Cul-de-sac de Polanski, 10 anys de la Filmoteca al Raval i més: òpera en directe, Moonfall i la preservació del cinema

Cinema sense condicions El Salvador Bona tarda, amics. Benvingut, donem la benvinguda a Esteve Rianbau, el director de la Filmoteca de Catalunya, que ens acompanya avui i a la segona part, com sempre, del programa parlarem amb ell de tot el que s'està fent, el que s'ha fet i el que hi ha intenció de fer. Bé, intentarem tot el que es pugui dir. Celebrant els 10 anys de la nova segona. I d'entrada, exacte, d'entrada estem de celebració perquè precisament aquest mes de febre es celebra el desaniversari de la instal·lació a l'edifici del Raval. Exactament, el dia 21, doncs, comencem el... És a dir, que benvingut i moltíssimes gràcies per acceptar la invitació per nosaltres i pels nostres oients, és un privilegi tindre't aquí, de veritat, t'ho dic. Un plaer, moltes gràcies. Molt bé. Iniciem avui amb la pel·lícula de la setmana, que... Ah, bé, no cal dir-te que ens agradarà comptar amb les teves intervencions també, amb tot el que vagi sortint. pel·lícula de la setmana, cul de sac de Polanski. Molt bé. Hem sentit ara a Christophe Comeda amb una introducció del tema central de la pel·lícula. I després, si parlem d'on ha temps abans de la segona part, de parlar d'alguna cosa d'actualitat també, naturalment, només faltaria que comptem amb tu també. Això és una tertúlia de mi. Em deixo portar. Una tertúlia de mi. Soc una bona parella d'abans. Molt bé. Bé, doncs, avui, tal com he dit, parlarem d'analitzarem la pel·lícula Cul de sac, 1966, de Roman Polanski, una pel·lícula que ell va fer entre Repulsión i El baile de los vampiros. Ell mateix va reconèixer que gràcies a la bona acceptació que havia tingut la primera, Cotxilla a l'Agua, que era una gran pel·lícula, com a òpera Primà d'Extraordinària, després, no diguem ja, un èxit més, potser, més comercial i tot, també una mica la temàtica suportava, una mica bastant escabrosa, com era Repulsió. I llavors va arribar i va fer per fi un projecte que amb Gerard Braque, el seu guionista habitual, havien fet ja o havien posat en solfa des de feia tres anys. Però no hi havia ningú que ho financies, allò. Per cert, he llegit... Sí, en aquest sentit haig de dir que es veu que el projecte de Gul de Sac és anterior al de Repulsión. Sí, sí, sí. Però es veu que no trobaven finançament. No, el van tindre cap per cap i van dir no, no, no. I van trobar el Braque i ell van trobar finançament per Repulsión pel fet que una mica anaven enganyats els productors, perquè eren productors es veu d'explotation, de pel·lícules així molt tiradetes. I, doncs, bueno, esclar, m'han dit que seria una pel·lícula de por i de por de por Repulsión no és. Eren pel·lícules de 150-120.000 lliures. Produccions angleses. Sembla molt barat, això. Sí, sí. Ara és una cosa, la nòmina d'ell eren 10.000 lliures. Llavors anem a la línia. I està de content. Anem a la línia, ja sí. Sí, sí, sí. En cas, es nota que el Gul de Sac és un guió molt estudiat, molt treballat. El tenien jo molt apamat, no? Mireu, et passo la paraula immediatament a tots, però us vull comentar una cosa que és que realment m'ha passat, no? És allò... Jo vaig veure la pel·lícula a casa amb l'Anna a les 10 de la nit amb la pluma allà, anar prenent alguna nota i vaig acabar i em llevo el diumenge al matí i jo crec que havia estat tota la nit amb Gul de Sac. amb imatges i tot això. I el dilluns, obedient al que diu el manual del bon cinèfil, que no t'has de perdre res del que vendrà ara pels Oscars i tot això, me'n vaig a veure una pel·lícula que per mi és notable, entre 7 i 8, que és la del que ha dit Brana, Belfast. Quan vaig acabar de veure Belfast, dic que 1966, cul de Sac, li dóna tantes hòsties amb força... Belfast és una pel·lícula que s'aguanta molt... Sí, tu l'has comentat que no estava molt bé, però esclar. Em sembla una pel·lícula notable, però la força d'imatges que té Gul de Sac és extraordinària. A veure, és que Polanski va a cega. És a dir, la simple següència inicial dels dos malfactors, arribant amb el cotxe, un ferit de l'estómac, l'altre que se'n va a buscar ajuda al castell... Amb aquesta música que hem sentit, eh? No, no, però el que vull dir és que una cosa tan senzilla com aquesta, que puja fins al castell, primerament s'amaga, estudia una mica la situació que està. Amb les gallines per allà volant, obsessivament. Els detalls, els objectes, les mirades a través de... S'amaga, no?, en el paller i vigila aquesta mania que té dels espiells, no?, que sempre està amb els espiells. És a dir, encara no s'ha entrat en matèria i ja és una pel·lícula càrregada de detalls, càrregada d'objectes, no ha passat gairebé res i ja estàs apassegat. Els ous, se'n recordeu la quantitat d'ous que es trenquen amb aquesta pel·lícula? Sí, sí, sí. Vull dir, es nota que és un guió que el teníem treballat de feia temps, està tot mil·limetrat, és una cosa increïble, no? La localització és impecable, també, o sigui, ajuda molt aquest espai que és absolutament delirant, o sigui, aquella carretera infinita, després anegada per l'aigua, aquell castell allà dalt, que ja hem vist Dràcula la setmana passada, i dic, ostres, tu és el castell de Dràcula, aquella edificació, però tornem a tenir una edificació alçada respecte al territori i tornem a tenir un intentant de entrar allà dintre. Realment, això, recordem que, a més, aquí descobreix coses, en aquest inici, descobreix que la noia té un lío amb el tio aquell jove que després trobarem. Però això et dic, tot això amb una rapidesa... Encara no ha arribat al castell, i ja ha vist que la dona és adultera, no? Sí, sí, sí. Sí, perquè entre pescar crancs i gambetes foten alguna castanya, també. El cinema de Polanski és un cinema mental, que hi dic jo, en el sentit que tu fins i tot que és una situació de gent que pràcticament ha tret del matrimoni, es coneixen els altres poc, fins i tot els que tenen algun vincle, el seu amic que el visita amb la família i tal. Més aviat van per mirar a veure què fa ell, aïllant-se, no? Però, en realitat, malgrat que no sabem gaire dels personatges, anem penetrant en personatge per personatge com és i les motivacions que té, no? El treball psicològic dels personatges és definitiu. Fins i tot el mal factor, el que ara no recordo... George. No, Dickie. Dickie, que és el que és el meu estàndard. vaia no l'estàndard. Es veu que era un pesat de collons. Sí, sí, sí. Ui, difícil, eh? Bueno, es veu que el rodatge va