Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
De Jojo Rabbit a Pavarotti: Casanova, l’invasió dels óssos, Nuestras Madres i més crítiques
Resum de l’episodi
"Som els narradors d’històries originals" — Taika Waititi (dedicant l’Òscar als infants indígenes)
Panoràmica ràpida
- Crítica de Jojo Rabbit i el seu equilibri entre humor i tragèdia amb el segell de Taika Waititi.
- Ronda d’estrenes: un thriller policíac funcional (Manhattan sin salida), un drama de cambra amb gir (El plan) i un retrat identitari radical (Synonyms).
- Cinema d’autor europeu: Casanova de Benoît Jacquot i l’animació exquisida de La famosa invasió dels óssos a Sicília.
- Memòria històrica llatinoamericana amb Nuestras madres (Càmera d’Or a Cannes).
- Documentals musicals: Pavarotti (Ron Howard) i comparativa amb Maria by Callas (Tom Volf).
- Recomanació literària: Román Gubern i el Vaticà cinèfil.
Jojo Rabbit (Taika Waititi)
- Conte àcid i lluminós sobre l’Alemanya nazi a través d’un nen de 10 anys; Waititi interpreta un Hitler imaginari que satiritza l’adoctrinament.
- Destaquen la tendresa del canvi de mirada del protagonista i la nominació de Scarlett Johansson com a secundària.
- Referents i comparacions: El gran dictador (Chaplin), To Be or Not To Be (Lubitsch), La vita è bella, El tambor de hojalata, El niño con el pijama de rayas.
- Context de l’autor: Waititi, cineasta maori-neozelandès, reivindica els relats indígenes i va guanyar l’Òscar a millor guió adaptat.
Manhattan sin salida (Brian Kirk, 2019)
- Thriller de policies i lladres: tècnicament solvent, previsible i poc substancial. Producte d’ofici que distreu sense sorpreses.
El plan (Polo Menárguez)
- Drama de cambra (79’) amb Antonio de la Torre i Raúl Arévalo: trobada d’excompanys acomiadats que amaguen conflictes íntims.
- Gir final efectiu i bon treball d’actors i guió; tot i així, el conjunt queda més pla del que promet. Aprovat amb interès dins del panorama espanyol.
Synonyms / Sinónimos (Nadav Lapid)
- Jove israelià fuig a París per trencar amb la seva identitat; posada en escena godardiana, rítmica i provocadora.
- Irregular i fatigant en el tram final; lectura crítica de França i d’Israel. Interpretació de Tom Mercier, divisiva.
Casanova, Last Love (Benoît Jacquot)
- Retrat crepuscular de Casanova (Vincent Lindon) enfront d’un enamorament resistit (Stacy Martin): seducció vs. vulnerabilitat.
- Plaer estètic i musical: recreació minuciosa del XVIII, fotografia i ambient sonor d’època. Recomanable per amants del cinema d’època.
La famosa invasió dels óssos a Sicília (Lorenzo Mattotti)
- Animació d’autor franco-italiana basada en Dino Buzzati: aventura per a totes les edats amb valors universals.
- Dibuix de línia neta i paleta vistosa; Andrea Camilleri com a narrador i Toni Servillo com a veu del rei ós.
- Temes: pertinença, convivència amb els humans i el retorn a l’ordre natural. Visualment preciosa i molt recomanable en família.
Nuestras madres (César Díaz)
- Antropòleg forense a Guatemala que, exhumant fosses, troba claus del seu propi passat; Càmera d’Or a Cannes.
- Realista i colpidora, supera el marc documental amb una ficció íntima; rostres i teixits nadius que omplen la pantalla de veritat.
Pavarotti (Ron Howard) i comparativa amb Maria by Callas (Tom Volf)
- Biopic de Pavarotti: estructura a través de tres dones de la seva vida, abundant arxiu i concerts. Mostra com va popularitzar l’òpera (de teatres a estadis, col·laboracions pop) sense perdre excel·lència vocal.
- Peça celebratòria i vitalista: menjar, amistats, giras, i el seu “Nessun dorma” icònic.
- Comparativa: Maria by Callas ofereix un retrat més profund i dolorós de la diva; reflexiona sobre exigències estètiques, gènere i sacrifici artístic. Dues mirades complementàries: celebració (Pavarotti) vs. introspecció (Callas).
Llibre recomanat: Un cinéfilo en el Vaticano (Román Gubern)
- Crònica del Vaticà i el centenari del cinema: estil culte i amè, plè de dades i personatges; una lectura breu i reconfortant per cinèfils.
Cloenda
- El programa es tanca amb Maria Callas interpretant la “Casta diva” de Norma (Bellini): un comiat musical de categoria.
