De Columbus i A Private War a La Banda, i la gran història dels Estudis Balcázar a Esplugues

Cinema sense condicions El cinema sense condicions com tots els dimarts per parlar-vos de cinema del que ens ha agradat del que no ens ha agradat del que ens hagués agradat però de tot el que ens sembla relacionat amb el cinema Totes les combinacions possibles Exacte No parlem de combinacions Sí, home, tot el que tu has dit O variacions, són variacions Bé, variacions O permutacions No La matemàtica, clar Ens ha d'aclarir això Sí, sí, però no penso fer-ho No estaria malament Bé, d'acord, un altre dia A veure, com sempre aquí estem Hola Pep Hola, bona tarda Hola Francesc Què tal? Avui tenim l'honor que avui estigui amb nosaltres el Francesc L'honor és meu Sí, molt bé Estem tots honorats I avui tenim un convidat especial El Salvador Joan Hola, bona nit Bona nit Estem molt contents que vingui És de Sant Just Això és molt bé És tota una troballa No sabíem que teníem gent a Sant Just que sap tant de cinema I que s'ha escrit llibres que després ens els comentarà El seu tema d'avui és sobre la producció i la filmació em sembla en general i els estudis en general Valcàzar que van estar ubicats aquí molt a prop perquè estaven a Esplugues i van tenir un recorregut relativament curt però jo crec que molt interessant d'això ens parlarà ell i que així ell viu a Sant Just és arquitecte em sembla, no? Sí, sí, correcte Per tant hi ha molts professionals amb activitats diverses que a banda de la seva activitat professional els agrada el cine o tenen passió pel cine o en dues coses Doncs bona nit Bona nit, Salvador Gràcies per invitar-me Molt bé Anem a començar a veure Tu, Francesc, has vist coses? Vols comentar-nos coses? Abans de res volia Digues Volia dir-vos si no us crida atenció aquesta música que estic posant de fons Ah, sí No hem fet atenció Vaig a fer una mica de com diu de tant en tant el Pep una mica d'autobombo, no? Aquesta música és de la pel·lícula Pàtria us en recordeu? Del Jean-Franç Salansonet Sí No me'n recordo I el director el compositor, perdó és el Ricardo Boya un compositor que demà serà a Sant Vicenç dels Sorts a l'Olima Cacemes que a cinema Convidat teu, no? Sí M'ha fet gràcia m'ha fet gràcia posar la música perquè la veritat és té una característica èpica i molt variada amb les diferents produccions que té i bueno serà interessant ja que parlem de cinema doncs mira per què no parlar del que també podreu veure demà demà passar també hi ha més coses a la Filmoteca que segurament en Pep parlarà en relació a una masterclass que van compartir Lucrecia Lucrecia Martel Exactament Martel o Martel? Martel Martel Bueno i jo ara que tenim aquí un arquitecte volia comentar una pel·lícula que vaig veure fa tres setmanes o així que és de fa uns anys que es diu Columbus si no recordo malament No la conec No? No Doncs és arquitectònicament és espectacular és una pel·lícula on el que destaca D'on té aquesta pel·lícula? La pel·lícula d'Estats Units Americana El director és un director d'origen sud-coreà que ha fet sobretot moltes pel·lícules documentals sobre diferents directors i pel·lícules David Lynch Tarantino ara no me'n recordo del nom té un nom com japonès con Ichawa o alguna cosa així però és de Corea del Sud i s'entreté a agafar diferents edificis d'aquesta població Columbus d'Ohio si no recordo malament ara no em feu del tot cas i les plasma a la pantalla i et va explicar una història més o menys intimista d'un professor d'arquitectura crec que no és arquitecta però un professor amb una certa edat que al començament de la pel·lícula té un desesmaia llavors el fill ha de venir a estar amb ell i tot el que hi ha al voltant d'això una bibliotecària que té un mig noviet la mare de la bibliotecària l'afició que té aquesta bibliotecària a l'arquitectura que és una cosa que li va naixent i que potser en algun moment determinat de la seva vida doncs serà una vocació que portarà a terme en estudis d'arquitectura una pel·lícula en principi molt contemplativa molt lenta on destaca sobretot l'expressivitat que poden tenir les línies rectes simètriques i asimètriques i veritablement una lliçó d'arquitectura pels que no en sabem pràcticament gens és un plaer no sé tenia curiositat però ja que no l'has vista no l'he vista no puc dir per un altre programa per un altre programa això mateix t'emplacem a que en parlis d'aquestes i d'altres perquè tenim el ventre de l'arquitecte tenim pel·lícules que que toquen l'arquitectura d'una manera molt potent aquesta és una pel·lícula una altra pel·lícula que he vist fa no gaire una pel·lícula que de fet és del 2007 jo les pel·lícules d'estrena les tinc molt llunyanes de fa molt de temps que es diu Es porto bien una pel·lícula que va tenir força d'èxit De qui és? És d'un director que espanyol O de quin país? Espanyola Espanyola sí que havia fet aquelles pel·lícules de Cerebros a la fuga és més aviat un director còmic havia guanyat un parell de golles per curtmetratges ara no me'n recordo del nom és molt similar a l'actriu aquesta Teron crec que es diu Charlie Teron és a dir és molt similar a l'actriu i aquesta pel·lícula bueno en realitat és molt intrascendent fa no gaire vam parlar amb el Joan Sardà que avui no ha pogut venir oh Joan què et passa millora't ràpidament està l'home amb una dolència no ha pogut venir i el Joan Sardà va parlar de cinema transcendental aquesta pel·lícula és una pel·lícula intrascendental totalment són tres actors grans importants el Coronado el Càmera i el de l'Àlamo si recordeu i bueno els tres són tres pares de tres filles que tenen tres nòvios i cap dels tres pares està content amb els tres nòvios que tenen les filles i s'alien per mirar d'arrebatar-los i que la cosa no funcioni bé ja està no cal dir res més vull dir tenen línies de diàleg absolutament de vegades vergonyants ells ho fan bé els actors ho fan bé però cinema em recordeu d'aquell moviment que anglès que es pot considerar previ a la Nouvelle Vague posterior al neorealisme italià i que després està entre mig està dintre de la correnta aquella que hi havia de canvi en el cinema a Europa va néixer cap als 50 i poc neorealisme Nouvelle Vague la Nouvelle Vague va néixer