ser de pel·lícula, eh? Tots acusen a Polanski d'haver estat un tirà i és que... Però jo penso que hi havia actors molt difícils, com diu ella. Però el que vull dir és que el mal factor és perquè... La Françoise no et digui res. El cinema de Polanski és un cinema de personatges de poder, no? Entre altres coses, no? A banda del nihilisme que li acompanya en tota la seva filmografia, sempre hi ha una relació de poder. El fort aquí, evidentment, és el Dickie, el Lionel Standard. I malgrat que hauríem de tenir antipatia per ell, perquè a més a més de vegades es comporta d'una manera molt ruda i sense cap contemplació, no? quan la Dorleach li fa... li crema en paper els dits, no? Vull dir... La fa... Diu... La bicicleta. Exacte, no? Clar, perquè la reacció al cremar-te... Però, valga de tot, és un personatge que veus que per el seu company, el que està a punt de morir, no? Es preocupa, no? I té una determinada tensió, no? És un personatge molt potent i molt ben dibuixat. Ara, no us ho acordeu, eh? Alguna personalitat absolutament que és com si el coneixis de tota la vida. Dius, clar, aquest tio actua així, per què llegeixi quan talla el telèfon. Totes les accions tenen una precisió d'execució, no? I vas escoltar molt clar... O sigui, vas veient el personatge a través dels petits gestos que va fent. Després hi ha una cosa que s'ha de dir des del principi. La pel·lícula es tenia que titular Si cattleback arribe. Sí, clar. I és que jo he aprofitat per revisitar i llegir-me tot esperant Godot Sí, és el que anava a dir. Perquè, naturalment, jo nesco i ve que estan aquí... És que és molt molt present sempre Per algun motiu ell és molt seguidor De fet, els dos malfactors estan tot el rato trucant al senyor Cattleback esperant que vingui. Perquè ell té que solventar el senyor Cattleback i el mateix que passa amb l'obra de teatre de Beckett Cattleback no ve mai. El senyor Cattleback no arriba mai. Igual que el senyor Godot no arriba. Se l'espera però no arriba. Se l'espera però no. El símil aquest amb el teatre de l'absurd o... El teatre de l'absurd. És evident perquè la pel·lícula està plena de situacions absolutament absurdes i veïrans. El cinema silent, Chaplin i tot això i després aquesta afició d'ell per al teatre de l'absurd l'han acompanyat també amb bona part de la seva filmografia no? No, i una mica el que deia abans l'Anastasi del Castell de Dràcula és una mica l'avançala i el revers del Baile de los Vampiros. Del Baile de los Vampiros. És a dir també és un castell també hi ha uns personatges aïllats i el que passa és que aquí diguéssim els perturbadors de l'ordre són els que venen de fora i alteren un aparent ordre intern que és el d'aquesta parella que no és tal parella i d'aquests visitants doncs n'hi ha d'això i no hi ha un pont de net és a dir ni els de fora ni els de dintre. Fixa't que igual que aquesta anuncia la que vindrà després que és el Baile de los Vampiros aquesta mateix recull els personatges de la lanxa el noi jove de la lanxa que es converteix en amant de la dona del professor aquí el noi jove de la lanxa també Ros també és l'amant del George que és el duenyo del castell i xapó pel Jack McWorwan el paper breu que té un paper brevíssim és el segon gángster diguéssim perquè ja arriba mortalment ferit ferit però a veure és un paper d'aquells i Polanski després va escriure expressament el professor del Baile dels Vampiros diguéssim per agrair-li aquesta breu però intensíssima aquest és un personatge pràcticament no és allò que estigui tot el rato estirat però pràcticament però en canvi té una personalitat i una força i cada gest la mirada estàs patint i la mirada que és absolutament se l'està mirant quan se'n va i veu que trigarà a tornar i li diu hijo de puta jo faria una incisió sobre això amb l'aspecte de la infància de Polanski que jo crec que explica la seva filmografia és a dir aquest nihilisme aquesta cruesa perquè les seves pel·lícules en realitat tenen molt de cru o sigui tenen molt de personatge com dius no hi ha cap personatge que se salvi potser el dona el Plissens però clar que és és una flor és un beneit és un beneit és un pobre home però el que vull dir és que Polanski sembla no tenir cap tipus d'esperança per al ser obà és a dir té una visió molt negra de l'existència i molt depredadora molt i a punt de sac aquesta relació de poder de força i de sentit de la vida desfet quan ell va fer la cinquena pel·lícula va dir en una entrevista diu la millor pel·lícula que he fet fins ara no que he fet mai bueno mai fins ara cinematogràficament és cul de sac fixa-te i diu perquè no pot ser una novel·la no pot ser un telefilm no pot ser una peça de música no pot ser un quadre i no pot ser poesia només pot ser cinema és veritat és molt cinema si jo hagués de fer com com Beckett hagués de ser rigorós com Beckett amb el seu teatre totes les meves pel·lícules serien similars a cul de sac això és una putada perquè després sabem que és impossible i imagina't tot el que va fer el que volia dir és que la infància de Polanski passa al gueto de Cracòvia i evidentment tota aquesta sensació d'ofegament d'angoixa els personatges de Polanski són és una angoixa de l'interior que és el que precisament transmet repulsió el plano aquell de la Catherine Deneuve veient com juguen les motges a fora des de la cuina on s'està podrit tot és com si estigués en una peixera i jo sempre he vist el cinema de Polanski des d'aquest punt de vista mental és a dir és com si els seus personatges fins i tot pirates que passa en un oceà però és un oceà que sembla que sigui una peixera és com si estiguessin en una peixera crea un univers crea un univers un món és l'especte de Polanski que més m'ha colpit i que més m'ha arribat sempre i que es parla sempre que clar en aquest cas estan aïllats en un castell però és igual és la peixera encara que sigui amb l'aire lliure però estan en una peixera sí però al mateix temps el joc de relacions que es creen és doblement interessant perquè no són captius innocents o captius passius sinó que són captius que entre ells tenen unes lleis de supervivència extraordinàriament cruels i que reprodueixen la crueltat humana dintre d'aquest món doblement opressiu perquè és una relació amos-cerd sí, sí sí, sí tu fixa't quan arriben els convidats ell canvia el rol el canvi de rol i es posa a servir després se'n van els convidats i ella que té ganes de fotre'l agafa i el que has dit li crema els peus quan ell s'aixeca agafa es treu el cinturó i comença