Cinema sense condicions El que no ens ha agradat però tampoc ens ha sapigut greu veure-ho De que ens ha sapigut perdre'ns-ho De tot el que el nostre entorn és cinema Bona nit a tothom, bona nit Pepe Armangol Bona nit a tots Bona nit Andrea Com anem? Aquí estem tots disposats a fer un dimarts parlar de cinema Jo començaré parlant d'una pel·lícula que he vist Que és Jojo Rabbit És una pel·lícula menor És una pel·lícula americana És una pel·lícula menor És una pel·lícula quasi un conte Potser diria un conte Un conte interessant, un conte intel·ligent I curiosament em va sorprendre Que el director és Taika Waititi Això sí que em va sorprendre Perquè és neozelandès Nascut a Wellington Que és la capitat de Nueva Zelanda En Nueva Zelanda són dues illes I l'illa del nord El sur de l'illa del nord Quan estàs a punt de travessar l'illa del sur Hi ha Wellington És una ciutat molt bonica Tot Nueva Zelanda és molt bonic I Wellington m'ha sorprès Que d'allí que tingui cine autòctoc Bé, és cine americà, tot s'ha de dir Però aquest director, Taika Waititi Ell és neozelandès i és aborigen En tot cas, li he vist la fotografia I segurament és una... Sí, perquè es diu Cohen també Vull dir, Cohen, Waititi, Waititi Cohen No sé, i Cohen ja es veu que no és Un nom neozelandès aborigen Sí, exacte Perquè a més és una pel·lícula sobre Hitler Per tant Quan hi vaig veure que es deia Cohen Vaig pensar, hombre Això sí que no ho tinc llegit Però Que ell també usa aquest cognom Perquè deu tenir els dos cognoms O deu ser fill d'una parella Americana o anglesa O sigui, poden ser americans Però d'origen hebreu Ah sí, el Cohen I Waititi és d'origen neozelandès D'aborigen I ell té una barreja d'aspecte neozelandès I és un defensor dels drets dels aborígens La veritat és que els aborígens a Neozelanda Finalment els han tractat com... Els han protegit d'aquella manera Que també ha passat a Austràlia Això Els protegeixen en el fons Agrupant-los I infravalorant-los Col·locant-los amb guetos Amb la qual cosa Una mica els han fet malbé Aquesta és la... Jo vaig visitar neozelandès fa molts anys Però la meva sensació era que Aquesta manera de tractar els aborígens És una manera poca quanim Que acaba desnivellant Sí Llavors, és curiós perquè sí que m'he mirat I aquest director Ell va rebre... Ell estava... Tenia sis nominacions Que tot i així és una pel·lícula que estava nominada A millor pel·lícula A millor actiu de repartiment A millor disseny de producció A millor muntatge I a millor disseny de vestuari És a dir que les coses Totes... Moltes d'elles les havia fetes molt ben fetes I quan va recollir L'Òscar que va... Que rebre... A millor guió adaptat Que aquest va ser l'Òscar No només nominat Sinó que va rebre l'Òscar Va dir que ho dedicava A tots els nens indígenes del món Que vulguin fer art i ballar I escriure històries I va afegir Som els narradors d'històries originals I ho fem des d'aquí És a dir que El món de les històries Que pot originar des d'un aborigen Que ha vascut la Terra D'una manera diferent Dels que han arribat posteriorment Té un valor afegit Que no cal despreciar mai I que ell de fet posa el tapete El dia que li van donar l'Òscar Vull dir que em va semblar un director interessant Un director interessant De què va la pel·lícula? La pel·lícula ja us heu dit que és un conte És un conte que explica Que és un conte entre àcid i amarg Perquè ell diu un moment Com les pel·lícules del Chaplin Quan un ha viscut horror i duresa a la vida El riure del món Quan es crea un món Del que un es permet riure Transmet aquella manera Que li permet allunyar la tristesa O la duresa que ha viscut Per tant, quan fan humor Quan es fa humor D'una duresa Com es pot ser una guerra És una manera d'allunyar un patiment Què passa és que La línia en aquests casos És molt fina Ah, sí I s'ha d'anar molt en compte Perquè es pot caure Fàcilment amb la caricatura Amb la caricatura Per suposar Clar, aquesta és una pel·lícula Que no pot ser Un lubits No pot ser un tubí o un tubí Perquè això té una grandíssima categoria Que aquesta no l'arriba a tenir Però està a prop De La vida és vella Està a prop Sí, a mi la temàtica me l'ha recordat Saps? Me l'ha recordat Està a prop de La vida és vella La història és un nen que té 10 anys Que viu a l'Alemanya nazi I que és aquest El Jojo Ràbit Jojo Conill Surt a la història perquè es diu així Però bé, no cal insistir-hi I que és un nen que és un nen solet És un nen que viu amb la seva mare I que pertany a les joventuts hitlerianes De fet, un se n'adona Posteriorment Que pertany a les joventuts hitlerianes Perquè és una protecció Està dintre d'aquest món Perquè Potser rep una duresa Amb el seu funcionament De la qual a la pel·lícula Constantment Enferriota Però Amb ell està En certa manera Protegit I la història És perquè necessita Aquesta protecció La mare És la Scarlett Johansson Que va estar nominada A actriu secundària Per aquesta pel·lícula I ho fa molt bé Ho fa molt bé I és la història D'aquest nen Que ell Idealitza el Hitler I el seu pare no hi és No cal No vull fer espòiler El per què Però el seu pare no hi és I llavors Ell s'inventa O es crea Un personatge Que l'acompanya constantment Que és el Hitler Que el fa justament L'actor que el fa Un amic molt perillós Exacte L'actor que el fa És el Taika Waititi Ell mateix fa L'actor que ho fa