una miqueta més endavant llavors està com un camí entre mig i veritablement mirant els protocols que tenien aquestes persones els Angry Young Men que eren els que ho van fundar doncs s'hi semblen molt és a dir ja sé doncs van treure la idea no ho sabia abans els directors del Dogma del Dogma 95 perquè van agafar no punt per punt però més o menys una gent que volia fer pel·lícules amb molt pocs diners amb uns centenars de llibres i que una de les pel·lícules fonamentals d'aquest moviment de les primeres és Eve si recordeu un punt suscindible de Lindsay Anderson doncs de Lindsay Anderson he vist la que es pot considerar com la continuació d'Eve que ja no és free cinema que està protagonitzada pel mateix actor o l'Oquiment Malcolm Maldonwell sí senyor o l'Oquiment que jo no havia vist mai i una amiga que va venir precisament la setmana passada al programa MKC em va fer descobrir i que té el cor pràcticament robat una pel·lícula molt peculiar em sembla que és l'actor aquest Malcolm Maldonwell venent cafè sí, sí en principi comença amb això amb un encàrrec que li fan per anar a unes terres llunyanes de Gran Bretanya cap al nord nordès a substituir una persona que ha desaparegut com si fos Apocalipsi 9 però allà a Gran Bretanya llavors la pel·lícula va d'això vull dir va de descobrir terres noves i aventures estranyes una pel·lícula que es planteja com un alegat anticapitalista com un clip com un videoclip del grup de l'Alan Rice que va apareixent en diferents fragments de la pel·lícula amenitzant i puntualitzant el que està passant amb el personatge que en un moment determinat surt com a part de la trama no sé una història esbojarrada que en cap moment t'esperes el que passarà després i molt ben lligades les escenes una darrere l'altra que si les agafessis per separat semblaria que no tenen res a veure però no sé com s'ho munta per fer colar-les una darrere l'altra i el Malcolm McDowell que no és un grandíssim actor però té un registrat s'identificava molt bé molt ben llarg i una petita anècdota que no sé si que és un un molt bon coneixedor d'Estanley Kubrick compartirà amb Anabel González que és qui em va fer adonar-me d'aquesta pel·lícula home el Kubrick el Kubrick el va captar a partir de veure'l amb les pel·lícules de l'Inside Anderson però el Kubrick sembla ser segons explicava ella que no tenia molt clar com dirigir aquest home i li va demanar un consell a l'Inside Anderson perquè li diies com ho faig perquè m'agrada com ho fan les teves pel·lícules però no acabo i el Kubrick també jo crec que és veritat que no era un gran director d'actors llavors li va recomana però sabia molt bé el que volia i llavors li va fer treure tot i el Malcolm McDowell va parlar va parlar alguna vegada no diré no diré no massa bé de Kubrick però el vi el vi ha fet patir vaja doncs o Lucky Man o Lucky Man que és el títol que ha dit el Pep una pel·lícula recomanable a rescatar no molt coneguda jo com a mínim però que sí la coneixia de la mateixa època que de l'aranja mecànica de Clockwork està allà una miqueta més tard i té punts de contacte no sé si per casualitat o com l'altra l'anterior Eve aquesta recordo que la vam veure amb el Joan Sardà i la meva dona l'Anna la Setmana Internacional del Cinema en Color després va trigar uns quants anys a s'estrenar d'Espanya aquesta pel·lícula sí, sí té escena veritablement sorprenent properes al cinema per adults no arriba a ser pornogràfica però està allà tocant fregant una mica i valenta valenta i molt interessant la veritat si vols intervenir en qualsevol moment saps que això és senzillíssim és una tertúlia és una competició abans deia que l'Esteli Kubrick amb aquest actor precisament no van tenir afinitat però el problema és que tots els actors que van treballar amb el Kubrick van tenir problemes vull dir que això era una cosa habitual amb el Kubrick sí, sí també va passar els hi va passar amb alguns guionistes és que el Kubrick es premia molt es premia molt i obligava la gent a anar al límit Kubrick treballava bé començant per ell que allà anava al límit ell també anava sempre segurament molt bé doncs a veure això és el que volia aportar les tres cosetes que us he comentat perfecte perfecte Francesc jo només he vist una cosa perquè fa feia molt temps que no anava al cine i vaig anar-hi ahir per raons familiars i tal vaig anar a veure una pel·lícula que es diu La Corresponsal és una pel·lícula americana i el director jo no el conec però us dic el nom i us dic qui és Matthew Heyman és un noi americà també és un noi jove de 37 o 38 anys em sembla ha fet sobretot documentals em sembla que aquest és el primer llarg matratge que fa havia fet havia fet documentals sobre els càrtels mexicans i per aquesta per aquesta per aquest documental va estar nominat a l'Òscar del 2017 i es deia Tierra de Càrtels i també per aquesta tenia un premi Emmy i després ha fet ha fet sobre l'Orient Mitjà un City of Ghosts la Fantasma de Fantasmes que no m'estanya que l'hagi fet perquè descriu la violència a la zona i la pel·lícula que jo vaig veure ahir que és aquesta que us comento La Corresponsal és de fet basada en la guerra de Síria i com cobria els enfrontaments bèl·lics per tota la zona una corresponsal que és la protagonista de la pel·lícula Mary Colvin exacte Mary Colvin és real és real real ella és una periodista jo li comentava al Salvador que jo quan vaig veure la pel·lícula la recordava perquè va morir el 2012 aquesta dona i la recordava perquè havia sortit per la tele quan les veiem aquesta corresponsal i portava un ull tapat amb una tipus pirata tipus pirata monpegat i era perquè havia perdut l'ull esquerra amb una cobrint una informació sri-lanca amb la guerra dels tramils i per tant ella ha cobert va cobrir informació a zones de guerra pràcticament a totes les zones difícils a les realment difícils i a prop ella a la pel·lícula ve a dir alguna cosa no és el mateix cobrir guerra des d'una habitació d'una tele amb la tele fumant un cigaretti que estan al propi terreny i realment la pel·lícula que descriu la zona de Líbia de Síria perdó i com es viu això i la descriu ella els últims anys fins a quan ja quan ella mor justament amb aquesta cobrint aquesta guerra i