De “El silenci abans de Bach” a “Los golfos”: Jordi Vidal Amorós sobre el mètode Portabella, la preservació del llegat i el futur del cinema

Cinema sense condicions. Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio d'Esvern. Avui és dimarts, això, cinema sense condicions, i com cada setmana procurem portar-vos coses que us puguin interessar, i en aquest cas serà un programa una mica especial. Però comencem pel principi. Bona tarda, Jan. Què tal, com estem? Com ha anat la setmana? La setmana, molt bé. Sí? Això m'agrada sentir-ho. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, Pep. Què tal? Bé, bé també. Tu i jo venim junts, per tant, sempre tenim una vida abans. Sí, tenim una vida paral·lela. Per tant, bé, bé, bé. El que saps, més o menys, és bo. El que us parli, Pep Armengol, també ha tingut una setmana bé. I avui aquí comencen les novetats. tenim un convidat molt especial, és Jordi Vidal Amorós. Bona tarda, Jordi. Molt bona tarda. Molt contents de tindre't aquí amb nosaltres, que hagis acceptat la nostra invitació, i esperem passar una estona molt interessant, molt bona, i que sigui també interessant i bona pels nostres oïdors. T'estic convençut. Ara, si et sembla bé, com que tenim l'acostum de sempre començar amb un tema musical, he pensat que ja que una de les teves activitats, de les que després segurament parlarem, encara que cronològicament no estaria ben posada, però aquí està un tema, un mixt de temes de Johan Sebastián Bach, que formen part de la banda sonora d'una pel·lícula en què tu vas estar d'ajudant de direcció, una pel·lícula de Pere Portavella el 2007, que és El silenci abans de Bach. Endavant. Endavant. Endavant. Endavant. Bé, per introduir-nos una miqueta tots en la temàtica d'avui, dic que Jordi Vidal Amorós, que és el nostre convidat i el que ens acompanya avui, per fer un breu apunt biogràfic, dic que va néixer a Barcelona en 1974, és un home de cine, es va formar amb imatge i això els jesuïtes de Sarrià, l'Escola de Ràdio i Televisió Espanyola, i s'especialitzava en cinema a l'Aula de Cine Sarove de Sant Sebastià. Professionalment, els seus inicis s'han de situar a Ràdio Nacional, Ràdio 4, i a Ràdio i Televisió Espanyola de Sant Cugat. Ràpidament s'endinsa el món de l'ajudantia de direcció cinematogràfica. A partir del 1999 participa ja com a freelance amb tota una sèrie de produccions, que anirem comentant. El 2007 hi ha un pas qualitatiu important, perquè entra a treballar com a ajudant de direcció a Films 59, la productora de Pere Portavella, amb el silenci abans de Bach, de la que hem sentit un fragment de la banda sonora. A partir d'aquell moment ja segueix el contacte amb el Pere Portavella, participarà també en un migmetratge, que era la mudança, sobre García Lorca, crec recordar. I després, amb informe general 2, el rapte d'Europa, que aquesta ja és 2015, no? Sí, senyor. Bé, actualment continua la teva vinculació encara amb Pere Portavella, perquè estàs tenint cura de preparació de tot el que vindrà d'aquí un parell d'anys per quan se celebri el centenari del Pere. De fet, ara la Filmoteca ha adquirit com a dipòsit el llegat de l'obra del Pere, i aleshores estic en tasques de preservació, conservació, inventarià, tot el que és el llegat, tant de l'arxiu de documentació com de l'obra cinematogràfica. Ah, això volia dir, no solament hi haurà el que és cinema, sinó que hi haurà també... Tot. Ah, o sigui, està molt bé. Tot, tot, tot. Clar, és la forma que no vagi dispersa l'obra, no? És concentrar tot el material que ha generat el Pere amb la seva... Aquest era el gran interès, perquè, de fet, a nivell d'arxivismes, un arxiu dividit per valor, un arxiu unificat, és com més valor. I s'ha intentat i s'ha aconseguit, finalment, que tot estigui junt i que estigui en la institució de la Filmoteca, que se'n fa càrrec de les dues bandes. Paper, per dir-ho d'una manera, i obra cinematogràfica. Tu has anat, en aquest període en què parla el Pep, que, efectivament, a partir del 2007, que és precisament la pel·lícula que m'ha fet tu i jo, després hem parlat un instant de re, va ser el 2007, és a dir, a partir del punt aquell que ens veiem per fer, per muntatge i la teva pel·lícula, és a partir d'allà que precisament comences a treballar amb el Pere, de nivell ja clarament definit. No abandones del tot la teva carrera, tampoc, perquè fas, i la pregunta que et faré després serà més capciosa, però no abandones totalment la teva carrera perquè, finalment, vas fent coses després del 2007 com a director. Aquí tinc quatre títols, el Road Spain, que és el que vam fer tu i jo, oficialment 2008, per l'estrena, després tindríem i en el Camino, el 96, que és un curmetratge. Això és el primer que vaig fer. Ah, per què em consta? Ah, no, perdona, sí, no, no, el 98, exacte, el 2008 ve rot, el 3, Aguas, Rios i Pueblos, el 2014, i a propòsit del Tren d'Ombres, 2023. Són curmetratges, documental en el cas, un llargmetratge documental en el cas d'Aguas, Rios i Pueblos, i el Road Spain, un llargmetratge de ficció, que tinc el gust d'haver compartit. Tu vas fer el muntatge? Sí, en Estàsic, sí? Sí, va ser el segon muntador d'aquest pel·lícula. La primera muntadora va ser una altra, que, bueno, per alguna raó no va acabar de quallar, i finalment vam fer, la vam remuntar entre el Marc Andrés i jo, vam fer una... Efectivament. Però, bueno, és un treball que a mi em va fer, bueno, a part d'aquests... És estrany, és la primera pel·lícula que faig, això. No, va passar una pel·lícula de Joan Cortés, que també havia començat el muntatge, en aquest cas no, era un muntatge pràcticament acabat, però que tu creies que podia fer-se una revisió del tema, no? Com va anar això? Recordo-ho una mica tant. De fet, és interessant perquè l'aparició de l'Anastasi ajuda a... No deixa de ser una obra d'un director novell, en què portes acumulades moltes altres obres que no es puguen fer, i per fi tens l'oportunitat de fer, i a sobre guió, també. Sí, sí, sí. Clar, necessitava una relectura, necessitava reposar, una vegada ja tenia l'obra feta, diguem-ne, estem parlant, diguem-ne, el muntatge, el muntatge no acabava d'afinar-se, i és quan es deixa un temps prudencial, la recull l'Anastasi, amb certa perspectiva i distància, fa ell una proposta de llenguatge, la presenta i d'ençà, que estem encantats l'un amb l'altre. Perquè em va ajudar molt. A mi em va agradar molt fer-la, i sí que per mi és una bona experiència, també, no