i recepció.
Trajectòria en fites
- Trilogia B/N: Cuchillo en el agua (1962), Repulsión (1965), Cul-de-sac (1966) — depuració formal i mirada corrosiva; fotografia de Gilbert Taylor.
- Gir de gènere i sàtira: El baile de los vampiros (1967).
- Consagració: La semilla del diablo (1968) — èxit massiu i una Mia Farrow demolidora.
- Shakespeare fosc: Macbeth (1971) — bellesa plàstica i duresa tràgica.
- Cim del noir: Chinatown (1974) — narració i posada en escena exemplars.
- Obra personalíssima: El quimérico inquilino (1976) — identitat, paranoia, espai opressiu.
- Etapa 80-90: Frenético (1988) (thriller hitchcockià), Lunas de hiel (1992) (passió i dominació), La muerte y la doncella (1994) (política i trauma), La novena puerta (1999) (al·legoria esotèrica).
- S. XXI: El pianista (2002), El escritor (2010) (política), Un dios salvaje (2011) i La Venus de las pieles (2013) (cambres de pressió, duel interpretatiu), Basada en hechos reales (2017).
Imprescindibles recomanats
- Repulsión
- Cul-de-sac
- El baile de los vampiros
- La semilla del diablo
- Chinatown
- El quimérico inquilino
- Frenético
- Lunas de hiel
- Un dios salvaje
- La Venus de las pieles
"Polanski és un autor total: depuració formal, mala llet satírica i una constant exploració de la fragilitat humana dins espais tancats."
Tancament
- Recordatori: pausa per Setmana Santa; el programa torna el primer dimarts després, amb tertúlia i recomanacions.
- Missatge final: "Bones vacances i molt de cinema, teatre i bones lectures".
Cinema sense condicions Bona nit a tothom Un dimarts més ja som aquí A cinema sense condicions, ja ho sabeu Perquè no tenim condicions per veure qualsevol pel·lícula Qualsevol cosa que ens pugui interessar I a més a més de transmetre'ns Nosaltres, uïdors, quina impressió n'hem tret de tot això Avui en concret, a més a més Com cada setmana, tenim un convidat El que passa és que és un convidat del propi equip Ja sabeu que l'equip som 7 o 8 persones No sempre podem venir tots Però avui som 4 Que arreu dels vidres, com sempre, el Pol Diggler Bona nit A la meva dreta, bona nit, Pol A la meva dreta, en Joan Bona nit, Joan Joan Sardà A la meva esquerra, el convidat, diríem, avui Excepcionalment perquè ens parlarà d'un tema Que amb ell la passió, i a nosaltres també Que és totes les pel·lícules del Roman Polanski I finalment, qui us en sent Bona nit Bona nit, Pep I finalment, Joan Morros Que us presento en principi, doncs, del programa I que, a més a més, avui, sabent S'han conscients que ens acompanyarem Per la Setmana Santa Per les festes de Pasqua Avui serà l'últim dia d'aquest trimestre que farem programa I tornarem després de Setmana Santa El primer dimarts, doncs, comentant una mica Les coses que hem vist Farem tertúlia, bàsicament El primer dimarts després de Setmana Santa Farem tertúlia parlant de les coses que haguem vist Les coses que recomanem també De les coses que se'ns han passat per alt I que t'hem recuperat aquests dies de vacances, etcètera, etcètera Per tant, comencem per parlar una mica De les pel·lícules que hem vist aquests dies I per començar, podríem dir-li a en Joan Cerdà Que és qui n'ha vist més Que ens expliqui el que ha vist Doncs, parlarem d'algunes pel·lícules Per exemple, podrem començar per una pel·lícula Que es diu Em sembla que en castellà en diuen La casa junto al mar Sí És això Que en francès es diu La vilà I que és del Robert Guediguian Que és un director conegut Que té un estil molt personal Això no vol dir que sigui ni bon ni dolent Sinó que és personal Que té unes determinades obsessions Que en aquest cas agafa És curiós perquè és gairebé el mateix argument Que, com es deia en aquella altra pel·lícula francesa Nostres dies en la Vorgonya O una cosa així Vull dir que allà era un pare que es moria I tres germans anaven a l'herència Aquí el pare de moment no és mort Però està a punt I els tres germans tornen a Marsella Que Marsella sempre és el lloc on filma Guediguian I bé, vull dir, no sé La pel·lícula em va semblar una mica massa retòrica No acaba de, per mi, no acaba de funcionar No sé, la vaig trobar pesada Vull dir, això per sobre de tot Guediguian sempre insisteix en el plantejament d'un militant comunista francès Després que avui dia ser comunista no signifiqui gaire gran cosa Aleshores, doncs, sempre hi ha una nostàlgia Pel que podia haver sigut i no va ser Vull dir, que això era una d'aquelles frases Que també repetia el Basques Montalbán Aquí en el nostre àmbit Tretes d'una cançó Però, bueno, el que pudo haver sido i no fue I bé, vull dir, aleshores el que li interessi al cine de Guediguian Doncs sap que té un altre lliurement I surt l'Ariadna Esquerit, la seva dona, com a principal actriu Que és una dels tres germans, diguéssim Que jo trobo que té un paper equivocat Perquè ella figura que és una primera dama del teatre I en cap moment fa aquesta impressió És una persona que ha fet grans papers de protagonista en el teatre I jo no veig que ella transmeti aquesta cosa La veritat que dóna la impressió que passava per allà ella Sí, sí Bé, vull dir, és que El Guediguian sempre treballa amb els mateixos actors Vull dir, hi ha com una companyia personal Llavors, evidentment, la seva dona hi és Sempre és la protagonista I llavors els altres actors també Vull dir, perquè tots apareixen, per exemple A Les Neus del Kilimanjaro Que potser és una de les pel·lícules més conegudes d'ell I és una altra edició No n'hi ha més Aleshores, molt més interessant és Sin Rodeos La pel·lícula de Santiago Segura Sí, clar És la primera pel·lícula que jo veia de Santiago Segura No em havia vist mai cap Perquè no m'interessava Com a director, eh? Vull