molt bé Ho fa un personatge Clar És un personatge Per riure tant Però Déu-n'hi-do El que li treuen Allà I llavors Aquest nen Que viu Les joventuts hitlerianes Des de la dignitat I la pàtria I tot aquest tipus de món Descobreix Que hi ha Amagada A les golfes De casa seva Una jueva Una nena Una noia Una adolescent Jueva I aquesta és la història Que ell Aquesta Com que són tan dolents Els joves I només se'ls pot matar Com Ell està Està sent educat En aquest tipus de criteri Llavors Es desenvolupa Una situació Que acaba coneixent Aquesta noia Aquest nen Amb tota la pel·lícula De fet es fa gran Es fet es fa gran Es fa gran En el sentit D'adolescent I que canvia D'òptica Al món Per Amb la tendresa Que li significa Tenir Veure Aquella noia Amb uns altres ulls I està ben fet El canvi aquest És una pel·lícula Curiosament Molt lluminosa Plena de color Plena de Desastres Però plena de color Perquè és des del nen I des del nen La seva òptica És lluminosa Luminosa Després hi ha un amiguet d'ell Que és una troballa Una troballa com a actor Que és un nen engordit Amb ulleres Però ho fa extraordinàriament bé No sé on els ha trobat Però ho fa molt bé Un pel·lícula interessant Tu ho has dit abans El fet d'obtindre sis nominacions Sí, clar Vol dir que té uns valors El que passa és que sobre aquest tema Se n'ha fet molt Tenim el Gran Dictador Que és una obra mestra indiscutible Des del principi Molt lluny del Gran Dictador Des del principi al fi I després És més superficial aquesta Tot ella Hi ha la de Lubits Que també Clar, tu vi o no Tu vi Això és una cosa Jo no sé si els que ens estan Eugent Escoltant El Gran Dictador Tothom Sempre en saben més Del Charles Chaplin Però quan Un pregunta sobre Lubits En saben menys Clar que és molt antiga Però si les pot trobar A qualsevol banda És una pel·lícula que s'ha de veure Val molt la pena Perquè és de l'època de la invasió a Polònia D'un grup de teatre Que munten allà una història Una història extraordinàriament hàbil Molt, molt, molt O sigui que jo recomanaria a tothom Que li caigui a les mans Per la raó Que sigui que una tarda No sap què fer i busca Tu vi o no Tu vi seguríssim que s'ho passa bé Que no es pensin Que aniran a veure cine Ranci No, no, no Tot al contrari És actual Com és actual El gran dictador Sí, sí, sí Són dues pel·lícules Molt recomanables Arrel de l'estrena d'aquesta Sí, me l'ha sugerit Perquè Tampoc n'hi ha tantes De pel·lícules encertades L'altra Que has dit És La vida és vella Sí I ofegiria també Perquè té una certa similitud El tambor d'Ojalata Ah, sí, clar Sí, sí, sí Que també és una gran pel·lícula Sí, sí, sí I El pijama a ratlles Potser també seria Sí Però, bueno Algunes en vas trobant Si les vas pensant Sí, sí, sí Però Sí, però De diferent entitat Ja són Són diferents Sí, sí Les dues De Chaplin i Lubits Estan a una gran distància Sí, aquest és així Un vol veure sobre aquest tema Obres d'art Obres importants Aquestes dues segur que en són Efectivament Però a la cartellera d'aquest moment A Barcelona I aquesta I aquesta I aquesta Que és una pel·lícula que es veu molt bé I que jo entenc que es veu bé perquè està ben feta i té gràcia Sí Molt bé I tu què has vist? Molt bé Ai, Pep Jo he vist una sèrie de pel·lícules Clar, aquí tenim les estrenes que no paren, no? Sí I dintre d'aquestes estrenes Doncs com tu sempre dius cada dia al principi Hi ha les coses que ens agraden I les que no ens agraden tant I les que no ens agraden gens fins i tot Com la vida misma Com la vella Llavors Si parlem de les darreres N'hi ha un parell, per exemple, tres Que no me n'han agradat massa Una d'elles és un típic thriller De lladres i policies Sobretot policies i policies bons i dolents De quin país és? És americana, del 2019 Manhattan sin salida, es diu Bé, la droga, la policia I els bojos I el poli, bueno, que a més a més és negre És de Brian Kirk Deu durar aproximadament dues hores I el més bo que té la pel·lícula Per mi A veure, la pel·lícula Distreu No té cap complicació Vull dir, te la pots veure La pots veure menjant crispetes Fumant Bevent I no perdràs el fil No hi ha problema No hi ha problema El que té per mi més interessant És que el senyor Brian Kirk Sap fer cine, sap posar la càmera I llavors, la tècnica dels americans La mitjana de tot l'equip tècnic Ja és alta Llavors, és un producte En aquest sentit, tècnicament Molt ben resolt Però està al servei Al servei de res Una història molt fluixa Però ben organitzada I ben creïble Sí, sí, sí I que ja et dic Bueno, ells en saben Ells els seguien sense cap problema Igual que també No hi ha cap sorpresa O sigui, tot és previsible I passa tot Segons el que tu creus que passarà Perquè no pot ser d'una altra manera Una història d'aquest tipus Bé Ara, venint cap a Espanya En trobem una Que la vaig veure abans d'insam Que l'estrenaran aquest divendres Que es diu El Plan El Plan Sí El Plan És una pel·lícula Feta per Polo Menarguez Menarguez Polo Menarguez El coneixem, aquest director? És un director Que ha estat fent documentals I ens sembla que aquesta és la seva òpera prima Llavors Ha volgut començar Amb una peça Tipus intimista Tres actors Situats En un pis Ells provenen de Són gent entre 50 i 60 anys Provenen d'acomiadaments Del treball Una empresa gran on treballaven Estan Sembla que estan planificant Una acció Contundent Contra l'empresa