ho havia abordat mai, excepte després va passar anys després, amb la pel·lícula d'Edward Cortés, Otros dies vendran, que també la va començar, un muntador de Madrid, ell no el veia clar, no havia arribat ni acabat res, estava rodant encara, però ho veia venir, veia venir que jo no aniria a parar massa a bon port, per ell, perquè és clar, quedar director, quedar director, i d'alguna manera va dir, escolta, qui ho pot fer? I el Pedro Costa, de Madrid, el Pere Costa, va dir, l'Anastasi, l'Anastasi, un muntatge a Madrid, va muntar. No he venit davant de mi llibre, he venit davant de tu llibre, llavors el tema és, creus que, com comença aquesta relació amb el Pere? Quin és el primer tracte que fas tu amb ell, de què faràs allà dintre, d'aquella casa de Rambla Catalunya? Mira, jo crec que, això deu vindre pel Jaime Camino, pel Jaime, perquè, quan jo me'n vaig a Sant Sebastià, a estudiar, després em quedo donant allà una mena, unes classes, d'història del cinema i d'història del cinema japonès, i van apareixent directors, perquè ve també el José Luis Guerin, ve el Francisco Reiro, ve el Jaime Camino a donar classes allà, com a uns seminaris, ens coneixem allà, diguem, jo de Barcelona, què tal, no sé què, i resulta que una vegada que jo vinc al Festival de Sitges, em trobo el Jaime, i el Jaime em diu, estic preparant una pel·lícula, m'agradaria comptar amb tu com estàs de feina, com ajudant, i dic, home, doncs mira, acabo dintre de dos o tres setmanes, una pel·lícula al País Basc, i després tinc intenció de vindre aquí uns dies, si vols en parlem, i és quan començo a treballar a partir de Bofilms, pel Jaime, fent Los Niños de Rússia, i suposo que per la relació, amb posterioritat, ells dos devien parlar, el Pere va començar, el silenci abans de Bach, una petita part, tota la part, la pel·lícula comença a la Fundació Miró, amb una pianola, corrent per tothom, aquesta part es va rodar molt abans que tota la resta de la pel·lícula, però se'n donen compte tant en Pasqual o tal, com a cap de producció, com al Pere, que els fa falta una ajuda de direcció, amb conversa, suposo, entenc que és així, que em truquen, segurament, esclar, segurament va vindre a partir de l'experiència amb Camino, efectivament, efectivament, ell li devia dir, jo he estat amb en Jordi, truca el que tal, devia quedar content, del qual estic satisfet, i vaig aparèixer a la casa del senyor Portavella, sent un, a la casa del senyor Portavella, i després en el despatx sent un absolut ignorant del seu cinema. Ignorant del seu cinema? Ignorant del seu cinema. I això va ser culpidor, perquè així com jo arrossegava, diguem-ne, dintre la jugantia de direcció, que havies passat com a ofici, com a artesà, havies passat per diferents categories, de segon, de papers, havies estat ajudant en algunes, havies tornat a fer de segon, bueno, diguem-ne, auxiliars al principi, meritoris, tot això és molt gremial, el cinema sempre m'ha estat, no? Jo arribo com a freelance acostumat a unes sinergies i unes dinàmiques d'un cinema, diríem, convencional, i clar, i el Pere em deixa estorat, però alhora enlluernat, sorprès de dir, hi ha una altra manera de fer, hi ha un altre tipus de cinema, i aleshores m'he de reeducar de com aplicar el meu ofici a una nova manera de fer. Ja no et serveix començar fent un desglos d'un guió, perquè el Pere, quan em dona el guió del BAC, és un full, només un full, amb unes intencions. Clar, dius, bueno, jo ja he de fer un desglos, diguem-ne, amb un full no puc fer cap desglos. molt propi de la forma de treballar del Pere. Sí, comencem, aquesta frase que és certa, comença amb un full en blanc i a partir d'aquí desenvolupa, doncs va ser així. I clar, i com a ofici, dius, bueno, replantegem-ho tot, perquè podem fer el mateix, podem fer d'ajudant de direcció, però d'una altra manera. Clar, és interessant això que dius. I llavors, vas voler conèixer l'obra del Pere, vas poder-la anar coneixent, i vas totalment immers. Clar, perquè diguem-ne, com que jo m'he de, com diria, m'he de reconstruir, necessito referents d'ell, què és el que fa, com ho fa, i aleshores, a partir d'aquí, és quan comences a veure tota aquesta constel·lació agafant la frase d'en Julián, aquesta constel·lació portavella, en què anem, des de la política, des de la lluita antifranquista, a l'art conceptual, les noves vanguardes, tancar de Montserrat, activisme, i el Pere productor, i l'etapa aquesta a Madrid important del Pere productor, i després el Pere com a cineasta, que em descobreix, ell sempre, ara aquí m'allargo una mica, perquè recordo que estava assegut en el despatx, ja quan em dóna el full aquest que jo em comentava abans, i dius, home no senyor, portavella, però ha d'haver-hi, uns diàlegs, ha d'haver-hi unes seqüències marcades, no?, interior dia, no?, pàgina 3, alguna cosa així, i diu, no, no, no, i, home, però, diu, mira, i em assenyala un quadro, un quadro que tenia en el seu despatx, té una col·lecció d'art molt, molt maco, molt interessant, art conceptual, art de vanguarda, diria que era un saura, anava a dir saura, que era un saura, i em diu, t'agrada? I dic, sí, però no hi ha una representativitat de res. Aleshores, així com les altres disciplines artístiques han evolucionat el seu llenguatge, perquè òbviament tu pots veure unes menines i les reconeixes, o inclús escultures, no?, diguem-ne, veus un David i veus una representació figurativa i el pots reconèixer, però també acceptes un Chillida, un Henry Moore o un saura, com el que estàs veient. Què li està passant al cinema, que tot i ser de les arts la més nova, la més jove, probablement ell la considerava la més arcaica i és el que sempre pretès ell de trencar aquells llenguatges per allunyar-se de la novel·la de Simononica a allunyar-se d'una història, efectivament, d'un argument, allunyar-se d'una novel·la per construir. És una mica la cosa aquella d'anar als orígens, no? Sí. Una mica és allò de dir, bueno, i per què no tornem a Altamira, no? Sí. O des dels orígens començar a fer altres coses. I anem construint. Interessant tot. Que estareu amb mi, que probablement dintre de la història del cinema, una de les frenades fortes, que després funciona molt bé, és aquella irrupció del so, fa que el propi llenguatge, que arribem a extrems que ja no feien falta ni les intercarteles. O sigui, l'último de Mornau ja no en té. O sigui, arribem a uns extrems de llenguatge tan poter... Visual i articulat a