dir I aquesta pel·lícula resulta que està inspirada en una altra En una pel·lícula xilena Que es deia Sin Filtro I l'argument és una senyora que li donen una pòssima I llavors ella, doncs, reacciona Dient la veritat sobre les qüestions És a dir, fins llavors s'ho ha aguantat tot Vull dir, sense saltar I aleshores quan hi ha aquest clic Doncs ella fa... Comença a vomitar tot el que... Comença a treure tot el que duia a dins, no? Està molt bé la pel·lícula, diria És entretinguda, no busca res més Sí que hi ha una crítica a les noves tecnologies Tota una sèrie de gent Els influencers a YouTube I el mateix Santiago Segura Fa d'un gurú més fals Que un duro sevillano, no? Vull dir, que és una cosa molt així El que té de millor és que és una pel·lícula d'actualitat Que parla de la realitat present I que llavors, a través del personatge de la Maribel Verdú Que està fantàstica, com sempre Doncs vehicula aquesta crítica I hi ha també una crítica en els amants dels animals És a dir, hi ha tota una gradació de comportaments Que tenim a la societat actual Que els va posant a la picota I és molt... Jo la trobo molt recomanable Vull dir, perquè si vas amb ganes de riure al cine Doncs... Tu ho pots passar bé Rius És curiós que la crítica no l'ha deixat massa bé No sé si jo heu mirat la crítica per sobre D'aquest cap de setmana Jo penso que sí, que l'han deixat de bé Sí? Ah, però ho heu vist moltament I justament hi vaig anar perquè... La crítica la deixava bé Perquè els crítics n'havien parlat I així I deien, sí, sí, val molt la pena Ah, vale, vale Però no ho havia vist Llavors també vam anar a veure Tomb Raider Que és una pel·lícula d'aquelles per... Per parlar-ne? Sí Doncs parlem-ne, parlem-ne Què tal com ha plegat? Tu també l'has vist, no? No, no, no No vaig poder anar Perquè estava rodant i no... Bé, no sé Vull dir, ja tothom sap que ja es havia fet amb l'Àngel Injuli Jo no l'havia vist I aleshores ara resulta que hi ha una actriu sueca Nova Alicia Vikander Que amb el nom sembla venir del país del xiquito de la calzada Però és així Es diu Vikander, què hi farem? I, en fi, jo veig que la pel·lícula té un pròleg bastant curt I aleshores, doncs hi ha una part molt més llarga que és l'aventura Vull dir, que l'aventura per mi està copiada d'Indiana Jones Sí Bé, clar, és que és una saga que ve molt més de... Clar, és un videojoc O sigui, al final són adaptacions de videojocs Ja Però és que, esclar, jo el videojoc no el conec Perquè no en conec cap de videojoc I aleshores... I el Tetris, no? No, tampoc, tampoc Vull dir, res Cap ni on Sé què és el Tetris Però, vull dir, no hi he jugat mai No sé què I, aleshores, doncs No sé, a mi que vingui d'un videojoc o no M'és igual Vull dir, jo la veig com una pel·lícula d'aventures Però, justament, aquest pròleg Jo penso que té molta mala bava Perquè és allò de dir Bueno, aquesta pel·lícula resulta que és d'evasió Perquè és d'aventures Perquè l'heroïna viatja fins al mar del Japó Amb una illa que hi ha una deesa de la mort I, aleshores, doncs, bé, aquí hi ha la qüestió de trobar la tomba d'aquesta deesa I el seu pare investigant-ho El seu pare que està investigant, és clar Vull dir, és que Hi ha d'haver una figura paterna, no? Sí, és que hi ha el tema edípic bastant clar a tota la pel·lícula Una heroïna Molt sualment clar Una heroïna que ella sola se'n vagi por ahí No, ha de ser el pare Sí I llavors El pròleg resulta que la noia és multimilionària Perquè Bueno, justament de la família Sí, sí Que viu en una casa que hi ha, no sé 500 habitacions o una cosa així Bé, un castell, esclar I llavors resulta que ella no vol viure de la fortuna familiar I treballa de repartidora de menjars amb una bicicleta Caram Això se'm va posar bastant malament Ho sento molt perquè, vull dir Aquesta pel·lícula va dirigida a la gent jove I per mi això és prestigiar aquestes feines precàries I penso que hi ha molta malabava amb això, no? Vull dir, de dir, guiteu La nostra heroïna resulta que reparteix pizzas o menjars Amb una bicicleta, no? Vull dir, aleshores, vull dir, els nanos que es veuen obligats a tenir aquesta feina Doncs veuen que aquesta pel·lícula, a través d'una suposada evasió, legítima tota aquesta qüestió dels treballs precaris, no? A més, el treball no es veu gaire perquè de seguida que ell arriba a la seu de l'empresa Munten una... Això passa a Londres, tot, Anglaterra Munten una carrera, una caça de la guineu Que és l'esport típic de l'aristocràcia anglesa Que aquesta caça de la guineu, no hi ha guineu, sinó que la guineu és una noia Que és l'heroïna mateixa, la Lara Croft Que va amb la bicicleta, amb un pot de pintura, deixant un rastre El pot de pintura està foradat I llavors va per tot Londres Mentre tots els altres que treballen amb la bicicleta la van perseguint O sigui que els 5 minuts de pel·lícula ja tenim una persecució Això ja d'entrada Però vull dir, hi ha aquesta cosa una mica difícil de mastegar Sí, sí, que vaja, vull dir, això s'ha de tenir en compte Llavors, la pel·lícula que potser en podríem parlar més És una pel·lícula que en anglès es diu The Leisure Seeker Que és el nom que els dos protagonistes, la parella protagonista, han posat en una caravana I en castanyà es diu El viaje de sus vidas Que ja és com una sinopsi Perquè ja t'està explicant la pel·lícula I així és com The Leisure Seeker El buscador del lleure, de l'aventura És força ambigu Més ambigu Més ambigu I més suggeridor, fins i tot Doncs El viaje de sus vidas ja t'explica Doncs que és una parella gran Amb el marit encara més malalt que no pas ella Que decideixen Ells són a Boston, Massachusetts I decideixen sortir amb la caravana Que és