Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 28/6/2016 — De Bobby Fischer a El rei Borni: cinema social vs. blockbuster, amb "Arrugues", "La delicadesa", "Magical Girl" i l’ombra de Nolan i Deadpool
Sintonies, marques de continuïtat i arrencada informal del programa.
Debat sobre l’enfocament psicològic del biopic, la rivalitat EUA-URSS i el contrast equip (URSS) vs. individu (EUA). Repassa filmografia d’Edward Zwick i interpretacions de Tobey Maguire i Liev Schreiber.
Anunci que és el penúltim programa de la temporada; presentació de Pol Diggler, Jaume Vidal i Francesc Aguilar; records als absents i eslògan del programa.
Anàlisi del tractament no melodramàtic de l’Alzheimer, l’ús d’el·lipsis i el contrapunt de personatges; comparació amb altres drames socials.
Dol, impulsos no racionals i reconstrucció; menció d’un passi a la biblioteca de Cornellà. Film destacat del recent cinema francès.
Presentació del film com a peça de reflexió social que no polaritza i que convida al diàleg.
Discussió sobre l’equilibri entre creativitat i abast comercial. Exemples de Christopher Nolan i Edgar Wright, i límits de superproduccions com Gods of Egypt o La cinquena onada.
Reflexió sobre figures clàssiques (la dona com a eix d’equilibri) i exemples (Troia, La marabunta) abans de tornar a El rei Borni.
Anàlisi profunda dels personatges, la radicalització del policia, el paper de les dones, i la recepció del film entre públic militant i cossos policials. Sota text sobre populisme i odi.
Recull d’idees sobre films que incomoden perquè no tanquen discursos, i pont cap a "Magical Girl".
Estructura d’efecte papallona, crítica al materialisme i a la seducció del poder. El paper de José Sacristán i l’irònic “punt de trobada” de la Constitució.
Per què films com El rei Borni i Magical Girl incomoden i promouen debat, més enllà de la lògica polar del blockbuster.
Com escriure personatges “odiats” o estigmatitzats i portar l’espectador a empatitzar-hi; la dificultat d’igualar les culpes i evitar maniqueismes.
Deadpool i la quarta paret; el desplaçament del conflicte cap a l’interior; Batman com a resposta a sistemes i no només a individus.
Dilema entre figures messiàniques i acció col·lectiva (Anonymous, V de Vendetta, Snowden, Spotlight). Ponts cinèfils amb Espàrtac i processos polítics locals.
Tancament amb bons desitjos i retorn al setembre.
Visió general del capítol
Un episodi coral de “Cinema sense condicions” que recorre de l’anàlisi de "Pawn Sacrifice" (Bobby Fischer) a un debat profund sobre El rei Borni i la polarització social, passant per les mirades sensibles d’Arrugues i La delicadesa, i l'ambigüitat moral de Magical Girl. Al tram final, un repàs al cinema comercial vs. d’autor, els antiherois i el lloc dels superherois contemporanis (Nolan, Deadpool) en el nostre imaginari.
Temes principals
- Bobby Fischer i la Guerra Freda: el film de Edward Zwick aborda l’escac i mat psicològic i polític, amb un enfocament psiquiàtric punyent i la rivalitat EUA-URSS com a mirall d’ideologies.
- Arrugues (animació): visió continguda i no melodramàtica de l’Alzheimer, destacant l’ús de les el·lipsis com a dispositiu narratiu i empàtic.
- La delicadesa: dol i reconstrucció emocional amb Audrey Tautou; el film evita el parany del discurs tancat i proposa decisions intuïtives i processos no lineals del dol.
- El rei Borni (El rei Tuerto): peça central de l’episodi. Un relat que no polaritza ni assenyala bons/dolents, sinó que promou la reflexió sobre violència policial, militància, populisme i discursos de l’odi, amb personatges que derrapen cap als extrems.
- Magical Girl (Carlos Vermut): cadena de conseqüències, crítica al materialisme i a la seducció del poder, amb troballes iròniques (la Constitució com a “lloc de trobada” que ningú no toca).
- Autor vs. blockbuster: cerca d’un punt d’equilibri entre ambició creativa i abast popular. Exemples: Christopher Nolan (pont entre autor i superproducció), Edgar Wright, i els límits de l’espectacle (Gods of Egypt, La cinquena onada).
- Antiherois i quarta paret: de Deadpool a la trilogia de Batman (Nolan), s’esborren fronteres morals i es qüestiona si calen herois visibles o col·lectius actius (Anonymous, V de Vendetta, Snowden, Spotlight).
Pel·lícules i punts clau
"Pawn Sacrifice" (Edward Zwick)
- Força emocional i tractament psicològic del geni i la rivalitat
- Mirall de la Guerra Freda i del xoc d’estratègies: equip (URSS) vs. individu (EUA)
- Repartiment: Tobey Maguire (Fischer), Liev Schreiber (Spassky)
- Debat sobre l’“èxit assegurat” i algunes llacunes de guió
"Arrugues"
- Tractament digne de la demència sense caure en el melodrama
- Ús d’el·lipsis que emulen els buits de memòria
- Contrapunt de personatges: humor negre vs. sensibilitat
"La delicadesa"
- Duelo, impulsos no racionals i reenganxament a la vida
- Recomanada en un passi a Cornellà (data esmentada al programa)
"El rei Borni (El rei Tuerto)"
- Rebutja la polarització: obliga l’espectador a posicionar-se i dialogar
- Desplaçaments ideològics: quan el policia “entén” el discurs i es radicalitza
- Paper de les dones: vist com a decisiu però desigualment desenvolupat
- Recepció diversa (mossos, públic militant): incomoditat productiva
"És una pel·lícula que promou la reflexió, no et diu qui fa bé i qui fa malament."
"Magical Girl"
- Estructura d’efecte papallona: cada acció encadena conseqüències
- Crítica al materialisme i a educar “donant sempre el que es vol”
- José Sacristán: por, culpa i dependència en clau de cinema negre
- Gags d’ironia política (la Constitució com a objecte invisible)
Autor, blockbuster i superherois
- Nolan com a model de pont: de "Memento" a "Interstellar"
- Deadpool i el trencament de la quarta paret; antiheroi sense “salvar el món”
- "Batman" (Nolan): lluita contra sistemes més que contra individus
- Dilema final: herois o col·lectius? La força del comú organitzat vs. la figura messiànica
Idees destacades
- No hi ha equilibris fàcils: quan falten “elements equilibradors”, els discursos deriven cap a extrems.
- L’ambigüitat moral és motor de debat: films que no tanquen interpretacions afavoreixen la conversa social.
- Equilibri industrial: l’ideal és combinar autoria i abast sense sacrificar complexitat.
Cites
"No polaritza; et convida a pensar i a parlar després."
"El màxim de gent no vol dir que tothom estigui content: vol dir que el film arribi i activi el diàleg."
Conclusions
- El rei Borni es consolida com a títol de la temporada per la seva capacitat d’activar conversa crítica.
- El recorregut de l’episodi mostra un mapa complet: del biopic polític i psicològic a l’animació social, del drama íntim al thriller moral, i del blockbuster meta-heroic a la política de les imatges.