partir de la imatge. Clar, que a saber on havíem arribat, no? A rebels. Clar, perquè sempre el cinema hem estat lluitant entre l'espectacle i el llenguatge artístic o la representació artística, no? Sempre ho ha portat a sobre. Neix com a un espectacle i això no s'ho pot treure. Comier i Melies que estem amb això. Efectivament. I a l'hora de treballar, si parlem, diguem-ne, des de la meva professió, des del meu ofici com a ajudant de direcció, doncs clar, estàs acostumat a uns cànons, a uns estereotips d'un tipus de cinema i amb aquestes figures tan transcendents t'has de reinventar. T'has de reinventar. És interessant el que dius perquè no em quedaré solament que és interessant sinó que realment és revelador perquè, clar, molta gent pot dir però a l'ella fa un cinema diferent, fa un cinema estrany, fa un cinema peculiar, fa un cinema incomprensible a vegades, però és clar, és totalment lícit és tot en Bart, però vull dir, és totalment lícit, és a dir, ell a la manera que ho aborda a partir d'aquest punt de partida és evident, tu no li estàs exigint en aquell saura que sigui explícit. No, no, clar. Simplement és art i ja està. N'hi ha un xillida i vas a veure los peines de los vientos i dius, oh, qué bonito. Interessant, però en qualsevol cas té una narrativa segurament interna, la té, la té segur, està molt bé perquè això sí que puja el llistó de què ha de ser el cinema a partir d'aquí. A més a més, ell assumeix una certa incomprensió per part d'una part important del públic. Sí, sí, sí. I que no hi és amb la literatura també. Efectivament. També. Quanta gent ha arribat al final de l'Ulisses de Joix? Clar, sí, sí, sí. Tot i són novel·les, sí. I no cal anar tan... Per exemple, tothom parla i tothom a la millor té a casa amb alguna estanteria el Quixot. Se l'ha llegit per això? Bueno, hi ha molts que no, eh? Jo sí, jo sí, a partir del meu professor, torno a parlar de mi, el meu professor de literatura que era mínim i menys que el José Manuel Recoa, que és ara el president de la Real Academia Espanyola, vaig tenir-lo, vaig tenir-lo de sort a tenir-lo com a professor. És fonamental. Però clar, el bo de Portavella és que coneix tots els clàssics i molt bé, però malgrat això ell agafa i li diu a Aristòtil, tu, escolta, molt bé la teva fórmula, però jo la canvio. Efectivament, és que és aquesta la Gràcia. Ell sempre ha estat així, diguem-ne, sempre ha estat molt respectivament. Diu, em sembla molt bé, hi ha grans cineastes que fan un tipus de cinema que són genials amb el seu, a mi permeteu-me que hi hagi altres manides. Ell li deu agradar, alguna vegada, ho sé, però t'ho pregunto, ell li deu agradar algun cinema, diguem, del que es fa en una línia, diguem X, la que sigui. Sí, diguem-ne, per exemple, Albert Serran està enlluernat. Actualment, és a dir, i tant, sí, sí, i bé, i després, ell sempre ha parlat dels seus clàssics, però clar, són uns clàssics que per nosaltres, potser ja no ho som, però que són Tarkovski, Sukurov, aquest tipus, Dreyer sempre li ha tret moltíssim. És curiós que, en canvi, no s'ha volgut alinear mai massa o ha rebutjat la comparació amb cine bresonià, i, en canvi, hi ha alguns conceptes bàsics, com, per exemple, el no actor, que l'ha posat sempre en joc, ell, no? Sí, sí, sí, sí. O sigui, modelar l'actor, com el Pere sempre diu, l'actor és algú que simplement està allà en funció de que tu l'utilitzis. Sí, és un model. Ell és el mateix que la Terra Serra, d'alguna manera, doncs, també, el que el Pere és posterior. El Pere ja ho deia fa... Ell necessita, ell necessita, jo crec que ell, dintre de la seva reflexió o el seu procés creatiu, se'n dona a compte que ha de renunciar a moltes coses que li impediran arribar a aquests nivells. Renunciar a un guionista, perquè, si no, el guionista de cine el portarà al terreny del qual vol fugir com a llenguatge. Jo, això que és. Els actors, tres quarts del mateix, perquè, diguem-ne, estàs marcant uns estereotips, estàs marcant unes maneres que no et permetran tindre aquesta llibertat. Tu agafes un Mastroianni i ja tens una figura que la gent la té encasellada i, per tant, tu, amb aquell tio, segons quines coses no li pots fer fer, perquè no te les farà. No, no. O almenys no te les farà com a tu t'interessa. Això mateix. Sí, en els actors hi ha, però el que diu ell també, esclar, no pots agafar un guionista. Ah, no, igual. i convencional, perquè estan en mons diferents, en galàxies diferents. A qui recorre amb la seva primera, a Brossa. A Brossa. És que, clar, té tota la seva coherència. Sí, sí, sí. Bueno, i amb música, Carles Santos. Clar. Aquestes jugants, estem jugant a el mateix, doncs venga, som-hi. Molt bé, clar, clar. Sí, sí, és claríssim això. Aquests triplets que en un moment determinat es formen amb aquestes tres figures. I el que és important és que, atravessant 50 o 60 anys d'història o més, i mantindrà sempre amb aquests principis, però d'una forma inquebrantable. Jo crec que és una actitud en la vida i el Pere sempre ho és així. És una persona molt jove d'esperit. Per tant, diguem-ne, és lògic que ell pretengui amb el seu cinema estar en les vanguardes del llenguatge perquè el seu esperit és vanguardista. Per tant, necessita estar veient-lo nou i estar obert, sempre ell, sempre una de les expressions que sempre diu és estar alerta als imprevistos. Perquè poden millorar el que tu ja havies pensat. Sí. Hi ha coses que succeeixen perquè l'únic que tu et pots exigir a tu mateix és estar alerta per copsar-los, per agafar-los i reinterpretar-los, utilitzar-los pel teu art. Sí, normalment és una posició intel·ligent perquè hi ha molta gent que té una gran personalitat cinematogràfica i de tota mena filosòfica amb tots els terrenys, però que en canvi potser tenen una posició més tancada davant de... Són ells amb la seva circumstància personal i amb allò s'atrinxeren d'alguna manera. Aquesta actitud que diu ell que té el Pere d'obrir-se, estar oberta amb els ulls oberts i l'údia oberta davant de qualsevol novetat i... A mi em sembla que és molt important perquè demostra una intel·ligència molt gran. Aquí està. Saber fer això. Una de les coses a nivell d'ofici, ara vaig al terreny d'ofici rodant amb el Pere, te'n dones compte de que amb el Pere diria que no té cap descart. O sigui, de tot el que rodava no hi ha descarts, no hi ha seqüències que s'hagin quedat en un calaix perquè tot el que ja visualitzava prèviament en aquell full en blanc