
Cinema sense condicions del 27/5/2025 — De “El silenci abans de Bach” a “Los golfos”: Jordi Vidal Amorós sobre el mètode Portabella, la preservació del llegat i el futur del cinema
Salutacions a l’audiència i als cohosts (Jan, Anastasi) i presentació del convidat, **Jordi Vidal Amorós**. Anunci d’un programa especial.
Peça de Johann Sebastian Bach usada a la banda sonora del film de Portabella. Jordi hi va treballar com a *ajudant de direcció*.
Breu **biografia** (formació, ràdio/TV) i enfoc en la **preservació i conservació** de l’obra de Portabella a la **Filmoteca**, integrant paper i cinema.
Repàs dels títols de Jordi (curts, doc i ficció). Experiència de **remuntatge** amb l’Anastasi a “Road Spain” i cas similar a “Otros días vendrán”.
Del contacte via **Jaime Camino** al set de **“El silenci abans de Bach”**. Xoc creatiu: guió com a **full d’intencions** i necessitat de **reeducar l’ofici** d’ajudant.
Paral·lel amb l’**art conceptual**; del mut al sonor i la tensió espectacle/llenguatge. **Acceptar la incomprensió**; respecte als clàssics però fora de l’**Aristotelisme**.
Referents (Tarkovski, Sokúrov, **Dreyer**). Distància de l’etiqueta **bresoniana** però coincidència en el **no actor**. Col·laboració amb **Brossa** i **Carles Santos**; esperit **vanguardista** i obert als **imprevistos**.
Sense **cobertures**, quasi **sense descarts**, tempo i càmera precisos. **Empoderament dels artesans** (ex. Tomàs Pladevall) i creació d’equips còmplices.
Anys 60–70: **clandestinitat** i àrees especialitzades. Portabella productor de **“Viridiana”, “Los golfos”, “El cochecito”**; ambició de normalitzar estrenes.
El 2007 Jordi entra a **Films 59**. Possible renúncia a dirigir vs **passió** pel mètode Portabella i responsabilitat sobre el **llegat**.
Digitalització i **restauració** de l’obra (fins a **DCP Atmos**). Disponibilitat en **Filmin** i sales; importància d’actualitzar formats i **metadades**.
“**Arqueologia fílmica**”: recerca d’escenes censurades, reconstrucció de **4 versions**, restauració **4K** fotograma a fotograma i so tractat.
Debat sobre **perdurabilitat**: negatiu fotoquímic (~100 anys) vs suports **digitals** fràgils. Estratègia d’**arxiu en film** de rodatges digitals.
De “**subvertir els codis**” (1977) a “**impugnar les normes**” (llibre recent). **Continuïtat ètica i estètica** i disponibilitat ampla a **Filmin**.
L’actor com a **model** dins el quadre; reducció del **llenguatge verbal**. L’**espectador** tanca l’obra; postura **independent de la crítica**.
Tancar el **centenari** i el **llegat** amb la Filmoteca i, després, possibles **projectes propis**. Compatibilitzar vessant tècnica i creativa.
Actualitat de **“No conteu amb els dits”** i **“Nocturn 29”**; emoció amb **“Príncep dels poetes”**. Distància crítica amb l’**Escola de Barcelona** publicitària.
Documental de procés **llarg** i mutació creativa, **supervisat** per Portabella. Presentat a **Venècia** i a la **Filmoteca**.
Portabella com a **seductor** empàtic i **moderador** (Assemblea de Catalunya, Tarradellas). Construcció de **consens** escoltant tothom.
Versió **ampliada** amb una **addenda** sobre **Puig Antich**; no es retalla la peça original.
Agradiments i tancament del programa; invitació a futures converses.
Resum general
Programa especial de “Cinema sense condicions” dedicat a la trajectòria de Jordi Vidal Amorós i la seva relació professional amb Pere Portabella. La conversa recorre des de l’entrada de Jordi a Films 59 i el rodatge d’“El silenci abans de Bach” fins a la preservació i restauració integral de l’obra de Portabella a la Filmoteca, el seu mètode radical i vanguardista, i el debat tècnic sobre el futur del cinema entre fotoquímica i digital.
Temes principals
- Jordi Vidal Amorós: trajectòria i vincle amb Portabella
- Formació i primers passos en ràdio/TV; salt a l’ajudantia de direcció i entrada a Films 59 (2007). - Tasques actuals: preservació, conservació i inventariat del llegat complet de Portabella (paper i obra cinematogràfica) amb la Filmoteca.
- El mètode Portabella: llenguatge, risc i llibertat
- Començar amb un full en blanc i escriure des de la posada en escena. - Rebuig d’esquemes clàssics: no actors, renúncia a guionistes convencionals i a estrelles; no roda cobertures i gairebé no hi ha descarts. - Referents: Brossa i Carles Santos; admiració per Tarkovski, Sokúrov i Dreyer. - Paral·lel amb altres arts: del figurativisme a l’abstracció conceptual. - Acceptació de la possible incomprensió del públic com a preu d’una recerca de llenguatge. - > “Sempre alerta als imprevistos” per millorar el que ja estava previst.
- Context històric i producció
- Circuits clandestins i militants als 60-70; desig de normalització d’estrenes. - Portabella productor de peces clau: Viridiana, Los golfos, El cochecito.
- Preservació i restauració
- Digitalització integral: DCP (fins i tot amb Atmos) i disponibilitat a Filmin. - Cas d’estudi: restauració de “Los golfos” (recerca d’escenes censurades, reconstrucció de versions, restauració 4K fotograma a fotograma). - Debat tècnic: digital dilemma — la perdurabilitat dels negatius (100 anys) vs la fragilitat dels zeros i uns; estratègia d’arxivar en film obres rodades en digital.
- Obra pròpia de Jordi i el muntatge
- De curts a llargmetratges: “Road Spain” (2008, ficció), “Aguas, ríos y pueblos” (doc), “A propòsit del Tren d’ombres” (2023). - Experiència de remuntatge amb l’Anastasi (muntador) com a relectura creativa.
- Vigència i emoció de l’obra de Portabella
- Actualitat de “No conteu amb els dits” i “Nocturn 29”; frescor vanguardista i modernitat formal. - Distància respecte a l’“Escola de Barcelona” publicitària: coherència pròpia. - “Constel·lació Portavella” (Claudio): procés llarg i supervisat pel mateix Pere.
- Portabella: carisma, política i coherència
- Figura seductora i empàtica, moderador i home de consens. - Coherència de dècades: de “subvertir els codis” (1977) a “impugnar les normes” (llibre recent).
- Peces concretes
- “El sopar” (1974–2021): addenda contemporània sobre Puig Antich, sense retallar l’original.
Idees clau
- Cinema com a recerca de llenguatge més que com a aplicació d’una fórmula narrativa.
- La preservació demana tant criteri històric com tècnic; el suport fotoquímic continua sent essencial.
- L’obra de Portabella és atemporal perquè està ancorada en principis de llenguatge i no en modes.
“Subvertir els codis” ahir; “impugnar les normes” avui: la mateixa línia ètica i estètica.