O contra la situació Que tenen Les persones D'una determinada edat Quan se queden Sense feina Però No sabem No sabem exactament Què és el que estan planificant I on passa? Això és on passa? El pis d'un d'ells Llavors Han quedat tots tres Al pis d'un d'ells I des d'allà Han de sortir Amb les seves Una bossa cadun O una motxilla I anar a fer No sé què El plan Que tenien previst Si es diu el plan Sí Però Curiosament Aquesta és l'excusa En realitat El que assistim És que Fins i tot Les persones Amb aquesta situació Una mica complicada Doncs Cada un Té Una problemàtica Interna Que es posa de manifest D'una manera Senzilla I natural I quins són els actors? Els coneixem? Sí El de la Torre L'ample de la Torre Aquest ho fa tot Sí Sí Bueno Ell és molt bo El Raül Arevaló Ah Que també Sí Sí Sí Com els seus Paters de sempre I l'altre No recorda el nom Bé Un d'ells Està casat I té dos fills I Arriba Cinc minuts Tard A la trobada L'altre És solter Però té Una mica D'addicció Al porro I tot això I aquest Arriba 25 minuts tard Perquè a més a més Se li espallla el cotxe Mentre estan Estan els altres dos Parlant I esperant I el que està a casa Que és el De la Torre Doncs En principi Que és l'organitzador Sí En principi Està casat Amb la seva dona I Arrel D'aquesta trobada La pel·lícula Dura 79 minuts És a dir És una pel·lícula curta Sorprenentment curta Perquè ara que fan Estes pel·lícules Que I cosa que has d'agrair Perquè És que n'hi ha suficient Per Perquè Tota l'estona passa Sí Sí Bueno Si ells ho fan bé Encara Sí Sí A veure És una pel·lícula Pel lluïment Actual I també pel lluïment Del guió Del guionista Per sorprendre't Sí Llavors Ho aconsegueis Bueno no facis espòiler Però digue'm si et sorprèn Sí Et sorprèn Sí I és clar La sorpresa més grossa Ve al final Ja m'ho penso És molt grossa Val Val La pel·lícula Doncs Si tenim en compte El que he explicat Sembla una pel·lícula Molt interessant I ja està bona I tal En realitat A mi no em va semblar això O sigui Em va semblar Una pel·lícula D'això De guionista Ben feta I els actors són bons Ben interpretada Pel lluïment d'ells I ho fan Però A veure És Al final L'encefalograma És bastant Plano Ja Bueno O sigui No ens animem massa Però bueno Tampoc La desbancaria Si tenim en compte El cinema Que veiem Espanyol Les 100 pel·lícules anuals Que veiem Aquesta Estaria Entre les 20 Bones D'acord D'acord Per tant Té un aprovat Té un interès Té un interès Perquè Trobo que Intentar una pel·lícula Tancada I donar-li Donar-li Greix Té la virtut La virtut dels 79 Minuts Si en lloc de 79 Fossin 125 Segurament Estaria Posant-la per terra Segurament D'acord Llavors Seguint Pel·lícules Que no m'han acabat De convèncer N'hi ha una Que és De França Israel Que es diu Sinònimus Aquesta pel·lícula És Aquesta s'ha estrenat O encara no està Ha anat a festivals No, també s'ha estrenat aquest cap de setmana Aquesta és el 2019 És d'un Director Israelià Que es diu Nadab Lapid Que aquest Aquest director Curiosament Va fer una pel·lícula Que es deia The kindergarten teacher La senyorita del parvulario O la maestra de pàrvolos El 2014 Aquesta pel·lícula Va tindre un cert Pràcticament I El 2018 Sara Colangelo Va fer Des d'Estats Units Un remei Que per mi Supera la primera No l'he vist Però Jo crec que la supera Perquè Pel que he llegit De cròniques De la que va fer El Nadal Lapid Amb la Amb la que Vam veure I vam comentar aquí L'any passat És una pel·lícula Força interessant Interessant Sí Llavors O sigui Estem davant D'un director Israelià Crític Amb la política Actual Del seu país Diguéssim Una persona Liberal Liberal Liberal Liberal D'esquerres I Pel que sembla Ell segurament O s'ha format A França O coneix Bastant La filmografia francesa És estrany Normalment Ells van I en els Estats Units I en aquest cas Ens presenta Sinònimos És un noi Que acaba de fer El servei militar A Israel Fan tots I surt rebotadíssim I se'n va cap a França I no vol saber Res D'Israel Vol fer un trencament Total Amb aquella societat I aquella I Amb ell L'està Agobiant Aquella vida Aquell entorn Etc I vol anar cap a França Per respirar Uns altres aires Però llavors El que fa I se'n surt D'això No, no El que fa el director És una pel·lícula En la que Amb una estètica De plans ràpids I un guió En el que es busquen molt Els sinònims I les sorpreses Se'n va cap a fer Una pel·lícula godardiana D'aquelles de tipus Van de part De petit soldat O sigui I ja està més enrere De les primeres de Godard En la que sorprenia molt Però t'acabava captivant Una mica Per la contradicció interna Entre els diàlegs Aquí jugué una mica amb això Però clar Jo si tinc que jugar A fer A Godard A fer de Godard Em quedo amb l'original I no amb la còpia I aquí el que passa És que Aquesta sí Que dura Una hora cinquanta I arriba un moment Que hi ha canses De tanta Megalomania godardiana I llavors La pel·lícula Vol ser també A la vegada Una crítica Enlloc d'emmirallar-se Amb la cultura Francesa O amb el sistema De vida occidental Representat En França Doncs el que fa És també criticar-la Que no em sembla malament Però De tot això El que queda És un discurs Garbuix Sí Irreverent Irregular I l'actuació Està bé O els personatges A veure Aquest també és un problema Tothom diu que El protagonista És un És un Que fa Una interpretació Molt posada Amb el paper Per mi Està sobreactuada I