Cinema sense condicions del 28/10/2014 — Dardenne i Cotillard, Magical Girl i documentals

Panorama de l’episodi

Programa dedicat a cinema d’autor i social. Es destaquen dues línies centrals:

• Anàlisi profunda de “Deux jours, une nuit” dels germans Dardenne, amb una elogiada interpretació de Marion Cotillard.
• “Magical Girl” de Carlos Vermut, presentada com una de les propostes més estimulants del cinema espanyol recent.

També s’incorporen tres documentals socials d’actualitat i un tram final de debat sobre pamfletarisme, ètica laboral i el paper de la col·lectivitat en el treball.

Temes principals

1) “Magical Girl” (Carlos Vermut)

• Cinema negre, inquietant i meticulós, amb un joc de predestinació on “tot encaixa”.
• Reconeixements a Sant Sebastià: Conxa d’Or (Pel·lícula) i Conxa de Plata (Director).
• Interpretacions destacades: José Sacristán, Bárbara Lennie i Luis Bermejo.
• Referències estilístiques i to: ecos de Fritz Lang, fora de camp a l’estil d’Erice, ressons de Buñuel, Berlanga, Saura i Almodóvar.
• Valoració crítica: no depèn tant de la trama literal sinó de “com” s’explica; pot convidar a un segon visionat.

“Per a mi és la gran revelació del cinema espanyol del segle XXI.” — citant el judici d’Almodóvar sobre el film

• Pregunta icònica del tràiler que obre debat a l’estudi:

“Si poguessis escollir un poder màgic, quin seria?”

2) Documentals socials

• En tierra extraña (Icíar Bollaín): retrat de l’emigració qualificada a Edimburg, amb Alberto San Juan i música de Pascal Gagné. 72 minuts, to sobri i testimonial; complementa visions d’Arcadi Oliveres i Isona Passola.
• Història d’un futur (dir. Marc Clarió): veus de la gent gran (GC i franquisme fins avui) sobre Catalunya i el dret a decidir; finançament via crowdfunding.
• La caça (Arleth Carreño): metàfora entre la caça d’ocellets i la xarxa econòmica dels desnonaments (cas a Mataró); 50’ aprox., dins festival de Drets Humans.

3) “Deux jours, une nuit” (Dardenne) — anàlisi i context

• Premissa: una treballadora ha de convèncer 16 companys que renunciïn a una prima de 1.000 € perquè ella no sigui acomiadada.
• Temes clau:

- Dignitat i resistència personal davant la precarització. - Individualisme vs. solidaritat en el teixit laboral contemporani. - Impacte de la globalització i la robotització en la banda baixa del mercat laboral.

• Posada en escena austera: seguiment proper del personatge, temps morts productius, empatia sense pamflet.
• Marion Cotillard: treball extraordinari, amb pes físic i emocional; els Dardenne guanyen abast amb una estrella sense trair l’estil.
• Debat ètic:

- És deshonest traslladar la decisió de l’acomiadament als propis treballadors? - No hi ha “bons i dolents” explícits; el film revela zones grises del sistema.

• Context Dardenne: continuïtat amb films sobre vulnerabilitat (Rosetta, Le Fils, L’Enfant, El silenci de Lorna, El nen de la bicicleta).
• Comparativa: s’evoca Ken Loach (It’s a Free World) per parlar de com el sistema empeny cap a l’explotació encara entre iguals.

Perfil i trajectòria

Germans Dardenne

• Directors belgues centrats en relats socials i ètics.
• Palma d’Or a Cannes per Rosetta i L’Enfant.
• Estil: minimalista, càmera propera, enfoc en dilemes morals concrets, gran treball amb actors.

Marion Cotillard

• Única actriu que ha guanyat l’Òscar en francès per La vie en rose.
• Rellevants: De rouille et d’os, Nine, Midnight in Paris, Origen, The Dark Knight Rises, The Immigrant.
• A “Deux jours, une nuit”, sosté el film amb una interpretació de gran contenció i veritat.

Cloenda i proper programa

• Avanç: Park Chan-wook i Joint Security Area per al proper espai.
• Comiat musical amb Marion Cotillard cantant La vie en rose.