Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

De Kiki a Hateful Eight: estrenes, animació i les pel·lícules que mai van existir (Kubrick, Burton, Jodorowsky, Welles i Coppola)

Panorama del programa

  • Presentació distesa i anunci d’un menú variat: estrenes, anàlisi d’animació japonesa, experiència tècnica amb Tarantino en 70 mm i un especial sobre les «pel·lícules que mai van existir».

«Cinema Sense Condicions» amb Joan Morros, Francesc, Pol Digger, Andreu Ferran i el Jaume.

Estrenes i crítiques ràpides

Kiki, el amor se hace (Paco León)

  • Valoració entusiasta: direcció d’art exquisida, colors i to de videoclip, música i disseny molt cuidats, interpretacions naturals i guió fluid.
  • Estructura coral amb capítols que conflueixen; comèdia sobre fílies amb fons temàtic i sensibilitat.
  • Veredicte: «pel·lícula del mes».

«Una pel·lícula… no de 10, però de 9».

O los tres no ninguno

  • Comèdia francesa que promet i no compleix: superficial, poc treballada i poc divertida.
  • Recomanació: evitar-la.

El pregón (Dani de la Orden; guió de Diego San José i David Serrano)

  • Comèdia de tòpics mal resolts; excessiu protagonisme d’Andreu Buenafuente i Berto Romero, repartiment desigual.
  • Intenta jugar a la coralitat «berlangiana» sense assolir-la.
  • Punt d’interès: tracta, encara que de manera barroera, la qüestió del maltractament animal en tradicions.
  • Veredicte global: fluixa; problemes d’estructura i guió més que no pas de direcció.

Indústria i grans produccions espanyoles

Cien años de perdón i el rol de les TV

  • Thriller d’atracaments amb subtext polític-social, correcte en ritme i execució.
  • Dilema industrial: pressupost d’uns 6M€ i recaptació domèstica al voltant de 2M€; el model es compensa amb vendes internacionals/TV/VOD.
  • Marc regulatori: obligació legal de les TV d’invertir ~5% en cinema; ara es pot destinar part a sèries, la qual cosa pot reduir pressupostos cinematogràfics.

Estètica del thriller i VFX

  • Tendència a la grade freda (blau/boira) i a la postproducció per emular atmosferes «nòrdiques».
  • S’assenyala una manipulació digital visible en plans urbans i ambients.

Palmeras en la nieve i altres títols

  • Producció amb gran desplegament tècnic (localitzacions, música, foto), però guió feble i poca credibilitat.
  • El Niño i La isla mínima com a models recents de superproducció televisiva; aquesta última amb autor (Alberto Rodríguez) més marcat.

Reposicions i clàssics a Barcelona

  • Fenomen creixent de reestrenes en sales com Fenomena, Renoir Florida Blanca, Balmes i Verdi (matinals a les 12h).
  • Recomanació forta: «Tres colors» (Azul, Blanco, Rojo) i La doble vida de Verónica de Kieslowski.

«Si t’agrada el cine, són visionats imprescindibles».

Animació: Japó vs. mainstream

  • «Els records de Marnie» (Ghibli): mirada íntima sobre identitat i memòria; sensibilitat japonesa cap als obstacles vitals.
  • «Kung Fu Panda 3»: valors comunitaris i d’autoafirmació en clau familiar.
  • «El viento se levanta» i «La princesa Kaguya»: ambició estètica i temàtica; la primera s’endinsa en la creació i les seves conseqüències socials.
  • Contrast: esperit heroic nord-americà vs. introspecció japonesa.

Tarantino en gran format: The Hateful Eight

  • Experiència a Fenomena en 70 mm (Ultra Panavision) i so Dolby Atmos: la música de Morricone i el disseny sonor guanyen protagonisme.
  • Direcció d’actors excel·lent i diàlegs sostinguts que mantenen la tensió sense avorrir.
  • Debat obert: forma vs contingut — quan la proesa tècnica eclipsa el guió; es comparen casos de plan-seqüència extens (p. ex., «L’arca russa»).