a sotar-la bueno els quatre primers fouetades els va fotre de veritat ella es va rebotar li va donar una patada que això ja no surt i ell va dir que a partir de llavors es va queixar del ginoll va demanar permís per anar dos o tres dies a l'hospital el permís no era de veritat ella va dir que li havien caigut uns empastes i que tenia que anar a París a París perquè volia volia i ell què volia aguanta un rodatge ell volia que s'allargués el rodatge perquè si passava un dia ja començava a cobrar un sobresol es veu que passa infernal en algun moment el rodatge van arribar a la folia és a dir semblava que la cosa s'anava a norris van anomenar com a delegat diguem dels actors en el que dèiem abans en el DIC en el l'estàndard exacte l'anomenen a ell com a delegat per enfrontar-se a Polanski és a dir que ell és el que ha encarregat a frenar-lo perquè diu ja no s'aguanta aquest senyor amb els seus deliris i tal tampoc m'ho imagino tant així eh Polanski sincerament però bueno ells almenys ho van percebre així i l'ambient devia ser tan tens que d'alguna manera també el Polanski no devia estar precisament massa massa tranquil també hi ha una cosa la illa aquella hi havia 300 persones de les 300 persones la majoria o sigui no hi havia policia o sigui allà tothom fotiu el que volia hi havia per 300 persones hi havia 6 bars que estaven oberts 24 hores mira els que estaven allí o pescaven o es dedicaven a salvar nàufrags diu textualment o eren caçadors els caçadors una de les eines que tenien que caçaven ànex una de les eines que tenien és que havia de ser bestial allò era un canó que l'havien fet de forma artesanal el que disparava el canó eren claus rovellats per matar ànex o sigui si imagineu el que havia de ser allò quan parlo de la crueltat humana volia dir això molt per aquí l'entorn no va ajudar o si va ajudar precisament si va ajudar que la pel·lícula amb el resultat que es veu és impecable en quant a anat a dà tècnica però evidentment està carregat de molt mala llet molta mala llet hi ha un aspecte que sí que m'interceria dir de Polanski que és la presència de l'aigua en totes les seves pel·lícules pràcticament evidentment aquí tenim l'aigua la mariana que puja i ahí amb la primera pel·lícula hi surt el títol i tot el cotxillo de l'aigua el cotxillo de l'aigua evidentment i pirata i pirata pirata és evident però amb el baile de los ai perdón el baile de los vampiros amb certa mesura també podríem interpretar que quan aigua neu no quan el vampir rapta la Sharon Tate no està a la banyera el pianista no recordo el pianista no el pianista no però per exemple la semilla del diablo tota la violació del dimoni la visualització de la violació està dins d'un matalàs que està com surant en el somni o amb el que sigui el que passa allà que forma part de tota l'ambigüitat que també és una altra de les característiques de Polanski és una característica del cine de Polanski absolutament sí però és curiós el tema de l'aigua és un factor i després també m'agradaria destacar perquè a mi m'agraden molt els long takes o sigui els el que en algunes ocasions es pot considerar una ampla seqüència sí simplement són planos llarres la de la platja quan estan allà parlant 7 minuts 7 minuts 38 que parlen doncs diu amuntador entre 7 i 8 minuts 7 minuts 38 segons és espectacular estan allà parlant tranquil estan parlant de la història del castell el castell és del segle XVI però diu 11 no no a la pel·lícula diu que és del segle XI però el castell és del XVI és el XVI ja parla l'historiador però és igual parlen del en fi del Rob Roy del Walter Scott que el va escriure allà és un pla fix sembla que sigui un pla típic i de cop i volta l'Ador Reac se'n va a banyar-se es despulli i se'n va cap a la platja aleshores tots comencen a anar cap allà un avió que passa impressionant 7 o 8 minuts magistrals jo no sé si ho van repetir diversos cops no ho van repetir perquè hi va haver un problema allà tenien una cabina insonoritzada amb una ràdio o un toqui-boqui per coordinar-se amb el pilot i que l'avió passés just en el moment això va muntar el Polanski això ha d'estar lligat molt lligat per això d'antiga direcció i pel propi Polanski perquè això ha de ser molt precís coreografia és com a sa història però ella la d'Orleá que també era una noia molt complicada perquè d'entrada ja va anar al rodatge amb una Chihuahua que la va portar amagada perquè estaven estaven en quarantena a Heathrow i la va passar però quan li va agafar la tonteria aquesta de m'han caigut uns implants i tinc d'anar a París la torna a portar però llavors el gos va fer algun guinyol el policia li fa obrir i la van detindre amb ella i van retornar el gos a França a origen i amb ella la va salvar el productor perquè va bellugar influències i només va estar detingut a 8 hores però com respirem amb ella la llibertat aquella que ella portava a dintre com a persona humana ja la portava mira que va morir l'any següent va arribar a fer la pel·lícula saps què va dir Polanski sobre la pel·lícula el punt de partida d'aquest film és la llibertat d'expressió per ell és una mica allò de dir és que et toca fer això i ho faig i ja està sí sí ara aquí ens està despistant aquest telèfon que està sonant de fons que no sé d'aquí és de fora és d'ells això és d'ells és nostre sí sí tens raó la llibertat d'aquesta dona i després el tema hi ha un cert aire novel-bac a la pel·lícula en el sentit que la càmera l'espatlla aquest ús això ja és més de Polanski l'ús del gran angular aquests primers planos del Donald Pleasence pintat que la d'Orléac l'humilia perquè realment la relació entre ells dos és matrimoni fracassat i la figura del nen el nen el nen és fervor aquest nano que pareix el nen és molt cabró el nen no, no, no quan dèiem que no se salva ni l'apuntador no se salva ni el nen ni el nen ni el nen que dóna patades el canet i el tret aquell que tira que es carrega exactament un vitrall un vitrall un vitrall del setze o del castell o de més enrere un vitrall d'abans del castell d'abans del castell ara penso l'escent aquesta del tret i va sense tot l'anterior del tret i el posterior del tret és tan ben articulat tan ben muntat cada pla no tot és tan tan hipercreïble no hi ha ritme forçat ni tampoc el ritme està allargat tot està en el seu punt rítmic no, no, realment és una pel·lícula quadrada quadrada i és i a mi m'ha semblat polonesa us haig de dir o sigui, a mi la pel·lícula malgrat tenir actors anglosaxons malgrat tenir té una càrrega potser