no Acabo de De concedir-li Com se diu aquest no? Sí Es tracta De Tom Mercier I el director És Nadal Nadal a pit Sí Nadal a pit Tom Mercier Doncs bueno Fa un paper Que clar Tota la pel·lícula Pivota a sobre d'ell És el noi aquest Ah sí Sí Però bueno No l'hem Pels que esteu escoltant això Li estic ensenyant M'està ensenyant El cartell de la pel·lícula És un noi D'uns 25 anys Sí I llavors Bueno La pel·lícula Que respira Una certa Frescura Sí Tan frescura Que Només arriba A França Ja deixa L'individu Subject D'un robatori I del robatori En surt Pràcticament Sense ni roba Llavors Això ho sugereix A la Nuesa Això ho sugereix Bé Ja dic És una pel·lícula Que tampoc M'ha acabat de començar I és la seva De tot i així Va ser El millor director Sí, sí Ha recorregut els festivals I ha tingut premis Bé Que cal esperar Doncs Molt bé Ara Ara el que t'ha agradat Ara alguna que m'hagi agradat Molt bé Molt bé Doncs dintre de les que M'han agradat Hi ha Una versió Que s'ha fet De Casanova Ah És un És un Casanova Molt De quin país? Molt curiós Està fet A França Ara ve Hi ha molta cosa De França Tots Sí, és una peça Una pel·lícula dirigida Per Benoat Aquesta sí que està estrenada Em sembla Em sembla Que jo l'he vista És una pel·lícula És una pel·lícula que està basada Amb les memòries Bé, cinc toms Jo les tinc I les he llegit I són molt interessants Segur I molt divertides D'aquest personatge del segle XVIII El segle XVIII va donar personatges molt interessants Aquest És contemporani del marquès de Sade Però és una cosa molt diferent Aquest home era un seductor Un tio que tenia el seu propi art i estil Però Una de les coses interessants de la pel·lícula Tinc que dir abans que res Que el lector que l'interpreta És Vincent Lindon I fa un molt bon paper Sí És un Casanova madur Ell en realitat En aquest temps tenia 38 anys Però s'ha de tindre en compte Que al segle XVIII, 38 anys Un home Si a sobre li poses la perruca aquella que portava Ja té un aire de 58 o 60 d'ara I ella És per mi Una sutil i esplèndida Esteixa Martin La obra es basa en una de les històries Darreres Clar, perquè aquest Vicent Lindon és gran, eh? També Sí, sí, sí Ells sí que deu tindre 58 o 60 60 60 Va, val 60, l'estic llegint Però clar, ja dic Està posat una mica Va ser parella de la Carolina de Mónacos Que és to Mira por aquí No, és un actor dúctil Sí Que té matisos Bueno, i té un Té un Sí Vull dir que ha interpretat molta cosa Sí A veure, és un film artístic Sensible I estètic Ah, és el que va fer el Roder? Sí Ah, sí Sí, sí, va fer el Roder Que ens presenta un Casanova reflexiu i en ple exercici de sinceritat Mostrant-nos com el gran seductor va patir Per un cop El sentiment d'enamorament posat a prova per una jove prostituta anglesa Que conscient de la fama crepuscular del seductor Es resisteix a acceptar les seves propostes En mig de festes, músiques, valls, vestits i pentinats Que fan la delícia del bon afeccionat Perquè la recreació de l'alta societat de finals del segle XVIII És perfeccionista I la història, en bona part, l'acompanya És a dir, per mi és una pel·lícula que és un plaer Veure-la és un plaer estètic La música, heu de pensar que és la música de l'època És a dir, allà el clarissembal Tot el que és aquella música Que ha recreat bé l'àmbit Sí, està molt ben recreada La fotografia és una fotografia de tons blavosos Que lliguen amb els vestits I fan contrast amb les perruques Que normalment eren blanques o roses I és una època en què Casanova residia a París I es va traslladar a casa d'un amic Que el va convidar a Anglaterra I allà va conèixer una prostituta jove I és aquesta història Passa tota aquesta història I és molt maca perquè veus Passa a Anglaterra Sí, passa a Anglaterra I veus un seductor de categoria Amb els seus arguments i tal Que quan de passada Que està perseguint el fet d'aquesta noia Que l'acaba enamorant-se perdudament d'ella Sense que en segui mai res De passada, quan alguna pel costat S'atança per ser seduïda Es veu que la sedueix amb una naturalitat I una rapidesa bestial Com correspon a la seva fama Però, amics Amb aquesta Toca amb una pedra La recomano Molt bé És una obra molt bonica Sí, aquesta sí que he vist que estava en cartellera Llavors, hi ha una pel·lícula Sí que l'has vist, eh Sí, abans fora de micro Comentava És una pel·lícula que aquesta Ah, la d'animació Que m'has comentat Sí, la recomano especialment Per fer-hi una visita en plan familiar És a dir, és una pel·lícula per totes les edats I com se diu aquesta pel·lícula? Es diu La famosa invasión de los ossos en Sicilia Ah, sí És una pel·lícula d'animació Una pel·lícula que dura una hora i mig aproximadament És preciosa De principi a fi Els dibuixos són del propi director Lorenzo Matotti Que és un dibuixant Que té un estil molt net Una mica Diríem que recorda Ah, però és francesa la pel·lícula Veig Sí, sí, sí La pel·lícula És franco-italiana Perquè el director és italià Però la producció és francesa I el director és aquest Lorenzo Matotti Correcte Sí, sí, sí Ja És a dir La història És una història que està treta del llibre original El llibre original és de Dino Busati Un escriptor que el va publicar el 1945 Dino Busati, a part d'un gran escriptor Era també un gran dibuixant Il·lustrador, no? Sí, va fer diversos llibres il·lustrats I aquest és un d'ells Llavors Era periodista