una caravana bastant carraca Que és antiga, però que és la que han tingut tota la vida Que anaven de vacances cap al sud D'on és ella Que ella és de Charleston I llavors ells segueixen aquella ruta cap al sud Que feien amb els dos fills que tenen Tenen un noi i una noia Que ara ja són grans I doncs quan els fills eren petits Ells anaven de vacances cap a baix, cap a Virgínia Des de Massachusetts cap a Virgínia Aleshores hi ha un Un intent d'anar cap a Florida També Perquè allà és on hi ha la casa on vivia Hemingway A Key West I Resulta que l'home de la parella Havia sigut professor de literatura Ara està jubilat De la universitat I aleshores ell és un Un admirador incondicional de Hemingway També de Melville Però a la casa de Melville ja hi van anar I llavors els queda anar a la casa de Hemingway Aleshores arriben a la casa de Hemingway També, vull dir, no explicarem què passa Però arriben a la casa de Hemingway Però la qüestió és veure com ells es comporten En aquest viatge Val a dir que la cosa més important de la pel·lícula És l'actuació Hi ha Helen Mirren Que està magnífica com sempre Vull dir, a més Una actriu britànica Absolutament britànica com ella Vull dir, fa d'una americana Que te la creus perfectament D'una americana del sud Vull dir, perquè fins i tot Parlant Parla amb l'accent Veus que és americana Vull dir, que no és anglesa I ho sap fer perfectament Perquè aquesta dona És una gran actriu És un monstre Vull dir, ella posseix el personatge Amb a Leónica I el que és una autèntica revelació És el Donald Sutherland Que aquí Bueno El Donald Sutherland té 82 anys I actuar Jo és un actor Que sempre m'ha agradat moltíssim És un actor Que serveix per tot Que sap fer comèdia Que sap fer drama Que sap fer de tot Que et pot fer riure Et pot fer plorar Vull dir És que Té tots els registres Fé presència, a més a més Té una presència enorme Vull dir, fins i tot En 82 anys Vull dir Que els hi veus Però no els hi notes I val la pena Sobretot per la interpretació El problema És que el director És en Paolo Birzi Que és un gran director italià Que ens ha donat pel·lícules Com La prima cosa bella Que és una meravella de pel·lícula El capital humà Que és una grandíssima pel·lícula Com explica la crisi del 2008 Que hi surt la Valeria Bruny Tedeschi La Valeria Golino Francesco Ventibollo Bé, uns actors increïbles És una pel·lícula excepcional I després Patse di Joia Lo que és d'alegria Una altra vegada Amb la Valeria Bruny Tedeschi Que és una gran pel·lícula Que vam comentar aquí En el programa Sí, me'n recordo Divertidíssima i tal Aleshores ens trobem Que Birzi Doncs L'ha temptat Hollywood Per poder fer aquesta pel·lícula El viatge de sus vida I tota la complexitat I tot L'interès Que tenien Les seves pel·lícules italianes Es perden Senzillament Aquí ens trobem En una pel·lícula Que és una road movie Molt lineal Que va directa Al seu objectiu Molt senzilla Molt Jo penso que Si dic que és lineal Ja ho he dit Ho he dit tot No es pot dir res més Vull dir No hi ha gruix O sigui Tot el que Birzi Podia fer a Itàlia Doncs aquí no hi és I és una pena Perquè Birzi És un gran director Aquí també ho demostra Dirigint A Mirren I a Sutherland Que Ha de ser una cosa difícil També Però jo hi trobo A faltar Molt Al Birzi Italià Es basen En una novel·la americana En aquest cas I La complexitat Hi perd Moltíssim Pep Què has vist tu? Alguna cosa Que valgui la pena comentar Breument? No Hi ha alguna de les que ha dit el Joan Les hem compartit Sí Estic d'acord No No ha sigut Una setmana massa productiva Ja Ja Darrerament vam veure Ahir Em sembla Alma Mater Ja És una pel·lícula De capital belga Però Nacionalitat L'Ivanès L'Ivanès Sí Presenté una situació de guerra En un ambient tancat Un pis De la ciutat de Beirut I allà Nou persones Estan En una vivenda Una segona planta I Vèiem O sigui Crec que el que pretenen És transmetre L'horror De la guerra La incertesa Minut a minut Que viu la gent Llavors ja Segurament està buscat Així Un esglaonat d'edats Que van des de cinc anys Fins a vuitanta D'un avi I Jo el que diria Que O sigui Per una banda Hi ha les bones intencions Que en part Les aconsegueix Que és Transmetre aquesta Sensació Que Aquesta és sobretot Ja dic D'angoixa Continuada Però per una altra banda Hi ha molt O sigui Estem dintre d'un mitjà Que es diu cinema Llavors Jo trobo que hi ha poc cinema O sigui La planificació Tot És molt Molt auster I Deixant de banda El realisme Que sí que realment El transmet I En potència L'argumentari I el seguiment De la història No t'atrapa tant Com Alguna Que per exemple Hem comentat De l'insulto L'insulto Que seria una pel·lícula Sí Libanesa també Libanesa I a més a més Podria tindre Una relació Igual que és la pel·lícula Però clar Aquesta Per exemple Té una funció Que amb imatges I amb la planificació Lengüatge cinematogràfic Et dona Una visió A la millor Una mica Lineal i simple Però De lo que és la situació En canvi L'altre Clar Li fa O sigui A vegades Sent tan colpidora Tota la història No et trobes Suficientment Posat Amb ella Bé Llavors És una pel·lícula Que no diria Que no sigui interessant De veure Pot ser interessant De veure Però no A mi no No la recomanaria De una manera especial Jo vull fer Avui Vull fer Un comentari Una mica diferent Del que potser A vegades he fet Habitualment El cinema La literatura I el teatre Tenen coses en comú Ens ajuden a viure A reflexionar A plantejar-nos problemes A descobrir personatges En fi Ens ajuden a reflexionar Sobre la vida Sobre la nostra existència I sobre la responsabilitat Que tenim sobre ella Hi ha també Un fenomen constant I històric De basos comunicants En aquestes