Cinema sense condicions del 22/2/2022 — Danzad, Danzad, Malditos: capitalisme i espectacle; 10 anys de la Filmoteca; “Reborn” de Bigas Luna; Mort al Nil (Branagh) i grans remakes (West Side Story, Macbeth); teatre al cinema i Drive My Car

Panorama general

Podcast coral amb to crític i cinèfil que combina:

• Anàlisi profunda de “Danzad, Danzad, Malditos” (They Shoot Horses, Don’t They?) de Sydney Pollack
• Reflexió social sobre el capitalisme-espectacle i els reality shows
• Agenda i memòria: 10 anys de la Filmoteca al Raval, arxius fílmics i preservació
• Estrena recuperada: “Reborn” (Bigas Luna), remasteritzada i en 35 mm
• Crítiques comparades: “Mort al Nil” (Branagh) vs. la versió clàssica de John Guillermin
• Remakes i versions canòniques: “West Side Story” (Spielberg), “Macbeth” (Coen/Polanski/Welles)
• Teatre al cinema: Vania on 42nd Street (Louis Malle) i Looking for Richard (Al Pacino)
• Tancament amb l’elogiosa menció a Drive My Car (Hamaguchi)

“Destrucció de la persona” — expressió clau per avaluar la crueltat de l’espectacle en el film i en la televisió contemporània.

Pel·lícula de la setmana: “Danzad, Danzad, Malditos” (They Shoot Horses, Don’t They?)

Context i autoria

• Basada en la novel·la (1935) de Horace McCoy, escrita en plena Gran Depressió; Pollack l’adapta el 1969.
• Projecte disputat: Pollack va dirigir-la en part per ser el menys car per al productor; hi van sonar Friedkin i altres.
• El film es localitza en el món dels maratons de ball a Santa Mònica: la sala del moll es reconstrueix en estudi.

Temes i lectura crítica

• Visió ferotge del capitalisme: l’espectacle explota la vulnerabilitat amb regles inhumanes (10’ de descans/2 h, costos carregats als guanyadors).
• Espectacularització del patiment: el públic “vol veure caure” — un eco de certs reality shows actuals.
• Nihilisme i desolació: personatges trencats (embarassada corrent, mariner exhaust, etc.).

“Pobres idiotes” — diu Rocky, el presentador, un manipulador cínic i alhora pres del seu propi menyspreu.

Interpretacions i premis

• Jane Fonda: treball antològic, físic i emocional, fruit també d’un moment personal difícil (bulímia, crisi matrimonial).
• Gig Young (Rocky): Òscar al millor actor de repartiment; compon un mestre de cerimònies tan carismàtic com corrosiu.
• Any durs als Òscars: Hepburn i Streisand empaten; Fonda mereixia molt més reconeixement, segons els tertulians.

Llenguatge cinematogràfic

• Muntatge amb crescendos tensos a les “carreres”; ús d’slow motion i un “montage” visible que remet a Peckinpah.
• Fotografia (Philip Lathrop): to sèpia/terra obtingut per balanç de color, que acompanya la malenconia del relat.
• Posada en escena sòlida i “convencional” (vs. un Cassavetes més tallant), però d’una eficàcia exemplar.

Vigència avui

• La pel·lícula ressona més ara que el 1969: precarietat, crisi econòmica i programas brossa que prioritzen l’audiència per sobre de la dignitat.
• Disponible a Filmin; recomanació explícita de recuperació.

Estructura narrativa i “flash-forward”

Com s’usa al film i altres exemples

• El film introdueix flash-forwards que anticipen el desenllaç i es van revelant amb força dramàtica.
• Exemple modern: Incidencias (José Corbacho i Juan Cruz) — ús intel·ligent del recurs amb entrevistes posteriors com a “futur” narratiu.

10 anys de la Filmoteca de Catalunya (Raval)

Actes i eixos

• Presentacions institucionals amb Esteve Riambau i projecció d’un curt relacionat amb Albert Serra (que signa també el cartell).
• Documental: Film, the Living Record of Our Memory (114’) — panoràmica global sobre cinemateques i preservació (78 països, 5 continents).

Projecció destacada: “Reborn” (Bigas Luna)

• Sessió especial amb còpia 35 mm remasteritzada; presentació per Anastasi Rinos i Pere Cuixart.
• Film desubicat en el seu moment (temàtica religiosa), ara recuperat; anècdota d’una còpia de videoclub gairebé “reliquiari”.
• Testimoni personal de muntatge a Santa Mònica: una experiència vital que “toca el cel” professional.

Crítica comparada: “Mort al Nil” (Kenneth Branagh) vs. John Guillermin (1978)

A favor del clàssic

• La del 1978 (Guillermin) és superior en planificació i claredat del misteri; repartiment icònic (Ustinov, Bette Davis, Mia Farrow, Niven, Maggie Smith).

Retrets a la versió moderna

• Personatge de Poirot desnaturalitzat (massa viril i d’acció), incoherències de càmera i muntatge que ofusquen pistes clau.
• Ambientació i producció lluïdes, però ineficaç com a film de misteri.

Remakes i clàssics revisitats

“West Side Story” (Spielberg)

• No “calia”, però el resultat és d’alt nivell i els actors estan a l’alçada del clàssic de Wise.

“Macbeth”

• Joel Coen ofereix una versió molt personal i potent que conviu amb dues fites canòniques: Polanski i Orson Welles.

Teatre al cinema: autenticitat i procés

Dos referents

• Vania on 42nd Street (Louis Malle): assaig filmat d’Oncle Vània — cinema de carn i veritat que transforma l’espectador.
• Looking for Richard (Al Pacino): aproximació viva a Ricard III, passarel·la entre escenari i pantalla.

Cloenda i recomanació

• La millor pel·lícula de 2021 per als tertulians: Drive My Car (Hamaguchi), que incorpora assajos de Tio Vània i explora dol i identitat.
• Obertura del programa amb denúncia cultural: suport als professionals de “La Cartellera” (BTV) i rebuig al tancament del programa.

“Fer una bona obra no és fàcil: moltes grans creacions neixen del dolor i l’exigència.”