que en parlàvem a l'inici exactament és el que roda. Ara, això sí, quan arribem als espais possiblement aquella idea la modifica perquè hi ha una llum ja no sé què que està alerta i diu eh, no, ho farem així. No roda i tu això on sabràs Anastàcia no roda per cobrir-se. No, no hi ha cobertura. No roda per cobrir-se, no fa un paranoix general i després curta... El farem per si un cas no. Rodo d'aquí a aquí, d'aquí a aquí, tu fas això que ja és el que jo vull fer i el tempo i el moviment de la càmera el tinc claríssim i ha de ser aquest exactament. Sí, sí. Això dona una gran tranquil·litat també per un cantó. Sí, i té la gran virtut de fer partícip a l'artesà. la seva relació amb els artesans o aquella fascinació que el Pere té pels artesars també està en l'ofici de la gent que fem cinema. Sí, sí. Perquè aleshores li dona a l'artesà la possibilitat d'intervindre per millorar el seu ofici. Clar, clar. Perquè no saps per què té una empatia amb tu que fa que li vulguis donar una mica més allò que normalment estàs acostumat a fer perquè has fet vàries de pel·lícules normalment és el que parlàvem abans del desbloque. Ah, ja tens ofici. Sí, ja tens ofici i això és així pam, pam, anirem aquí després passarem allà per pareus a tal. Que suposo que és una cosa que també es devia sentir molt bé ell és amb la fotografia del Tomàs Pladevall. El Tomàs li donava sense dir res li donava el que ell volia. Anar creant equip com diu ell anar creant equip amb el que sap que són còmplices amb ell i que li aportaran coses i que també ell els hi aportarà coses. Això mateix. I és a partir d'aquell que ell els hi aporta coses que els altres també aporten coses. Jo quan abans has comentat tu Anastasi sobre el cinema que li agradava això l'any 77 que vaig fer aquesta entrevista que va publicar Hora i Flama la vam fer amb el Joan Sardà un bon amic meu i també comentarista de cinema una de les coses que li vam preguntar jo tinc enregistrades més d'una hora i mitja de conversa amb el Pere i una de les coses que li vam preguntar cap al final i això bueno escolta 1977 per tant informe general no es podia passar amb cines normals no tenia que ser un cine club una cosa privada com les anteriors tampoc com les anteriors sí i ell de collons mira jo és que informe general no es diu informe general és informe general per una projecció tal perquè és que jo vull que el meu cine es pugui veure la fèmina llavors hi havia un cine al passeig de Gràcia ho dic pels joves que ens esteu escoltant que es deia cinema fèmina i en aquell moment jo li vaig dir digui escolta ara estan fent accidente de l'oce dic què tal diu doncs és això és que jo voldria poder estrenar pel·lícules com accidente de l'oce precisament i que se'm estrenés la fèmina a veure si alguna vegada aconseguim aquesta normalitat la primera película que veig la veig al públic i ves el no compteu amb els dits i la veig en el públic en el cinema d'estrena el passeig de Gràcia és cert que el públic era un cinema d'ària sats i per tant no es ven bé el fèmina que era una sala general d'estrena però bueno ja era una i és que des del primer moment el Pere va tenir un gran predicament entre un grup de gent determinat evidentment és un univers encara petit que amb els anys s'ha anat ampliant i és un moment històric en concret això que parlaves de l'ària sats diguem el cinema militant el cinema clandestí totes aquestes distribuïdores clandestines que venien del volti que després van ser la central del curt que distribuïen tots aquests materials tot això l'escola xalà el que parlàvem tot aquest moviment que necessitava estava prèvia a sortir però necessitaven xarxes clandestines de distribució clar ell neix allà bé neix com a director perquè com a productor i amb anterioritat té vida avui no parlem parlem del Pere evidentment també però ara partíem de la teva pròpia experiència amb ell ara estava en aquest terreny però sí clar cal recordar que el Pere és productor de pel·lícules tan immenses com pot ser Viridiana o com pot ser El cotxecito efectivament i Los golfos amb el sauro ni més ni menys que tres tres grans pel·lícules d'això i simplement és que a dia d'avui a dia d'avui que em vaig saber que va del 59 al 61 tu tens un productor que t'ha fet aquests tres títols de l'alçada de llenç i té una carrera assegurada però bueno i tant larga, larga, larga i tant ho poses absolutament però allò que es diu com es diu els argentins diuen el pedo me lo pones el pedo sí, pero aquí diríamos el huevo el huevo aviam tu tenies una carrera que anaves fent diguem jo vaig viure aquesta vaig tenir el gust de viure amb tu aquest 2007 però just el 2007 és quan fas aquest trànsit cap a la productora film 59 que per això es diu film 59 perquè va començar el 59 com a productora i aquesta aparent renúncia que jo mateix la vaig viure potser en aquell moment com una renúncia que va començar ara ha perdut un possible director amb una trajectòria interessant ja sé per on vas fins a quin punt per tu ha sigut un sacrifici diguem aquest i si l'has fet evidentment l'has fet en funció d'alguna cosa no és tan interessant que em diguis que s'ha sigut o no sinó en funció de què lògicament has fet aquest pas vas fer aquest pas són decisions personals i suposo han estat porto 18 anys amb el Pere 18 anys amb el Pere t'he de dir que hi ha hagut moments que podessi que he pensat de dir home podries tornar a l'escena perquè clar jo entro com deia s'havia rodat aquest primer llarg matratge que havíem anat als Gaudí nominat als Gaudí de fet va guanyar el Serra que s'ho mereixia amb l'honor de cavalleria era l'honor no el cant dels ocells el cant dels ocells efectivament s'ho mereixia però clar portant un llarg i a l'esquena però com són les coses també en el cinema perquè òbviament el rodatge del meu primer llarg va ser un o dos anys abans el procés de muntatge de fet entro a treballar per temes econòmics per necessitats econòmiques entro a treballar amb el Pere i la meva pel·lícula s'estrena que ve assisteix al Pere perquè jo ja estic preparant la pel·lícula del Pere i entro en aquella dinàmica i és el propi Pere que arriba un moment hi ha les dues coses una i espero que jo hagi transmès amb les meves paraules la passió que ell em va transmetre per la seva manera de fer cinema això m'enlluerna i també em genera un repte com a ajudant de direcció perquè em permet a posterioritat encarregar-me de la seva obra que pot visible però clar