Cinema sense condicions del 8/2/2022 — Cul-de-sac de Polanski, 10 anys de la Filmoteca al Raval i més: òpera en directe, Moonfall i la preservació del cinema

Anàlisi de la pel·lícula de la setmana: Cul-de-sac (1966), de Roman Polanski

Context i influències

• Film de transició entre Repulsion i El baile de los vampiros; projecte coescrit amb Gérard Brach concebut abans de Repulsion però difícil de finançar.

• Fortes influències del teatre de l’absurd (Beckett, Esperant Godot com a mirall del “senyor Cattleback” que no arriba) i del cinema mut (Chaplin), amb humor negre i situacions absurdes.

"Només pot ser cinema" — Polanski, sobre Cul-de-sac, reivindicant-ne la naturalesa purament cinematogràfica.

Posada en escena i motius visuals

• Localització magnètica: carretera inundable, castell aïllat, illot que converteix el món en una peixera mental.

• Motifs obsessius: espiells, gallines, ous que es trenquen, mirades a través d’objectes, i la presència de l’aigua com a element simbòlic recurrent en Polanski.

• Ús de gran angular, primers plans intensos i long takes (pla de platja de 7’38’’ amb avió sincronitzat) que mostren un control mil·limètric del ritme i l’espai.

Personatges i temes

• Relacions de poder, nihilisme i crueltat com a eix: el gàngster Dickie (Lionel Stander), el fràgil George (Donald Pleasence) i Teresa (Françoise Dorléac) en un joc d’humiliacions i canvis de rol.

• Personatges definits per gestos i accions precises; tensió moral amb matisos (empatia puntual fins i tot amb el delinqüent).

• Música hipnòtica de Krzysztof Komeda, que accentua la inquietud.

Valoració

• Pel·lícula “quadrada” i d’una força visual extraordinària; per alguns, el millor Polanski primerenc.

• Eco i avançala de The Fearless Vampire Killers (espais, aïllament) i ressons de Knife in the Water i Repulsion (obsessions, claustrofòbia mental).

Actualitat: òpera al cinema i estrenes

Òpera en directe: Les noces de Fígaro (Cinema Girona)

• Retransmissió en rigorós directe des del Palais Garnier: direcció musical de Gustavo Dudamel i posada en escena de Netia Jones; estètica i colorimetria molt celebrades.

• Valor de la sala: l’experiència col·lectiva en pantalla gran com a antídot a la crisi d’assistència; paral·lelisme històric amb altres “esdeveniments en sala” (NBA als anys 50-60).

Crítica de Moonfall (Roland Emmerich) i debat

• Crítica severa: guió “de nivell 8 anys”, diàlegs pobres i situacions inversemblants; espectacle sense substància.

• Reflexió sobre la infantilització del mainstream i comparacions de tema amb Don’t Look Up (en to i ambicions molt diferents).

Entrevista a Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya): 10 anys al Raval

Missió i sentit d’una Filmoteca avui

• Marc legal (Llei del Cinema 2010): preservació del patrimoni i difusió de la cultura cinematogràfica.

• Preservar l’“espectacle cinematogràfic”: sessions en 35 mm, acompanyament musical en films muts, i presentacions que converteixen cada passi en una experiència única.

Exemple: Pulp Fiction projectada en 35 mm i presentada per Maria de Medeiros, amb sala plena malgrat estar disponible online.

Polítiques de sala i experiència

• Sense crispetes, ni mòbils, ni entrades tardanes: reforç del ritual cinematogràfic en condicions òptimes.

Raval: trasllat, convivència i balanç

• Inserció dins del pla “Del Liceu al Seminari” per esponjar el barri amb equipaments culturals (MACBA, CCCB, etc.).

• 1,3 milions d’espectadors en 10 anys i absència d’incidències greus; cooperació amb escoles i entitats del barri.

Equip, pandèmia i moments inoblidables

• Estructura de 50 professionals (Raval i Centre de Conservació a Terrassa).

• Reobertura post-confinament (juny 2020): retorn emotiu del públic, “sou la nostra família”.

Xarxa internacional i restauracions

• FIAF: família global d’arxius fílmics; cicle “Filmoteques Amigues” amb intercanvi de restauracions (MoMA, Quebéc, Mèxic, Toulouse…).

Finançament i col·laboracions

• 100% finançament públic (Departament de Cultura/ICEC); ampliació d’abast via col·laboracions (Instituts culturals, festivals, consulats).

Setmana del 10è aniversari (21–27)

• Estrena de “Film, the Living Record of Our Memory” (Inés Toharia).

• Reposicions i estrenes vinculades: Reborn (Bigas Luna; materials recuperats), d’Ombra (Tomàs Pladevall), Grauzone (restauració de la Cinemateca Suïssa), i En construcción (Guerín), a més de sessions infantils i curtmetratges del barri.

Moments inoblidables i homenatges

• Nosferatu restaurat al Liceu (cloenda FIAF); sessió marcada pels atemptats de 2017; concert de Hanna Schygulla amb “Lili Marleen”; homenatge a Pere Portabella; edicions DVD i programes educatius.

Educació i públic jove

• Aula de Cinema (30 sessions): mitjanes d’assistència altes; descoberta del cinema mut amb pianista i experiències amb benshi japonès.

Imatge del 10è aniversari

• Albert Serra signa la imatge (spot i curt amb escena descartada de la seva darrera pel·lícula); cartell vermell icònic a façana.

Carrera pròpia de Riambau

• Documentals: La doble vida del fakir, Màscares; sèrie La gran il·lusió; nou curt Vidres de colors (estrena a Málaga).

• Obra escrita extensa: monografies sobre Welles, Costa-Gavras, Tavernier, Laia Films, etc.

Conservació i donacions

• 40.000 pel·lícules al fons. Canal obert per oferir materials, amb criteri d’interès històric/social; no s’incorporen col·leccions purament domèstiques.