a la ciutat d'Oms a la ciutat d'Oms sí sí sí és l'últim lloc que hi està és el lloc on de fet ella denuncia denuncia el tractament als civils perquè és una guerra que pràctica sobretot és la guerra entre l'Assad em sembla que es diu l'Assad i precisament el valor més important que tenia la cobertura que estava fent ella és la demostració a tot el món que es via estat matant civils conscientment conscientment i a nens petits i utilitzant productes químics del gas nerviós etcètera i ella denuncia aquest tipus de problemàtiques a la vora visquent-ho veient els nens i veient la gent la pel·lícula descriu això descriu també la seva com que és l'última etapa de la seva vida ella té una vida com és de suposar perquè una vida d'una persona amb aquesta complexitat no serà una vida de senyora de sa casa que fa truites per tant ja es veu que serà una vida difícil i és una vida que ella té contradicció amb ella mateixa ho viu amb dificultat la seva vida amb parella o la seva vida pretesa amb en familiar té moltíssimes dificultats però ella necessita allò i alhora allò li crea els seus problemes vitals ella té problemes de beguda té problemes d'inestabilitat perquè no pots pensar que la persona que viu de prop viu de debò de prop unes dificultats i unes atrocitats del calibre que les que ella devia viure podia ser això planer fàcil i després te'n tornes al sofà de casa i aquesta contradicció de vides de vida normal amb una vida completament desquiciada la fa ella tenir un trauma psicològic o un trauma de com païr això això també ho descriu la pel·lícula no sé si això està massa ben descrit això no m'agradava massa de la pel·lícula sí que està bé quan s'aproxima als llocs et fa sentir realment no tant quan cau una bomba sinó el que li suposa a les persones de prop viu viure allò que és el que vol intentar fer el director que no m'estranya si ell ha fet documentals amb intenció perquè clar hi ha convencials que pots parlar de la mosca o pots parlar d'alguna cosa que t'afecti ell fa documentals que afecten a la convivència i a la convivència en zones d'absoluta dificultat de viure de Síria han sortit no sé 10 milions de persones igual no sé ha sortit una barbaritat de gent i quan la càmera agafa suposo com un tron no sé ben bé com agafa tot allò i veus el que significa la tremenda destrossa humana vital i externa que allò ha produït et colpeix o sigui realment si intenta colpir et colpeix la pel·lícula la trama diria que té irregularitats però jo crec que és una pel·lícula que està bé de veure i que t'apropa una a la vida d'un periodista que de debò vol cobrir això i que sent com a propi un problema humà i d'aquí d'aquí ve Carme perdona perquè estava mirant el títol original que de vegades és molt és que el títol original no tenia res a veure és molt curiós es diu private war exacte i ara tenia a veure amb això que et deia una guerra privada privada perquè al final és el propi conflicte que ella té amb la seva pròpia vida per què traduïm així nosaltres la corresponsal una guerra privada la corresponsal bueno pedazo de títol sí és veritat tens raó doncs jo no anava no sabia ben bé que anava a veure si deu no he de ser sincera perquè anava amb unes altres persones que l'havien triada i vaig trobar que és una pel·lícula que val la pena i és un director que jo aniria escoltant bueno escoltant i veient a veure què fa perquè no està mal i no està mal pel que es preocupa no? bé això és un és una pel·lícula jo coincideixo bastant amb el teu comentari a mi em va semblar que és una pel·lícula molt recomanable perquè et dona una visió de lo que és la zona de conflicte que tal com tu has dit segurament perquè ell és un home que fa documentals i deu haver trepitjat zones d'aquest tipus i el dels càrtels veureu si tingui oportunitat de veure aquesta alhora perquè els càrtels de Mèxic que són bueno a la zona de Mèxic però i que de fet assorteixen el món americà no? d'Estats Units vull dir és un món també d'absoluta sordidesa no sé com l'haurà tractat de totes maneres el que sí també és veritat és que la pel·lícula per una banda té un muntatge molt àgil que ajuda molt la pel·lícula passa molt bé pot servir per agafar una mica de consciència de la gent del que s'està vivint en aquests llocs i després no deixa de ser també molt important el títol original una guerra privada i és que realment la pel·lícula es nodreix també de la força que té dintre de la pantalla Rosa Moon Pike que és una actriu molt bé extraordinària t'agafa des de la primera escena t'agafa i tu dius jo seguirem aquesta dona allà on vagi perquè jo la recordava d'una pel·lícula del James Bond o d'una cosa d'aquestes i la recordava em sembla d'una del Joe Wright aquella com se deia de la Jan Austen de de la pel·lícula aquella de la Jan Austen ella té una personalitat molt forta i aquí que és guapeta i preciosa allà i aquí fa una dona duríssima ara bé dit això també és veritat que s'ha de relativitzar algunes coses que té de de superwoman que bueno sí jo penso que el tracte que es dona dins de la pel·lícula el paper d'ella és un tracte una mica preferent respecte al que deu ser probablement el d'una corresponsal amb zones d'aquest tipus em sembla clar ella fa protagonista de la seva pel·lícula estem dintre d'una ficció i això només és dir que clar no pots agafar el peu de la lletra no anem ara a crear corresponsals pensant-se que s'hi deixi la cosa no el tema és molt serió i n'hi ha molta gent entre ells i ella que no no arriben a grans fent de corresponsals de guerra no és una cosa romàntica és una cosa és una feina molt dura era una de les actrius d'orgull i prejudici exacte orgull i prejudici exacte que és una de la gent perquè ella fa de la germana maca i encantadora i en canvi quan l'he tornat a veure aquí doncs bueno té ductilitat no perquè aquí fa una dona duríssima sí, sí mireu per una altra banda jo us volia parlar d'una pel·lícula de preestrena que hem vist precisament aquest matí als cinemes Texas és una pel·lícula valenciana financiada pel pel règim de la comunitat valenciana dirigida dirigida dirigida per Roberto Bueso que és precisament la seva òpera Prima llavors es tracta d'una pel·lícula perquè es centreu una mica que jo