recuperar-la què li passa al món audiovisual que el món audiovisual ha d'estar en constant evolució perquè els formats van mutant per tant has d'adaptar diguem-ne el Pere tenia material amumàtic quadruplex que tot això s'ha de digitalitzar tota l'obra del Pere tenia que digitalitzar-se els negatius per un tema de preservació però també per un tema de difusió i aleshores ell diu escolta tu et veus tu i el Pasqual us veieu aquí hi ha feina us veieu amb un cor d'agafar això i posar-ho és un compromís clar i com a ajudant també dius ostres estàs fent unes tasques a dia d'avui que és una nova figura com a ajudant que agafes des del guió fins al final perquè normalment l'ajuden de direcció un cop ja has rodat te'n vas cap a casa i ja entren altres professionals amb la postproducció en aquest cas englobava jo des de l'inici del BAC fins al final tindre un DCP del BAC un DCP que vol dir un format actualitzat diguem de la pel·lícula això i avui tenim un DCP amb Atmos perquè clar ha aparegut un nou sistema de so i això les tenim ara a les plataformes filmen clar tot això també diguem-ne el cinema que amb aquesta constant però per altra banda l'altre aspecte també molt interessant jo m'he anat enriquint i buscant alternatives que m'engresquessin segur lògicament sí que podia haver continuat com a ajudant de dir ai com a ajudant freelance no ho sé per edat però bueno podria fer-ho però sí que podia buscar de fer un llarg però m'he engrescat també amb tasques de preservació conservació de l'obra del Pere sembla estupendo estupendo i és un és un món apassionant clar jo de formació soc fotoquímica però professionalment agafo anys amb el món digital perquè rompa el digital però llavors clar tinc un peu els dos bancs i això funciona i interessa perquè sé de què estem parlant amb el món fotoquímic i també amb el món digital no era per demanar justificació ho semblava amb els anys m'estic tornant periodista agressiva però no no era en absolut ja saps que ens estimem no pot ser que sigui a veure ja estem acostumats a veure la longevitat de molts directors i tu respecte aquesta longevitat ets un tio jove un home de 50 anys amb un bagatge molt important teu ja propi més l'experiència que estàs comentant que has agafat ara del Pere jo no sé si d'aquí dos o tres anys quan estigui tancat una mica tot el llegat del Pere i tot això i hagi passat el centenari que serà una fita cimera que crec que començant pel mateix Pere tots ens fa una il·lusió extraordinària viure-la llavors has projectat ja o tens algun calaix d'aquells en què digui aquest guionet li haurem de donar vida començo començo a dintre i si no agafaré l'actitud del Pere que estaré alerta exacte és una bona això ara diguem-ne sí que m'agradaria deixar enllestit perquè per mi també és com tancar un cercle deixar enllestit ben enllestit amb la filmoteca els materials i a partir d'allà o durant estar alerta això és un encàrrec en un moment determinat llavors s'acaba és un encàrrec és un moment de pacte entre la filmoteca i el Pere el Pere té 98 anys i el Pere diguem-ne la seva activitat diguem-ne com que ja està ja està a casa tranquil diguem-ne 98 anys llavors s'ha optat perquè la obra i el llegat una institució com la filmoteca que té els recursos dels mitjans en pugui fer càrrec per preservar-la i conservar-la que amb la gran sort diguem-ne tant el senyor Portavella com els seus col·laboradors més pròxims segueixen actius i aleshores podem col·laborar i ajudar en moltes coses aquest paper i això de qui és clar diguem-ne això ajuda molt a gent que és dedicar a la preservació i conservació lògicament perquè el que és totes les pel·lícules en aquests moments ja les tindríem totes amb DCP o encara quedaria alguna cosa sí sí estan totes amb DCP hi ha algun parell de títols que ara voldria apretar la seva restauració o inclús la seva digitalització una bona digitalització així com hem fet amb el vam fer amb el tren d'ombres també la vam fer amb el tren d'ombres i també ho hem fet amb la filmoteca espanyola vam fer els golfos sí però tota l'obra del Pere és accessible i visible en sales de cinema amb vídeo on demand que se'n diu amb film i tots aquests llocs està visible tu vas col·laborar amb la remasterització de golfos de fet de fet perquè jo la vaig veure quan la van fer a la filmoteca ara escolta ha quedat de fet de fet ara diguem-ne no vull tirar floretes però de fet amb el Pere és un projecte que arrenco personalment perquè en la en les revisions dels materials detectem que hi ha uns matratges diferents consulto amb el Pere i diu sí, sí perquè va haver-hi en el seu moment quan la vam presentar que ens tenia la censura sí, tenia un matratge i aquí a la censura ens van obligar a tallar una sèrie de coses aleshores bueno amb la documentació que hi ha al despatx més després a canals oficials busquem les notes de funció sí dels censors en el rotllo 4 eliminar escena existencialista coses absurdes sí l'escena de cama eliminar-la bueno també en Saura el propi Saura té un llibre que en parla perquè eren eren disbarats aleshores em plantejo la possibilitat d'investigar i fer una tasca que jo amb els anys ja he anat dient que ja li dic és arqueologia fílmica aleshores demanem cita a la Filmoteca Espanyola que sempre s'han estat molt a favor d'obra i busquem totes les llaunes i tots els materials que troben i trobem unes llaunes que posa per classificar amb moviola veiem que es tracta per matratge a mi em sona perquè estem parlant d'uns 10 minuts uns talls sí uns 10 minuts total i aquesta llauna té aquest matratge trobem l'escena de llit i trobem coetes trossets trossets trossets que efectivament i aleshores comencem un procés de reconstrucció de les múltiples versions que teníem perquè vam arribar a estar treballant sobre 4 versions que hi havia de los golfos perquè el que hem intentat i el que s'ha volgut fer des de la Filmoteca Espanyola és ensenyar al públic que és aquesta que vas veure a la Filmoteca d'aquí de la Generalitat la versió que el Portavella i en Saura van presentar censura abans que passés el dany que suposadament és la que va anar a Can que per matratge és el mateix i s'ha fet aquesta tasca s'ha escarnejat tots els negatius a 4K s'han anat restaurant fotograma fotograma s'ha tractat el so i es va deixar una obra que ha quedat una còpia extraordinària subteva que jo pel meu cantó també l'estic fent amb algunes pel·lícules a costat d'això menors però sí d'amics i de