tres arts Pel·lícules que s'han fet Que s'han convertit En obres de teatre Obres de teatre Que s'han convertit En grans pel·lícules Obres literàries Que després s'han convertit O han estat pel·lícules O han estat peces teatrals També famoses I fins i tot Qualsevol d'aquestes coses Ens ha fet descobrir L'origen L'origen D'aquesta història Perquè se m'entengui Perquè avui no m'acabo d'explicar bé Poso un exemple Que penso que s'entendrà més de pressa Karen Blixen Era una Autora Desconeguda De finals del segle XIX Perquè va a Àfrica A principis dels anys 30 20, 30, etc I que va ser Ignorada Pràcticament Després Posteriorment Fins que El segne hipòleg Fa la pel·lícula Memòries d'Àfrica I llavors resulta que A causa de Memòries d'Àfrica Totes les novel·letes O contes Etc Memòries d'Àfrica Etc Que va escriure La Karen Blixen Que també se sabeu Que anava amb el pseudònim D'un home Perquè inicialment No era una dona Sinó que era l'Isaac Dinessegen Bé, doncs El mateix Penso Que Ha passat I passa Amb Frankenstein Faig una petita Introducció Per entendre Què vull dir amb tot això És a dir La idea Suposo que sabeu Que hi ha moltes versions De Frankenstein El 1910 Hi ha una primera pel·lícula Sobre Frankenstein D'origen alemany Hi ha mudes I el 1915 N'hi ha una altra I el 1931 Els americans Que saben vendre també Les seves pel·lícules Amb el Boris Karloff I amb el James Ray com a director Fan la famosa pel·lícula De Frankenstein Però és que n'hi ha hagut després 30 o 40 pel·lícules Més tractant el mateix tema Doncs bé La setmana passada Jo La setmana passada Vaig poder veure El Teatre Nacional La versió teatral De Frankenstein Que La versió Creada en certa mesura Per la Carme Portacelli I Us prometo Que vaig quedar Absolutament impressionat Sabia que la novel·la Era més bona Que les diferents versions Que s'havien fet En el cinema Però Mai Havia pensat Que Hi hagués tanta diferència Entre la qualitat extraordinària Que té la novel·la I les pel·lícules Que fins a aquell moment S'havien extès Vull llegir Si voleu Perquè entenguem una mica De tot això De què és la meva reflexió Cap a on es porta Vull dir-vos que Per exemple El Guillem Morales Que és l'adaptador De la novel·la Diu Des que la Carme Portacelli Em va proposar Adaptar a adaptar la novel·la De Mari Cheli Vaig tenir clar Que l'obra Començaria En el moment mateix De la creació De fet No és amb l'impuls De la creació Com tot realment comença Doncs també L'obra Doncs també així L'obra En Frankenstein Donant vida És un moment dolorós I l'espectador Escolpit Per una imatge Impactant Però Us comento també De la mateixa Carme Portacelli Diu després En el mateix folleto Que donaven Doncs al Teta Nacional Fa molts temps Que em ballava pel cap Portar a escena Aquesta novel·la De fet Ja fa molt de temps Que m'apassionen Les novel·les romàntiques La literatura Que té com a eix central L'ésser humà Els seus problemes Existencials I filosòfics El bé El mal La superació Els principis La vida El dolor L'amor I l'amor Totes aquestes preguntes Davant de les quals No tenim resposta I jo us haig de dir Que Els aquí presents I els que ens puguin estar escoltant Els nostres oïdors Que us recomano Sets cap mena de dubte Aquesta peça teatral Que està inspirada Com veieu directament Amb la novel·la De la Mary Shelley I que té Poca cosa a veure Jo diria Amb les pel·lícules Que ens han inundat Que ens han arribat I que ens han creat Una imatge determinada Del Frankenstein Us prometo Que el contingut El contingut El que s'està dient És extraordinari D'una gran profunditat I que Si a Barcelona Hi ha alguna cosa Que en aquest moment Que és inaudible de veure Que val la pena Que la gent no es perdi Que segur que sortirà Jo estava al teatre I mai havia vist Tanta gent jove És a dir Pràcticament em sembla Que jo era el més gran De tota la sala Perquè la majoria de la gent Era jove I amb uns aplaudiments Espectaculars És a dir Jo hi anava Tant més veritat Amb el meu fill I una altra noia jove Però escolta Em vaig quedar sorprès Que allò arribés A la gent D'aquella manera I no és una cosa Gent superficial No és d'estereotip Que ens han pintat A Hollywood Del monstre I no sé què No, no, no Està parlant De coses concretes Reals De la vida Dels nostres plantejaments De el que ens passa a nosaltres Bé Us recomano De debò De debò Que hi aneu a veure Amb grans interpretacions Els dos actors Quin teatre? El Teatre Nacional de Catalunya Amb grans interpretacions Tant el Joel Joan Com el Llàtzer L'Àngel Llàtzer Estan extraordinaris Però és que tots Estan extraordinaris No és que siguin ells dos Que ho fan bé Sinó que ho fa Tot el plantell D'actors que surten La música és extraordinària La coreografia és brutal I les imatges Que s'utilitzen Incluso a la gravació Perquè hi ha imatges Que són cinematogràfiques Per donar complement i tal És extraordinari És a dir Un espectacle Que feia anys De tanta qualitat Que no veia De debò Recomano De totes totes Molt bé Si voleu Podem començar a passar Hi ha alguna cosa Que vols parlar Abans que parlaves De Isaac Dinesen Que es va començar A popularitzar Memòries d'Àfrica Jo volia dir Que abans De Memòries d'Àfrica Orson Guals Va fer una història Immortal També sobre un conte De Dinesen Que ho feia Amb la Bé Bé Una gran pel·lícula Jean Moró Jean Moró Però esclar La Meryl Streep Tira més Que el Robert Redford Només volia dir això Que Isaac Dinesen Ja Sabíem qui era I és una escriptora Absolutament genial Sí Però esclar Popularment Va arribar Quan l'Star System De Hollywood Va muntar I va muntar El Tenglado Però és que això Passa en moltes ocasions És a dir Hi ha una mena De versos comunicants Per això