diria que està en un estil de les pel·lícules de Romer o sigui chico conoce chica però al final la chica va con otro chico que novedós eh bueno la pel·lícula es diu La Banda La Banda sí l'has trobada Francesc ràpidament tenim tenim aquí una història aparentment i realment senzilla un noi surt de València i se'n va 24 anys fa 3 anys que està estudiant a Londres per treballar i interpretar en una en una orquestra i resulta que la bueno l'avisen que la seva germana el seu germà està a punt de casar-se i llavors ve a València a passar uns dies i amb aquest viatge de retorn ja durant el el camí ja comença a posar-se en situació i recorda aquest amor que va tindre d'infància aquesta mort d'infància resulta que des de fa ja 8 o 10 anys és la nòvia inseparable amb els i baixos del seu millor amic després hi ha la trobada amb els pares i el germà i finalment hi ha un altre punt que és la trobada amb els amics de sempre que formaven part d'aquí ve el títol d'una banda la banda musical d'un dels barris de València que normalment quan arriben les festes estan confrontats amb la de paterna i amb altres hi ha una mica de lluita entre cometes per veure qui ho fa millor etcètera llavors a València sempre hi ha una la música és un és molt important és molt important sí efectivament es diu d'una manera molt intensa i arribar fins a les capes internes de la pell de la gent això és una cosa és un tret a destacar que queda reflectit a la pel·lícula una altra la pel·lícula està parlada en valencià conscient que a la millor això li pot treure espectadors a la resta d'Espanya ja es va ser presentada al Festival de Màlaga d'aquest any i la van traduir absolutament al castellà i aquesta ha traduïda doblada no no no doblada subtitulada subtitulada cosa que és molt d'agrair perquè penso que si la comunitat valenciana està fent un treball i li vol donar un rigor de país o de comunitat o el que sigui d'autenticitat de poble jo crec que està molt bé començar per aquí això ho fa després hi ha una altra cosa que també vull destacar a veure estem dintre d'una pel·lícula el que podríem dir un cinema petit o sigui no hi ha un gran dispendi perquè segurament estem parlant d'una òpera Prima per tant no devia disposar d'excessiu pressupost gran capital llavors no tenim una perfecció d'imatges i de decorats i d'ambientació etcètera però sí que tenim una tonalitat que és contínua a tot el discurs de la pel·lícula i després una altra cosa que trobo molt encertada és que estem acostumats històricament quan es parla de cinema valencià que sigui un cinema una mica de estem parlant d'una comèdia doncs les comèdies moltes vegades ens venim comèdies de trasgruixut que anaven molt tocant el tòpic i una mica donaven una visió d'una valència una mica de fallera sí de conya i això aquí tot això està molt suavitzat no és una pel·lícula no és una comèdia de trasgruixut és una comèdia sentimental tampoc és una comèdia que tiri per la banda de dir bueno escolta aquí també és folla i tal no estem dintre el pressupost o la premissa és comèdia sentimental i llavors ja dic estaríem entre un Romer un Woody Allen salvant totes les distàncies possibles però per situar-nos jo crec que segurament són directors que a Roberto Bueso li deuen agradar i llavors ell si més no transmet un aire veient la pel·lícula que té ressonàncies d'aquests grans directors i tu la trobes fresca i la recomano la recomano perquè el que tu dius estem davant d'una obra prima bueno comença amb uns pressupostos i em sembla que és molt interessant d'apuntar-nos el seu nom i seguir-lo molt bé i convido els nostres oients ara la fan l'estan fent el Texas no el 21 de juny han fet avui el pas de premsa però després passarà a les sales amb recorregut normal correcte si vols podem donar pas al nostre convidat i tant perquè ens il·lustri sobre els o al Casar Brothers li voldria preguntar li et volia preguntar que per què t'has interessat pel cinema tu bé jo m'he interessat pel cinema justament quan vaig començar la carrera i és curiós perquè jo anava a veure era l'època dels cinemes d'art i ensaio d'aquella època i dels cineclubs i llavors jo anava a veure totes les pel·lícules que s'estrenaven a Barcelona de cine, arte i ensaio allins devíem trobar segurament sense conèixer és possible és possible tots els cineclubs mítics d'aquella època i després per altra banda jo vaig ser durant 20 i 20 o 22 anys vaig ser president del cineclub recerca d'aquí Sant Lluís i això per una banda però a partir d'aquí el tema de Balcàzar va vindre una cosa d'infància quan ara explicarem qui era la famosa producció de Balcàzar però quan va muntar els estudis Esplugues jo en aquella època jo vivia a Esplugues i vaig seguir perquè era un nen molt tangencialment molts rodatges d'aquestes pel·lícules i em va quedar era un cine que no m'interessava gens però després amb els anys em va fer una certa nostàlgia o gràcia d'investigar tot allò que havia vist jo de petit que jo ho veia com un circ perquè realment era un circ que és el que veies en concret rodatges rodatges rodatge de pel·lícules perquè pensa qualsevol tipus de pel·lícules qualsevol tipus de pel·lícules espagueti jo de tipus de pel·lícules perquè Balcàzar feia tots els gèneres i a més venien productores de tot el món vull dir moltes productores americanes produccions 100% americanes venien aquí a rodar com quines com per exemple ara ho explicaré una mica perquè si no anem una mica divagant del tema per no anar-me'n del que em preguntaves aleshores jo va haver un moment que em vaig començar a interessar és un cinema que no m'interessava gens però en canvi m'interessava recuperar vull dir la infància no? la primera final de la infància primera joventut arrel d'això tenia un amic meu que ara és l'Esteve Rian Bau que jo el coneixia de feia molts anys i jo via el director de la filmoteca actualment que és metge jo vaig conèixer tota la seva carrera i la seva dona que els dos són metges el que passa que ell mentre va viure el seu pare vull dir va ser director d'un hospital però ell portava el cine molt endintre i jo amb ell quan vaig portar el cineclub durant molt temps el vaig portar perquè fèiem sempre un fórm el cineclub aquella època es