per Ionesco que dèiem abans o potser per Make it per un altre cantó que no seria polonès però sí que seria anglo pel que sigui la pel·lícula em sembla que és tot menys americana menys... no, americana no no, americana no ho és com anglesa pot passar ni anglès però és més no verbà que free cinema sí sí, sí no, free cinema no ho és gens és més la qüestió sí, no, free cinema no ho és gens això tens tota la raó cert, cert, cert sí, sí no, no, ho dic en el sentit que la veig molt polonesa o sigui, potser perquè ell marcava possiblement molt els actors la interpretació i l'interpretació dels actors sí que té molt l'estil aquell diguem-ne histriònic per dir-ho d'alguna manera el paper del Donald Plissons és fabulós tots estan bé allò és de d'una dificultat màxima els matisos i això que van començar d'un mal rotllo terrible perquè es presenta va aparèixer repat repat sense que a Polanski li va arribar i no li vidin res a Polanski no, no, no quan se va el tio diu bueno, però què fot aquest i després es van dir calla, calla i pel personatge queda molt bé després Polanski va admetre que ja anava bé però la veritat és que el que es va sentir molest perquè no li van no li va dir ja, ja, ja però es veu que el Plissons per el que sembla anava una mica a maides de superioritat és a dir es anava mirant a tothom com per sobre per sobre de l'ombra absolutament després va fer la lova i la paloma amb el Gonzalo Suárez i el Gonzalo em va dir que era una bellíssima persona que havia vingut amb la seva dona i que no havia tingut cap mena de problema vull dir trenco una llança a favor seu potser potser passava una mala època o potser la relació cuidado que Polanski ha de ser qualsevol cosa menys fàcil no segur i a més a més a mi em dóna la impressió per tot el que ell ha llegit he llegit quatre llibres d'ell que tot el que no era rodatge era anar al darrere de la Jackie que per cert no posen Jacqueline Jackie d'Isa li va donar un paper un petit paper un paper d'estrassa per dir alguna cosa un paper d'estrassa però el paper fora de càmera va ser molt més important sí va ser molt important va ser molt important és a dir simplement denota que és un personatge superficial en el sentit que es va fixant si la corbata és de Dior o de si portes una roba per marcar-li alguna cosa per donar-li una mica de paper perquè si no ni això li seria necessari per donar-li una mica escolteu jo tenia interès en comentar breument una cosa he estat aquesta setmana convidat a veure el dia 3 de febrer vam fer un passe a les 7 i quart al cinema Girona en directe un concert d'òpera des del Palè Garnier de París de la Noce de Figaro això és una cosa que ho feien cinemes de tota Espanya simultàniament en aquesta hora ja sabeu la Noce de Figaro és de 1786 d'Amadeus Mozart dura a prop de dues hores el director d'orquestra és Gustavo Tutamel extraordinari la directora d'escena Nettia Jones que fa un un treball d'escenografia i selecció d'imatges brutal l'estètica és extraordinària els colors funcionen a la perfecció i els intèrpretes són d'altíssim nivell m'agrada comentar-ho perquè a part de que personalment vaig sortir molt satisfet es veu que això es anirà fent més sovint i penso que és una iniciativa molt interessant pels amants de l'òpera poder tindre l'oportunitat de si no in situ almenys en el mateix instant en el mateix moment poder veure una actuació d'aquesta teoria en directe en directe rigorós directe ja n'hi ha hagut algunes i n'hi haurà més i realment és molt interessant sí en vaig veure alguna jo n'he vist una sola però certament ha de ser molt interessant però això és molt característic de les èpoques de crisi dels cinemes això quan va aparèixer a la televisió als Estats Units als anys 50-60 una de les alternatives del cinema per combatre la competitivitat era projectar en pantalla gran dintre de les sales partits de la NBA de bàsquet clar imagina't sí sí sí de captar d'omplir la sala d'omplir la sala si no vens a veure cul de sac doncs les boles de Figaro o o l'Aikers contra els Chicago Bulls sí sí contra els Chicago Bulls sí sí molt bé molt bé no sé si hi ha unes quantes estrenes vinga tu i jo hem vist Moonfall malauradament no sí el Roland Emmerich sembla que estigui no sé com jo no sé si se n'en fot ja de tot o televisió és una pel·lícula que és un guió per nivell nen de 8 anys sí o menys ja tremenda i s'han gastat com 150 milions de dòlars que estava dit al servei d'una pel·lícula que és és que és asturant vull dir és allò que et quedes absolutament patrificat de com és possible un diàleg tan pobre sí i i uns comentaris i unes situacions absolutament inversemblants vull dir els personatges no són creïbles les es munten em va recordar Interesteller que d'un i do que també en un moment donat es puja en tots el coet sense gairebé preparació i tres quarts del mateix estem especialitzant molt amb una pel·lícula de 150 milions perquè li demanes un bon guió a mi em recorda a mi em recorda allò de quan el Will va pujar a primera divisió els aficionats anaven a veure com perdia cada setmana i cantava una cançó que deia hemos venido a borratxar-nos i el resultat no es da igual doncs les pel·lícules aquestes és el mateix hem vingut hem vingut a entretenir-nos hem vingut a portar el nen i ja està i entenen aquesta cosa que cada vegada ens infantilitzem més és a dir el missatge cada vegada és més infantil i arribarà el moment que ho deia l'altre dia en un documental que vaig veure dels Goya que no em va interessar gens el contingut però que era gent de cinema parlant de cinema i el Gonzalo Suárez deia això dius que fins i tot vas infantil tot s'està infantilitzant ja fa temps ja fa temps no és ara no és ara però realment és molt preocupant que no ho sé un home del nivell de l'Emery que alguns títols interessants pot tenir més o menys seran alguns altres criticables però és a dir que s'hagi reduït diguem-ne a fer una pel·lícula realment infantil és un espectacle però és que a més està en connexió amb el tema argumentalment s'assembla molt a aquesta pel·lícula de Netflix no? No mires arriba no mires arriba sí la pel·lícula amb un dicabri aquesta està bé ojo amb aquesta pel·lícula no no no està millor jo dic que que curiós jo també l'ho he fet no no jo no estava criticant aquesta pel·lícula estava dient que que curiós que el tema s'assembla i que s'hagin estrenat si fa o no fa gaire bé sincronisme sincronicitats és molt diferent és molt diferent bé estem a la mitja i tenim que parlar amb l'Esteve no és