ho dic Per això ho dic Doncs bueno Jo penso que ja que tenim El convidat avui Que vol parlar Del nostre També Adminat Roman Polanski A no ser que el Pol Volgui fer algun comentari D'alguna pel·lícula No has tingut temps De veure res No Jo he vist una pel·lícula Però del 99 Va ser ahir I és d'aquestes Bé No dic que sigui Un pecado D'aquestes Però és de A més És del Het Ledger O sigui I sortia també El Joseph Gordon-Levitt La Julie Stiles Però que és Diez razones Per odiarte Que era una d'aquestes Pel·lícules Dels anys 90 De Colegiales De comèdies romàntiques Bueno D'aquestes pel·lícules Que dius Hòstia Het Ledger Bueno Allà està Interpreta molt bé Però el que és la pel·lícula Hòstia Ja està I un altre dia Amb el Pep Parlarem de Paella Today Que també la vam veure Però vull dir No en parlem encara Perquè segurament No l'acaben d'estrenar Però és una pel·lícula Per parlar-ne Sí Sí La deixem pendent Paella Today Doncs mira El primer dia Després de Setmana Santa Parlem de Paella Today Introduïm El món de Polanski A través d'una mica de música Pare Elisa, de Beethoven que ens la trobem a dintre res menys que amb Rosemary Baby Bé després de parlar de fa uns mesos de Kubrick i fa menys de Peck Impact ara arriba un altre dels meus directors de capçalera Roman Polanski Polanski ha estat sempre un cineasta difícil tant pels productors com per la crítica i espectadors fins i tot els que s'ha guanyat gràcies al seu extraordinari talent creatiu hi ha una sèrie de constants en el seu cinema després veurem com s'han anat distribuint però ja per situar-les com a matèria de la que estan formades les seves pel·lícules diríem que són uns temes que van des de l'adulteri la incomunicació la marginalitat social sobre l'individu la claustrofòbia el sexe el boiarisme la mort la vampirització la decadència de la societat la bogeria la naturalesa humana que porta l'home cap a la improbable superació de la seva condició i del seu destí i de tot això que som molt dir molt naturalment no es troba en una o dos pel·lícules es troba repartit entre totes però són una mica els impactes que podríem dir dels més forts que en traiem del contingut de les seves obres principals Polanski al llarg dels seus anys de trajectòria que són més de 50 ha fet 22 llargs metratges molts curts metratges en la seva primera època que ja són molt importants i anuncien qui serà després ell la seva època sota polaca i després francesa llavors ell neix a París de pares polacs el 1933 o sigui estem parlant d'un director en actiu que té 84 anys la seva darrera pel·lícula encara està pendent d'estrena no sé aquí quin idul li posaran però suposo que no basada en una història real sí basada basada en una història real val fins a aquesta pel·lícula jo diria que per situar una mica Polanski fer una passada una mica ràpida per la seva trajectòria hem dit que neix el 33 a París el 36 la família retorna a Cracòvia el 39 els alemanys envaeixen Polònia Polanski té 6 anys del 40 al 44 i a l'ocupació alemanya de Polònia el 45 Roman es retroba amb el seu pare supervivent dels camps d'extermini nazis on la seva mare va morir el de Mahousa el 1947 Roman Polanski debuta a la ràdio com a actor té una formació molt sòlida amb el camp del cinema a part d'això quan la seva época de París que ha estat diverses vegades a París podríem per dir-ho així podríem dir que va xupar molta Cinematec i llavors allà va conèixer els clàssics tant americans com europeus etc. i de tot això va veure i lògicament després tot això surt en forma de bon cinema i bon llenguatge i utilització del llenguatge cinematogràfic amb les seves pel·lícules sobretot amb les seves pel·lícules clau seguint la seva trajectòria diríem que des dels 52 fins el 62 ell va estar fent diverses coses per exemple va treballar com a actor amb Generación de André Baixda va treballar com a director ja el seu primer treball va ser amb la bicicleta Dos hombres i un armario Quan els àngels cauen té una sèrie de curs d'aquests que ja són premonitoris del seu cinema després va estar contractat per un centre de produccions Polak que es deia Càmera va ser assistent de rodatge d'Andrés Munt amb una pel·lícula que es va titular Mala suerte i ja l'any 1959 es va posar a escriure un guió el 59 Cotxillola juntament amb Jerzy Skolimowski un director que a part de guionista després es podia també director d'un cert prestigi Polak no va poder fer la pel·lícula no va trobar financiació suficient en el seu país fins em refereixo a Cotxillo en l'aigua fins al 1962 aquí s'ha de tindre en compte que és una pel·lícula que va ser molt ben rebuda a Europa als festivals jo l'he estat revisant aquests dies vaig revisar la bona part de l'obra de Polanski i m'he adonat que de la trilogia de Blanc i Negre que podríem dir que són Cotxillo a l'aigua Repulsión i Cul de Sac és la que menys Polanskiana de les tres i la culpa probablement no és d'ell perquè la pel·lícula evidentment és Polanskiana la prova està que sobretot amb la tercera amb Cul de Sac es repeteix bastant i va molt més enllà a l'esquema de la primera del triangle que planteja però el problema de Polanski amb Cotxillo a l'aigua és que l'estava fent a Polònia i a Polònia hi havia dues qüestions el catolicisme militant i molt conservador i per l'altra banda la influència de la dominació soviètica que també marcava llavors per exemple la protagonista que molt probablement en la seva època anterior està casada era probablement una prostituta doncs aquí ha de quedar dissimulat i no es pot dir per tant ja dic ja va tindre un primer problema de censura els problemes de censura han subvintejat amb Polanski curiosament igual que van