coneguts i tal i tant la fem amb Filmoteca algunes d'elles que Filmoteca és el que ha fet paga a la feina com l'hem fet privatament nosaltres i és una cosa que em fa disfrutar molt aquest final meu també de carrera en el que estic compatibilitzant intentant encara fer una pel·lícula és el que anava a dir tu encara estàs jo encara estic també en el Candelabro i ell absolutament però sí i és un tema molt maco és un tema molt interessant i jo potser no he entrat tan a fons com tu però sí que tècnicament sí que m'hi fiquem molt a fons i realment i amb obres potser no tan interessants segur però m'interessants ara una de les coses que més m'atrauen i és un debat que és el digital dilema que és a nivell de preservació tots els materials digitals els zeros i uns per dir una manera hi ha molts dubtes que això puguin preservar en els anys és un dubte en canvi els negatius tenen una perdurabilitat de 100 anys per tant hi ha moltes pel·lícules que estan capturades amb càmeres digitals en zeros i uns que a posterioritat es filmen amb negatiu per preservar única i exclusivament per preservar perquè tenen la garantia les grans productores que aquell material quedarà 100 anys en canvi un disdús et cau al terra i aquella informació hi ha mil coses que poden un negatiu se't trenca i el pots reglar i tant sí, sí, sí, absolutament absolutament és la mentida que una qüestió tan primària com és una cosa tan física al costat de l'electrònica perdi la cosa electrònica precisament això també és un tema a tenir en compte clar, ha sorgit i la gent de fet normalment tothom que està ja a la gent del meu voltant evidentment estan en una edat com la meva que comencen a plantejar-se la necessitat d'això que quedi això pel futur clar, tots estan fent aquests processos de restauració és una cosa que no podem inglorar al voltant nostre hi ha molta gent restaurant el Pere va ser dels primers perquè junt amb el Toni Pedrós sí i el Pere van anar en paral·lel més o menys i es van començar a digitalitzar alhora les dues obres i això també està molt bé perquè això també anima la resta i escolta que això s'ha de fer és cert perquè crec recordar que també es fan com unes integrals amb DVD del Pedrós del Pedrós es fa una mena de lo que deia uns francesos no sé si era intermedio no sé qui n'havia estat no sé qui ho portava però realment sí es va fer una mena de PAC diguem que es van col·locar sí de fet jo el tinc a casa el Pere també el vam fer en el seu moment clar clar també i clar més tot bé en aquest cas els dos venen el Pere com a professor i el Pedrós com a alumne diguem d'exel·lar o sigui vam coincidir tots ja que toquem el tema aquest de les edicions deixeu-me dir pels que ens estan escoltant que pràcticament tu ens ho confirmaràs el 90% del material Portavella el podeu trobar a Filmin a Filmin sí sí val molt la pena us recomano molt sí sí efectivament mira aquí hi ha una cosa que és curiosa l'any 77 el títol que ens va sugerir el Pere efectivament subvertir els codis subvertir els codis i el tema que surt ara amb el llibre de 600 pàgines a cura de de l'Esteve l'Esteve Riemau és impugnar-nos és que i és allò que has dit tu abans és que el Pere ho manté clar ho modifica lleugerament fa un significíssim una adequació als teus però té aquella coherència en tot moment i amb tot amb tot amb tot amb tota la seva trajectòria sempre està coherent subvertir els codis sí senyor 77 eh i ara impugnant les normes sí que clar aquesta és una cosa molt més actual no? sí sí sí en canvi aquí era més lluitadora que és el que tocava el 77 sí senyor sí senyor és curiosa sí sí aquesta cosa dels actors que jo recordo jo de les coses que més em va impressionar a l'època d'Aixalà que teníem molta gent allà el Kirchner el Bogler com un muntador hongarès que a mi em va impressionar molt que ens explicava el Pere evidentment el Porter el Miquel Porter ah totes aquesta gent per mi va ser una invasió de cop d'impuls positius tremenda una de les coses que més em va quedar va ser el del Pere del Pere Portavella quan ens deia aquesta manera d'abordar ell l'obra cinematogràfica no tant a nivell teòric el que deies tu abans d'intentar ignorar tot el que s'ha fet sinó d'alguna manera a partir de la praxi és que els actors el que dèiem abans que ha quedat una mica solament apuntat és que els actors han de ser tan importants com un moble és a dir un moble està allà tu l'utilitzes l'enquadres com vols el treballes col·loqueu-me'l una mica més a la dreta col·loqueu-me'l una mica més a l'esquerra era quasi ofensiu a la meva que ho deia però a mi em va fer pensar molt allò perquè està tractant l'actor realment com un objecte més dintre de l'enquadrament tu en la praxi amb aquest d'aquest assunto evidentment heu rodat moltes coses amb el Pere has detectat aquesta manera de plantejar perquè és clar amb les llargamentàcies de ficció parlo ara no tant els documentals sí i es manté aquesta línia sí perquè diguem-ne no hi ha no hi ha no hi ha classes per dir-ho no hi ha res supeditat a altres diguem-ne tot té el mateix i a més a més a la que pot elimina el llenguatge efectivament també el llenguatge és la imatge sí llenguatge verbal sí el verbal sí i arriba un moment en què quan se li pregunta d'encis renuncia a donar-te una explicació perquè has de ser tu el que tanquis l'obra tu com a espectador ja anem a terrenys diguem-ne conceptualistes diguem-ne que l'obra s'acaba quan la és vista per sí el mateix amb el cine diguem-ne ets tu que has tingut que tindre aquella aquella experiència i ets tu el que pots comprendre-la o ja entendre-la no vindré jo a dir-t'ho per tant el Pere la crítica que ens importa a molts a mi de saber la crítica és un tema que li importa també li deuen portar ben poc gens gens gens bueno diguem-ne també ja et dic jo també tinc la meva condició i em costa m'afecten m'afecten aleshores també generes dubtes vols dir t'ho diu molt convençut t'ho diu molt convençut i segurament que amb els anys et dic una cosa jo entenc perfectament el creador que tingui aquesta postura perquè si el cineasta és igual literatura poesia et deixes o cantants la música et deixes dominar o influir per la crítica estàs perdut sí però és molt fàcil Pep tu perquè no sí que has viscut també perquè tu també ets creador en un moment determinat també fas coses però bueno diguem que més fa més anys i a més a més un altre tipus però fa molts anys que estic a la banda de la crítica a l'altre cantó