cap obligació sí sí no no és interès mireu per dir quatre trets perquè podria estar un quart d'hora llegint el seu currículum us diré que l'Esteve Rianbau és professor titular de comunicació audiovisual des del 2010 dirigeix la Filmoteca de Catalunya i entre el 2011 i el 2017 va formar part del comitè executiu de la FIA ha codirigit amb Isabel Cabeza els llargmetratges La doble vida del Fakir el 2005 i Màscares el 2009 i amb Álex Gorina la sèrie de televisiva La gran il·lusió retrat intermitent del cinema català el 2018 el 2009 va ser finalista dels Premis Max per la seva adaptació de l'obra teatral Susseguro servidor Orson Welles que també va dirigir professor titular de comunicació audiovisual a la UAP ha publicat 40 llibres sobre comunicació audiovisual Història del cinema pels quals ha guardonat està guardonat amb els Premis Comillas Ricardo Muñoz Suay Acadèmia del Cine Espanyol AEC i Film Història ha escrit a revistes com Fotogrames Dirigido Port o Dirigido Arxius de la Filmoteca a l'Avui al Cinema Novo a Caies de Cinema a qui és de la Cinematec i entre els 40 llibres que hem comentat ha fet llibres sobre el cinema català sobre Laia sobre Orson Welles sobretot Alain Resner Tavernier Gedi Guián Costa Graves Copola etcètera etcètera etcètera Bona tarda Esteve Bona tarda Per començar l'Ignasi em volia fer una pregunta Simplement una prèvia que és preguntar-te quin sentit té avui dia una Filmoteca des del punt de vista crematístic de cara als espectadors quan ja tenim unes plataformes algunes com Filmin on evidentment es posa a la base una gran quantitat de material ja no mainstream necessàriament sinó autoral en fi en tot cas quin sentit té la permanència d'una Filmoteca d'un servei de Filmoteca abans del sentit després parlarem del sentit primer parlem que jo tinc la sort com a director de Filmoteca de Catalunya que la meva feina està definida per una llei que és la llei de cinema de 2010 amb la qual diu la Filmoteca de Catalunya és l'òrgan la institució pública encarregada de la preservació del patrimoni cinematogràfic i la difusió de la cultura cinematogràfica per tant si ho diu la llei s'ha de complir i aquesta és la fulla de ruta de la Filmoteca de Catalunya i de qualsevol Filmoteca pública el sentit que té jo crec que justament pel que deies és a dir perquè estem en un dels molts i no l'últim període de mutació tecnològica del cinema una de les coses que està en qüestió o en debat o fins i tot en perill és la forma de consum cinematogràfic amb la qual aquesta feina d'una Filmoteca de preservar les pel·lícules en aquest moment s'amplia a preservar també l'espectacle cinematogràfic tal com va ser concebut durant el segle XX i per tant el que nosaltres oferim són no només pel·lícules sinó sessions de cinema com el que va ser el gran espectacle del segle passat i si la pel·lícula es muda posem un acompanyament musical i intentem doncs embolcallar-les amb una sèrie doncs d'actes de debats de conferències de presències de convidats etcètera que fan que siguin sessions úniques i posaré un exemple que l'he explicat diverses vegades però que és molt didàctic quan vam fer la retrospectiva de Maria de Medeiros bona amiga per col·laborar molt entusiàsticament amb la selecció de les pel·lícules i jo li vaig dir bueno Maria està molt bé que ha posat les pel·lícules petites portugueses etcètera però també hem de posar Apple Fiction perquè és el teu gran èxit internacional ella estava per Barcelona va venir 5 o 6 vegades a presentar les pel·lícules i el dia de Apple Fiction diu hoy no vindrà nadie diu però aquesta pel·lícua està en Youtube i a la vista de todo el mundo dic t'equivoques dic t'equivoques sense mirar la sala eh t'equivoques dic perquè està Youtube i a la vista de todo el mundo dic però projectada en una sala amb una còpia en 35 milímetres en versió original i presentada per Maria de Medeiros és avui i aquí hi havia més de 200 persones a la sala això és el que diguéssim a mi m'avala la feina que estic fent que és diguéssim reproduir aquesta sensació de no només veure una pel·lícula sinó veure-la amb unes determinades condicions i tots vosaltres heu estat a la filmoteca ho heu vist ho heu dit i sabeu de què estic parlant i tant i tant és el millor lloc per veure si anem en condicions sí és que no hi ha crispetes ni hi ha gent que et foti patades al darrere del seient això ho vaig prohibir prohibir jo i vaig prohibir les crispetes entrar quan la pel·lícula està començada consum de de begudes i vaig tallar les senyals de mòbil perquè la gent que vingui a veure una pel·lícula vingui a veure una pel·lícula sí senyor sí senyor i pel que fa doncs més concretament a la celebració d'aquests 10 anys de Nova Seu per què es va traslladar al Raval no i en tot cas com és la convivència diguem-ne en un barri diguem-ne complex això m'intriga també molt a mi no m'he preguntat a vegades a veure jo no vull tirar la pilota fora però jo no hi era vull dir que no vaig participar d'aquesta decisió d'aquesta decisió quan jo vaig guanyar la plaça m'ho vaig trobar fet i el que vaig fer és en cap moment plantejar-me si allò estava bé malament regular si m'agradava o no m'agradava és a dir jo sabia que em presentava a una plaça per dirigir una filmoteca que la seu principal estaria al barrer del Raval punt i a partir d'aquí això és el que hi havia jo vaig arribar jo crec que políticament interessava esponjar el barri i donar-li i donar-li un foc cultural que comportés també un moviment de persones no a veure parlant en sèrio la filmoteca forma part d'un vell pla que es deia del Liceu al Seminari i que era justament aquest pla doncs d'atravessar un determinats barris i espais de Barcelona i esponjar-los amb institucions equipaments culturals i aquí està doncs la nova facultat de geografia i història està el CCDB està el MACBA estava evidentment al Liceu el que passa és que la filmoteca va arribant aquí i va arribar l'última la més petita i en un lloc més conflictiu i a partir d'aquí doncs espavila però ja dic jo m'ho vaig prendre com no com un càstig ni molt menys sinó tot el contrari com un repte més com un repte que ja estava definit realment la situació del barri era complicada i és complicada jo sempre la meva actitud ha sigut de dir sabem que hi ha problemes gravíssims al barri i que no és feina ni la filmoteca té possibilitat d'arreglar-los però si amb alguna mesura nosaltres hem pogut col·laborar a millorar posar un granet de sorra que milloreixin les condicions del