també del Corriere de la Cera La història ens trasllada a les muntanyes Ell va viure molt a prop dels Alps I havia fet molt muntanyisme Llavors estava captivat per la muntanya I aquí es va inventar una història expressament per infants En la que hi ha uns ossos a Sicília Que viuen allà a les muntanyes Però hi ha un dia Que el cap dels ossos Que són 10.000 El cap dels ossos Perd En circumstàncies, una tempesta, etcètera Perd el seu fill I no es reconforta en no trobar-lo I a partir d'aquell moment Organitza Una invasió No, no O sigui, una búsqueda Ja Frenètica Per buscar-lo I llavors posa en peu No de guerra Sinó d'activitat Dels ossos A tots els ossos que té Com a súbdits I decideixen baixar a la vall On viuen els homes Ah, és un enfrontament homes-ossos Efectivament Ja Perquè creu que allà estarà el Tonio Que és el seu fill Sí, sí I efectivament el troba Ah, entre els homes Però després passa que Que al final Els ossos estan millor en el seu lloc I els homes a la vall I... I aquest és el problema final Sí Diguéssim que al final No facis espòilers No, al final és bo A més a més La pel·lícula està molt És molt interessant Perquè està feta amb un narrador Precisament el narrador És Andrea Camilleri Ah Que és l'última peça El pobre que va fer Imagina's Després ens va deixar I... Curiós perquè no No te l'imagines En una història d'aquest tipus Clar Però bueno Sí, sí Bueno, ell és el narrador Dondo Posa la veu Sí, sí Al narrador És a dir Tenim un narrador Que ens va explicant la història La història, no? Dintre de la història Molt bé Ah, doncs sí que t'interessa això L'os El cap dels ossos Està narrat per Toni Servillo Que també és un gran actor Sí, tant Ell fa de Leoncio Que és el pare de Toni El pare-os Sí És una pel·lícula que transmet uns valors nobles i universals I per tant, tenint en compte el plaer visual que representa Perquè hi ha moments extraordinaris, visualment parlant, tant de dibuix com d'acció És una meravella Doncs aquesta l'aconseguim La recomano moltíssim La famosa invasió dels ossos a Sicília A Sicília, correcte Que el títol ja és curiós, no? Sí I després, vull parlar d'una que és un canvi, aquí tenim un canvi de registre molt serió Es tracta de Nuestras Madres Sí, Nuestras Madres És espanyola? No, és una pel·lícula de Guatemala És una... I com és que arriba? Jo sempre que veia... Una pel·lícula de César Díaz Sí Sempre que veig una... Bé, pel·lícules de, sobretot, hispanoamericanes, excepte les argentines, excepte les potents Que aconsegueixen arribar aquí, sempre penso, Déu-n'hi-do, que aconsegueixen arribar Bé, aquesta pel·lícula té una explicació perquè... Perquè ha anat a festivals Sí, ha anat a festivals Clar Li van donar, compte, la càmera d'or al Festival de Can a la millor òpera Prima Qui és, m'has dit el director? Sí, el director es diu César Díaz És l'Òpera Prima d'ell Que no el coneixem, clar Llavors, la història Ens relata la història d'un noi interpretat per Armando Estípia, amb un paper molt serió i molt potent Que ell, en realitat, ell és un antropòleg que treballa als serveis fúnebres del Ministeri de la Guerra Bé, el Ministeri de l'Interior o una fundació forense lligada a l'actual règim Llavors, una de les funcions que té és fer autòpsies I hi ha una dona de la muntanya, és a dir, una índia Que demana, després de molts anys de no ser atesa, aconsegueix que se l'escolti Ell té una conversa amb ella i ella li diu que definitivament sap a on va ser enterrat el seu marit Que va ser assassinat brutalment Ella també va ser violada en diverses ocasions pels militars I tot això va passar perquè els militars estaven perseguint-los i els van torturar Perquè havien ajudat, havien donat aigua i menjar a uns guerrillers que anaven escapant Fugint de l'assetjament dels militars Curiosament, aquesta dona li va parlar i li va ensenyar una fotografia del cap dels guerrillers I el noi va quedar corprès perquè va veure que el cap dels guerrillers creia que era el seu pare Després, al tornar a la ciutat, ho va confirmar I llavors ja es va posar en ferm per aconseguir tots els permisos i autoritzacions Perquè això, aquest enterrament estava fet en una finca particular I va haver problemes per aconseguir permisos per poder fer l'aixecament dels cadaves I finalment, doncs ho va aconseguir Però la pel·lícula va molt més enllà de la recerca, de l'establiment de la memòria I poder aconseguir un retrobament, encara que sigui amb els ossos, amb els cossos dels familiars Després de tants anys Però més enllà d'això, perquè aquest noi té la mare I la mare, no vull fer espòilers tampoc No, no el facis La mare tenia un gran secret que mai li va revelar al noi I que a través d'aquest fet que podria ser Es desvetlla, el secret Un fet pràcticament documental Aquí és el gran valor per mi d'aquesta obra de César Díaz I és que aconsegueix anar més enllà del documental I fer una narració de ficció molt interessant Ficció que pot estar lligada a la realitat o ficcionada De fet, moltes vegades parlem que hi ha vegades quan les pel·lícules estan basades en fets reals És difícil separar la ficció de la realitat Sí, clar Doncs aquí el que podria ser una recreació, una reconstrucció d'uns fets terribles Doncs ens porta també a la reconstrucció d'una trobada íntima Que naturalment serà molt colpidora I això passa al final de la pel·lícula