feien fons el vaig portar amb ell el Monterde que era un company meu que va estudiar arquitectura però després ho va deixar a mitja carrera perquè va veure que arquitectura no es va dedicar a altres coses i després també amb ell vaig concedir ell també va publicar al Monterde va publicar moltes coses moltes coses ha publicat al Monterde igual que l'Esteve tenen un currículum de publicacions increïbles jo l'Esteve igual que el Monterde el conec de fa moltíssims moltíssims anys i també amb ell vaig concedir durant tres anys el que abans era la setmana de Cine Colón que després es va convertir en Festival de Cine Barcelona els tres van coincidir tres anys perquè vam ser jurats del Festival de Cine de Barcelona que bé bueno arrel d'això quan l'Esteve Reumbau va fer que va morir el seu pare es va passar diguem va deixar la medicina i va començar a estudiar a l'universitat de Vallaterra quan va fer la tèxia doctoral que ell de fet la seva associació era fer perquè la seva associació que és sobre l'Oso Wells però tenia que anar aquell moment estava casat tenia fills i no podia marxar desdifèrent quan estàs surten per ser el que vulguis però ell en aquell moment com no podia fer el Dolce & Welch que era la seva dèria doncs va va va dir va faria la tèxia doctoral sobre el cine fet a Catalunya a l'època del García Escudero llavors em va trucar a mi i em va dir si li podia si podia col·laborar amb ell i per fer tota la part de Vallcàzar ell tenia moltes dificultats per poder accedir a la informació i a la família Vallcàzar i llavors jo li vaig donar un cop de mà i a partir d'aquí va vindre a una revista em van demanar articles, i a partir... Total, que al final, d'aquestes coses de rebot, de rebot, un dia em truca el catedràtic Universitat de Barcelona, Joan Maria Caparrós Lera, que va morir ara fa un any i poc, em va dir... Aquest home té llibres de cinema. Sí, mare meva, té llibres, que el conec molt, em va dir, mira, tenim l'encarno Universitat de Barcelona de fer un llibre sobre producions de Balcázar, i llavors hem pensat que, bueno, hi ha una època de Balcázar, que és de l'any 64, el 73, que la persona que hi entén més ets tu, no hi ha ningú més que tu que sàpiga més d'aquest tema, i llavors volem que tu desarrollis aquesta part del llibre. Era un llibre que era molt ambiciós, en principi s'editava en anglès, perquè es tenia que presentar als Estats Units, a Los Angeles, i en castellà. Al final, per circumstàncies que ara seria molt llarg d'explicar, l'edició, diguem-ne, en anglès no es va arribar a publicar, i només es va fer l'edició castellana, i es va reduir molt perquè l'esponsor, que en aquell moment era Filmex, perquè diguem-ne, Balcázar, Filmex, tot forma part d'un conjunt que ara ho intentaré explicar una mica per sobre, doncs en un moment que ja no li va interessar, quan ja estava el llibre que estava tot fet i estava tot i llavors jo vaig parlar amb l'Ajuntament d'Esplugues i vaig dir, mira, hi ha aquest llibre que està, bueno, que ja està escrit, està, vull dir, però només és de Barcelona, i llavors, la mesura de Barcelona diu que si busco un esponsor, vull dir, en efecte, estava tot pagat, era un tema de costos d'impremta, i la gent després em va dir, mira, si no passa d'aquest pressupost nosaltres l'accentem i d'això va sortir aquest llibre fa, doncs mira, el 2005, però estava escrit des del 2003, vull dir que en aquest lapsus van passar dos anys. Tenim un testimoni per començar a parlar del Balcázar, que segur, segur, segur que el convidat, el nostre convidat Salvador Juan reconeix que amb la Carme hem buscat així abans de començar el programa. Sua excel·lència, senyor presidente del consejo de ministros. Una de les primeres. Adelante, Cánovas. Buenas tardes. Cánovas, eh? Alguna novedad? En la política española se vislumbra una muy importante que merece ser meditada por vuestra majestad, la aproximación de los progresistas a la monarquía. Los revolucionarios del 68, los que destronaron a mi madre. Està parlant al fons 12. Yo prefiero tenerlos al lado que enfrente. Ya sé que la política de usted es barrer para dentro, pero con tanto barrer... ¿Qué? Aquesta pel·lícula sí, va ser una de les pel·lícules potser més conegudes de l'Alfonso Balcázar que de fa. La producció de Balcázar va néixer arrel de l'afició al cinema que tenia l'Alfonso. Però ell era com a director en aquesta pel·lícula, no? No, no, en aquesta pel·lícula ja era director. quan va muntar la productora ell no era director. Ell just quan torna de fer el servei militar ell tenia la deia del cine i li va dir al seu pare... Que és el que tenia diners. Que era el que tenia diners, però hem de pensar que el seu pare era la de les persones més riques, no únicament d'Espanya, però sinó dels més rics d'Europa. Vull dir, el seu pare tenia diners... Pelateria o alguna cosa d'aquestes? Sí, el seu pare és una cosa molt curiosa que potser ara anem una mica, però potser si no s'explica qui era el seu pare no s'entén com va néixer Balcázar i per què va arribar a ser el que va arribar a ser la productora més important que va haver a Europa en els anys 60. El seu pare, Dona Enrique, era d'una família molt humil, a més, una família numerosa, eren 19 germans. Caram. De 19 germans, sí, aquestes coses que avui en dia semblen impossibles. Però era d'aquí? No. Ell era de Valladolid, però el seu pare, que treballava a la companyia ferroviària d'Astúries, ells estaven vivint a Astúries perquè seu pare estava de cap d'estació d'una línia ferroviària. Llavors, amb tants germans, vull dir, ell de molt petit es va tenir a espavilar, era dels petits, no era el més petit de tots, però era dels petits. Llavors, amb 7-8 anys, ell anava, perquè tenia el viatge gratis, no li costava endur-ho, anava per les estacions i dels pobles i anava comprant pells de conill, això en 7-8 anys, pells de conill, perquè llavors amb aquestes pells de conill ell les venia a Anglaterra i a Anglaterra les feien servir per fer els sombreros d'aquests de filtre típics d'aquella època. Estem parlant, demà, de la primera guerra, de la guerra civil espanyola, estem parlant dels finals dels anys 20, principis dels finals dels anys 20. Aleshores, aquest