barri ho hem fet i hem fet col·laborant amb institucions del barri amb escoles inductablement ha millorat i d'altra banda i d'altra banda també puc dir també tinc una carpeta amb prediccions apocalíptiques publicades quan vam inaugurar doncs dient de tot dient de tot volia dir tindreu pejilleres a l'última fila textual haureu d'avisar els Mossos d'Esquadra perquè ens acompanyin la sortida de la sala uns alcaldes que em deien que la rambla del Raval era formidable dic és formidable el dissabte el demà per passejar el gos o la criatura dic però un dimecres a les a quarts de 12 de la nit la rambla del Raval a mi no em soluciona cap problema i en canvi doncs no hi ha hagut cap mena de problema cap mena de problema hem tingut moltíssim públic una de les coses que celebrem és que hauran passat un milió tres cents mil espectadors per la filmoteca d'aquests 10 anys i aleshores doncs és per celebrar-ho no és per no és per lamentar-se ni per dir ni per somiar que hauria sigut millor si la filmoteca hagués estat en monestir de Pedralbes és que a més a més et dic una cosa jo sóc usuari de la filmoteca i t'haig de reconèixer i estic molt content de fer-ho públicament que l'equip de gent que tens és molt bo gràcies és molt gràcies no no és que a veure això és l'altra cosa vull dir que les coses no es fan soles ni es fan en una única direcció és a dir jo tinc 50 persones treballant a la filmoteca 40 allà hi ha arxiu allà hi ha biblioteca 40 al Raval i 10-12 a Terrassa en el centre de conservació que també és la filmoteca que també és la filmoteca que és l'altra feina que deies abans la de conservació precisament del patrimoni i aleshores jo estic molt satisfet del meu equip i una de les coses que vull agrair públicament aquí i el dia 21 doncs és la implicació d'aquest equip doncs en creure en un projecte de fer-lo viu i de tirar endavant amb circumstàncies que d'altra banda no han sigut fàcils no pel barri sinó doncs perquè hem patit inundacions pandèmies crisis d'alta mena i tot plegat i la voluntat sempre ha sigut la de mantenir viu aquesta idea de l'espectacle públic i presencial i jo per mi si la pregunta del milió és els moments inoblidables que farem un cicle que es dirà moments inoblidables per recordar justament aquests moments tan intensos un d'ells va ser a finals de juny de 2020 després dels tres mesos de confinament el dia que vam tornar a obrir les projeccions aquell dia voluntàriament bona part de l'equip va venir per rebre el públic i el públic va venir plorant dient us hem trobat a faltar com estem sou la nostra família quina il·lusió tornant aquí vam passar set de mal i do the writing i tots amb la mascareta i separats i amb gel i no sé quantes coses i cap a casa però tornem-hi perquè nosaltres hem d'estar allà i després l'aspecte interna les relacions de la Filmoteca amb altres entitats tu has estat vicepresident de la FIAF a banda d'altres càrrecs per tant evidentment que hi ha com són aquestes relacions com funcionen com són les col·laboracions som una família som una família és a dir Filmoteca la FIAF és la Federació Internacional d'Arxius Fílmics amb la qual un centenar doncs som membres de ple dret amb arxiu propi i per tant tots ens mou els mateixos impulsos tots som públics tots estimem el cinema tots ens dediquem al mateix abans de la pandèmia ens reuníem un cop a l'any en un congrés que el 2013 el vam fer justament a Barcelona i per tant no només som col·legues i compartim tot això sinó que en molts casos som amics i molt bons amics i per tant hi ha aquest esperit doncs de compartir un dels cicles també que farem arrel del desèmpte aniversari doncs es diu Filmoteques Amigues i hi haurà una totzena de Filmoteques que ens portaran a les seves últimes restauracions i a l'inrevés és a dir restauracions nostres han estat doncs el Sol de Membrillo va estar cants clàssics la pel·lícula marroquina alguns elements sense significació va estar al fòrum de la Berlinale hem fet una retrospectiva programada al MOM el 2018 la Cinemateca Quebequals la Cinemateca Mexicana Toulouse etcètera Toulouse eh tenim també un vincle amb Toulouse això ho he vist perquè tinc relació també amb Toulouse i veig que teniu moltes relacions exactament doncs això és el que també doncs ens ha eixamplat les fronteres i també és el que ens permet doncs tenir una sèrie d'intercanvis perquè no són només relacions unilaterals i tot això juga per enriquir i per afavorir aquesta complicitat i aquestes comunicacions una cosa Esteve la Filmoteca com es financia actualment? la Filmoteca la Filmoteca la Filmoteca és pública 100% pública i és 100% Departament de Cultura de la Generalitat a través de l'ISSEC és a dir té una subvenció no no té subvenció és és no és és a dir formem part de l'estructura de ja dic de l'Institut Català de les Empreses Culturals i del Departament de Cultura i per tant formem part d'això i per tant està finançada 100% amb l'iners públic hi ha una petita part d'ingressos és que llavors la pregunta anava perquè en funció del pressupost anual que hi hagi quina possibilitat tens tu d'implantar coses col·laterals per per donar més serveis etc hi ha un plantejament d'això o no a veure hi ha un pressupost cada any doncs i quan hi ha hagut pressupost moltes vegades últimament han estat prorrogats i a partir d'aquí doncs és la meva feina era del meu equip doncs gestionar aquest pressupost una de les estratègies per ampliar o per produir el miracle dels pans i els peixos ha estat el de les col·laboracions i aquí també la llista de col·laboradors és molt llarga des d'altres equipaments fins a institucions internacionals l'Institut Francesc l'Institut Italià el que té institut consolats altres filmoteques és a dir jo he vist que amb els festivals que es fan sobretot aquí a Barcelona la filmoteca està amb tots el festival francès o el BCN jo utilitzo un terme és a dir nosaltres no subvencionem encara que siguem nosaltres jo utilitzo el terme col·laborar i col·laborar vol dir jo et dono tu que em dones i aleshores hi ha hagut col·laboracions extraordinàment positives i que no hauríem pogut fer moltes coses si no hagués sigut per aquestes col·laboracions aleshores és una qüestió de gestió de recursos per dir fem més coses de les que estrictament podríem fer si només juguéssim sols i llavors no és un esport individual sinó que és un esport col·lectiu i compartit i anant potser ja per les coses concretes quines activitats es faran durant aquesta setmana commemorativa del 21 al 