subvintejar amb Kubrick i en Pekinpan Polanski té alguns punts que a mi me'l lliguen a Kubrick el que passa és que són dues personalitats molt diferents és a dir Kubrick és un introvertit i Polanski és un extrovertit probablement el fet aquest de la seva extroversió fa que també Polanski hagi comès errors que no va cometre Kubrick Kubrick era una mentalitat de jugador d'escacs i calculava molt els riscos abans de prendre'ls i Polanski es llença és un home enamoradís un home que ell mateix ha reconegut sempre que li agradaven molt les doies les nínfes s'enamorava d'Nastàcia Kinski de Mia Farro bueno amb Mia Farro i va tindre un problema amb el Frank Sinatra que al final Frank Sinatra es va cabrejar perquè no podia ni veure-la i va agafar i li va enviar els advocats i li va dir escolta que firmi aquí hi ha la separació home o sigui Polanski tenia un recorregut ja dic després em testé amb Nastàcia Kinski després va passar el mateix en Emmanuel Senyer amb el que es va casar ell va tindre tres tres matrimonis un amb una polaca que es deia Bàrbara un nom una mica difícil de pronunciar després Saron Tait que tots coneixem i finalment l'actual Emmanuel Senyer que té 33 anys més jove que ell bé a partir de Cotxillo a l'acqua comença la seva trajectòria com a director però abans d'entrar en la seva trajectòria com a director volia dir que la vida de Polanski serà des del meu punt de vista atravessada per tres circumstàncies que la marcaran i també influiran en la seva obra creadora en primer lloc està la seva infància dels 6 als 12 anys hi ha la guerra la segona guerra mundial ocupació de Polònia separació dels pares ell ha d'anar amb familiars amb parents etc espategant perquè està separat dels pares finalment retrobament amb el pare però la mort de la mare tot això el colpeix com no podria ser una altra manera perquè estem parlant d'un infant de 12 anys i dels 6 als 12 ha estat donant voltes d'aquí cap allà aquesta seria una primera situació traumàtica una altra seria als 36 anys el 9 d'agost de 1969 mentre ell estava rodant en San Macaré a Londres rep la notícia de l'assassinat de la seva segona dona l'actriu Sharon Tate que havia protagonitzat Facebook que a més a més estava embarassada pel grup aquell de la família Manson això té una cosa que després comentaré també relacionada amb Rosemary Baby i una tercera circumstància colpidora també per ell que l'ha marcat és la denúncia de violació d'una menor el 10 de març de 1977 l'ha fet conegut com el cas de Samantha Giley com nom de soltera Heimer com nom ja de casada una noia de 13 anys volant que estava fent-li una sessió de fotos per la revista Vogue per la que ja havia fet unes fotos de Nastàcia que havien tingut molt reconeixement 15 anys també i Vogue va dir no continuem amb les tineges que ens agrada això llavors ell va trobar la setmana aquesta bueno ja és coneguda la història primer va tindre amb 20 dies de diferència li va fer dos sessions una a l'apartament o casa de Jacqueline Bisset i la següent on es va produir els fets que van portar la denúncia va ser el bueno una casa que tenia el el el el el el sí com es diu l'actor Jack Nicholson mentre ella estava fent un rodatge a fora van estar allà amb ella i bueno el jacuzzi etc li va donar una substància en fi això va portar el director un problema amb el amb el judici molt complicat ell va admetre i va haver l'advocat de la part que acusadora i la defensora van arribar en un pacte es tractava que ell reconegués que efectivament havia tingut un comportament no no no correcte i llavors es va arribar amb un acord en què se li aplicarien uns dies de fet va estar 42 dies pres de 90 que se li havia dictaminat i va sortir amb un permís per vindre a treballar a Europa amb un rodatge i aquí va cometre un error molt gran va ser que durant aquest rodatge va ser invitat molt probablement era una trampa per un element del rodatge amb una festa a Suïssa i dintre d'aquesta festa que es va allargar bastant se'l va fotografiar amb dos noies menors d'edat dintre d'altra gent però aquesta fotografia va arribar el jutge Rittenman i el jutge aquest va agafar i va dir quan vinguis ja parlarem d'això és a dir és molt curiós perquè tot el fet de Polanski direu quina bestiesa però no us podeu imaginar com em recorda el procés que està seguint en aquest cas la justícia amb Catalunya és a dir sí d'entrada hi ha cinc cinc motius de demanda per Polanski i aquí em sembla que també són cinc surt Polanski no pot retornar té un avís que si retorna va a la presó que això a partir dels 40 anys que han passat sembla que ja s'ha suavitzat i probablement si tornés als Estats Units amb un tràmit diguéssim de o sigui de firmar uns papers i tals quedaria resolt però sí que és veritat que aquí què es vol fer Polanski és un director que per la seva temàtica i la forma de produir-se és un europeu d'un país de l'est que ve aquí als Estats Units a embrutar-nos al cinema al nostre americà sistema de vida i a la que puguem li fotrem i efectivament després de Rosemary Baby hi va haver una part de la crítica que va estar molt molt en contra de Roman Polanski i li tenia ganes i una part de el que no és la crítica i que són els elements de poder a partir de productors i de directors i també estaments polítics que també li tenien ganes tot això el jutge Rittenman ho va capitalitzar i en realitat va ser un extrapolar el tema per dir la línia vermella d'Estats Units és aquesta i aquest senyor se l'ha assaltat i aquí no torna pels que se l'assalten aquí no tornen és a dir se li va fer aquest marcatge i se'l va deixar emmarginat primer a Suïssa després allà encara va ser retingut i va passar