noi, evidentment, amb aquests pobles no tenia futur i va vindre a Barcelona i va establir una central de peleteria que era referent mundial. Quan dic referent mundial és que ell va aconseguir l'exclusiva mundial de totes les pells russes. A l'època de la revolució, a Leningrad, va aconseguir, a més, era molt, molt, molt jove, va aconseguir i tenia, diguem-ne, gent molt aposentada, sobretot tenia la competència directa que eren unes empreses molt fortes, tan angleses com alemanes i ell, en canvi, va aconseguir, perquè era molt hàbil, era molt llest i tenia molta visió del negoci, va aconseguir l'exclusiva mundial. Va passar del conill al bisón com... Tenia botigra Gran Via Passeig de Gràcia, no? Exactament. Bueno, no, no, Valmes, Valmes. Bueno, aviam, de fet, quan la central, abans del 36, la central la tenia la cantonada, clar, això nosaltres no ho hem vist perquè no hi vivíem, però suposo, perquè almenys tots som d'una daca del 36 encara no hi érem, era la cantonada al carrer Valmes amb Gran Via, on després va ser l'Institut Nacional de Previsió i ara és un organisme de la Generalitat quan es va fer les transferències, allà tenia el centre, diguem-ne, d'Espanya de magasem de pells. El que passa, bueno, això és història, vull dir que durant la Guerra Civil Espanyola, vull dir, un dels bombardejos típics d'aquest de Barcelona, vull dir, estava passant un convoy militar i un camió ple de trilita i un dels bombards va caure el camió i va explotar i des del cine Coliseu fins al carrer Valmes tot això va quedar destruït, inclús davant del cine Coliseu actualment, com dic actualment, des de fa 4 o 5 anys hi ha un monolit metàl·lic que recorda aquest fet. Després, la peleteria la va tindre on estarà l'Hotel Cristal, que era d'ells, quan van construir l'Hotel Cristal i van traslladar la peleteria just davant per davant, una mica més avall. On és l'Hotel Cristal? Quin és? El que l'Hotel Cristal està tocant, és tocant pràcticament cantonada en Rambla, Catalunya, Diputació. Ah, més amunt, sí, sí, que va tindre vàries. Bueno, ara per no allargar-nos, perquè és que si no s'estira el temps a sobre, aquest home tenia l'exclusió mundial, o sigui, totes les pells que sortien de Sibèria, que es venien al món, als Estats Units, a França, Alemanya, Suïssa, a Itàlia, a tot arreu del món, totes passaven per la seva mà, vull dir que tot era el seu negoci, perquè als russos li venien les pells amb ell i ell tenia la distribució mundial. dintre d'aquestes desgràcies que estàvem explicant que li va passar a la primera guerra civil espanyola a cap de dos o tres anys que va esclatar la segona guerra mundial, ell tenia a l'Aipiz, tenia el magatzem més important que tenia a Europa i a Londres el segon magatzem més important que tenia a Europa. i llavors els bombardejos aliats anglesos que van bombardejar l'Aipiz li van va perdre tota la perquè el mateix que va passar aquí a Barcelona li va passar a l'Aipiz va perdre tot el material, bueno, ho va perdre tot i les UB2 alemanes que Hitler enviava contra Londres i Londres va ser molt bombardejada durant la segona guerra mundial, doncs també ho va perdre tot però ell era una persona incombustible vull dir amb una ave fènix a part d'això ell tenia ell quan va estar a la guerra civil espanyola l'últim vaixell que va sortir de Barcelona que va anar a Gènova ell va poder-lo agafar va anar a Gènova de Gènova va passar a França i de França va passar a Sant Sebastián i quan estava a Sant Sebastián a l'hotel Sant Sebastián que en aquest hotel hi havia una sèrie d'industrials molt importants catalans hi havia per exemple els de la MG per exemple el mateix dia que ells sentien per la ràdio que les tropes de Franco estaven entrant aquí a Barcelona van anar a notar-hi i van muntar una societat que es deia Rilsa perquè ell es va adonar a compte diu que quan acabada la guerra la gent no necessitarà pell sinó que necessitarà coses de menjar la primera necessitat i llavors l'indústria làctea que va muntar Rilsa amb els maçaners i graus vull dir MGB de maçaners i grau tot això Enrique el pare de l'Alfonso el pare de l'Alfonso vull dir que tant és així que el diners que hauria de tindre aquest home quan acabava la primera guerra no la guerra sigui l'espanyola sí l'espanyola era la Coca-Cola la Coca-Cola americana li va oferir tindre la concessió per Espanya de la Coca-Cola bé ell tenia molts molts negocis i bé en aquell moment no li va interessar ara no vull estendre amb els negocis de Don Enrique perquè em sembla que seria un altre programa i no és de cine precisament tot una història el tema era que l'Alfonso al tornar al servei militar estava rodant en aquell moment una pel·lícula a Barcelona una pel·lícula d'època vull dir de les que feia Cifessa que era Catalina d'Inglaterra que la productora va quebrar i ella estava interessat i li van dir com havia quebrat si ella es volia fer càrrec de la pel·lícula i problemes econòmics no en tenia vull dir va agafar i va dir sí, sí, cap problema i així entra al cine és una manera de poder entrar al cine com a productor tot això llavors el seu pare li va posar un dels comptables que tenia ell i el comptable ara ja fa uns anys que es mou però ell m'ho explicava i diu va ser la ruïna vull dir va ser la ruïna perquè com tots els actors ja sabien que havia una mica més del 50% robat si volien continuar la pel·lícula tenien que ser amb els mateixos actors clar, no pots posar altres actors i llavors els demanaven més del doble però ell problemes de diners no hi havia ell ho va acceptar i va ser com una experiència i igual perdre els diners aquí no tenia cap valor l'únic era una manera de començar Catalina d'Inglaterra és de l'any 51 i va ser la primera la primera pel·lícula que va produir llavors la va distribuir la bona distribuidora que era Cifesa en aquell moment Cifesa era l'època bastant estava gloriosa tant en producció com en distribució i la segona que va dirigir era una pel·lícula que va produir perdona era una pel·lícula del Rovira Veleta que és on se parece botas mítica i el director és mític també de fet va estar a punt de produir hi ha un camí a la derecha però últimament bueno a última hora no sé no me'n recordo exactament per què