27 pel que fa els 10 anys d'existència estrenem a Barcelona una pel·lícula recent que la premiere internacional va ser al festival de Valladolid és una pel·lícula que es diu Film the Living Record Power Memory que sembla que estigui feta a la nostra mida i ho dic així de clar perquè la directora la Inés Toaria doncs me l'he anat trobant a diversos congressos de la FIA a diversos festivals etcètera des de fa 5 o 6 anys que ha anat empaitant la gent del món de les filmoteques també va estar a casa nostra filmant el Costa Gabres etcètera llavors ha fet una pel·lícula extraordinària que és un retrat de què és i per què serveix una filmoteca aleshores quan la va estar a la Guinés dic aquesta fes un regal d'aniversari i això és el que estrenarem llavors farem un parell de projeccions d'aquesta pel·lícula com a tret de sortida i engegarem tots aquests trets diguéssim aquests cicles transversals reconstruccions moments inoblidables un d'ells serà la projecció de Reborn en la qual l'Anastasi està directament implicat hem parlat aquí en aquest programa alguna vegada perquè formava part del primer cicle gran de la filmoteca que va ser Bigas Luna perquè és una pel·lícula que nosaltres vam rescatar dels Estats Units un laboratori nord-americà els materials de la versió americana i que sortosament en aquests moments estan aquí i es pot veure i això ja ho vam fer fa 10 anys i ara ho tornarem a fer tenim també l'estrena d'un altre documental que també sembla la Feta Mida que és un documental que es diu d'ombra sobre el Tomàs Pladevall que és una persona que no només és un gran director de fotografia n'hem parlat d'ell sinó que ha col·laborat directament amb restauracions de la filmoteca tindrem el president de la FIAF que és el director de la Cinematec Suïs Frederic Mer que ens porta com a regal una de les seves restauracions Grauzón una pel·lícula dels anys 70 que parla sobre pandèmies i per tant és extraordinàment oportuna i tenim la pel·lícula més votada pel públic amb una petita enquesta que hem fet que va resultar que era d'ombres en construcció de José Luis Berín que també és un retrat del barri tindrem curtmetratges fets per gent jove del barri sessions infantils també especials és a dir intentem dibuixar doncs el que ha estat aquests 10 anys i això s'allargarà al llarg de l'any sobretot a partir d'aquests dos cicles el de les filmoteques i aquests moments inoblidables que no recullen les millors pel·lícules que hem passat ni recullen les que més ens agraden ni les més votades pel públic sinó aquelles pel·lícules que formen part de la nostra història durant aquests 10 anys i han hagut moments doncs molt importants i molt impactants la cluenda del festival de la FIA amb la versió restaurada dels nivells 1 al Liceu Río Grande és la pel·lícula de Joan Fort és la pel·lícula que s'estava passant en el moment de l'atemptat de les Rambles i vam haver de prendre la decisió a distància de què fer amb el públic que en aquests moments estava veient la pel·lícula tindrem Lily Marlene perquè va ser el final del concert que ens va fer la Hanna Shigula a la Filmoteca amb dos visos de la famosa cançó tindrem un homenatge també al Pere Portavella que ha estat una persona molt propera a tot el que ha estat la trajectòria de la Filmoteca les pel·lícules que deia abans que hem presentat a Cannes que hem presentat a Nova York que hem presentat a Berlín edicions en DVD que hem fet com Vida en sombres el Cinto Esteve amb una exposició pel·lícules vinculades als serveis educatius la nostra història cadascú té la seva història nosaltres amb 10 anyets hi tenim una mica d'història ens ho hem passat molt bé hem treballat molt hem passat moments molt complicats però jo crec que el balanç almenys des del nostre punt de vista i per l'on de tot l'equip jo crec que ha sigut molt positiu la relació amb les escoles de cinema que hi ha a Barcelona què tal és? nosaltres tenim un cicle des de fa més de 20 anys que es diu Aula de Cinema i aleshores és un curs d'història del cinema amb 30 sessions i en aquests on estan implicades les universitats en matèries cinematogràfiques és un canal de sortida exactament i una cosa molt positiva aquestes sessions tenen una mitjana de públic més elevada que les sessions normals per tant això vol dir que els alumnes els joves estan motivats venen a veure pel·lícules el que dèiem abans quin sentit té una filmodèca doncs a veure jo he vist recordo fa uns anys el mestre Pineda que interpretava el piano les pel·lícules mudes alguna vegada amb els estudiants gairebé es que els deien amb ombros com si fos un torero de la sala perquè clar és a dir amb un nano jove en aquests moments explicar-li que el cine es veu en una sala gran doncs bueno s'ho pot arribar a imaginar però dir-li que es passaven pel·lícules en blanc i negre mudes i amb un pianista tocant al mateix temps això és bastant més complicat però quan ho veuen diuen està molt bé això dic una cosa que amb els pioners i el pianista a vegades en els pobles explicava a més a més d'acompanyar explicava la pel·lícula vam tenir una vegada una sessió d'una pel·lícula japonesa muda amb un Benji que eren els explicadors de les pel·lícules japoneses i va ser espectacular perquè és a dir nosaltres vam passar la pel·lícula muda el Benji a peu de pantalla amb un micro i feia tots els personatges però tots els personatges de l'auca imitaven les veus i aleshores nosaltres vam subtitular no el que deien a la pel·lícula el que deia ell de el que deien a la pel·lícula si tancaves els ulls i no el veies amb ell el teníem amb una cantonada amb un focus estàs veient una pel·lícula sonora que bo que bo impressionant l'Albert Serra que és un realitzador força controvertit m'atreviria a dir ens dona ofereix ha creat com una imatge quina imatge és aquesta i a més a més ha fet uns curs per promocionar la setmana aquesta l'Albert Serra pot ser tot el que controvertit que es vulgui però és l'únic cineasta que ha apostat per estrenar per preestrenar totes les seves pel·lícules a la filmoteca cosa que és d'absolut agraïment i per tant no només és un bon amic sinó que li hem estrenat les pel·lícules la mort de Lluís XIV ens va portar el Jean-Pierre Leó i tota la sala i us recordo ens va posar en peus per roli per això es projecta va ser emocionant aquell dia i aleshores ningú millor que ell per tots aquests antecedents vinculats un cop més a la filmoteca torno a dir el mateix no és el que més ens agrada és la persona que està més vinculada