Especial: Les pel·lícules que mai van existir

  • Introducció des de «Il viaggio di Mastorna» de Fellini (amb Buzzati i Manara), projecte amb storyboards que no va arribar a filmar-se.
  • Mostra de projectes cancel·lats, transformats o fallits que fan salivar qualsevol cinèfil:

- Kubrick – Napoleon: cancel·lat després del fracàs de «Waterloo». - Tim Burton – Superman Lives amb Nicolas Cage: proves de vestuari; guió problemàtic; no va prosperar. - Jodorowsky – Dune: amb Pink Floyd, Giger i Moebius; el gran «what if…» de la ciència-ficció. - Orson Welles – Heart of Darkness: plantejat a l’Europa prèvia a la II GM; pressupost inassumible per RKO. - El Quixot maleït: intents d’Orson Welles i el rodatge desastrós de Terry Gilliam (crònica a «Lost in La Mancha»). - «Que viva México!» (Eisenstein) i «Abajo el telón» (Tim Robbins) com a derivacions d’intents inacabats/recuperats. - Provocació apòcrifa: un Batman d’Orson Welles amb Marlene Dietrich; exercici especulatiu. - Batman crepuscular de Clint Eastwood (inspirat en Frank Miller): projecte seriós finalment aparcat per l’èxit de Nolan. - Buñuel – La Regenta i els seus esbossos per a «Johnny Got His Gun» (Dalton Trumbo): intents no culminats. - Kubrick vs. Spielberg – A.I.: projecte concebut per Kubrick que acaba dirigint Spielberg; debat d’autoria i to. - Alex North – banda sonora perduda de 2001: composta i descartada; redescoberta com a peça de concert. - Bonus adaptacions de videojocs: Resident Evil hauria pogut ser de George A. Romero amb Leonardo DiCaprio.

Coppola, Scorsese i el pes del temps

  • Projecte no realitzat: Coppola – Megalopolis (reconstrucció futurista de NYC), aparcat per pressupost.
  • Debat: El Padrí (òpera i classicisme) vs. la cruesa rítmica de Scorsese en la màfia; qüestió de sensibilitats i generacions.

«El temps és el criteri definitiu que fa clàssica una pel·lícula».

Seccions de l'episodi

Obertura i presentació

Obertura i presentació

0:00

Benvinguda, to de programa, convidats i estructura en tres parts. Avanç del tema especial sobre «pel·lícules que mai van existir».

Crítica – Kiki, el amor se hace

Crítica – Kiki, el amor se hace

3:36

Elogi tècnic i narratiu: direcció d’art, música, actors naturals i guió orgànic. Comèdia coral sobre fílies amb sorpresa positiva. Veredicte: altament recomanada.

Preestrena – O los tres no ninguno

Preestrena – O los tres no ninguno

6:48

Comèdia fluixa i superficial que no fa riure. No recomanada.

Crítica – El pregón

Crítica – El pregón

7:39

Comèdia de tòpics amb guió irregular i coralitat fallida. Bon punt temàtic (debats sobre tradicions i animals) però execució barroera. Protagonisme excessiu de Buenafuente i Berto Romero.

Indústria i grans produccions: Cien años de perdón, TV i VFX

Indústria i grans produccions: Cien años de perdón, TV i VFX

15:45

Model de superproducció televisiva: pressupostos alts, retorns limitats i compensació per altres vies. Comentari sobre estètica de thriller (fred/boira) i ús intensiu de VFX. Crítica a «Palmeras en la nieve»: potent tècnicament, guió feble.

Reposicions i clàssics a les sales

Reposicions i clàssics a les sales

21:49

Augment de reestrenes a Fenomena, Renoir, Balmes i Verdi. Recomanació de «Tres Colores» i «La doble vida de Verónica» de Kieslowski; matinals als Verdi a les 12h.

Animació: Ghibli, Kung Fu Panda i valors

Animació: Ghibli, Kung Fu Panda i valors

25:12

Contrapunt entre l’heroisme mainstream i la mirada íntima japonesa. «Els records de Marnie», «El viento se levanta» i «La princesa Kaguya» destaquen per sensibilitat i ambició.