per un filtratge i llavors finalment cap a França que no hi havia conveni d'extradició als Estats Units per aquest tipus de delictes i així ja ha hagut que funcionar fins i tot se li va otorgar un Òscar pel pianista que no va poder anar a buscar etcètera però molt de tot això era no la circumstància en si perquè en realitat entre ell i l'afectada la Samantha va arribar un moment en què hi va haver un mútu acord de deixar el tema i reanudar una amistat i de fet s'estan comunicant habitualment i van reconèixer tots dos públicament i van tindre un linxament públic un per tindre fama i l'altre per ser el que podríem dir una pobra noia que ja veuràs tots dos van ser utilitzats per políticament i socialment per fer un dir la societat americana tolerem fins aquí i ara ja ens centrem una altra vegada en el que és el corpus de la seva obra aquí parlaríem de la primera trilogia Cotxilla l'Agua Repulsió Nicol de Sac que té la coincidència que són tres pel·lícules fetes en blanc i negre la primera a Polònia i les altres dos a França no? no a Anglaterra les dos segones és a dir Repulsió Nicol de Sac compten amb la fotografia en blanc i negre de Gilbert Taylor que és un director de fotografia extraordinari i que fa tant amb l'una com amb l'altra un treball de primera categoria per mi cul de sac que toca el tema de l'adulteri és és una obra mestra i Repulsió que és una obra més més de de càmera més tancada però té una força tan impressionant tan amb amb el seu contingut que té una evolució és d'aquest que dius bueno però jo tinc que dir aquí també que va tindre la sort Polanski mentre es va viure de poder tindre com a col·laborador amb els guions exceptuant quan es tractava d'adaptacions literàries que llavors feia ús normalment del mateix autor va tindre la col·laboració de Gerard Brach extraordinari guionista amb una complicitat molt gran entre els dos i aquí això es nota i llavors tenim un guió de Repulsió i de Cuglesac que és fabulós cada vegada més depurat cada vegada més cinema cinema és a dir el que deia abans per exemple respecte a la pel·lícula aquella Alma Mater que li trobava a faltar cine aquí és que estàs veient Cuglesac i hi ha un moment en què la història tant te fotia és que és que estàs veient aquelles imatges i et transmeten tant o sigui hi ha hi ha literatura hi ha teatre hi ha és que hi és tot i a la vegada també uns elements corrosius a nivell de contingut extraordinaris contra de crítica social i política després vindria el Baile de los Vampiros aquí ja coneixia Sharon Tate i la va incorporar Baile de los Vampiros és un divertiment tocant temes que sempre estan molt presents en Polanski tal com he dit abans que casa el sexe i els vampirs i amb to de conya i amb to de conya absoluta això seria l'any 1967 i el 68 una de les seves obres mestres també que és La semilla del diablo La semilla del diablo és una pel·lícula que a més a més va trobar una mia farro jo crec en un moment extraordinari jo no sé si la va potser deixar buita aquesta pel·lícula perquè és que l'he estat veient aquest matí per exemple i em sembla una actuació una interpretació també però d'aquelles extraordinàries el contingut de la pel·lícula és molt bo a més a més aquí va ser un èxit comercial brutal brutal tot el món el va rellençar molt a partir de La semilla del diablo va tindre el problema de la mort de l'assassinat de Sharon Tate llavors aquí tal com he dit abans hi va haver tres moments conflictius el de la infància el de la mort de Sharon Tate i i el conflicte amb Samantha Geimer bé de la primera podríem dir que al cap de molts anys va fer el pianista i a la millor li va servir d'expiació no sé a mi és una pel·lícula que va tindre molt èxit però no és de les meves preferides ni molt menys de Polanski Macbeth és una pel·lícula que sí que és una adaptació chasperiana d'una estètica extraordinària que no té res a veure amb el contingut que és duríssim chasperiat absolut però d'un contingut molt dur què fan de la pel·lícula una pel·lícula d'aquelles que requereixen la complicitat de l'espectador és a dir no passen les coses així d'una forma lleugera sinó que cada paraula cada sí sí anem bé anem bé és que és o sigui hi ha molt xasperi d'allí i per tant les paraules les frases tenen molt pes això és Macbeth aquesta pel·lícula després de tot el que va passar amb Sharon Tate podríem dir que l'utilitza com a catarsi per superar aquests problemes que van passar allà a Califòrnia després vindrien que que és una mena per dir-ho així ràpid i els cinèfils ho entendrem molt bé de fer el seu vuit i mig de Fellini doncs el vuit i mig de Polanski no és tan res així com el de Fellini però déu-n'hi-do la mala lleca d'aquesta pel·lícula a continuació en 1974 ve Shine a Town Shine a Town Polanski es posa el tratjo de de treballador i de bon operador i de bon narrador i treu una pel·lícula una pel·lícula una obra mestra i ja està amb el seu John Huston que no solament el té com a referent de la jungla de l'asfalto que hi és sinó com a actor sinó com a actor amb un paperàs a més a més i una fight on a way extraordinària i un Jack Nicholson també extraordinari pel·lícula que no cal recomanar-la perquè crec que tots la teniu ja en el pensament a continuació fa per mi una altra de les seves obres mestres indiscutibles i que és un dels punts per mi més alts de la cinematografia de Polanski no és una pel·lícula fàcil però és extraordinària i val la pena revisar-la per disfrutar-la El Quimèrico Inquilino es va titular aquí és un obra molt personal és un obra extraordinària on hi ha moltes de les constants que he apuntat al principi del cinema de Polanski a veure a continuació estem