i estic veient i llegint coses que és que no això no no pot ser no n'hem bé però pensa que sí que afecta afecta jo entenc el que diu ell també jo sent muntador d'algunes pel·lícules d'alguns directors jo m'implico molt com muntador quan ets a treballar amb alguna cosa m'implico molt i tu imagino quan fas una pel·lícula com majorant de direcció el que sigui t'impliques també i quan aquella pel·lícula hòstia no acaba bé i clarament sents que hi ha unes crítiques dolentes i que clarament no ha acabat de sortir aparentment el que pretenia el director sap greu sap greu i a mi a mi m'afecta profundament hi ha coses que he fet alguna vegada com a muntador que la pel·lícula ha funcionat la teva mateixa no va funcionar és una pel·lícula molt empipador una pel·lícula que val la pena que és una pel·lícula interessant va maltractar pràcticament per part dels productors a l'hora d'estrenar-la però vull dir que en general sí que afecta no hauria tens raó no hauria d'afectar i el Pere per això és intel·ligent i ell no li afecta i ell tira però els que no som tan intel·ligents ens afecta una mica més i hem d'aprendre en aquest cas d'Opera l'envejo amb això perquè jo necessito lluitars d'aigua freda moltes vegades sí, sí, sí és així bé, doncs això una miqueta això que dèiem el futur el futur has dit també que també t'interessaria potser dirigir cap a un cantó més tècnic o més d'una exploració d'altres línies diguem que no pas potser de recuperar aquest guió del calaix les dues coses estan compatibilitzant-se en aquest moment jo crec que sí els dos futurs sí, perquè el que no renunciaré és a tot el coneixement que he anat tenint tots aquests anys i també obre obre obre altres portes és que després hi ha una cosa que penso jo que que igual posat que estàs amb tota la matèria d'allò o sigui amassant amassant tota l'obra és a dir per aquí hi ha un camí que me l'obre per explorar que no està explorat i ho puc fer sí perquè l'altre dia li comentava a l'està sí, buscant el seu propi camí no, no buscant el teu agafant l'eina o la idea prima sí i a partir d'aquí és la teva obra naturalment i a més a més d'acord amb els teus conceptes bàsics sí que no deien per què ser coincidents a la millor amb alguna cosa sí però no amb tot però jo o sigui llegint una mica el teu currículum el que estàs fent i això penso home amb el bagatge tan extraordinari que hauràs agafat de compartir tantes hores amb el Pere i sobretot amb la seva obra sí és molt possible que per aquí hi hagi no una sinó tota una sèrie d'idees perquè el que comentava l'altre dia amb tu és que el diumenge em vaig posar tota la tarda a passar-me curs metratges que ja havia vist però que va ser aprofito per dir que de filmin de filmin del Pere aprofito per dir que el del príncipe dels poetes és que em foto plorar quan veig aquella és és algo que m'ha passat sempre amb cine amb cineclubs i l'altre dia sol a casa pa amb una altra de gada per mi és un moment és que me'n vaig anar després a valorar i vaig posar una crítica de filmin que te les publica i dic primer qualificació un 10 únic i després dic és que és un tros és com no sé trobar una inscripció d'aquelles de fa 5.000 anys l'equivalent en termes de cinema una peça clau sí és que a veure allà el que s'hi jugaven ells tot l'equip tots els poetes bueno allò és algo extraordinari allí es van ajuntar perquè s'estaven jugant passar per via laietana i rebre una una dutxa d'hòsties etcètera etcètera ja sabem com anaven les coses perquè no oblidem que és el primer i per tant és 1970 és el primer primer allò és extraordinari però bueno va i al principi no conteu amb els dits que tu la citen exacte no ja he dit nocturn nocturn 29 no conturn tu has dit nocturn nocturn he dit nocturn però em sembla que volies dir no conteu amb els dits perquè en havien parlat sí sí no conteu no conteu amb els dits jo l'estic veient i dic bueno és que això és un apunt sí de moltes coses que desenvoluparà el Pere fins al final sí o sigui ha estat estirant coses de no conteu amb els dits fins ara sí és extraordinari i és una i són unes obres perquè ara estava pensant no només amb el amb el no conteu sinó també amb el nocturn nocturn absolutament moderna o i tant no veus una obra obsoleta o antiga és moderna hi ha ni seqüències agafar el concepte aquell de l'esquetx publicitari sí sí és que això jo ja moltes vegades per exemple ja no sé si és de Tarradelles que dic jo agafaria això i fotria la contrària i em quedaria més a gust sí sí sí sí de fet hi ha cineastes actuals estudiants de cinema que queden sorpresos enlluernats per l'obra del Pere per aquesta radicalitat aquesta frescor aquesta això que dèiem també de no lligar-se als actors al guionista això li dona una frescor una llibertat que l'estàs veient ara perquè perdura la la la la el component vanguardista sí són seqüències que jo les veig i jo en la seqüència el pre el preàmbul el preàmbul del noctur 29 que està rodat amb negatiu de so sí que és blanc i negre que no hi ha grisos no hi ha grisos de cap manera que dius ho rodes ara i i i i i i i i i i i i i és absolutament actual sí aquí ens hem un tip de veure pel·lícules en la pel·lícula de la setmana sempre és el suggeriment d'una o l'altra i en la setmana de què parlem i a vegades ho verbalitzem en el mateix programa a vegades simplement ens ho diem després i apareixem a la setmana de la setmana en una pel·lícula són moltes les pel·lícules de les que vivim del record que tenim de la pel·lícula esclar a vegades fa 20 anys 30 anys 40 anys que l'hem de veure i no l'hem revisada algunes sí algunes no quan la revisem a casa per poder-ne parlar sí a vegades tens una gran decepció aquesta pel·lícula sí ha perdut completament que mal envellit envellit per què? perquè és un cinema que realment potser segurament en aquell moment es basava el seu encant en coses fútils en el fons i que poden passar de moda i han passat de moda en canvi això que dius tu tens raó el Pere i altres creadors evidentment també el seu cinema no envejeix sí és gairebé atemporal és gairebé atemporal també comentàvem amb ell i també veiem què opines tu d'això jo que ho vaig veure molt de prop això en aquell moment és clar jo ja tenia els meus vintanyets quan tot això estava passant 20-21 a l'any 70 jo vaig veure que molts directors en aquell moment vivien de la publicitat com a font inspiradora a vegades i fins i tot les models publicitàries i els models publicitàries també eren