The Hateful Eight (70 mm i Atmos)

The Hateful Eight (70 mm i Atmos)

29:49

Experiència premium a Fenomena: 70 mm i so Atmos magnifiquen Morricone i la immersió. Direcció d’actors i diàlegs excel·lents. Debat forma vs contingut i exemples de plans seqüència.

Especial – Introducció i Fellini: Il viaggio di Mastorna

Especial – Introducció i Fellini: Il viaggio di Mastorna

35:30

Origen de la secció i cas exemplar de projecte no realitzat amb storyboards de Manara.

Kubrick i el seu «Napoleon» cancel·lat

Kubrick i el seu «Napoleon» cancel·lat

37:02

Gran biopic frustrat per por comercial després del fracàs de «Waterloo».

Tim Burton – Superman Lives (Nicolas Cage)

Tim Burton – Superman Lives (Nicolas Cage)

37:34

Projecte avançat amb proves de vestuari; guió problemàtic i costos elevats el van enfonsar.

Jodorowsky’s Dune: el somni de la sci-fi

Jodorowsky’s Dune: el somni de la sci-fi

38:53

Equip de somni (Pink Floyd, Giger, Moebius) per a una adaptació que no va arribar a rodar-se; el «gran i si…» del gènere.

Orson Welles – Heart of Darkness

Orson Welles – Heart of Darkness

40:04

Adaptació de Conrad situada a l’Europa preguerra; rebutjada per pressupost inassumible.

El Quixot maleït: Welles i Terry Gilliam

El Quixot maleït: Welles i Terry Gilliam

40:54

Intent perpetu d’adaptar Cervantes; «Lost in La Mancha» documenta el naufragi de Gilliam; peripècies de Welles a Espanya.

Altres inacabades: Abajo el telón i Que viva México!

Altres inacabades: Abajo el telón i Que viva México!

42:22

«Cradle Will Rock» recupera una història perseguida; «Que viva México!» d’Eisenstein resta fragmentària.

Provocacions i derivacions: Batman de Welles i Verdoux

Provocacions i derivacions: Batman de Welles i Verdoux

43:50

Fals dossier d’un Batman clàssic per Welles com a exercici especulatiu; connexions Welles–Chaplin a «Monsieur Verdoux».

Batman crepuscular amb Clint Eastwood

Batman crepuscular amb Clint Eastwood

45:28

Projecte inspirat en Frank Miller («The Dark Knight Returns»), finalment no realitzat pel cicle de Nolan.

Buñuel: La Regenta i «Johnny Got His Gun»

Buñuel: La Regenta i «Johnny Got His Gun»

47:53

Buñuel va considerar «La Regenta» i va esbossar «Johnny…» per a Trumbo; desacords van impedir-ho.

Kubrick vs Spielberg: A.I., Alex North i «Spartacus»

Kubrick vs Spielberg: A.I., Alex North i «Spartacus»

50:01

A.I. passa de Kubrick a Spielberg; descobriment de la banda sonora descartada d’«2001» (Alex North). Revalorització de «Spartacus» i context de producció amb Kubrick.

Videojocs al cinema: Resident Evil de Romero

Videojocs al cinema: Resident Evil de Romero

54:08

Primera versió hauria estat dirigida per George A. Romero i protagonitzada per Leonardo DiCaprio; rumb finalment canviat.

Coppola – Megalopolis

Coppola – Megalopolis

55:03

Utopia urbana futurista a NYC aparcada per pressupost; ambició desmesurada d’un Coppola tardà.

Coppola vs Scorsese i la màfia

Coppola vs Scorsese i la màfia

56:02

Debat de tons: òpera clàssica vs. ritme i cruesa de Scorsese. Discussió sobre recepció generacional i sensibilitats.

Cloenda: el temps com a criteri

Cloenda: el temps com a criteri

59:32

Reflexió final: el pas del temps i l’adhesió de noves generacions consagren els clàssics. Comiat i música d’Alex North.