Cinema sense condicions del 22/3/2016 — De Kiki a Hateful Eight: estrenes, animació i les pel·lícules que mai van existir (Kubrick, Burton, Jodorowsky, Welles i Coppola)

Panorama del programa

• Presentació distesa i anunci d’un menú variat: estrenes, anàlisi d’animació japonesa, experiència tècnica amb Tarantino en 70 mm i un especial sobre les «pel·lícules que mai van existir».

«Cinema Sense Condicions» amb Joan Morros, Francesc, Pol Digger, Andreu Ferran i el Jaume.

Estrenes i crítiques ràpides

Kiki, el amor se hace (Paco León)

• Valoració entusiasta: direcció d’art exquisida, colors i to de videoclip, música i disseny molt cuidats, interpretacions naturals i guió fluid.
• Estructura coral amb capítols que conflueixen; comèdia sobre fílies amb fons temàtic i sensibilitat.
• Veredicte: «pel·lícula del mes».

«Una pel·lícula… no de 10, però de 9».

O los tres no ninguno

• Comèdia francesa que promet i no compleix: superficial, poc treballada i poc divertida.
• Recomanació: evitar-la.

El pregón (Dani de la Orden; guió de Diego San José i David Serrano)

• Comèdia de tòpics mal resolts; excessiu protagonisme d’Andreu Buenafuente i Berto Romero, repartiment desigual.
• Intenta jugar a la coralitat «berlangiana» sense assolir-la.
• Punt d’interès: tracta, encara que de manera barroera, la qüestió del maltractament animal en tradicions.
• Veredicte global: fluixa; problemes d’estructura i guió més que no pas de direcció.

Indústria i grans produccions espanyoles

Cien años de perdón i el rol de les TV

• Thriller d’atracaments amb subtext polític-social, correcte en ritme i execució.
• Dilema industrial: pressupost d’uns 6M€ i recaptació domèstica al voltant de 2M€; el model es compensa amb vendes internacionals/TV/VOD.
• Marc regulatori: obligació legal de les TV d’invertir ~5% en cinema; ara es pot destinar part a sèries, la qual cosa pot reduir pressupostos cinematogràfics.

Estètica del thriller i VFX

• Tendència a la grade freda (blau/boira) i a la postproducció per emular atmosferes «nòrdiques».
• S’assenyala una manipulació digital visible en plans urbans i ambients.

Palmeras en la nieve i altres títols

• Producció amb gran desplegament tècnic (localitzacions, música, foto), però guió feble i poca credibilitat.
• El Niño i La isla mínima com a models recents de superproducció televisiva; aquesta última amb autor (Alberto Rodríguez) més marcat.

Reposicions i clàssics a Barcelona

• Fenomen creixent de reestrenes en sales com Fenomena, Renoir Florida Blanca, Balmes i Verdi (matinals a les 12h).
• Recomanació forta: «Tres colors» (Azul, Blanco, Rojo) i La doble vida de Verónica de Kieslowski.

«Si t’agrada el cine, són visionats imprescindibles».

Animació: Japó vs. mainstream

• «Els records de Marnie» (Ghibli): mirada íntima sobre identitat i memòria; sensibilitat japonesa cap als obstacles vitals.
• «Kung Fu Panda 3»: valors comunitaris i d’autoafirmació en clau familiar.
• «El viento se levanta» i «La princesa Kaguya»: ambició estètica i temàtica; la primera s’endinsa en la creació i les seves conseqüències socials.
• Contrast: esperit heroic nord-americà vs. introspecció japonesa.

Tarantino en gran format: The Hateful Eight

• Experiència a Fenomena en 70 mm (Ultra Panavision) i so Dolby Atmos: la música de Morricone i el disseny sonor guanyen protagonisme.
• Direcció d’actors excel·lent i diàlegs sostinguts que mantenen la tensió sense avorrir.
• Debat obert: forma vs contingut — quan la proesa tècnica eclipsa el guió; es comparen casos de plan-seqüència extens (p. ex., «L’arca russa»).

Especial: Les pel·lícules que mai van existir

• Introducció des de «Il viaggio di Mastorna» de Fellini (amb Buzzati i Manara), projecte amb storyboards que no va arribar a filmar-se.
• Mostra de projectes cancel·lats, transformats o fallits que fan salivar qualsevol cinèfil:

- Kubrick – Napoleon: cancel·lat després del fracàs de «Waterloo». - Tim Burton – Superman Lives amb Nicolas Cage: proves de vestuari; guió problemàtic; no va prosperar. - Jodorowsky – Dune: amb Pink Floyd, Giger i Moebius; el gran «what if…» de la ciència-ficció. - Orson Welles – Heart of Darkness: plantejat a l’Europa prèvia a la II GM; pressupost inassumible per RKO. - El Quixot maleït: intents d’Orson Welles i el rodatge desastrós de Terry Gilliam (crònica a «Lost in La Mancha»). - «Que viva México!» (Eisenstein) i «Abajo el telón» (Tim Robbins) com a derivacions d’intents inacabats/recuperats. - Provocació apòcrifa: un Batman d’Orson Welles amb Marlene Dietrich; exercici especulatiu. - Batman crepuscular de Clint Eastwood (inspirat en Frank Miller): projecte seriós finalment aparcat per l’èxit de Nolan. - Buñuel – La Regenta i els seus esbossos per a «Johnny Got His Gun» (Dalton Trumbo): intents no culminats. - Kubrick vs. Spielberg – A.I.: projecte concebut per Kubrick que acaba dirigint Spielberg; debat d’autoria i to. - Alex North – banda sonora perduda de 2001: composta i descartada; redescoberta com a peça de concert. - Bonus adaptacions de videojocs: Resident Evil hauria pogut ser de George A. Romero amb Leonardo DiCaprio.

Coppola, Scorsese i el pes del temps

• Projecte no realitzat: Coppola – Megalopolis (reconstrucció futurista de NYC), aparcat per pressupost.
• Debat: El Padrí (òpera i classicisme) vs. la cruesa rítmica de Scorsese en la màfia; qüestió de sensibilitats i generacions.

«El temps és el criteri definitiu que fa clàssica una pel·lícula».