Cinema sense condicions del 25/3/2014 — De Jimmy P a Gravity: Wes Anderson, Neil Jordan i Alfonso Cuarón, i el docu-ficció de La plaga

Panorama general

Capítol coral i molt cinèfil: començant amb novetats vistes pels col·laboradors, passant per un repàs a Wes Anderson, una valoració de Byzantium (Neil Jordan) i un focus extens en Alfonso Cuarón. La segona meitat se centra en La plaga (Neus Ballús) i obre un debat ric sobre el cinema documental i la docu-ficció.

Introducció i estructura del programa

• Benvinguda, repàs del format (tres parts) i avanços dels temes del dia.

• Recordatori que la pel·lícula del mes és La plaga i proposta d’obrir el focus cap al gènere documental.

Crítiques i converses de pel·lícules

Jimmy P (Arnaud Desplechin)

• Valoració positiva de les interpretacions: Benicio del Toro i Mathieu Amalric destaquen per la seva ductilitat i presència.

• Dubtes de guió: es percep que el conflicte central es resol massa d’hora, minvant la tensió dramàtica.

• Comentari metacinematogràfic: no és fàcil filmar una teràpia sense perdre ritme ni interès.

Wes Anderson: The Grand Budapest Hotel i univers autoral

• Comparativa amb The Darjeeling Limited: per a alguns, més humanitat i fons emocional a Darjeeling que no al conte sarcàstic i mil·limetrat de Grand Budapest.

• Punts forts de Grand Budapest: posta en escena exquisida, to de còmic elegant, composició visual hiperpolida i joc amb l’espectador.

• Repartiment estel·lar (p. ex. Tilda Swinton), caracteritzacions extremes i humor fi.

• Esbossos de filmografia: Rushmore, The Royal Tenenbaums, The Life Aquatic, Moonrise Kingdom; constants d’Anderson: infància/adolescència, melancolia i estil de vinyeta.

"Aquesta és un còmic divertit, ben estructurat, ben fet... però és un còmic."

• Apunt ràpid: Non-Stop (Jaume Collet-Serra), thriller adrenalític, efectiu però sense gran profunditat.

Byzantium (Neil Jordan)

• Continuïtat temàtica amb Interview with the Vampire però sense assolir el seu nivell.

• Per sobre de la tendència adolescent del vampirisme, però decepciona comparada amb les millors obres de Jordan.

Focus de director: Alfonso Cuarón

Y tu mamá también

• Redescoberta entusiasta: delicada, lliure i colpidora en el seu tram final.

• Impuls a carreres d’actors (Maribel Verdú, Gael García Bernal, Diego Luna).

Children of Men

• 2027 distòpic: món arrasat i infertilitat global; una jove immigrant embarassada esdevé l’última esperança.

• Tesi humanista i posada en escena immersiva; record impactant del film en projeccions multitudinàries.

Gravity

• Visionat essencial en 3D: dimensió sensorial i espacial decisiva.

• No només espectacle: via crucis íntim d’una dona entre el buit i la voluntat de viure; ecos de 2001 i Solaris.

• Final metafòric potent (renaixement a través de l’aigua).

Col·laboracions i altres treballs

• Binomi creatiu amb el director de fotografia Emmanuel Lubezki (clau en l’estètica de Cuarón).

• Altres obres esmentades: Great Expectations, Harry Potter i el presoner d’Azkaban, segment a Paris, je t’aime. També s’evoca el seu interès primerenc per ser astronauta.

Tema central: La plaga (Neus Ballús)

Context i marc

• Pel·lícula sorgida del Màster en Documental de Creació (UPF) dirigit per Jordi Balló; combinació de documental i ficció amb gran naturalisme.

Personatges i trames creuades

• Pagès de Gallecs i el seu ajudant de l’Europa de l’Est (lluitador grecoromà) configurant un díptic sobre la feina i la resistència.

• Dona gran (Maria Ros), figura d’una personalitat aclaparadora, camí de residència i en lluita diària per l’autonomia.

• Cuidadora filipina a la residència: mirada sensible sobre les cures.

• Prostituta de camins: presència fugaç que tanca el mosaic social.

Estil i dispositiu de docu-ficció

• Ritme calmat, llum diàfana i observació discreta; sensació de “mirada invisible” que ens situa dins la vida aliena sense violència.

• Fets dramatitzats amb arrel real: la pel·lícula es construeix amb els personatges “fent de si mateixos”.

• Moments colpidors: la resistència a la dutxa i el crit de rebuig es revelen humans i comprensibles quan entenem la seva respiració i vulnerabilitat.

"Has d’acceptar el present" — idea central, gairebé budista, sobre la resiliència.

Temes i to

• Supervivència, soledat, comunicació, dignitat: lluites quotidianes sense victimisme.

• Cinema utòpic en el sentit de depurar el soroll social i quedar-se amb l’ànima de les dificultats “de sèrie”.

Referents i genealogia documental

• Clàssics: Nanook of the North (Flaherty), L’home amb una càmera (Dziga Vertov) i el llegat fotogràfic de Boris Kaufman.

• Moderns: En construcción (José Luis Guerín) com a parent proper en observació i espai urbà; mencions a Inside Job, Michael Moore, Buena Vista Social Club, i sèries com Apocalipsis: La Segunda Guerra Mundial o Cosmos.

Valoració final

• Originalíssima i terapèutica: convida a l’atenció, relaxa i reconcilia amb el quotidià.

• Recomanada per revisitar i detectar noves capes de sentit.

Tancament

• Comiat musical i avanç del proper programa: Pasolini i revisió d’L’evangeli segons Sant Mateu.