en 1976 El Quimèrico Inquilino i el 1977 es produiria l'afer que hem dit abans de Samantha Heimer i a partir d'aquí ell entraria en una fase de molts problemes amb la justícia que el deixarien pràcticament arruïnat intentaria sortir-se d'això fent Tess però Tess va ser una pel·lícula que li va servir com com Macbeth de Catarsi però no va ser el gran èxit que esperava tot i que té tots els elements de gran pel·lícula de Polanski llavors ell va dir bueno ara la clavaré i em vaig a fer peles i va fer Pirates Pirates va ser un fracàs fins i tot de públic horrorosa és a més a més una pel·lícula dolenta de Polanski a continuació ja havia conegut Emmanuel Sègnia i l'amor va va fer atravessar Polanski camins i de aquí en va sortir Frenètico i Frenètico és una pel·lícula hixxotiana fins a la mèdula molt ben rebuda pel públic va ser un èxit a Europa va ser un èxit a Amèrica a partir d'aquí comença una altra vegada com que ja torna a retrobar-se ell fort amb les seves constants tenim les lunes d'iel que és un altre punt àlgid per mi molt molt allí és una baixada als inferns amb la passió la submissió el boiarisme el desvianisme la dominació bueno hi ha tot el catàleg és una extraordinària pel·lícula molt ben interpretada a continuació la muerta i la doncella continuem els inferns i aquí hi ha política tortura relació víctima boixí sortim d'aquí i ens anem cap al segle XX i abans d'arribar al segle XX però jo la poso amb el segle XX hi ha la novena puerta que és un film alegòrit i per mi no és del tot rodó continuem estant a l'infern però no no li surt tan rodona com voldria el 2002 tenim el pianista que ja he dit que pot ser una revisió de la seva memòria amb agraïments que potser tenia pendents gent de Polònia jo d'aquesta passo bastant Oliver Twins és una altra cagada podríem dir i després tenim la dècada actual en la que tenim l'escriptor que és una pel·lícula que torna al cine polític és una pel·lícula que bueno cau bé sí cau bé com frenètica i després ja tornem a estar en matèria intrínsecament de Polanski com és A un dió salvaje de la novel·la sobre la novel·la de Reza La Venus de les pieles sobre el llibre de Sartre Masoch i finalment arribem al 2016 amb aquesta que tenim pendent de veure que és una pel·lícula en la que ha constat ha comptat amb amb el guió amb el francès que també en sembla que és director de cinema Assayas d'aquesta col·laboració ens surt una pel·lícula que es diu basada en fes reals que està pendent de destrenar les nostres pantalles segons diu internet el 1 el dia 1 de juliol i de juny perdona s'arriba aquí teòricament a Espanya aviat la veurem la veurem vale bueno en fi per concloure de tot el que he dit voldria dir que bueno Pep i què ens recomanes com a imprescindible de Polanski doncs com a imprescindible de Polanski jo situaria de forma cronològica Repulsión cul de sac el baile de los vampiros la semilla del diablo Chinatown el quimèrico inquilino frenético lunas de gel a un dios salvaje i la venus de las pilas jo crec que amb aquestes pel·lícules queda una visió panoràmica de lo més important que ens ha deixat Polanski que és molt perquè realment ja dic és un autor total perquè també les seves interpretacions per exemple amb el quimèrico inquilino ell fa un turs de forcs com a actor també jo em pregunto com es pot fer la direcció i a la vegada una interpretació tan posada en un paper difícil que té aquella evolució personal dins de de la mateixa del mateix metratge no? ja és algo extraordinari així com per exemple és protagonista o coprotagonista també del baile dels vampiros però allà és un divertiment sí es tracta de portar una maleteta sí el martell va jugant sí sí bé fins aquí molt bé molt bé escolta estem lo que dóna de si lo que dóna de si la meva explicació sobre Polanski tot i que us dic una cosa Polanski en si de cada pel·lícula d'ell d'aquestes que no m'he anat com a importants es podria fer un programa clar clar n'estic segur n'estic segur i amb tot això hem estat arribant gairebé al final perquè arriba l'hora que has estat clavat el temps que havíem pensat que destinaries al senyor Roman Polanski per tant felicitats molt bé i de fet nosaltres ens hem d'acomiadar fins després de Setmana Santa desitgem que us ho passeu bé desitgem que veieu molt cine desitgem que veieu també molt teatre i llegiu moltes novel·les bones i en conseqüència estem aquí estarem aquí disposats a parlar sense condicions de tot allò que haurem vist durant la Setmana Santa o abans de la Setmana Santa o els dies següents us desitgem a tots bon cap de setmana i bones vacances de Setmana Santa i fins al dimarts després de les festes bona nit a tots i moltes gràcies Pep per la teva intervenció gràcies a vosaltres molt bé adeu bona nit adeu M de música un programa realitzat i presentat per Maria Quintana molt bona nit una vegada més una servidora que us parla i el Carles a les vies de so comencem amb la veu del poeta de Miquel Martipol a l'osi de l'anyor posem que el fil de plata d'un afany et porti al cor del temps si és que el temps té cor què faràs aleshores assajar tal volta de descriure l'inefable o quedar embaducat davant d'aquell joc de miralls que ningú no s'explica té un ganivet de doble tall el risc que ningú no sap bé per on se m'espunya més val que et facis ombra amb la teva ombra més es dexifres el perfil de cada soc de la pell la ningú més sorprenent de tan familiar de les arrugues i a poc a poc construeixes un lúdic retrat de tu mateix que t'acompanyi veieu? l'elogi de la ruga de l'edat de l'experiència que t'acompanyi que t'acompanyi de l'esperiència de l'esperiència que t'acompanyi que t'acompanyi de l'esperiència