Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

De Jojo Rabbit a Pavarotti: Casanova, l’invasió dels óssos, Nuestras Madres i més crítiques

Resum de l’episodi

"Som els narradors d’històries originals" — Taika Waititi (dedicant l’Òscar als infants indígenes)

Panoràmica ràpida

  • Crítica de Jojo Rabbit i el seu equilibri entre humor i tragèdia amb el segell de Taika Waititi.
  • Ronda d’estrenes: un thriller policíac funcional (Manhattan sin salida), un drama de cambra amb gir (El plan) i un retrat identitari radical (Synonyms).
  • Cinema d’autor europeu: Casanova de Benoît Jacquot i l’animació exquisida de La famosa invasió dels óssos a Sicília.
  • Memòria històrica llatinoamericana amb Nuestras madres (Càmera d’Or a Cannes).
  • Documentals musicals: Pavarotti (Ron Howard) i comparativa amb Maria by Callas (Tom Volf).
  • Recomanació literària: Román Gubern i el Vaticà cinèfil.

Jojo Rabbit (Taika Waititi)

  • Conte àcid i lluminós sobre l’Alemanya nazi a través d’un nen de 10 anys; Waititi interpreta un Hitler imaginari que satiritza l’adoctrinament.
  • Destaquen la tendresa del canvi de mirada del protagonista i la nominació de Scarlett Johansson com a secundària.
  • Referents i comparacions: El gran dictador (Chaplin), To Be or Not To Be (Lubitsch), La vita è bella, El tambor de hojalata, El niño con el pijama de rayas.
  • Context de l’autor: Waititi, cineasta maori-neozelandès, reivindica els relats indígenes i va guanyar l’Òscar a millor guió adaptat.

Manhattan sin salida (Brian Kirk, 2019)

  • Thriller de policies i lladres: tècnicament solvent, previsible i poc substancial. Producte d’ofici que distreu sense sorpreses.

El plan (Polo Menárguez)

  • Drama de cambra (79’) amb Antonio de la Torre i Raúl Arévalo: trobada d’excompanys acomiadats que amaguen conflictes íntims.
  • Gir final efectiu i bon treball d’actors i guió; tot i així, el conjunt queda més pla del que promet. Aprovat amb interès dins del panorama espanyol.

Synonyms / Sinónimos (Nadav Lapid)

  • Jove israelià fuig a París per trencar amb la seva identitat; posada en escena godardiana, rítmica i provocadora.
  • Irregular i fatigant en el tram final; lectura crítica de França i d’Israel. Interpretació de Tom Mercier, divisiva.

Casanova, Last Love (Benoît Jacquot)

  • Retrat crepuscular de Casanova (Vincent Lindon) enfront d’un enamorament resistit (Stacy Martin): seducció vs. vulnerabilitat.
  • Plaer estètic i musical: recreació minuciosa del XVIII, fotografia i ambient sonor d’època. Recomanable per amants del cinema d’època.

La famosa invasió dels óssos a Sicília (Lorenzo Mattotti)

  • Animació d’autor franco-italiana basada en Dino Buzzati: aventura per a totes les edats amb valors universals.
  • Dibuix de línia neta i paleta vistosa; Andrea Camilleri com a narrador i Toni Servillo com a veu del rei ós.
  • Temes: pertinença, convivència amb els humans i el retorn a l’ordre natural. Visualment preciosa i molt recomanable en família.

Nuestras madres (César Díaz)

  • Antropòleg forense a Guatemala que, exhumant fosses, troba claus del seu propi passat; Càmera d’Or a Cannes.
  • Realista i colpidora, supera el marc documental amb una ficció íntima; rostres i teixits nadius que omplen la pantalla de veritat.

Pavarotti (Ron Howard) i comparativa amb Maria by Callas (Tom Volf)

  • Biopic de Pavarotti: estructura a través de tres dones de la seva vida, abundant arxiu i concerts. Mostra com va popularitzar l’òpera (de teatres a estadis, col·laboracions pop) sense perdre excel·lència vocal.
  • Peça celebratòria i vitalista: menjar, amistats, giras, i el seu “Nessun dorma” icònic.
  • Comparativa: Maria by Callas ofereix un retrat més profund i dolorós de la diva; reflexiona sobre exigències estètiques, gènere i sacrifici artístic. Dues mirades complementàries: celebració (Pavarotti) vs. introspecció (Callas).

Llibre recomanat: Un cinéfilo en el Vaticano (Román Gubern)

  • Crònica del Vaticà i el centenari del cinema: estil culte i amè, plè de dades i personatges; una lectura breu i reconfortant per cinèfils.

Cloenda

  • El programa es tanca amb Maria Callas interpretant la “Casta diva” de Norma (Bellini): un comiat musical de categoria.