la va agafar Titan Films que era del Bufarull el que tenia Los Caracoles el restaurant Los Caracoles total que i també la va distribuir Cifesa llavors el pare li va dir amb Alfonso mira oi està clar que a ver no podemos depender de una distribuidora porque la distribuidora nos va liquidando los a medida que es van fent passes a tot el territori nacional vull dir el tant percent que havien acordat i lo que hemos de hacer si si si la hi ha de posar ens hem de posar en sèrio el que no podem fer és això per hobby perquè el nen estigui content li podem fer una pel·lícula dos o tres que són molts diners però clar vull dir el pare era molt negociant va dir si hem de fer-ho ho hem de fer en sèrio hem de fer-ho de veritat fins aquí de moment estem parlant d'Alfonso d'Alfonso el que passa que eren nous germans en aquell moment només vivíem vuit perquè la germana petita l'Angelines va morir abans de la guerra civil espanyola llavors el pare en tots els negoci que tenia posava normalment dintre de les societats posava tots els fills perquè tots participessin encara que només fos a nivell econòmic dels beneficis llavors el pare va dir el que hem de fer és muntar una distribuïdora però com tu no hi entens i jo tampoc vull dir a més el pare ell només mirava en el negoci vull dir el Sinem Cino no li interessava va dir bueno en aquell moment va parlar amb el Talarevits Talarevits era el que havia sigut el cap de compres de la Metro Wallenmeyer ibérica que havia muntat una petita distribuïdora que es deia Filmax feia just dos anys i és el que li va li va distribuir la tercera pel·lícula que produeix en Valcaz la li distribueix el Talarevits amb el seu cunyat que era Alfredo Papo dos de l'once pares de botes onze pares de botes onze pares de o sigui Catria en la Terra i onze pares de botes les dues pel·lícules les va distribuir Cipesa i llavors la tercera pel·lícula que produeix Valcaz i llavors la distribueix Filmex i llavors es van entendre i va dir mira amb el d'allò per problemes de diners no hi ha cap problema el que vulguis fem una cosa jo compro el 50% de les accions fem 50-50 i a partir d'aquí vull dir tu que coneixes el tema de distribució a més el negoci del cine en aquell moment el negoci fort diguem-ne era a partir a partir de la producció espanyola tu tenies dret a unes licències d'importació de pel·lícula americana i de doplatge de pel·lícules que era on havia el negoci realment això veiem en el cas per exemple de la Fox funcionava emissora Films produïa pel·lícules per la Fox i bé tot era un tinclador com el Carreres Planes Pexa Films produïa pel·lícules per la Universal perquè es poguessin garantitzar després la distribució de pel·lícula americana a partir d'aquí ells van veure molt clar que el negoci del cine no pot ser local a Espanya la multisió d'una pel·lícula no pot estar a Espanya la pel·lícula perdona Salvador és Jo Maté de Josep Maria Forn aquesta tercera pel·lícula si no la tercera pel·lícula no Jo Maté ella llavors produeix una sèrie ho tinc perquè el que passa que clar aquell llibre fa 15 anys i ara quan el Valle Escriu el tenia tot molt d'allò no Jo Maté és del 55 que el 55 produeix tres pel·lícules com la Contrabando que és una coproducció amb el Reino Unit amb Anglaterra i Nunca és de Machado Tarn que és amb el Juli Coll que és la primera pel·lícula de Juli Coll i jo Maté la primera pel·lícula de Josep Maria Forn però no 11 pares devotes i Relato Policiaco que Relato Policiaco és la primera pel·lícula de l'Issaci i Sasmendi són anteriors a Jo Maté vull dir és això aleshores ells en aquell moment ja van veure clar que el negoci del cinema no aviam es tenien a cobrir vull dir i ells decideixen eh muntar productores fora d'Espanya o sigui ells munten una primera productora a Itàlia que és en Alpa que en Alpa és l'anagrama de les lletres dels tres germans que en aquell moment estan portant al cine que és el Enrique d'Alfonso i Pac que és de Paco que era el germà que venia darrere de l'Alfonso munten aquesta productora a Itàlia amb aquesta productora fan coproduccions o sigui autocoproduccions o sigui Valcàzar fa una producció coproducció en Itàlia que és en Alpa que en Alpa 100% és capital espanyol de Valcàzar és la Valcàzar italiana amb això en quin sentit doncs el ser una productora italiana pot fer comproduccions i es pot diguem-ne beneficiar dels introduir la distribució allà bueno és que allà munten una altra distribuidora que és Gloria Films no era a nivell de producció doncs tenen uns drets com aquí tenen uns drets quan estàs produint una pel·lícula de rebre les subvencions de cada un dels països i no únicament això munta una altra una altra productora a França que és Jean Films que aquesta realment només va funcionar la primera pel·lícula que dura que fa l'Alfonso com a director que és una pel·lícula molt personal una pel·lícula tipus In Van Berman que no va funcionar gens econòmicament perquè és una pel·lícula diguem-ne molt minoritària després ja es passa al cine comercial però l'entrada ell volia ser artista i bueno la primera pel·lícula que va fer com a director que és l'Encrucicada que és una pel·lícula que està molt bé jo quan la vaig veure em va quedar bastant sorprès vull dir-la sincerament és una pel·lícula totalment desconeguda molt desconeguda i posteriorment inclús arriben a muntar una altra productora a Alemanya que és un dels països que normalment coproduïen ells que és Internacional Germania Films vull dir que ells ja van muntar una gran estructura a Gran Bretanya no a Gran Bretanya no per exemple l'any 55 roden una pel·lícula amb el Reina Unit que el director és la Lawrence Huntington amb el que havia el Richard Green i l'Anna Luc Aymé i bueno el que passa que Gran Bretanya diguem-ne és el cine britànic diguem-ne o sigui que Espanya Itàlia Alemanya vull dir és un cine diguem-ne que és més homogeni el cine anglès ja és més complicat fer coproduccions que les van fer inclús després ho explicarem van fer coproduccions amb Estats Units vull dir i productores americanes venien aquí a rodar ells ja han notat que és molt significativa per anar per anar avançant perquè si no és que no vull mirar-los per això però almenys centrar una mica la