i no ho diré No ho digues, no És una pel·lícula molt recomanable Que s'estrenarà Ja l'estan anunciant en cines allò que té un moment pròximament I es farà aquest divendres Normalment d'aquests països, si arriben, si aconsegueixen arribar Ho han lluitat molt Han anat a festivals, els han guanyat, han surat I per tant sí que n'hi ha moltes que s'ho han merescut arribar fins aquí Clar, el César Díaz aquest ve del món del documental, saps? Ja, no, i llavors la càmera la porta amb ells La porta molt bé I llavors... S'han format per aquí i per allà I això té un valor afegit La major part dels intèrprets són nadius Aquells rostres Omplen tant la pantalla El color que té dels teixits Perquè hi ha... Sense que sigui recreació Però hi ha una quantitat de teixits Que li donen aquell color, aquella naturalitat I després tot el que respira la pel·lícula és veritat I és corprenedora en molts moments Doncs un altre que recomanem Per tant, molt bé Doncs ara parlem d'una pel·lícula que justament hem vist els dos I que no sé... No hem comentat entre nosaltres però la comentem ara per vosaltres La pel·lícula és Pavarotti És una pel·lícula sobre el cantant I és una pel·lícula en moda a veure interessant Una pel·lícula que posa... Està... És mig documental... És documental perquè hi ha molta, molta material Material de càmera gravada al moment que s'estaven fent les representacions A més, el director Ron Howard és un especialista en biòpics Sí, sí, sí I ho fa molt bé Molt bé, molt bé Ho fa molt bé La pel·lícula està travada a partir de les tres dones De les tres dones que van marcar una mica la història del cantant Del tenor Pavarotti Que són la seva dona Ell va néixer a Mòdena La seva dona a Mòdena La seva primera amà La seva primera companya I després la Nicoleta Que és la seva dona Amb la que es va casar finalment Després de divorçar-se de la seva dona La història és a través d'elles tres Elles van explicant, van desgranant el Pavarotti que van conèixer en el moment que el van conèixer La història està ben travada És molt interessant perquè és un home que ha nascut a Mòdena fill d'un forner amb una veu extraordinària com tothom sap i coneix I que avui sentirem I que avui sentirem Ara l'Andrea ens posarà una de les àrees més boniques que ella ha cantat Que és el vinxeró Com ara no em sortirà la pel·lícula de la pel·lícula del Turandot Quan no em surt l'àrea Que ho digui l'Andrea Sí, que m'ho dirà L'àrea que el Turandot canta N'és un normo És un normo Que la canta quan ella Ara buscava l'Andrea I a mi m'ha sortit N'és un normo que és l'àrea que canta el calaf El pretendent de la princesa Turandot Perquè ha endevinat les tres endevinalles que ell li ha proposat a contracor d'ella I ell acaba amb aquesta àrea que ara ens posa I que sentirem perquè és preciosa que ens posa l'Andrea I que sentirem perquè és mémos Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! li agradava menjar i tant, sí, massa bueno, disfrutava amb els amics és a dir que... de fet és una pel·lícula de la part bonica del del Pavarotti de la part extraordinària que la va fer un home vencedor a tots els camps en què ell s'hi va ficar perquè després fixa't que va cantar va cantar amb l'Esting, va cantar amb el Bono ell va fer una gira per tot Estats Units unes gires extraordinàries que penses es ten l'òpera amb un altre format que per a Europa seria molt difícil d'entendre jo crec que la pel·lícula deixa clar que hi va haver un moment amb Pavarotti la seva vida té una successió de canvis i hi va haver com amb tota les vida però amb ella està molt remarcat i jo crec que hi va haver un moment quan després dels trasbalsos familiars perquè és un home que és enamoradís no, i que viu sol viatxava molt llavors clar i que ella és la seva forçosament teixia complicitats amb altres dones ell és un home un seductor és un seductor en tots els camps però hi va arribar un moment en què ell es va adonar que realment era una persona important dintre de la música i ho era però ell se'n va adonar i va dir no em vaig a fer de tivo sinó que el que vaig a fer és a mirar que la música sigui atractiva però ell és una forma de tivo de la humanitat jo crec que sí que fa de tivo i crec que va va treure l'òpera de una mica d'allà on està tancada del context europeu i la va posar la va universalitzar molt el context americà ell quan ja el contracte al Metropolitan i després té uns uns productors que ja el porten per tot el territori clar és un altre format completament diferent completament diferent ara ell és una veu extraordinària quan canta en format europeu en un en un en un en un liceu o en un o o qualsevol dels dels teatres tancats i sense micròfons fa el mateix que si cantés al camp del Barça en el fons ell que és capaç de havia de ser una experiència única a sentir-lo sí sí sí sí és una veu extraordinària jo comparava aquest amb la amb la amb la pel·lícula que es va fer de la Calas aquella pel·lícula no sé si la recordes una gran pel·lícula també la pel·lícula Maria Baicalas sí que és curiós perquè aquest Tom Wolff que em sembla que ell no prové del cine sinó que prové de la publicitat o d'aquest tipus de Mont va fer una pel·lícula extraordinària perquè jo quan comparo aquestes dos pel·lícules per mi és una de les millors pel·lícules que he vist perquè clar és una pel·lícula que està