els seus protagonistes a vegades a vegades Cinto Esteve Manel Esteve és a dir el Pere evidentment també però què diferent era per això perquè en el cas del Cinto també és un cas molt especial però en altres casos quedava com un pedaç postí sofisticat d'aquella escola de Barcelona que el Pere mai va voler pertànyer i que per tant d'alguna manera sí que es distanciava en aquest sentit i el Pere ha mantingut una coherència respecte a ell mentre que allò allà va acabar com un detall modernós de dir no sabem si estàvem a l'anunci de Bru de la rentadora o és una pel·lícula a més és una pel·lícula el Pere no el Pere utilitzava molt bé aquestes coses és que jo crec que hi ha un procés reflexiu molt que ja porta temps acumulant-ho des de darrere segur hi ha una base teòrica i vivencial també és clar els seus col·laboradors diguem-ne com parlàvem abans Carles Santos i Joan Brosa estem parlant de tot temps sí sí totalment estem parlant de gent molt potent escolta volia preguntar una cosa digui les sobre Portavella deixant de banda catàlegs que segur que hi ha el del MoMA el del Magba la Filmoteca quan es va fer l'obra sencera el de París també deixant de banda el llibre del Fèlix Fanès sí i el llibre del del propi Portavella a cura d'Esteve Rianbau sí hi ha alguna altra biografia destacada no biografia no no biografia no perquè ell és absolutament contrari de fet de fet va haver-hi ara no et sabria dir eren dos mil deu llargs un intent d'unes memòries que van quedar absolutament descartades pel propi Pere en canvi l'altre dia vaig veure i vaig estar parlant amb el Claudio la obra de Constellació Constellació Portavella com està d'aquest process perquè segurament tu aquí has col·laborat bastant sí sí perquè hi ha molt material de Portavella de fet de fet és bàsicament la participació del Pere el Claudio ve li explica el projecte en el Pere el Pere el rep de forma molt entusiasta i li facilita tot el que faig falta i a la cor és accedeixo als meus materials perquè tu hi treballis amb ells i a partir d'aquí el Claudio construeix el Pere ha estat constantment informat i ha anat supervisant tota l'obra de la pel·lícula del Claudio i totes les etapes perquè també va ser una pel·lícula que va tindre un procés de creació 4 o 5 anys sí ho va comentar ell sí perquè va començar com una cosa i després va anar mutant transformant tu vas estar a la presentació a la filmoteca sí sí sí amb el Claudio sí sí havíem parlat amb el Pep de fet també vam anar a Venècia perquè em sembla que es va presentar a Venècia es va presentar a Venècia també molt bé amb el Pep parlàvem d'una paraula que s'associa molt sovint amb el Pep o la gent l'associem i els que el coneixem evidentment la diem convençuts que té sentit què en penses tu d'aquesta paraula que s'ho tens el seductor és una persona seductora i tant que ho és un gran seductor és d'aquests típiques persones no ho sé entres a un restaurant i saps que a vegades t'hi fixes generen transmeten una presència sí que t'atrau i ell n'és conscient i ho ha usat sempre això però ha d'haver-ho utilitzat sí però amb molta humilitat sí no, no correcte no com a però ell sap com a guaperes no això sinó jo diria una intel·ligència més aviat intel·lectual fins i tot que física o sigui el servei d'un verb facilíssim i és una persona molt empàtica sí és molt empàtica i aleshores si sense gust i si sense gust menjant tots macarrons com anar-te'n a l'artac perquè perquè té aquest do de gent perquè té aquesta presència perquè té aquest carisma té aquesta empatia i aleshores diguem-ne sí però hi ha persones que són així a veure això segur que amb la vessant política o polític o social i tal li ha sigut molt important perquè clar quan hi ha els mitjans sobretot de periodistes d'aquests que són de telediari i tal és molt important el primer contacte o la frase o el titular i tal llavors aquí ell tenia un domini important tampoc s'hi exposava molt sabia fer-ho però no s'hi exposava gaire és a dir estava on havia d'estar va estar on va haver d'estar quan va estar amb el tema del Tarradellas en concret i després amb el senat però realment si te'n recordes no hi havia grans declaracions tot era un home que manava bueno no va militar mai per tant diguem-ne es va situar en un context sempre ha estat un gran ha estat com a moderador per tant com a moderador i ha estat a la taula rodona ha estat a l'Assemblea de Catalunya com a moderador per què? perquè és un home de consens els seus suquets i els suquets aglutinem tot el panorama veniu a casa aquí ens hi trobarem a gust i a partir d'aquí construirem que és la coherència que parlàvem abans del seu cinema tu pots fer aquest tipus de cinema deixa'm a mi que jo faci aquest t'opina així t'opina d'aquella manera i a partir d'aquí treballa i tant i tant no perquè ha d'escoltar i si escolta en aquest cas en els polítics que costa tant que s'escoltin els uns dels altres ells situant en la imposició que es situava sí que estava disposat a escoltar i això la gent ho percep quan algú els escolta i per tant a partir d'aquí diuen coses i això és interessant una cosa Jordi se'ns està col·lant el temps segur que si tu estàs d'acord ens veurem amb algun altre programa aquí perquè jo crec que quedaran coses però una cosa que et volia dir preguntar perquè ho havíem parlat amb tu l'altre dia és concretament la pel·lícula El sopar el 1964-2021 confesso que no he vist la versió definitiva però tinc entès que el Pere ha suggerit treure coses de la primera part no no no no és una denda hi ha un afegit això és el que jo sé que la vaig veure sí no no em pensava que hi havia hagut alguns canvis sí que hi ha hagut sí que hi va haver un canvi tota la seva obra diguem-ne el Pere també és un creador constant i això també els historiadors i això els afecta sí perquè l'obra a revisió això mateix com a creador però en aquest cas ve per una una circumstància amb en Jordi Balló que coincideix en una sèrie de coses que serà el comissari del centenari planteja un tema que aquesta pel·lícula roda just quan s'està executant a Puig Antic i a partir d'aquí fan una denda que és un afegit en aquella pel·lícula que van fer molt bé amics, amigues ho deixem aquí moltes gràcies Jordi per estar aquí amb nosaltres ha estat un plaer i espero que per tothom hagi sigut molt interessant ens veiem el dimarts que ve com sempre bona tarda bona tarda Fins l'acó Wasser Fins l'acó sol Fins l'acó sol Fins l'acó sol Fins demà!