importància de Balcazar en el seu moment ells l'any 57 perquè ells anaven continuament a Nova York tenien Balcazar tenien una central paletera perquè a més a Canadà tenien uns tallers de confecció vull dir bé és que Balcazar era un monstru Balcazar peleterías ells anaven cada any vull dir a les firas de Nova York perquè presentar i llavors un dels anys tant Alfonso com el Paco li van dir a l'Enrique por qué no nos vamos a Los Ángeles a Hollywood y vemos cómo lo tienen ellos montados nosotros queremos vamos intentar montar algo parecido al sistema americano diners no els faltaban diners no había problema i llavors l'any 57 se'n van se'n van a Hollywood i van a visitar els estudis curiosament un dels estudis que visiten que és la Paramount en aquell moment la que els fa de Cicerone és la d'Orient Dèl perquè en aquell moment estava rodant aquella época estava rodant pel·lícules per la Paramount va fer la famosa del Hitchcock que serà l'home que sabia demasiado i després va passar a la Metro abans havia estat a l'Universal perquè eren contractes llavors allà el Paco els altres dos van tornar i el Paco es va quedar més temps i van veure el que hem de fer aquí a Espanya és copiar exactament si Amèrica funciona nosaltres hem de copiar exactament el que fan els americans i llavors d'aquí va sorgir ja començant a muntar abans havien tingut diguem-ne les oficines centrals al carrer Tosset llavors busquen unes oficines molt més grans que era el carrer Rambla Catalunya 116 llavors ja munten com una major hi ha tot d'apartaments d'apartament de guions d'apartament el que havíem vist als Estats Units com funcionava una de les grans productores americanes repetia això aquí de moment no es plantegen crear uns propis estudis perquè els estudis d'Orfea de Barcelona que pràcticament els tenien monopolitzats ells ja els funcionava molt bé i no feia falta invertir en estudis el que passa que arriba un moment l'any 62 just acabat del rodatge de la vella Lola amb la Sara Montiel que la va dirigir l'Afonso Bacázar va haver un incendi que es va cremar tot ara seria molt llarg d'explicar de fet era un incendi que va ser intencionat provocat per intencions polítiques etcètera perquè al govern no li interessava que hi hagués indústria a Barcelona però això seria un tema d'una altra tertúlia però es van trobar en aquell moment llavors ells tenien un pla de producció molt molt molt gran amb produccions internacionals molt fortes llavors recuperen uns petits estudis que havien hagut al carrer Bargós que s'estaven utilitzant els publicistes de Vic Sant Juan l'estaven utilitzant per fer publicitat dels tres platós que havien hagut ja només en quedaven dos i bueno per fer les pel·lícules diguem-ne que eren 100% Balcàzar que en ciència de producció internacional les van rodar allà però bueno si no tot l'altre van tenir que rodar-lo a Alemanya rodar-lo a Itàlia o rodar-lo a estudis d'Europa i una part portar-la a Madrid vull dir perquè allà hi havia els estudis de Sevilla films els estudis de Ballesteros i en aquell moment es plantegen que han de muntar uns estudis propis però la llei havia canviat i només permetien que la indústria a cinema tràfics tenia que estar concentrada a Madrid i els estudis només es podien construir a Madrid Barcelona no tenia el que ja existia que en aquell moment ja només hi havia el de l'Iquino ho toleraven però no deixaven crear noves estudis llavors ells van muntar uns estudis al carrer Bravo Murillo de Madrid a Madrid sí, sí van muntar uns estudis però just en aquell moment apareix una ordre ministerial que no estava pensada pel cine sinó per la indústria en general sobretot per la indústria tèxtil que deia que si una indústria una empresa tenia estava industrialment tenia el lloc de treball en un lloc d'Espanya si ja estava consolidada la podia traslladar a un altre lloc això estava pensada de fet per la indústria tèxtil que es va haver obligat la indústria tèxtil també a invertir quan volien ampliar les les les les les les les les les les les les les les les les les les les madura ja no funcionaven i arrel d'aquesta pressió dels diguem-ne dels catalans vull dir van crear aquesta llei però a través d'aquesta llei ells van poder posar-les tornar a vindre a Barcelona que sempre van estar a les oficines centrals a Barcelona i i i muntar els seus estudis aquí que va ser l'any 64 què que fan ells clar ells van per exemple a la revoltosa es va rodar amb aquests estudis de Madrid però ja el que volien és que buscaven els nous industrials el més grans que possibles que poguessin ser que ja estiguessin fetes per no perdre temps i això i el màxim pròxim de Barcelona i prop de l'aeroport internacional del Prat perquè la majoria de directors actors tot això venien venien dels Estats Units o venien o venien d'Alemanya o venien de França o d'Itàlia tot això llavors van trobar esplugues en aquell moment s'estava criant el Polícom Montessa s'havia fet la fàbrica de motos Montessa troben unes naus industrials acabades de fer que era un complex que deia Moleti que tenien gaire 6.000 metres quadrats edificats unes naus impressionants i llavors les compren els diners no els hi faltaven compren demanen els permisos adapten per els rodatges es crea en un dels platós vull dir tenia un fosso per rodar escenes aquàtiques etcètera estem entrant a la dictadura a la dictadura ells munten diguem les sales de muntatge amb les sales de doblatge munten tot un allò i després munten el que és Espluga City que això serà un tema d'un altre dia d'un altre programa és que hem de pensar un programa perquè ets un pou de ciència impressionant impressionant sí, sí, sí els Valcazar estudios cinematogràfics magnífico això bé en tot cas hem de pensar que quan vulgui subir un programa quan vulgueu no tinc cap problema subir continuï perquè en saps moltíssim en saps amb gran minuciositat la setmana vinent que és que acabem ja Carme la setmana vinent Roser Bundó actriu escriptora poetessa i de tot una miqueta serà un plaer tenir-la aquí jo no hi seré segurament però m'agradarà molt sentir-ho doncs moltes gràcies gràcies a vosaltres molt bé molt bé i comptem amb tu pel proper curs d'acord gràcies bona nit a tothom m'aní m'aní