feta és un documental amb retalls de la vida de la Calas però la selecció i ella està molts anys aquest noi està des de l'any 13 400 hores es va mirar i la selecció que va fer per mi és perfecta amb l'Ona Assis per suposat amb la Marina Lomorro amb l'Alent de l'Ona amb l'Isol l'Aren amb el Pasoliner perquè la Calas va fer una pel·lícula amb el Pierre-Paul i la Pasoliner Medea va fer una pel·lícula amb ell sorprenentment jo no l'he vist i l'Ona Assis sí, clar amb el Kennedy amb l'Onchino Visconti amb el Winston Churchill amb la Grace Kelly amb la Liz Taylor surten aquesta pel·lícula surten una quantitat de gent que va passar per la seva vida en situacions molt diferents però jo mirada les volia comparar perquè mirada la del Pavarotti i la de la Calas la de la Calas tot i que ella va ser considerada com una diva i el gran divo el gran divo jo crec que és el Pavarotti i a més ell és un home disfrutador de la vida i la Calas era un home que va patir la seva vida la vida la vida de la Calas és una vida molt més intensa sí però el meu mot d'entendre la pel·lícula és terrible la pel·lícula de la Maria Baikalas és una pel·lícula molt més profunda que la del Pavarotti sí, sí, sí sens dubte molt més profunda el personatge també sí, el personatge també Pavarotti és la excel·lència amb la veu però després és el que deia és un home ben trebada de fet és un home que tot el que li agrada ho disfruta i és manifest i fa de la seva vida un espectacle i viu l'espectacle però viu la vida sí en canvi la Maria Calas la Maria Calas clar, ella va néixer a Nova York a veure de totes formes hi ha una cosa Maria Calas com sempre passa amb totes les dones ha de lluitar contra dues coses contra les dificultats normals que té l'home i contra la dificultat afegida de ser dona i l'estètica perquè ella és una noia grassa i no agraciada ella neix a Nova York i al cap d'un molt poc temps els seus pares se separen els seus pares queden allà i ella torna a Grècia i llavors a Grècia torna amb la seva mare que ja li detecta aquesta veu però que del fet i que ella té aquest do extraordinari amb aquesta veu extraordinària però li costa moltíssim moltíssim de fet jo posava aquest enfrontament de dos vides tan diferents que clar que li va ser dur també al Pavarotti arribar on te va arribar però ell als 18 anys o 19 em sembla que guanya un concurs no sé si és a París potser i fa de Rodolfo a la Bohem i ja el catapulten la Maria Calas li costa molt trobar una mestra que cregui en ella i que cregui profundament en ella i després ella era curta de vista era miop portava ulleres gruixudes era grassa és a dir el Pavarotti també era gràs però va tindre una mestra espanyola per cert i d'algo una gran mestra sí, sí de fet és la que la catapulta si els que ens esteu escoltant no heu vist Maria Baicalas us diré que està amb DVD sí i és d'aquelles pel·lícules que val la pena tindre-la a la biblioteca de casa sí perquè la visitareu més d'una vegada i perquè t'apropa a un tipus de vida que és de les grans estrelles que que viuen i pateixen el do que tenen és un do únic és un do que molt molt circunscrita a un tipus de món i és un món molt dur llavors llavors jo quan veia aquestes dues pel·lícules i pensava en aquestes dues pel·lícules la manera en què encara a la vida un pavarotti és immensament més lliure que la manera en què la intenta enfrontar la la la cales i tot i així crec que finalment és una dona lliure que fa el que el que tria a fer sí però amb molt amb uns ingredients completament diferents ara la pel·lícula també l'òptica és diferent sí però ella té una línia directriu i la segueix i la segueix encara que tingui que renunciar a moltes coses va morir relativament jove que el pavarotti va morir al 70 no sé 77 o 72 72 sí 72 però vull dir que ell va fer una vida professional i molt molt llarga molt llarga jo havia proposat que avui acabéssim el programa escoltant la Maria Calas bé però mira com que ve que encara ens queden dos minuts sí si tens algú que volia afegir una cosa que s'aparta una mica de del que normalment parlem i és en aquest cas m'agradaria i de passo és un homenatge amb ell parlar-vos d'un llibre que s'acaba de presentar es diu Un cinéfilo en el Vaticano és del del mestre d'historiadors i cronistes de cinema Román Govern està editat per Quaderns Anagrama i us puc dir que és un llibret entranyable com sempre Un cinéfilo en el Vaticano es diu sí realment és ell el cinèfil que va ser cridat pel Vaticà quan es va celebrar el centenari del cinema el Vaticà va reunir una sèrie d'experts en cinema sobretot religiós i l'únic seglar que va ser convidat va ser precisament Román Govern molt bé i n'ha fet una crònica el llibre és molt interessant perquè el romà amb aquell estil tan cult i amb la floritura que té la seva escriptura de dades i de personatges ens entén ser una mica amb aquest món críptic que és el Vaticà l'últim capítol diu el Panteón Cinematogràfico Vaticano és molt recomanable creieu-me passareu dues hores llegint-lo que us reconfortaran segur i a més a més serà molt interessant i ara us deixem sentint la Maria Calas cantant la castediva de Norma de Bellini que és també preciosa ja ho sentireu és preciosa amb això us diem bona nit etutam bona nit a tots és esti sofri esti sofri antighe a not i un Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!