com a cineasta a la filmoteca i aleshores li vam demanar que ens fes la imatge d'aquests 10 anys i aleshores ens ha fet un curt que és una seqüència descartada de la seva última pel·lícula que acaba de rodar a Hawaii o en Olulu o Bora Bora o no sé on amb el Benoà Magimel i aleshores tenim una versió de 3-4 minuts tenim un spot de 30 segons i tenim la imatge que ja es pot veure en el cartell que penja la façana durant unes quantes setmanes per Barcelona ha estat ple d'aquesta imatge vermella i de la silueta negra difuminada amb la qual doncs l'Albert doncs commemora ens ajuda a commemorar aquests 10 anys i li estic infinitament agraït un cop més molt bé perfecte no sé si tenim encara ens queda temps escota tenim uns minuts i parlem una mica de l'Esteve Riembau director també o què? si és imprescindible home jo crec que val la pena aprofitar-ho com ha sigut l'experiència i com està sent perquè segurament segueixes fent coses encara perquè el coquet és el coquet amb el cine no a veure jo no sóc el crític de cinema que de gran volia ser director això en cap moment havia estat així però sí que és cert que en un moment determinat el 2003 aproximadament doncs va sortir una oportunitat a través de l'Elisabet Cabeza d'una idea amb la qual hi havia un embrió que de seguida vam veure que podia ser una pel·lícula aquesta pel·lícula es va fer es diu La doble vida del Fakir i a partir d'aquí doncs va tornar a baixar el sofler fins que va sortir una altra oportunitat que a partir de l'oferta que jo dirigís una obra de teatre amb Josep Maria Pou fent dos nouels i vaig dir doncs posats a liar-la i a l'aliem-la del tot i aleshores fem paral·lelament l'obra de teatre i una pel·lícula que es va dir Màscara Màscara aleshores això va ser just abans d'entrar a la filmoteca el qual jo ja quedava descartat per aquestes històries fins que un bon dia van venir l'Àlex Gorina i gent de TV3 dient que volien fer una sèrie sobre la història del cinema català vam fer els primers set capítols i malauradament per decisió de la televisió va quedar interrompuda en aquest punt i doncs un cop més va ser una experiència molt positiva i en aquests moments i ja puc dir-ho acabo de fer un curtmetratge és un tema molt molt personal es diu Vidres de Colors i s'estrenarà al proper Festival de Bàlaga molt bé o sigui el festival d'aquest any sí estupent és un curtmetratge és un curtmetratge molt bé es podrà veure aquí sí i tant que sí farem que sí la història les pel·lícules es fan perquè es vegin sinó per guardar-les a casa es fan per això no sempre tenen èxit en aquest sentit després la producció literària és molt extensa això suposo que els llibres han anat sorgint a mesura o sigui al llarg dels anys no? sí tots al mateix any no estan fent no no vull dir que una mica segurament les motivacions han sigut l'interès teu en un moment determinat per un director per un tipus de cinema per la història hi ha llibres d'encàrrec directament està bé i llibres que sorgeixen de determinades circumstàncies i d'altres que són llibres més o també pot ser que a la millor per la teva funció de centro vessis a faltar que hi havia a vegades per cobrir alguna matèria això m'ha passat en un cas que és un llibre justament sobre el Hollywood digital de la transformació de l'analògic al digital parlem de pel·lícules d'aquestes com el Ronald Emmerich i tal que ho vaig passar molt bé però d'altres casos doncs no sé la biografia del Ricardo que és un llibre que jo m'estimo molt personalment doncs va ser fruit de la compra per part de la Filmoteca Valenciana del seu fons del seu arxiu i de l'encàrrec que jo fos el que custodiés tot l'inventariat d'aquest material quan vaig veure el que hi havia allà que més o menys ho sabia o ho intuïa doncs immediatament vaig dir ho faig si puc fer la biografia d'encàrrecs purs i durs Robert Gaudillian i Costa Gabres del Festival de Valladolid que em va trucar el director en aquest moment el Fernando Lara i em va proposar això doncs van sortir no només dos llibres sinó dos intensíssimes i llarguíssimes amistats personals amb el Gaudillian i amb el Costa Gabres vull dir que l'últim llibre que he publicat doncs Laia Films doncs era fruit de treballar a la Filmoteca i de tenir al costat una sèrie de materials que hi havia moltes incògnites per això i després el cas del Songwell el Songwell va començar absolutament per casualitat va ser un encàrrec també de la revista Dirigido Port que editava una col·lecció de llibres i em van dir escolta vindria de vos fer un llibre diu un director conegut amb obra pràcticament en acabada etc i bueno Ciudadano que no el Songwell i vaig dir el Songwell i quan vaig descobrir el que hi havia darrere porto 40 anys darrere aquest home abans estem a punt de tancar però sí que volia preguntar-te evidentment la Filmoteca té alhora un servei de restauració i de conservació és una curiositat però quina és la pel·lícula el material més preciat? això no t'ho diré mai amb el director d'una escola no li pots preguntar qui és el seu alumne preferit val no home em refereixo que segur que hi ha materials absolutament tenim 40.000 pel·lícules 40.000 pel·lícules per tant però escolta una cosa ara aprofitant la pregunta de l'Ignasi amb els oients que tenim hi pot haver gent que a la millor tingui material de super 8 de 16 mil·límetres fins i tot de 35 no sé que a la millor pensen que el meu fill això quan jo me'n vagi això segur que anirà al container i tal hi ha un canal per dir filmoteca escolteu tinc això s'ho voleu mirar el canal és la filmoteca i rebem moltes encara rebem moltes trucades o comunicacions de gent que té materials el que passa també dic que nosaltres no ho conservem tot perquè seria impossible és a dir si demà passat els fills d'aquests que ara esmentaves doncs ens vinguessin amb tot el que tenen gravat en els seus mòbils la memòria que això ocuparia seria limitada aleshores és a dir nosaltres coses de caràcter familiar i privat rarament ens en fem càrrec ara les coses que tenen un interès històric social cultural documental clar a veure no sé una patum de verga de l'any 1908 doncs això avui en dia té un interès històric i encara encara apareixen amb la Mludalaia amb la recerca que vaig posar en marxa van aparèixer tres documentals que es pensaven que estaven o sigui vosaltres teniu un canal obert per escoltar i dir escolta vindrà algú s'ho mirarà i si hi ha un principi d'interès igual que al Museu Nacional no cada dia els arriba un Picasso o un Dalí i moltes