Cinema sense condicions del 20/3/2018 — Crítiques setmanals, Frankenstein al TNC i dossier Roman Polanski: de la trilogia en B/N a les obres mestres

Panorama de l’episodi

• Presentació de l’equip i agenda: programa especial abans de Setmana Santa i retorn amb tertúlia després de festes.

• Estructura del dia: crítiques ràpides de novetats i cartellera, una peça de recomanació teatral (Frankenstein al TNC) i un dossier extens dedicat a Roman Polanski.

Crítiques de la setmana

La casa junto al mar (La villa) — Robert Guédiguian

• Drama familiar a Marsella amb tres germans que tornen per l’agonia del pare.

• Valoració: estil molt personal però aquí es percep retòrica i pesantor; la nostàlgia política (militància comunista) pesa sense revitalitzar-se.

• Apunts de repartiment: Ariane Ascaride en un paper desajustat com a “primera dama del teatre”.

Sin rodeos — Santiago Segura (remake de Sin filtro)

• Comèdia de catarsi: una dona beu una pòssima i comença a dir la veritat sense filtres.

• Fortaleses: temàtica d’actualitat, sàtira a influencers i tecnoutopies, i Maribel Verdú en gran forma.

• Veredicte: recomanable per riure amb punt de crítica social.

Tomb Raider — Roar Uthaug

• Aventureres a l’estil Indiana Jones amb Alicia Vikander com a Lara Croft.

• Observació clau: el pròleg que presenta Lara com a repartidora en bicicleta es llegeix com una glamurització de la precarietat juvenil.

• Aventura efectiva però derivativa i amb tema edípic/patern molt marcat.

The Leisure Seeker (El viaje de sus vidas) — Paolo Virzì

• Parella gran en road movie cap a la casa d’Hemingway. Helen Mirren i Donald Sutherland destaquen amb interpretacions magnífiques.

• Crítica: Virzì, en el pas a Hollywood, perd complexitat i gruix del seu cinema italià; film lineal malgrat el bon ofici.

Alma Mater — Philippe Van Leeuw

• Drama de guerra claustrofòbic a un pis de Beirut amb diverses generacions.

• Aconsegueix angoixa i realisme, però li manca potència cinematogràfica (planificació austera) per atrapar del tot.

Ponts entre arts: Frankenstein al TNC (recomanació)

• Reflexió sobre vasos comunicants entre cinema, teatre i literatura. L’adaptació escènica de Frankenstein (dir. Carme Portacelli) es destaca com extraordinària i molt superior a moltes versions cinematogràfiques.

• Elements remarcables: grandíssimes interpretacions (Joel Joan, Àngel Llàtzer i un repartiment molt sòlid), música i ús de projeccions com a llenguatge complementari.

• Reacció del públic: gran connexió amb públic jove i aplaudiments sostinguts.

"Fa molt temps que em ballava pel cap portar a escena aquesta novel·la... la literatura que té com a eix central l’ésser humà, els seus problemes existencials i filosòfics..." — Carme Portacelli

"Tenia clar que l’obra començaria en el moment mateix de la creació... és un moment dolorós i l’espectador és colpit per una imatge impactant." — Guillem Morales

Dossier Roman Polanski

Temes constants

• Claustrofòbia i incomunicació
• Adulteri i voyeurisme
• Sexe i vampirització
• Decadència social
• Bogeria i mort
• Lluita (sovint improbable) de l’ésser humà contra el seu destí.

Tres impactes vitals que travessen l’obra

• Infància sota l’ocupació nazi (pèrdua de la mare, camps; memòria que aflora a El pianista).

• Assassinat de Sharon Tate (1969) pel grup Manson, amb ressons en el seu imaginari d’horror i culpa.

• Cas Samantha Geimer (1977): procés judicial, exili i estigma públic; impacte sobre la seva carrera i recepció.

Trajectòria en fites

• Trilogia B/N: Cuchillo en el agua (1962), Repulsión (1965), Cul-de-sac (1966) — depuració formal i mirada corrosiva; fotografia de Gilbert Taylor.

• Gir de gènere i sàtira: El baile de los vampiros (1967).

• Consagració: La semilla del diablo (1968) — èxit massiu i una Mia Farrow demolidora.

• Shakespeare fosc: Macbeth (1971) — bellesa plàstica i duresa tràgica.

• Cim del noir: Chinatown (1974) — narració i posada en escena exemplars.

• Obra personalíssima: El quimérico inquilino (1976) — identitat, paranoia, espai opressiu.

• Etapa 80-90: Frenético (1988) (thriller hitchcockià), Lunas de hiel (1992) (passió i dominació), La muerte y la doncella (1994) (política i trauma), La novena puerta (1999) (al·legoria esotèrica).

• S. XXI: El pianista (2002), El escritor (2010) (política), Un dios salvaje (2011) i La Venus de las pieles (2013) (cambres de pressió, duel interpretatiu), Basada en hechos reales (2017).

Imprescindibles recomanats

• Repulsión
• Cul-de-sac
• El baile de los vampiros
• La semilla del diablo
• Chinatown
• El quimérico inquilino
• Frenético
• Lunas de hiel
• Un dios salvaje
• La Venus de las pieles

"Polanski és un autor total: depuració formal, mala llet satírica i una constant exploració de la fragilitat humana dins espais tancats."

Tancament

• Recordatori: pausa per Setmana Santa; el programa torna el primer dimarts després, amb tertúlia i recomanacions.

• Missatge final: "Bones vacances i molt de cinema, teatre i bones lectures".